Bilal Kayed va anunciar aquest dimecres 24 d’agost la suspensió de la vaga de fam que va durar 71 dies després d’un acord amb les autoritats israelianes pel qual Kayed serà alliberat el 12 de desembre d’aquest any, quan hauran acabat els 6 mesos de la seva detenció administrativa.
Kayed havia estat posat sota detenció administrativa després d’haver completat una sentència de 14,5 anys de presó per la seva presumpta implicació amb el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina. Passada la condemna, les autoritats israelianes van decidir que era una “amenaça a la seguretat”, i li van ordenar romandre en detenció administrativa, una pràctica que consisteix en mantenir a persones indefinidament a la presó sense càrrecs ni judici.
Suports Internacionals
La protesta de Kayed ha rebut múltiples suports a nivell internacional amb mobilitzacions i accions en més de 40 països. A Barcelona moviments en solidaritat amb Palestina van realitzar una concentració davant de la Generalitat el mateix dia del seu alliberament per demanar el cessament de la pràctica de la presó administrativa i la fi de la complicitat de les institucions catalanes amb l’Estat d’Israel.
Robert Piper, Coordinador de les Nacions Unides per a l’assistència humanitària i l’ajuda al desenvolupament en els territoris ocupats va condemnar en un comunicat de premsa aquesta pràctica de la detenció administrativa, reiterant que la posició de les Nacions Unides és que “tots els detinguts administratius palestins o israelians han de ser processats o ser posats en llibertat sense demora. “
La vaga de Kayed va provocar que almenys altres 100 presoners palestins s’unissin a la protesta en una vaga de fam col·lectiva en suport al seu alliberament i a dia d’avui diversos continuen les seves vagues de fam en protesta per la seva pròpia detenció administrativa.
Adameer, organització en suport als presos palestins, insta a la importància de mantenir la mobilització i l’acció en favor dels presos palestins, en particular els vaguistes actuals, Mahmoud al-Balboul, en vaga des de l’1 de juliol; Mohammed al-Balboul, el seu germà, en vaga des del 4 de juliol; Ayed al-Herama i Malik al-Qadi, en vaga des del 14 de juliol.
La detenció administrativa, una pràctica que viola el dret internacional
Segons Adameer, organització en suport a presos palestins, http://www.addameer.org/Campaign/sheets-and-reports/10-facts-about-administrative-detention la política de la detenció administrativa duta a terme per les forces d’ocupació israeliana viola l’article 78 de la 4a Convenció de Ginebra, que estableix que la potència ocupant només pot detenir les persones excepcionalment per raons imperioses de seguretat i d’acord amb les mesures legals disposades en la mateixa Convenció. No obstant això, els detinguts es presenten davant tribunals militars que no tenen els estàndards mínims de garanties de judici just i violen l’article 66 de la 4a Convenció de Ginebra, que exigeix que els tribunals estiguin legalment constituïts.
Els tribunals també violen l’article 71 de la Convenció, que estableix que els tribunals de la potència ocupant no poden emetre qualsevol decisió tret que estigui precedida per un procés legal. Per tant, els tribunals militars de l’ocupació violen el dret dels detinguts administratius a un judici just en un tribunal legal, així com les garanties fonamentals que preveu l’article 75 del Protocol addicional I dels Convenis de Ginebra. La pràctica de la política de detenció administrativa per les forces d’ocupació d’Israel és també una violació dels articles 9, 10 i 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966.
El Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària ha condemnat repetidament l’ús generalitzat de la detenció administrativa per part d’Israel. Es tracta d’una forma sistèmica de càstig col·lectiu cap als palestins prohibida per l’article 33 de la 4a Convenció de Ginebra. D’altra banda, la detenció administrativa priva els palestins del seu dret a un judici just, que constitueix una greu violació de la 4a Convenció de Ginebra en virtut de l’article 147, equivalent a un crim contra la humanitat en virtut de l’article 8 i un crim de guerra segons l’article 8 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.
