Manifest per exigir l’alliberament de Juana Ruiz i la resta de preses polítiques palestines i la fi de la complicitat de les institucions amb l’apartheid

El passat 13 d’abril de 2021, la defensora de drets humans Juana Ruiz Sánchez, “Juani”, ciutadana espanyola resident a Palestina des de fa més de 35 anys, va ser detinguda de forma arbitrària per l’Estat d’Israel amb el pretext de ser interrogada sense que existeixi cap càrrec concret contra ella. La detenció es va dur a terme de matinada quan més de 20 soldats israelians fortament armats es van presentar a casa de la seva família, a la localitat de Beit Sahour, prop de Betlem.

Des de llavors la Juani es troba en una “fase d’interrogatori”, que segons la legislació militar israeliana pot durar fins a 75 dies. Aquest període pot ser que s’allargui més encara si se li aplica l’anomenada “detenció administrativa”, que permet empresonar per temps indefinit i mantenir en situació d’aïllament a preses polítiques amb totes les vulneracions de drets fonamentals que això suposa. L’ús arbitrari de la detenció administrativa és una greu violació del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans, en particular dels articles 66, 72 i 78 de la Quarta Convenció de Ginebra, que atorga a les persones protegides el dret a un judici just a menys que existeixin “raons imperioses de seguretat”.

La Juani és treballadora a l’entitat Health Work Committees (HWC), organització sanitària de referència a Palestina que ha implementat desenes de projectes de salut i socials finançats amb diners de la cooperació de les institucions del nostre país. HWC duu a terme, entre d’altres, activitats d’atenció mèdica i prevenció de la salut a Cisjordània, incloent Jerusalem Est. Amb la seva tasca, HWC fa possible que la població palestina més vulnerabilitzada tingui accés a una salut de qualitat i gratuïta, un accés que és denegat per l’estat d’Israel de manera sistemàtica.

 La detenció de la Juani ve precedida per l’arrest, a principis de març, d’altres companys i ex-companys de la HWC, entre ells el responsable del departament de comptabilitat Tayseer Abu Sharbak. Les detencions i la criminalització de les entitats palestines no són un fet aïllat. S’emmarquen dins l’estratègia de l’Estat d’Israel de repressió, desgast i desmantellament de les organitzacions de la societat civil palestines, que es dona amb total impunitat en un context d’ocupació, annexió i apartheid on l’Estat d’Israel imposa un in crescendo de judicialització, persecució i assetjament a les persones i organitzacions defensores dels Drets Humans a Palestina.

Al cas de la Juani i de les demés treballadores de HWC cal sumar-hi les més de 4.450 preses polítiques palestines que l’estat d’Israel manté empresonades, segons denuncien organitzacions com Addameer.

De fet, aquest 2021, el Tribunal Penal Internacional ha començat a investigar l’estat d’Israel per crims de guerra al territori palestí ocupat, i aquesta setmana mateix l’organització internacional de drets humans ‘Human Rights Watch’ (HRW) ha publicat un informe denunciant el règim d’apartheid a què l’estat d’Israel sotmet al poble palestí, situació denunciada des de fa dècades per múltiples organitzacions de drets humans arreu del món.

Aquests dies, la detenció de la “Juani”, estimada per moltes i reconeguda lluitadora pels drets humans, s’ha traduït en mobilitzacions arreu de l’estat espanyol. La premsa se n’ha fet ressò i s’ha expressat suport polític des de diferents partits i càrrecs institucionals. Avui i demà s’han convocat concentracions a més d’una desena de ciutats. Avui, 29 d’abril, ens manifestem per l’alliberament de la Juani i dels milers de preses polítiques arrestades per l’Estat d’Israel, però també per exigir la fi de la complicitat de les institucions catalanes amb l’apartheid israelià.

 És només gràcies a la complicitat internacional d’estats, empreses i institucions que l’estat d’Israel pot implementar el règim d’apartheid, colonització i ocupació al què sotmet el poble palestí desde fa més de 70 anys de manera totalment impune. Entenem el cas de la detenció de la Juani com una escalada més en la repressió a la solidaritat amb el poble palestí, i és per això que cal que actuem totes. Serà només quan s’aïlli l’apartheid d’Israel de manera internacional, tal i com ens demana el poble palestí mitjançant la campanya BDS, de boicot, desinversions i sancions a Israel, que l’estat Israel es veurà obligat a respectar els drets del poble palestí.

Les institucions catalanes tenen l’oportunitat d’enviar un missatge clar a Israel: no es faran tractes amb aquest estat fins que no respecti els drets del poble palestí.

 És per tot això que exigim:

  • La llibertat immediata de Juana Ruiz, de la resta de persones de HWC i de totes les preses polítiques palestines, i la reparació dels innombrables danys instigats contra totes
  • El cessament de la criminalització per part de l’Estat d’Israel contra les entitats de drets humans que treballen a
  • El respecte, per part de l’Estat d’Israel, del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans de la població
  • Als donants catalans dels projectes de cooperació al desenvolupament i humanitaris finançats a Palestina: que exigeixin a l’Estat d’Israel la reparació material dels béns adquirits amb fons de la cooperació catalana que han estat danyats i/o confiscats a les organitzacions de la societat civil palestina assetjades per
  • A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que duguin a terme de forma urgent les accions necessàries per l’alliberament de Juana
  • A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que trenquin tots els vincles amb Israel mentre aquest no respecti els drets del poble palestí tal i com ho recomana el nou informe de Human Rights

Organitzacions i col·lectius de solidaritat amb Palestina de Catalunya

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els seus propis acords en relació a Palestina

Reproduïm la carta que vam enviar  el passat 29 de març des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel al Sr. Jaume Collboni, 1r Tinent d’Alcalde,  en relació a la participació i suport de la Tel Aviv Foundation a l’esdeveniment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona re-Act, que tindrà lloc a Barcelona entre els dies 13 a 16 d’abril.

Després d’esperar alguns dies i oferir-nos a dialogar en una reunió avui, 12 d’abril, fem pública aquesta carta després de no haver obtingut encara una resposta.

A l’atenció de Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Economia,

Els grups de solidaritat amb Palestina ens hem assabentat amb preocupació que a l’esdeveniment ‘Barcelona reAct’, que tindrà lloc del 13-16 abril, i que està organitzat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convidat a Hila Oren, CEO de The Tel Aviv Foundation.

Al respecte, volem compartir amb vostè les següents reflexions:

  • La descripció de l’esdeveniment diu que Barcelona reACt serà un espai on “rellançar l’economia de Barcelona d’acord amb les seves grans línies estratègiques, amb l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat més competitiva, més equitativa i més sostenible”.
  • The Tel Aviv Foundation és una branca de l’Ajuntament de Tel Aviv, amb l’alcalde al capdavant, l’epicentre del règim d’apartheid israelià. Una institució que per la seva vinculació i suport a les institucions públiques israelianes la converteix, segons les pròpies paraules de l’historiador israelià Illan Pappé, com a part d’una “decisió deliberada de ser còmplices de crims contra la humanitat”.
  • En primer lloc, aquesta invitació s’entén com una normalització de l’apartheid israelià per part de l’Ajuntament de Barcelona i reflexa una manca de coherència de política pública per part de l’Ajuntament que es reconeix com una Ciutat de Promoció Internacional de Drets Humans. Als anys 80, l’Ajuntament de Barcelona hagués convidat a un membre de l’alcaldia de Cape Town, blanquejant així l’apartheid Sud Africà? Si l’objectiu d’aquesta trobada és aprendre d’iniciatives d’altres països per a que Barcelona sigui una ciutat més equitativa, és ben clar que això no es pot aprendre de cap institució israeliana.
  • A l’estat d’Israel hi ha més de 60 lleis que discriminen automàticament a les persones palestines pel fet de no ser jueves. A més, Israel ocupa militarment a més de 3 milions de palestines a Cisjordània i bloqueja per terra mar i aire més de 2 milions de palestines a Gaza. Un estat que ocupa i aplica apartheid mai pot ser un exemple ni de democràcia ni d’equitat. I l’organització convidada a aquest Festival forma part d’aquestes institucions discriminatòries.
  • La ciutat de Tel Aviv, que va començar sent un assentament israelià, està construïda sobre el robatori de terres, i segueix expandint aquest robatori de terres palestines, gentrificació i un racisme sistemàtic terrible.
  • Per altra banda, fent això l’Ajuntament està inclús anant en contra els seus propis acords. Li recordem, Sr Collboni, que l’11 d’abril de 2017 l’Ajuntament  de Barcelona, en el 50è aniversari de la ocupació israeliana, va acordar que “es compromet a evitar qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos”.
  • Li recordem també que el seu propi partit va recolzar el moviment de boicot, desinversions i sancions a Israel per acabar amb la impunitat de l’estat d’Israel i les seves flagrants vulneracions de drets humans l’any 2011.
  • L’any 2018 la Internacional Socialista, de la que en formen part més de 140 partits polítics, va votar a favor d’un embargament d’armes de l’estat d’Israel i va demanar a governs i a organitzacions civil que “activessin campanyes de boicot, desinversions i sancions contra l’ocupació israeliana”.

Cada cop està creixent més el consens internacional de que Israel aplica un estat d’apartheid al poble palestí. Recentment, inclús l’organització de drets humans més gran d’Israel, B’tselem, així ho ha afirmat

La col·laboració entre ciutats hauria d’estar basada sobre el compromís amb el dret internacional dels drets humans, la justícia social i la pau. Lluny d’avançar cap a la construcció d’una pau justa el reconeixement i les relacions amb les institucions israelianes perpetuen avui l’estatus quo, és a dir l’ocupació i la implementació del règim d’apartheid contra el poble palestí.

Fa temps que el moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona ha alertat sobre el perill de l’acord municipal entre l’Ajuntament de Tel Aviv, Gaza i Barcelona, per perpetuar aquesta idea de conflicte entre dos iguals i negar les desigualtats de poder entre ocupant i ocupat. Volem recordar-li que l’exèrcit d’Israel va atacar i destruir l’any 2008 el Barcelona- Gaza Peace Park, un projecte de cooperació entre ciutats finançat per l’Ajuntament de Barcelona. La inacció de l’Ajuntament de Tel Aviv va trencar un dels principis d’acord fonamental de la relació entre Gaza – Barcelona i Tel Aviv, que es basava en fomentar la millora de les condicions de vida de la població palestina a la franja de Gaza. Lluny d’això avui la població de la franja de Gaza viu en una crisi humanitària sense precedents, degut al bloqueig i a la continua destrucció per part del règim israelià. Només a tall d’exemple avui només el 4.3% de llars a Gaza tenen accés a aigua potable.

Amb tot això, volem fer una demanda concreta i fàcil d’acomplir:

  • Esperem de manera urgent que ens respongui aquesta carta confirmant que s’ha desconvidat a la CEO the Tel Aviv Foundation. 

Ens oferim a fer una reunió amb vostès quan abans possible per oferir més informació. 

Esperem que l’Ajuntament de Barcelona estigui a l’alçada de la defensa dels drets humans i atengui la demanda que li fem arribar les organitzacions que signem aquesta carta.

Amb l’esperança que entengui la importància de la situació i rectifiqui a temps,

Atentament,

Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina 

[Vídeoconferència] El proper dissabte 10 d’abril la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona formació del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, centrada en els feminismes a Palestina

📆 Dissabte 10 d’abril
⌚ A les 12h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dissabte 10 d’abril a les 12h reprenem el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ en format virtual. Després de la primera sessió celebrada el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida, celebrem el segon webinar: Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa, oberta, que anirà a càrrec d’una companya activista d’Alkarama, de Comunitat Palestina i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i una segona part de caràcter més intern i participatiu que serà només per a membres de CPCI i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina i al moviment feminista d’arreu de Catalunya.

El paper de les dones palestines ha estat clau en la lluita contra l’ocupació de l’Estat israelià. Han estat presents en organitzacions internacionals en defensa dels drets humans des d’abans de 1948, organitzant vagues i sabotatges, assumint posicions com a milicianes, una gran xarxa de comitès d’autoorganització popular durant la Primera Intifada, creant comitès de dones i sindicats, organitzant-se des dels barris, pobles i camps de refugiades. La seva implicació en la producció i reproducció de la vida ha estat indiscutible per sostenir les famílies en temps d’aïllament, de fam i de guerra imposada per l’Estat d’Israel.

És per això que des de les entitats organitzadores de la sessió apostem per aproximar-nos al moviment feminista palestí, a les seves reivindicacions i resistències, per ampliar la mirada més enllà de les propostes feministes que es gesten a occident. Volem repensar l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, per qüestionar les dinàmiques colonials i islamofòbiques que imperen a les nostres societats, per despatriarcalitzar també la solidaritat internacionalista, i per entendre que no podem defensar la llibertat de les dones sense defensar la llibertat dels pobles, sense defensar la terra.

Tal com la pròpia ponent ens explica, durant la sessió “veurem de la mà de les autores feministes palestines com des de la creació de coneixement i els activismes han teoritzat de forma crítica sobre els moviments feministes i de dones a Palestina, posant especial atenció a dos processos i espais d’empoderament produïts pel moviment de dones en dos moments claus a nivell polític i històric: la Primera Intifada i els Acords d’Oslo. Analitzarem com aquests dos moments concrets van produir diferents formes d’emancipació social i política i d’una consciència i un moviment feminista Palestina”.

I continua, “analitzarem com hi ha hagut un viratge entre formes de lluita feminista anticapitalista, de base i anti colonial, a un model neoliberal més individual i professionalitzat mobilitzat per l’agenda internacional. Durant la sessió revisarem de forma crítica com des de la cooperació i els organismes internacionals s’ha instrumentalitzat la categoria de gènere en ares de “l’apoderament ” de les dones i quins efectes ha tingut de cara al colonialisme israelià“. I finalment, “veurem finalment quin impacte sobre el moviment de dones i feminista ha tingut l’agenda neoliberal, i com des dels feminismes a Palestina s’hi ha donat resposta en el passat i avui en dia.”

Tot això, diu la ponent de la xerrada, ens ajudarà a “apropar-no als debats que s’estan duent a terme des de Palestina en relació a com repensar de forma crítica la solidaritat des d’una perspectiva anticolonial i antiracista“.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

La justicia española se alinea con el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y reconoce el derecho al BDS como parte de la libertad de expresión

Gran revés a los lobbies sionistas que intentan silenciar la solidaridad con Palestina y el #BDS

Hoy la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), coordinadora estatal que engloba más de 40 organizaciones que trabajamos por la causa palestina, celebramos que la Audiencia Provincial de Valencia haya archivado el caso de #DefensemDDHH, validando la campaña #BDS como una herramienta de acción política.

La semana pasada B’tselem la organización israelí más grande en la defensa  de los Derechos Humanos afirmó aquello que hace décadas que dicen organizaciones palestinas: Israel es un estado de apartheid. Hace más de setenta años que el pueblo palestino resiste a las prácticas colonialistas de Israel desde la diáspora, bajo bloqueo u ocupación militar o bajo políticas discriminatorias. Uno de los actos constitutivos del crimen de apartheid es la persecución de las organizaciones y las personas que se oponen al apartheid privandoles de derechos y libertades fundamentales.

Cuanto más crece la campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones a Israel, cada vez son más las instituciones, empresas, artistas y organizaciones que deciden no tener vínculos con el apartheid israelí, también crecen los ataques del estado israelí en alianza con la extrema derecha, contra las activistas en solidaridad con el pueblo palestino.

Uno de los casos más flagrantes de estos ataques ha sido hacia las compañeras de #DefensemDDHH donde la acusación pedía 9 años de prisión por poner en marcha un debate público sobre la contratación del cantante Matisyahu, defensor de los crímenes de guerra de Israel, al festival europeo de reggae Rototom Sunsplash que tuvo lugar en Benicassim el año 2015. Está claro que a través de la criminalización pretenden silenciar la solidaridad con el pueblo palestino. Pero no lo han conseguido. Y no lo conseguirán.

El archivo del caso #DefensemDDHH representa un paso muy importante contra el intento del estado de Israel de criminalizar a todas aquellas personas y entidades solidarias con Palestina que denuncian las políticas israelíes y el sistema de apartheid. Israel muy peligrosamente manipula el antisemitismo para intentar desactivar las críticas a su sistema de apartheid, haciendo así más difícil identificar el verdadero antisemitismo. En junio de este mismo año el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ya reconoció el derecho al boicot como parte de la libertad de expresión: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentencia también afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podemos normalizar las relaciones con el apartheid y la discriminación israelí como si no pasara nada. Exigir la rendición de cuentas por crímenes de guerra y lesa humanidad no es discriminar, es una obligación moral y legal.

También es una victoria para los movimientos antirrepresivos que luchan contra criminalizaciones injustas en todo el estado.

Desde 2016 cuando se interpuso la querella hemos pasado años de sufrimiento, dolor y cansancio. En primera piel las encausadas han arrastrado las preocupaciones de quienes pueden entrar a prisión, perder la custodia de hijas, ser denegadas de permisos de trabajo…

Las encausadas afirman que “A pesar del desgaste, hemos encontrado fuerza en la colectividad. Inspirándonos en las palestinas no nos hemos rendido. Hemos sido las propias  encausadas junto con sus abogadas las que hemos liderado la campaña. A nuestro alrededor han estado los colectivos de BDS de todo el estado español y otras muchas organizaciones y movimientos en solidaridad con los derechos humanos y en contra la represión. Juntas, una vez más, hemos desmontado la hipocresía del estado de Israel; hemos evidenciado cómo Israel intenta utilizar procesos judiciales y los derechos humanos para defender el apartheid.”

Finalmente la justicia se ha impuesto  y se ha archivado la causa dando la razón a las activistas de BDS País Valencià y BDS Catalunya que defienden que hacer uso del BDS para luchar por los derechos del pueblo palestino es legítimo. Hoy lo celebramos y nos llenamos de fuerza y determinación para continuar luchando defendiendo la libertad del pueblo palestino. En este marco queremos aprovechar para reconocer la fuerza del movimiento palestino de Boicot, Desinversiones y Sanciones y el legado del cual surge esta campaña, basada en aquellas experiencias de lucha en todo el mundo contra el colonialismo, el racismo y los diferentes sistemas de opresión sobre los pueblos. Seguimos y seguiremos trabajando por los derechos del pueblo palestino hasta que haya justicia, libertad y equidad para todas.

Hoy, celebramos y cogemos aire. La lucha sigue.

What do you want to do ?

New mail

La justícia espanyola s’alinea amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i reconeix el dret al BDS com a part de la llibertat d’expressió

Gran revés als lobbies sionistes que intenten silenciar la solidaritat amb Palestina i el #BDS

Avui la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), la coordinadora estatal que engloba més de 40 organitzacions que treballem per la causa palestina, celebrem que l’Audiència Provincial de València hagi arxivat el cas de #DefensemDDHH, validant així la campanya #BDS com una eina legítima d’acció política.

La setmana passada B’tselem l’organització israeliana més gran de drets humans va afirmar el que fa dècades que diuen organitzacions palestines: Israel és un estat d’apartheid. Fa més de setanta anys que el poble palestí resisteix a les pràctiques colonialistes d’Israel des de la diàspora, sota bloqueig o ocupació militar o sota polítiques discriminatòries. Un dels actes constitutius del crim d’apartheid és la persecució de les organitzacions i les persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals.

Com més creix la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel i cada cop són més les institucions, empreses, artistes i organitzacions que decideixen no tenir vincles amb l’apartheid israelià, també creixen els atacs de l’estat israelià amb les seves aliades d’extrema dreta cap a activistes en solidaritat amb el poble palestí.

Un dels casos més flagrants d’aquests atacs ha estat el de les companyes de #DefensemDDHH on l’acusació demanava 9 anys de presó per engegar un debat públic sobre la contractació del cantant Matisyahu, defensor dels crims de guerra d’Israel, al festival europeu de reggae Rototom Sunsplash que va tenir lloc a Benicassim l’any 2015. És clar que a través de la criminalització pretenen silenciar la solidaritat amb el poble palestí. Però no ho han aconseguit. I no ho aconseguiran.

L’arxivament del cas #DefensemDDHH representa un pas molt important en contra de l’intent  de l’estat d’Israel de criminalitzar a totes aquelles persones i entitats solidàries amb Palestina que denuncien les polítiques israelianes i el sistema d’apartheid. Israel molt perillosament manipula l’antisemitisme per intentar desactivar les crítiques al seu sistema d’apartheid, fent-ho així més difícil identificar el vertader antisemitisme. Al juny d’aquest mateix any el Tribunal Europeu de Drets Humans ja va reconèixer el dret al boicot com a part de la llibertat d’expressió: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, en principio bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentència també afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podem normalitzar les relacions amb l’apartheid i la discriminació israeliana com si no passés res. Exigir la rendició de comptes per crims de guerra i lesa humanitat no és discriminar, és una obligació moral i legal.

També és una victòria pels moviments antirepressius que lluiten contra criminalitzacions injustes a tot l’estat.

Des del 2016 quan es va interposar la querella hem passat anys de patiment, dolor i cansament. En primera pell les encausades han arrossegat les preocupacions de qui pot entrar a presó, perdre la custòdia de filles, ser denegades de permisos de treball…

Les encausades afirmen que “Tot i el desgast, hem trobat força en la col·lectivitat. Inspirant-nos en les palestines no ens hem rendit. Hem estat les mateixes encausades junt amb les seves advocades que hem liderat la campanya. Al nostre voltant han estat els col·lectius de BDS de tot l’estat espanyol i moltes altres organitzacions i moviments en solidaritat amb els drets humans i en contra la repressió. Juntes, un cop més, hem desmuntat la hipocresia de l’estat d’Israel; hem evidenciat com Israel intenta utilitzar processos  judicials i els drets humans per defensar l’apartheid.”

Finalment la justícia s’ha fet valdre i s’ha arxivat la causa donant la raó als activistes de BDS País Valencià i BDS Catalunya que fer ús del BDS per lluitar pels drets del poble Palestí és legítim. Avui ho celebrem i ens omplim de força i determinació per continuar lluitant. És en aquest marc que volem aprofitar per reconèixer la força del moviment palestí de Boicot, Desinversions i Sancions i el llegat del qual sorgeix aquesta campanya, basada en aquelles experiències de lluita arreu del món contra el colonialisme, el racisme i els diferents sistema d’opressió sobre els pobles. Seguim i seguirem treballant pels drets del poble palestí fins que hi hagi justícia, llibertat i equitat per a totes.

Avui, però, celebrem i agafem aire. La lluita continua.

What do you want to do ?

New mail

Demanem al Girona Film Festival que no accepti el patrocini de l’estat d’Israel

En una carta oberta que hem fet arribar a la Direcció del Girona Film Festival, el Moviment de Boicot, Desinversions i Sancions – BDS–  demanem a aquest festival que no accepti el patrocini d’Israel per a no ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina.

En el text reconeixem la “llarga i admirable trajectòria d’aquest festival” en el transcurs de la qual ha fet arribar al públic “històries transformadores”. Però denunciem que l’estat d’Israel viola, a través del seu règim d’ocupació, apartheid i colonialisme, el dret internacional i els drets humans del poble palestí des de 1948.

Per aquests motius, considerem que qualsevol col·laboració entre institucions catalanes siguin polítiques, socials o culturals, com ara la del Girona Film Festival i l’Ambaixada d’Israel, contribueixen a netejar la imatge d’un estat que s’ha convertit en el  més sancionat del món per l’Assemblea de les Nacions Unides. Com a conseqüència del creixent deteriorament de la seva imatge a nivell internacional l’estat d’Israel ha fet servir diferents estratègies, entre elles la cultura,  com a cortina de fum per tapar els seus crims de guerra i les violacions dels drets humans.  En paraules de Limor Livna, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu: “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Boicot Cultural

L’enviament d’aquesta carta és una acció que forma part del Boicot Cultural, una forma de protesta i denuncia no violenta inspirada en el moviment antiracista sud africà que va posa fi a més de 30 anys de d’apartheid a principis dels anys 90.

Tot i que el Boicot Cultural va començar el 2004, va ser amb la crida el 2005 de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina i l’inici de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, que aquest ha esdevingut una eina molt útil per a combatre la propaganda israeliana al servei de la manipulació de l’opinió pública i la normalització de l’apartheid a través de la cultura.

Suport Creixent

Contra qui pensa que l’art i cultura són apolítics, cada cop més artistes i professionals d’aquests àmbits han pres consciència del seu poder de transformació, han descobert que la denuncia política a través de la cultura és una forma de llibertat d’expressió  i han donat suport a iniciatives per a combatre,  igual que en el seu moment a Sudáfrica,  el racisme a Palestina.

En un moment en que la cultura, a causa del Covid 19, ha de superar greus dificultats reivindiquem, des de la sorotitat,  espais culturals que respectin la vida i els drets de les persones.

La carta ha rebut el suport de diversos festivals de cinema i sales de projecció com ara:  Cinebaix, Zumzeig, Festival Protesta, Indifest Festival de Cinema Indígena de Barcelona, Festival Minipop La Terrasseta de Santa Tecla i Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani

La carta completa en català/ a continuación en castellano/ bellow in English

Benvolugut/da,

Els cinemes i festivals sotasignats ens posem en contacte amb el Festival de Cinema de Girona per a demanar la retirada del patrocini de l’ambaixada de l’estat d’Israel.

Tot i que el Festival de Cinema de Girona té una llarga i admirable trajectòria fent arribar al públic històries transformadores, enguany el festival compta amb el patrocini de l’Ambaixada d’Israel, país que vulnera sistemàticament, i diàriament, els drets humans del poble palestí i el dret internacional des de 1948.

Acceptar el patrocini d’Israel significa ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina.  En un moment en què les polítiques il·legals d’Israel estan cada cop més qüestionades per part de la comunitat internacional, el govern d’ultradreta i les institucions còmplices inverteixen una gran quantitat de recursos econòmics, també en l’àmbit cultural, per tal de netejar la seva deteriorada imatge. Com ja va admetre Limor Livnat, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu, “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Inspirat en el magnífic exemple del boicot cultural que es va dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà, el boicot cultural a Israel té cada dia més força i rep un suport creixent d’artistes i personalitats internacionals lligades al sector cultural. Entre les moltes persones que ja han donat suport a la campanya o han decidit no tocar a Israel estan Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters , Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron y Massive Attack.  A l’Estat Espanyol: Obrint Pas , Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre altres.

A Catalunya són freqüents les “col·laboracions” i patrocinis de l’ambaixada d’Israel en activitats culturals. No obstant això, recordem la decisió del festival Primavera Sound que va decidir rebutjar el patrocini israelià després de tres anys en resposta a crides de solidaritat i consciència.

Avui el poble palestí es troba en una situació d’emergència. Enmig de la imminent amenaça estado-unidenca-israeliana de formalitzar el règim d’annexió de facto i l’apartheid d’Israelià, Israel ha bombardejat la franja de Gaza assetjada durant dies i dies, amb poca o cap condemna internacional, i molt menys responsabilitat. De fet, després que els investigadors de l’ONU concloguessin que els assassinats deliberats per Israel a Gaza al 2018 de metges, periodistes, nens i persones discapacitades “poden constituir crims de guerra o crims de lesa humanitat”, ningú ha hagut de rendir comptes. Gaza està a les fosques i els casos de coronavirus estan augmentant. Es necessita amb urgència solidaritat per donar llum sobre les atrocitats en curs d’Israel contra el poble palestí.

Per tot això, els sotaginants demanem la retirada del patrocini del govern israelià del Festival de Cinema de Girona fins que deixin de ser partícips de l’estratègia israeliana de normalització i “rentat de cara” dels crims d’Israel mitjançant la cultura a través del vincle amb la seva ambaixada.

La cultura és política. I com a persones del món de la cultura no podem permetre rentar-li la cara a un règim d’apartheid. No ho haguéssim fet durant la sud-Àfrica de l’apartheid i ara tampoc podem acceptar diners de l’apartheid israelià. Sabem que són moments complexos pel món cultural, però precisament la crisi que està generant la covid-19 és una oportunitat per a replantejar-nos quin món volem crear. Volem estar al costat de les que destrueixen la vida o de qui la recolza? Nosaltres ho tenim clar, i esperem que el Festival de Girona també. Poseu-vos al costat correcte de la història.

Restem a l’espera de respostes,

Atentament,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Festival de Cinema Indígena de Barcelona.

Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, directora de cinema

Festi clouwn
Festival de música Say it Loud
Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle
1) La campanya BDS: La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel té l’origen l’any 2005 i es tracta d’una crida de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina cap a la societat internacional en la que es demana el boicot a Israel fins que aquest Estat: 1/ finalitzi l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur, considerat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel a una plena igualtat; 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.

Apreciado/a,

Los cines y festivales abajo firmantes nos ponemos en contacto con el Festival de Cine de Girona para pedir la retirada del patrocinio de la embajada del estado de Israel.

A pesar de que el Festival de Cine de Girona tiene una larga y admirable trayectoria haciendo llegar al público historias transformadoras, este año el festival cuenta con el patrocinio de la Embajada de Israel, país que vulnera sistemática, y diariamente, los derechos humanos del pueblo palestino y el derecho internacional desde 1948.

Aceptar el patrocinio de Israel significa ser cómplice de sus políticas de ocupación, limpieza étnica y apartheid en Palestina. En un momento en que las políticas ilegales de Israel están cada vez más cuestionadas por parte de la comunidad internacional, el gobiernos de ultraderecha y las instituciones cómplices invierten una gran cantidad de recursos económicos, también en el ámbito cultural, para limpiar su deteriorada imagen. Como ya admitió Limor Livnat, exministra de Cultura y Deportes del gobierno de Netanyahu, “el cine israelí demuestra cada día que la cultura es la mejor embajadora del Estado”.

Inspirado en el magnífico ejemplo del boicot cultural que se llevó a cabo contra el régimen de apartheid sudafricano, el boicot cultural a Israel tiene cada día más fuerza y recibe un apoyo creciente de artistas y personalidades internacionales ligadas al sector cultural. Entre las muchas personas que ya han dado apoyado la campaña o han decidido no tocar en Israel estan Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters , Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron y Massive Attack. En el Estado español: Obrint Pas , Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre otros.

En Cataluña son frecuentes las “colaboraciones” y patrocinios de la embajada de Israel en actividades culturales. Sin embargo, recordamos la decisión del festival Primavera Sound que decidió rechazar el patrocinio israelí desprendido de tres años en respuesta a llamamientos de solidaridad y conciencia.

Hoy el pueblo palestino se encuentra en una situación de emergencia. En medio de la inminente amenaza estadounidense-israelí de formalizar el régimen de anexión de facto y el apartheid de Israelí, Israel ha bombardeado la franja de Gaza asediada durante días y días, con poca o ninguna condena internacional, y mucho menos responsabilidad. De hecho, después de que los investigadores de la ONU concluyeran que en 2018 en Gaza los asesinatos deliberados de médicos, periodistas, niños y personas discapacitadas “pueden constituir crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad”, nadie ha tenido que rendir cuentas. Gaza está a oscuras y los casos de coronavirus están aumentando. Se necesita con urgencia solidaridad para arrojar luz sobre las atrocidades en curso de Israel contra el pueblo palestino.

Por todo ello, los firmantes pedimos la retirada del patrocinio del gobierno israelí del Festival de Cine de Girona hasta que dejen de ser partícipes de la estrategia israelí de normalización y “lavado de cara” de los crímenes de Israel mediante la cultura a través del vínculo con su embajada.

La cultura es política. Y como personas del mundo de la cultura no podemos permitir lavarle la cara a un régimen de apartheid. No lo hubiéramos hecho durante la sur-África del apartheid y ahora tampoco podemos aceptar dinero del apartheid israelí. Sabemos que son momentos complejos para el mundo cultural, pero precisamente la crisis que está generando la covid-19 es una oportunidad para replantearnos qué mundo queremos crear. ¿Queremos estar junto a las que destruyen la vida o de/ con las quienes  apoyan? Nosotros lo tenemos claro, y esperamos que el Festival de Cine de Girona también. Situaros en el lado correcto de la historia.

A la espera de respuestas,

Atentamente,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Indigenous Film Festival of Barcelona.

Eduardo Guillot, artistic director of Mostra de València – Cine del Mediterráneo

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, directora de cine

Festi clouwn
Festival de música Say it Loud
Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle
(1) La campaña BDS: La campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra Israel se inicia en 2005 y es un llamamiento de más de 170 organizaciones de la sociedad civil palestina a la sociedad internacional en la que se pide el boicot a Israel hasta que este Estado: 1/ finalice la ocupación y colonización de todas las tierras árabes ocupadas en junio de 1967 y destruya el muro considerado ilegal por el Tribunal Internacional de Justicia; 2/ reconozca los derechos fundamentales de la ciudadanía árabe-palestina de Israel en plena igualdad; 3/ respete, proteja y promueva el derecho de los refugiados palestinos a volver a sus casas y propiedades tal y como establece la resolución 194 de las Naciones Unidas.

Dear Sir/Madam,

The undersigned cinemas and festivals contact the Girona Film Festival to request the withdrawal of the sponsorship of the embassy of the state of Israel.

Despite the fact that the Girona Film Festival has a long and admirable history of making transformative stories, the festival is sponsored by the Embassy of Israel, a country that systematically and daily violates the human rights of the Palestinian people and international law since 1948.

Accepting Israel’s sponsorship means being complicit in its policies of occupation, ethnic cleansing and apartheid in Palestine. At a time when Israel’s illegal policies are increasingly questioned by the international community, Israel’s far-right government and complicit invest a large amount of economic resources, also in the cultural sphere, to clean up its negative image. As Limor Livnat, former Minister of Culture and Sports in the Netanyahu government, has already admitted, “Israeli cinema shows every day that culture is the best ambassador of the State.”

Inspired by the magnificent example of the cultural boycott that was carried out against the South African apartheid regime, the cultural boycott of Israel is gaining momentum and receives increasing support from international artists and personalities linked to the cultural sector. Among the many people who have already supported Israel’s cultural boycott or refused to appear in Israel are Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,  Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis , Gil Scott-Heron, and Massive Attack. In Spain: Obrint Pas, Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, among others.

In Catalonia, the “collaborations” and sponsorships of the Israeli Embassy in cultural activities are frequent;. However, we recall the principled decision of the Primavera Sound festival that agreed to drop its Israeli sponsorship after three years in response  to conscientious appeals for solidarity.

Today the Palestinian people are in an emergency situation. Amid the looming US-Israeli threat to formalize Israel’s de facto annexation regime and apartheid, Israel has bombed the besieged Gaza Strip for several days, with little to no international condemnation, much less responsibility. Indeed, after UN investigators concluded that the deliberate killings of doctors, journalists, children and disabled people in 2018 in Gaza “may constitute war crimes or crimes against humanity”, no one has been held accountable. Gaza is left in the dark and coronavirus cases are rising. Solidarity is urgently needed to shed light on Israel’s ongoing atrocities against the Palestinian people.

For all these reasons, the signatories request the withdrawal of the sponsorship of the Israeli government of the Girona Film Festival. Otherwise, the festival is collaborating with the Israeli strategy of normalization and whitewashing the Israel’s crimes through the sponsorship of its embassy.

Culture is politics! And as people of the world of culture we cannot allow to whitewash an apartheid regime. We wouldn’t have done it during the South Africa apartheid and now we can’t accept Israeli apartheid money either. We know that these are complex moments for the cultural world, but precisely the crisis that covid-19 is generating is an opportunity to rethink what world we want to create. Do we want to be with those who destroy life or who supports it? We are clear about it, and we hope that the Girona Film Festival will too. Put yourself on the right side of history.

Looking forward to your reply.

Yours sincerely,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Indigenous Film Festival of Barcelona.

Eduardo Guillot, artistic director of Mostra de València – Cine del Mediterráneo

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, film director

Festi clouwn

Festival de música Say it Loud
Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle
(1) BDS campaign: The Boycott, Divestment and Sanctions (BDS) campaign against Israel began in 2005 and is a call from more than 170 Palestinian civil society organizations to international society calling for a boycott of Israel until this State: 1 / ends the occupation and colonization of all the Arab lands occupied in June 1967 and destroys the wall considered illegal by the International Court of Justice; 2 / recognize the fundamental rights of the Arab-Palestinian citizenship of Israel in full equality; 3 / respect, protect and promote the right of Palestinian refugees to return to their homes and properties as established in United Nations resolution 194.
What do you want to do ?

New mail

La Generalitat de Catalunya ignora el dret internacional promovent les relacions entre la Unió Europea i Israel.

Hem estat coneixedores d’un projecte amb fons europeu, anunciat al web de la Generalitat de Catalunya, que busca fomentar la Unió Europea a l’estat d’Israel. La licitació està oberta fins al 10 de setembre i compta amb un pressupost de 950.000€.

L’anunci destaca varis objectius del projecte, entre els quals hi ha el d’implementar una campanya de comunicació digital per a joves a Israel, marcar el dia d’Europa produint esdeveniment culturals a alguna ciutat israeliana per celebrar les cultures europees i les relacions UE-Israel, i organitzar jornades d’informació per a autoritats locals israelianes sobre els programes de la UE.

Acompanyant aquest text, la Generalitat ha escollit una foto de Jerusalem com si representés l’estat d’Israel.

Aquest projecte no és només altament preocupant perquè, un cop més, la Generalitat busca promoure un estat d’apartheid, el qual hauria de ser aïllat fins a que respecti els drets del poble palestí en comptes de ser premiat; sinó perquè queda clar que la Generalitat desconeix, o ignora, no només el dret internacional, sinó el propi posicionament de la Unió Europea (la qual finança aquest projecte) sobre l’estat d’Israel, la seva ocupació il·legal sobre el poble palestí i la situació de la ciutat de Jerusalem.

La Unió Europea, de la mateixa manera que les Nacions Unides, no reconeix la sobirania d’Israel sobre Jerusalem, estableix que Jerusalem Est està ocupada i demana que es posi fi a la ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i als Alts del Golan.

Perquè llavors la Generalitat de Catalunya, en contra de tot consens internacional, i aliant-se amb les polítiques de Trump, escull mostrar territori ocupat com a representació de l’estat d’Israel?

No és la primera vegada que la Generalitat de Catalunya es nega a informar correctament de les greus violacions de dret internacional per part d’Israel. ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa– organisme que depèn del govern de la Generalitat de Catalunya, tot i les  greus vulneracions dels drets humans i el dret internacional ja esmentades, segueix considerant a Israel com una regió estratègica i promocionant les relacions comercials amb aquest estat. ACCIÓ tampoc menciona la ocupació d’Israel reconeguda pel dret internacional. D’aquesta manera, la institució està faltant al compliment de la deguda diligència i coadjuvant a una situació de vulneració permanent de drets humans. D’una banda, perquè l’acció empresarial promoguda sobre territoris ocupats implica en si mateixa una violació al dret internacional i afecta a les poblacions que es troben allí. D’altra banda, convida a les empreses catalanes a invertir a un territori on es produeixen violacions als drets humans i, en conseqüència, també estarien incomplint la deguda diligència.

L’estat d’Israel només pot mantenir el seu règim d’apartheid i impunitat gràcies al suport internacional de governs i empreses.

Ens seguim preguntant perquè la Generalitat de Catalunya segueix promovent informació errònia de l’estat d’Israel. Perquè busca estrènyer vincles diplomàtics i comercials amb un dels estats del món més sancionats per Nacions Unides per vulnerar els drets humans. Un estat que porta més de 70 anys desobeint de manera sistemàtica les resolucions d’aquest organisme internacional, que li demanen acabar amb el seu règim d’ocupació, segregració i d’apartheid contra el poble palestí.

La venta d’armament israelita contribueix a abaratir el cost de mantenir els territoris ocupats, mentre es ven com a “provat en combat”

El passat 6 de juny les entitats SUDS, Servei Civil International (SCI) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, van organitzar el webinar “L’Estat de Israel i la militarització de la vida”, per a analitzar el comerç d’armes i la militarització de l’Estat d’Israel, la jornada va comptar amb el suport i la col·laboració de la plataforma Prou Complicitat amb Israel (CPCI).

La jornada es va dividir en dues sessions, una primera part formativa, oberta a càrrec de l’expert en ajuda humanitària, conflictes i seguretat i investigador del Centre Delàs, Alejandro Pozo. I una segona part de caràcter intern i participatiu per a activistes per Palestina de tot l’Estat espanyol.

A la primera sessió, Pozo va començar assenyalant que en els índex que estudien la militarització dels països, com el Global Militarization Index, Israel apareix en primera posició de forma destacada, això significa: una alta producció d’armament, un alt grau d’influència en la política de les FFAA i el servei militar obligatori, entre d’altres.

Pozo va continuar apuntant que les exportacions d’armament a Espanya i Israel no destaquen en el conjunt, sobre tot comparat amb altres països de l’Orient Mitjà. Però que, no obstant, segons criteri de l’expert, aquestes exportacions d’armes a Israel podrien vulnerar la legislació espanyola d’exportació d’armes. D’altra banda, va assenyalar que no menys important són la compra d’armes per part de països de tot el món a Israel, un país que té una alta producció i que exporta 75%, de mentre que el 25% restant es destina a un ús interior. Aquest fet genera que la fabricació d’armament sigui molt més barata al poder produir més, i al mateix temps facilita l’ocupació militar dels territoris palestins, quelcom que és extremadament car, però que les exportacions d’armament a altres països permeten abaratir.

 

És important afegir, va assenyalar Pozo, que les armes israelites compten amb una gran fama en el mercat internacional, en gran part per la marca “provats en territori de guerra”, quelcom que cada cop més empreses d’armes retiren de les seves pàgines web per la polèmica que genera. Alguns dels principals productes exportats són drons, vehicles terrestres i morters.

 

En aquest sentit, l’expert va apuntar també la falta d’opacitat i incidència de la societat civil sobre aquest tipus de transferències, ja que no existeix cap informe oficial sobre les importacions d’armes que realitza Espanya amb Israel.

 

La sessió es la primera realitzada dins del cicle de xerrades Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció, que serviran per a, entre diversos col·lectius i organitzacions, confluir en una sèrie de propostes a l’activisme per Palestina.

 

 

 

 

Algunes publicacions relacionades:

 

– Informe ‘Espanya-Israel. Relacions en matèria, armamentística i de seguretat. Balanç i tendències’, d’Alejandro Pozo https://novact.org/2012/09/spain-israel-military-homeland-security-and-armament-based-relations-affairs-and-trends-novact-international-institute-for-nonviolent-action/?lang=es

– Artículo en El País ‘¿Necesita Israel armas españolas?’, d’Alejandro Pozo

https://blogs.elpais.com/paz-en-construccion/2014/09/necesita-israel-armas-españolas.html

– Informe ‘Defensa, seguridad y ocupación como negocio’, dirigit per Alejandro Pozo

https://novact.org/wp-content/uploads/2016/03/INFORME_ESP_ISR_cas_web.pdf

 

 

Demanem que l’Ajuntament de Molins de Rei defensi les seves mocions en l’àmbit legal i polític

La ciutat de Molins de Rei va aprovar l’adhesió al moviment de Boicot, Desinversions i Sancions al 2013 i al 2017 demanant no tenir “vincles amb organitzacions internacionals o nacionals que obtinguessin un benefici econòmic o polític de danyar els drets del poble palestí”. La moció del 2017 també mostrava el rebuig de la salinització del riu Llobregat generat per l’empresa Iberpotash i recollia la lluita de la plataforma social Prou sal. Les dues mocions havien estat presentades per la CUP de Molins de Rei.

ACOM, el lobby israelià a l’estat espanyol, va presentar dues denúncies contra l’Ajuntament. Avui al ple de l’Ajuntament es votarà si acatar la sentència per anul·lar els acords de les dues mocions. Com a moviment en solidaritat amb el poble palestí, recalquem que és important que l’ajuntament defensi les seves mocions, a nivell legal i polític. Sabem que la votació d’avui depèn del PSC de Molins de Rei. El PSC l’any 2013 va aprovar l’adhesió a la campanya de BDS.

El PSC sovint s’ha mostrat a favor del poble palestí. És imprescindible que avui també ho faci. Ara més que mai que Israel està apunt d’annexar grans parts de Cisjordània tot i l’avís de l’ONU i la UE. Els atacs d’Israel al poble palestí i aquelles que lluiten per defensar els seus drets, són incansables. Però hi ha moltes mostres a nivell moral, legal i polític de que estem al cantó correcte de la història.

El Parlament espanyol va aprovar el 2017 el dret al BDS. La setmana passada l’Audiència Provincial de Cádiz va resoldre l’arxiu de la causa contra l’Ajuntament de Cádiz i el BDS dient que no es veia “ni rastre de discriminació en el BDS”.

Demanem que el PSC de Molins de Rei faci el correcte, defensi les mocions que valentment l’Ajuntament ha tingut aquests anys i que busqui les eines legals i polítiques per a seguir no sent còmplice de l’apartheid israelià i defensar els drets del poble palestí.

[Videoconferència]: L’Estat d’Israel i la militarització de la vida

El proper 6 de juny la Coalició Prou Complicitat amb Israel organitza la primera d’un seguit de formacions dins del cicle Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció

 

Dissabte 6 de juny

A les 11h a través de zoom

Inscripcions a través d’aquest formulari

 

Israel és l’actor clau d’un conflicte armat que dura més de seixanta anys i que té importants repercussions per a l’estabilitat regional i mundial. Israel s’ha convertit en un dels Estats més militaritzats del món en tots els seus aspectes socio-polítics. El país se situa en l’avantguarda de la tecnologia militar moderna i la guerra: en els camps relacionats amb la contrainsurgencia, contra el terrorisme i la guerra urbana o, en resum, en la guerra contra el poble. 

 

En opinió de molts juristes i autors, les exportacions d’armes a Israel violen la llei vigent. Per tant, aquestes exportacions d’armes podrien considerar-se il·legals. No obstant això, les relacions militars entre Espanya i altres països amb Israel no es redueixen només a les exportacions d’armes que es realitzen i la polèmica que les envolta. Les relacions entre aquests països i Israel són, de fet, molt més àmplies i complexes. Hi ha altres àrees militars que, sense estar subjectes a mecanismes de control, presenten controvèrsies, no només des del punt de vista legal, sinó també des del punt de vista ètic, des d’una perspectiva basada en els drets humans i la cultura de pau.

 

És important conèixer, de quina manera Israel és el model d’un país que ha militaritzat tots els aspectes de la seva política, fins al punt de militaritzar la vida de totes les persones i, especialment, del poble palestí, per tal de poder dirigir denúncies i construir estratègies enfocades a reivindicar el dret dels pobles a viure lliures de violència.

 

Aquesta primera sessió constarà, doncs, de dues parts: una primera part formativa, oberta a càrrec d’Alejandro Pozo, expert en ajuda humanitària, conflictes i seguretat i investigador del Centre Delàs, i una segona part de caràcter intern i participatiu que serà només per a membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i activistes per Palestina d’arreu de Catalunya.