Category Archives: BDS

Sònar, boicot i responsabilitat política: no n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser antisionista

Posted on by

Sabem que per a moltes persones ha estat decepcionant descobrir que els festivals on participen o assisteixen espais de cultura, d’oci i de vida— estan vinculats al genocidi contra el poble palestí. Davant els nombrosos posicionaments i debats que han esclatat a les xarxes, aquesta peça vol ser la nostra aportació a la reflexió col·lectiva.

La Coalició Prou Complicitat amb Israel està formada per persones que vivim a Catalunya, incloses palestines a la diàspora, i respon directament a la crida al boicot que ens arriba des de Palestina. Es posiciona fermament desde els feminismes, l’antirracisme i l’anticolonialisme.

L’empresa britànica Superstruct – empresa propietària de més de 80 festivals a nivell internacional i 20 a l’estat espanyol, entre aquests el Sónar i el Brunch Electronik, va ser comprada pel fons d’inversió estatunidenc KKR ara fa un any. Aquest fons d’inversió inverteix directament en empreses de ciberseguretat, armamentístiques israelianes i immobiliàries en els assentaments il·legals d’Israel construits sobre terres palestines robades. 

Una campanya de boicot respon a una complicitat que contribueix de forma directa o indirecta a l’opressió contra el poble palestí. Per aquests motius, fa uns mesos la PACBI va llançar una campanya pressionant a tots els Festivals comprats per KKR, entenent que tot i que no van tenir vot en la decisió de la seva compra, ara en formen part i per tant tenen un responsabilitat d’actuació. La PACBI – Palestinian Call for the Academic and Cultural Boycott of Israel és un membre fundador de la campanya del Comitè Nacional de Boicot del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel una estratègia de lluita generada pel poble palestí l’any 2005. 

Les demandes que articulen la campanya i emeses per les palestines a través de la PACBI són: 1) distanciar-se públicament de les inversions del fons KKR – com a forma tangible de mostrar el desacord amb les inversion de l’empresa matriu 2) incloure el respecte pels drets humans palestins en els protocols ètics dels festivals i les seves col·laboracions, 3) respectar les demandes del BDS i adherir-s’hi, incloent el boicot cultural a Israel, l’anti-normalització, donar prioritat a les campanyes principals, i 4) ser diligents i col·laborar directament amb artistes i organitzacions que defensen els drets i la llibertat del poble palestí.

Accions populars i col·lectives

Cal posar en valor tota la feina i les iniciatives que s’han dut a terme. De forma orgànica, quan es va fer pública la notícia, molts grups d’artistes, autoorganitzats i de base es van posar a treballar per tal de pressionar els Festivals i en concret a Barcelona al Sónar. 

Gràcies a tota aquesta pressió popular s’ha aconseguit assolir fites rellevants. De les demandes de la campanya: el Sónar n’ha complert moltes. Tot i la manca de voluntat inicial i la feblesa i tibiesa de les seves primeres declaracions, el Sónar ha acabat distanciant-se públicament de les inversions de KKR. Ha denunciat també el genocidi contra el poble palestí, i ha finalitzat el el patrocini de Coca-Cola i McDonald’s, dues empreses que són un objectiu prioritàri pel moviment BDS per la seva complicitat amb el genocidi d’Israel. A més, va recolzar públicament la moció de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 de maig sobre la Fira de Barcelona i va comprometre’s a iniciar un grup de treball per a el·laborar un protocol ètic. Queda per definir de quina manera ho farà i com inclourà el respecte dels drets del poble palestí en la programació de les futures edicions del Festival i amb els seus socis. 

Aquests passos demostren que la pressió popular funciona. Davant dels horrors d’Israel és fàcil caure en la passivitat i l’immobilisme, sentir-nos totalment impotents, però hem de recordar que cal organitzar la ràbia, l’immens dolor i el dol, en campanyes estratègiques i eficients.

Ha faltat el pas més important: un compromis estable i constant

Els passos que ha fet el Sónar son importants però incomplets perquè li ha faltat adherir-se públicament als principis del moviment pels drets del poble palestí BDS. Altres festivals que també són propietat de KKR, com Boiler Room i Mighty Hoopla, ja ho han fet. Adherir-se al BDS és un compromís a no tenir complicitat amb el genocidi, l’apartheid, l’ocupació i el colonialisme d’Israel. Degut a que el Festival no ho va fer, la campanya de boicot al Sónar no es va aixecar.

Els principis del BDS estableixen un marc de mínims per caminar cap a la descolonització i l’alliberament de Palestina. En un moment de màxima urgència com l’actual és imperatiu posicionar-se amb claretat. Si no és ara, quan ho serà?

Recordem que el BDS és un moviment liderat per la coalició més àmplia de la societat civil palestina que s’emmarca en l’antiracisme, el poder popular i en les eines que dona el dret internacional. Les seves demandes son de mínims: posar fi a la complicitat en les diferents formes d’l’opressió contra el poble palestí. 

Situació a Palestina: violència extrema, neteja ètnica i genocidi sense precedents

No hi ha paraules que puguin abastar l’horror genocida que Israel exerceix sobre la Franja de Gaza des de fa vint mesos. No es tracta només dels bombardejos continus, sinó també de la fam imposada com a eina de guerra i la negació sistemàtica de l’accés a serveis sanitaris bàsics. Les persones palestines que no moren per una explosió, ho fan per desnutrició o per malalties que, en qualsevol altre context, serien fàcilment tractables.

Cada dia assistim, amb una barreja d’estupefacció i impotència, a l’assassinat de palestines mentre intenten accedir als anomenats punts de distribució d’aliments. Aquests espais, teòricament humanitaris, estan militaritzats i gestionats per empreses privades, convertits en un nou dispositiu biopolític on tant l’Estat com les corporacions transnacionals decideixen, amb total impunitat, qui mereix viure i qui ha de morir. 

La crueltat més inimaginable s’està exercint sobre el poble palestí amb total impunitat. Cap dada és suficient per reflexar la magnitud de les massacres. Els atacs dels colons cada cop són més violents, supremacistes, agressius i fortament armats, amparats i protegits per l’estat i l’exèrcit d’Israel que els dota de total impunitat, ja que operen com a braç executor de l’expansió colonial. Pobles i camps de refugiats sencers han estat desallotjats, i a les presons israelianes hi ha més de 10.400 presos polítics palestins. El sistema penitenciari és un dels eixos estructurals de violència i opressió on hi ha milers de persones palestines en condicions de tortura sistemàtica i moltes sota detenció administrativa. A la diàspora, més de vuit milions de palestines refugiades tenen prohibit tornar a les seves terres que van ser robades. En un complex i pervers entramat d’apartheid més de 60 lleis discriminen les palestines que van poder romandre dins la palestina històrica, i que ara pateixen el racisme i la discriminació sent una comunitat subalternitzada dins d’israel. 

Dret a la cultura versus dret a la vida 

Vivim en un món travessat pel capitalisme, el racisme, el colonialisme i molts altres eixos d’opressió, i som conscients que totes, d’una manera o altra, habitem la contradicció. Això no pot ser una excusa per a la inacció. 

Els boicots són una eina legítima i necessària per trencar les complicitats sense les quals Israel no podria perpetrar el genocidi, ni colonitzar, ni ocupar, ni aplicar l’apartheid. Israel no actua sol: ho fa amb el suport institucional, econòmic i logístic d’empreses, governs i institucions d’arreu del món.

L’art, la música, la cultura i el plaer són elements molt importants per la construcció de la societat, però aquests no poden passar per sobre de la neteja ètnica que estan patint les palestines. És una contradicció rebutjar el BDS i seguir reivindicant un art compromès amb el poble palestí. No n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser activament antisionista.

Diverses artistes que van decidir no fer boicot van parlar de Palestina en el festival, algunes incorporant en les seves actuacions elements i símbols de solidaritat amb Palestina de forma merament performàtica. Això només serveix per fer rentat artístic del festival i capitalitzar la causa palestina per construir capital polític i simbòlic i reforçar la seva imatge pública de persona polititzada, mentre que activament s’està triant no escoltar la demanda palestina. L’estratègia de no adherir-se a la demanda de BDS i actuar al Sonar però a la vegada revestir-ho d’acte polític propalestí és un trist exemple de com opera la blanquitud estructural com a sistema d’opressió.

Pot el Sónar ser un espai segur per a artistes palestines i racialitzades, si ha decidit mantenir la seva complicitat amb un règim genocida o està contribuint al tokenisme? És a dir instrumentalitzar les identitats noblanques i les dissidències per mostrar-se com un Festival progressista mentre no trenca del tot la cadena de complicitat, fet que sí tindria un impacte en la vida de les palestines.

En una altra dimensió, els mitjans han fet ressò de persones que assistien al Festival argumentant que no veien l’impacte que podia tenir abstenir-se d’assistir i que matin infants a Gaza. Israel només pot seguir cometent els seus crims de forma impune gràcies al suport material, financer i institucional. La fi de la impunitat d’Israel comença per petites accions com ara no donar suport a un Festival que ha decidit continuar sent cómplice. 

Després de 20 mesos de genocidi, Israel està intensificant els seus atacs contra Palestina més que mai. La supervivència del poble palestí està en joc. Cal prendre mesures valentes i conseqüents i això implica sacrificis i pèrdua de privilegis.

I ara què?

Aquesta campanya ha volgut contribuir a nivell local i internacional a construir espais culturals desvinculats de l’ocupació, l’apartheid, el colonialisme i el genocidi, perque això és beneficiós per a totes. És defensar espais antiracistes, anticolonials i realment compromesos. En cas contrari, tornem a reproduir la mateixa lògica de sempre: espais culturals que només beneficien unes poques, mentre exclouen, danyen i silencien les altres.

El racisme estructural, el capitalisme racial i el supremacisme blanc expliquen el nivell de deshumanització i d’islamofòbia cap a les palestines que fa que Israel pugui cometre tots aquests crims amb impunitat. Aquesta és la realitat que cal afrontar i combatre. I que cada una de nosaltres internament pensi, com contribueixo jo a aquesta situació? Cal sortir del marc de la solidaritat que es mou en un pla discursiu i simbòlic i que esdevé reconfortant i còmode per l’estatus quo i pel sistema i pujar la naturalesa i el to de les demandes. Cal construir poder popular des d’abaix, cal radicalitzar la ràbia, aliar-se i preguntar-se cada dia: què he fet de forma activa i material per combatre el règim sionista? 

Gràcies a les artistes que van decidir boicotejar el Sónar inclús abans que la demanda al boicot sorgís desde Palestina. A totes aquelles persones que han decidit tornar els diners ja que no volen que cap euro vagi a KKR. A les que van fer soroll quan l’Ajuntament de Barcelona va sortejar entrades per les seves treballadores amb entrades al Festival, però es va cancelar davant la moció aprovada el passat 30 de maig al consistori. I a totes les altres accions que també han passat i no n’hem sigut conscients.

Sónar es podria haver convertit en un exemple a nivell local, estatal i internacional com a Festival compromès de forma inequívoca i consistent amb els drets humans del poble palestí. 

Ha acabat Sónar 2025, però l’edició del 2026 està a tocar i si Sónar no pren mesures es trobarà amb una altra campanya de boicot. Perque no pararem fins a aturar totes les cadenes de complicitats i de suport actiu amb el règim colonial, encara que haguem d’anar Festival a Festival. 

No pararem fins que Palestina sigui lliure del riu fins al mar.

El festival de la infància: un esdeveniment organitzat en un espai de complicitat amb el genocidi a Palestina

Posted on by

El Festival de la Infància es celebra en els recintes de Fira Barcelona, un lloc on, al mateix temps, s’estan organitzant actes amb empreses militars que estan implicades directament en el genocidi i el règim d’apartheid que està patint Palestina. Mentre es presenta aquest esdeveniment familiar dedicat a la infància, les empreses que fabriquen armes i tecnologia utilitzada pel règim israelià per perpetrar atrocitats a Gaza segueixen obtenint beneficis.

Aturar la complicitat de la Fira Barcelona: Una crida a la responsabilitat

Al 2024, Fira Barcelona ha acollit repetidament empreses militars israelianes i internacionals, els productes de les quals s’estan utilitzant actualment per part d’Israel per cometre atrocitats a Gaza.

Malgrat la resolució de la Cort Internacional de Justícia que declara les accions d’Israel com a apartheid, i malgrat els testimonis d’experts que qualifiquen la violència a Gaza com a genocidi, Fira Barcelona continua acollint empreses còmplices d’aquests crims. Diversos grups han demanat que la Fira aturi el seu benefici a costa del genocidi, però aquestes crides han estat ignorades. Fins i tot els grups polítics que intenten portar aquest tema al parlament han estat bloquejats pel PSC de Collboni, que actualment presideix el Consell General de Fira Barcelona.

El genocidi a Gaza ja ha segat milers de vides, amb xifres oficials de més 44.000 assassinats,  amb la majoria de les víctimes sent infants d’entre 5 i 9 anys. Des de desembre de 2023, UNICEF adverteix que la situació a Gaza equival a una “guerra contra els nens i nenes”.

Aquest Nadal, uneix-te en solidaritat amb els infants de Palestina. Boicoteja el Festival de la Infància organitzat per Fira Barcelona, enviant un missatge clar: Fira Barcelona no pot continuar obtenint beneficis del patiment dels nens i nenes de Gaza mentre intenta “netejar la seva complicitat” amb els nens.

És necessari augmentar la pressió ara, especialment de cara al Mobile World Congress 2025. Fem una crida a Fira Barcelona perquè talli els vincles amb l’Israel Export Institute i impedeixi que cap pavelló d’empreses tecnològiques israelianes, moltes de les quals estan estretament vinculades a l’exèrcit israelià.

 

Gràcies pel teu suport i solidaritat.

Families Per la Pau, Coalició Prou Complicitat amb Israel, Parents for Palestine Spain i La Fira en la Mira

Comunicat | Demanem el boicot i la cancel·lació del concert de la banda de rock Orphaned Land a la sala Razzmatazz de Barcelona

Posted on by

La sala Razzmatazz de Barcelona té previst albergar el 8 de desembre vinent un concert de la banda de  rock metal  israelià Orphaned Land. El concert està  organitzat pel promotor RRS PROMO en el marc del Motocultor Festival.  Des de la Coalició prou Complicitat amb Israel -CPCI- ens hem posat en contacte amb la sala i la empresa promotora del concert per exposar els motius pels quals demanen el boicot i la  cancel·lació de l’esdeveniment.

A continuació fem públics els arguments en els quals es basa la nostra demanda:

  • La demanda de cancel·lació es basa en les directrius de la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural -PACBI-   que  insta a les persones treballadores i les organitzacions culturals internacionals, sindicats, associacions i festivals, a boicotejar i treballar per cancel·lar esdeveniments, activitats, acords o projectes que involucrin o siguin còmplices amb l’apartheid israelià, els seus grups de pressió o les seves institucions culturals.
  • Les directrius del moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions a Israel) estableixen dues condicions que les organitzacions culturals israelianes, incloent bandes, han de complir per ser considerades no boicotejables: acabar amb totes les formes de complicitat amb el règim d’opressió d’Israel i donar suport públicament als drets integrals del poble palestí segons el dret internacional, inclòs el dret dels refugiats palestins a tornar. Orphaned Land ha criticat obertament i repetidament la crida palestina al boicot cultural.
  • Les directrius del BDS es poden trobar aquí, i estrictament van dirigides a institucions, no individus, i per complicitats, no per identitat.
  • Les accions de la PACBI i del BDS estan referenciades i  inspirades en les estratègies   de lluita sud-africana que demanava a artistes, escriptors, institucions culturals i esportistes  internacionals que fessin boicot per acabar amb l’apartheid. Les iniciatives de boicot a l’àmbit  esportiu  van ser fins i tot secundades per Nacions Unides. El BDS també es referencia en accions històriques de desobediència civil no violenta com el que va protagonitzar Rosa Parks en la lluita per la defensa dels drets civils als EEUU.  Els objectius de les accions de BDS són pressionar i aïllar Israel per a que respecti els  drets humans, les resolucions de Nacions Unides i posi fi al sistema colonial, d’apartheid i d’ocupació que Israel aplica contra el poble palestí.
  • Des de 2004, any en que va començar a treballar la PACBI, nombrosos artistes israelians i d’arreu món s’han negat a ser còmplices dels crims d’Israel i s’han adherit a les campanyes de BDS. Alguns dels més destacats són: Roger Waters de Pink Floyd, Lauryn Hill,  Chuck D. o Marinah.
  • La programació d’aquest concert coincideix amb el pitjor moment de la història de Palestina. Des del 7 d’octubre Israel ha posat en marxa tota la seva maquinària de guerra per a dur a terme una etapa més del genocidi en curs contra 2,3 milions de població palestina a la Franja de Gaza. En paral·lel ha incrementat la repressió contra població civil a Cisjordània. Israel té prop de 11.000 persones palestines preses per raons polítiques i ha assassinat a més de 700 persones en només l’últim any.
  • En els darrers mesos els informes elaborats per Francesca Albanese, relatora especial de les  Nacions  Unides, i el dictamen de l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) han confirmat  que l’ocupació dels territoris Palestins és il·legal. El propi dictamen de la CIJ va en consonància amb anteriors informes d’Amnistia Internacional -AI-,  Human Rights Watch, Al Haq i B’Tesel  els quals apunten a les evidències que Israel està aplicant  un règim d’apartheid contra la població palestina que AI ha denominat de “cruel sistema de dominació i crim de lesa humanitat”. El Tribunal Penal Internacional ha emès una ordre de detenció contra el president  Benjamin Netanyahu per crims de guerra.
  • Israel utilitza la cultura com una  forma de propaganda per blanquejar,  desviar l’atenció i justificar el colonialisme d’assentaments  i el règim d’apartheid i ocupació contra el poble palestí.
  • Orphaned Land  no ha fet cap declaració  de denuncia dels crims d’apartheid i genocidi contra el poble palestí. Des del 7 d’octubre milions de persones han sortit als carrers per demanar que s’aturi el genocidi a Palestina. El món de la cultura també ho ha fet dins i fora del nostre país. Tanmateix, Orphaned Land  ha declarat  pública i repetidament que “estimen Israel” i han centrat la seva “narrativa de pau” en responsabilitzar a la població  palestina — oprimida i colonitzada— en lloc de reconèixer les greus violacions sistemàtiques dels drets humans i del dret internacional imposades per l’estat israelià —l’opressor i colonitzador-. A més, ha criticat obertament i repetidament la crida palestina al boicot cultural d’Israel.

 

La Coalició Prou Complicitat amb Israel es una plataforma formada per més de 20 organitzacions. Formen part d’ella la Comunitat Palestina de Catalunya i JUNTS – associació catalana de jueus i palestins.  Treballem per defensar els drets del poble palestí a Catalunya i per posar fi a la complicitat amb l’estat israelià a causa de la seva colonització, ocupació, genocidi i apartheid sobre la població palestina i la seva terra.

No hi ha paraules per descriure l’horror que sentim davant el genocidi que Israel està duent a terme a Gaza, els atacs horribles a Cisjordània i ara al Líban. Razzmatazz  i RRS PROMO han de decidir si volen ser còmplices de blanquejar o normalitzar aquests crims, especialment el de genocidi, o fer un gest en favor d’una pau justa a Palestina. En aquest moment, més que mai, l’equidistància no és una opció.

Nosaltres, des de la legitimitat que ens atorga el suport que des de fa anys donem al poble palestí us demanem que estigueu del costat de la justícia i la igualtat de drets per a totes les persones i de l’alliberament de Palestina  de l’ocupació i l’apartheid il·legals, incloent-hi els drets de les persones  refugiades.  Un posicionament que és incompatible amb acollir grups que no respectin aquests valors.

Demanem la cancel·lació definitiva del concert d’Orphaned Land previst a la sala Razzmatazz el proper 8 de desembre  i de tota la gira a l’estat espanyol  mentre no denuncïi públicament a Israel pels crims de guerra, lesa humanitat i genocidi contra el poble, doni suport públicament als drets integrals del poble palestí segons el dret internacional, inclòs el dret  de retorn de les persones refugiades palestines amparat per Nacions Unides i mostri el seu suport a la campanya global  de BDS que l’any 2005 va sorgir de la societat civil palestina.

Coalició Prou Complicitat amb Israel

 

Un petit (gran) cinema planta cara al genocidi amb la dignitat que manca a les institucions.

Posted on by

 

Un petit (gran) cinema planta cara al genocidi amb la dignitat que manca a les institucions.

Els cinemes Girona cancel·len el Festival de Cinema Israelià Seret International Israeli Film Festival, finançat per la ISFA, l’Ambaixada d’Israel i el Ministeri de Cultura Israelià

Fa 4 mesos i 2 setmanes que va començar l’última operació genocida de l’Estat d’Israel contra el poble palestí.  Enmig de la barbàrie sense precedents de què som testimonis, ahir un petit (gran) cinema es va posar al costat correcte de la història, i va tenir la valentia de fer el que les institucions no estan fent: deixar de ser còmplices. El Cinema Girona ha decidit cancel·lar el festival de cinema israelià Seret International Israeli Film Festival, que havia de començar aquest dijous.  

Per què acollir un festival de cinema finançat per l’Estat d’Israel significa ser còmplice de les seves polítiques colonials, de neteja ètnica i apartheid a Palestina?
Israel perpetra un genocidi contra el poble palestí, que ja ha deixat més de 36.671 palestines assassinades (entre les quals 14.000 criatures) i dos milions de desplaçats forçats. La franja de Gaza està totalment destrossada: llars, escoles, universitats, mesquites, arrasades. Sense aliments, ni infraestructura sanitària, i amb un volum d’ajuda humanitària totalment insuficients.

Això arriba després de 16 anys de bloqueig a la Franja de Gaza per terra, mar i aire, 75 anys de neteja ètnica i colonialisme a tota Palestina, d’assassinats, detencions, demolició de cases, ocupació i despossessió de terres.

En un context en què les polítiques il·legals d’Israel i els seus crims de guerra són jutjats davant el Tribunal Internacional de Justícia, les institucions sionistes inverteixen una gran quantitat de recursos econòmics, en l’àmbit cultural, per tal de netejar la seva deteriorada imatge. I el cinema és un dels seus grans aparadors de propaganda. Limor Livnat, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu, “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

En aquest cas, entre els finançadors del festival, estan institucions com a l’Ambaixada d’Israel i el Ministeri de Cultura Israelià, encara que el festival ha eliminat alguns dels logos dels esponsors del seu web en les últimes hores.

El fet que els cinemes Girona hagin decidit no allotjar el festival, és una victòria per Palestina. És el que pretén la campanya internacional BDS (Boicot, Desinversions i Sancions): identificar, denunciar i boicotejar totes les complicitats internacionals amb l’estat sionista d’Israel. És una estratègia per acabar amb un règim de colonialisme d’assentaments i discriminació, la mateixa que es va fer servir per acabar amb el sistema d’apartheid a Sud-àfrica.

Pel sector cultural concretament, BDS compta amb la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural d’Israel (PACBI, en les seves sigles en anglès), formada per desenes d’organitzacions de la societat civil palestina que insten la comunitat internacional a aplicar un boicot a totes les institucions culturals i acadèmiques israelianes, com a contribució a la lluita contra l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians. Recordem que el boicot cultural s’aplica  només a “un esdeveniment cultural que està total o parcialment patrocinat per un organisme israelià oficial o una institució còmplice”. Així doncs el BDS no persegueix individualitats sinó estructures i institucions còmplices.

Des de la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, celebrem la decisió dels cinemes Girona de respondre al clam de solidaritat amb el poble palestí per plantar cara al genocidi. En el mateix sentit celebrem al decisió del Claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya, la setmana passada, de trencar tota relació econòmica i acadèmica amb Israel. És vital no contribuir a la sagnant impunitat de l’Estat d’Israel per la complicitat de les potències occidentals. Animem a les institucions de tot tipus a seguir l’exemple dels Cinemes Girona i tallar tota relació econòmica, cultural, esportiva, militar o  diplomàtica amb Israel mentre no respecti els drets de les palestines de viure en llibertat i dignitat a la seva terra.

Del riu fins al mar, Palestina vencerà!

 

[AJORNAT] Participa a la 2a PART de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

Posted on by

Donada la situació que s’està visquent a Palestina aquestes setmanes, amb tot el moviment de solidaritat volcat en la comunicació i la incidència política en defensa del poble Palestí, hem decidit ajornar o posposar sine die la 2a PART de la Formació Feminismes Situats a Palestina que havia de tenir lloc aquest dijous. Més endavant buscarem una nova data amb la formadora i us contactarem de nou esperant que pugueu participar. Si teniu cap comentari, pregunta o el que sigui, no dubteu a contactar-nos.

—
El proper dijous 27 de Maig la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona part de la sessió sobre feminismes situats a Palestina dins del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’.

📆 Dijous 27 de maig
⌚ A les 18h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dijous 27 de maig a les 18h tindrà lloc la segona part de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina’ que vam iniciar el passat 10 d’abril. Aquesta sessió forma part del cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ que estem realitzant en format virtual.

En aquesta segona part, abordarem els impactes que ha tingut l’onegeització sobre els feminismes i sobre el moviment de dones a Palestina. Així començarem la sessió amb un repàs breu d’allò tractat a la primera sessió (per facilitar la participació de persones que no hi van poder assistir), i després una activista del Moviment de dones Palestines Alkarama, de l’associació Comunitat Palestina i de la CPCI, abordarà des d’una perspectiva crítica el paper de les organitzacions internacionals i locals que treballen a Palestina en projectes de gènere i de cooperació al desenvolupament. Per a fer-ho, Serra recorrerà a diferents postulats i perspectives d’autores palestines i feministes postcolonials. Veurem, per una banda, com aquestes autores han problematitzat discursos molt estesos dirigits a “l’empoderament” de les dones que sovint es produeixen des d’una perspectiva orientalista i colonial. Veurem també quines respostes s’han dut a terme des dels moviments socials de base en l’actualitat i des de l’acadèmia feminista postcolonial. Per acabar la sessió, facilitarem un espai ampli de debat col·lectiu enfocat a la pràctica per reflexionar al voltant de com treballem la temàtica, des d’on ho fem, amb quines pràctiques, etc., de cara a revisar el paper d’activistes i treballadores i de les respectives organitzacions, amb vistes a treballar per millorar-lo. 

Les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina 

Posted on by

[Vídeoconferència] El proper dissabte 10 d’abril la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona formació del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, centrada en els feminismes a Palestina

📆 Dissabte 10 d’abril
⌚ A les 12h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dissabte 10 d’abril a les 12h reprenem el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ en format virtual. Després de la primera sessió celebrada el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida, celebrem el segon webinar: Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa, oberta, que anirà a càrrec d’una companya activista d’Alkarama, de Comunitat Palestina i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i una segona part de caràcter més intern i participatiu que serà només per a membres de CPCI i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina i al moviment feminista d’arreu de Catalunya.

El paper de les dones palestines ha estat clau en la lluita contra l’ocupació de l’Estat israelià. Han estat presents en organitzacions internacionals en defensa dels drets humans des d’abans de 1948, organitzant vagues i sabotatges, assumint posicions com a milicianes, una gran xarxa de comitès d’autoorganització popular durant la Primera Intifada, creant comitès de dones i sindicats, organitzant-se des dels barris, pobles i camps de refugiades. La seva implicació en la producció i reproducció de la vida ha estat indiscutible per sostenir les famílies en temps d’aïllament, de fam i de guerra imposada per l’Estat d’Israel.

És per això que des de les entitats organitzadores de la sessió apostem per aproximar-nos al moviment feminista palestí, a les seves reivindicacions i resistències, per ampliar la mirada més enllà de les propostes feministes que es gesten a occident. Volem repensar l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, per qüestionar les dinàmiques colonials i islamofòbiques que imperen a les nostres societats, per despatriarcalitzar també la solidaritat internacionalista, i per entendre que no podem defensar la llibertat de les dones sense defensar la llibertat dels pobles, sense defensar la terra.

Tal com la pròpia ponent ens explica, durant la sessió “veurem de la mà de les autores feministes palestines com des de la creació de coneixement i els activismes han teoritzat de forma crítica sobre els moviments feministes i de dones a Palestina, posant especial atenció a dos processos i espais d’empoderament produïts pel moviment de dones en dos moments claus a nivell polític i històric: la Primera Intifada i els Acords d’Oslo. Analitzarem com aquests dos moments concrets van produir diferents formes d’emancipació social i política i d’una consciència i un moviment feminista Palestina”.

I continua, “analitzarem com hi ha hagut un viratge entre formes de lluita feminista anticapitalista, de base i anti colonial, a un model neoliberal més individual i professionalitzat mobilitzat per l’agenda internacional. Durant la sessió revisarem de forma crítica com des de la cooperació i els organismes internacionals s’ha instrumentalitzat la categoria de gènere en ares de “l’apoderament ” de les dones i quins efectes ha tingut de cara al colonialisme israelià“. I finalment, “veurem finalment quin impacte sobre el moviment de dones i feminista ha tingut l’agenda neoliberal, i com des dels feminismes a Palestina s’hi ha donat resposta en el passat i avui en dia.”

Tot això, diu la ponent de la xerrada, ens ajudarà a “apropar-no als debats que s’estan duent a terme des de Palestina en relació a com repensar de forma crítica la solidaritat des d’una perspectiva anticolonial i antiracista“.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

La justicia española se alinea con el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y reconoce el derecho al BDS como parte de la libertad de expresión

Posted on by

Gran revés a los lobbies sionistas que intentan silenciar la solidaridad con Palestina y el #BDS

Hoy la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), coordinadora estatal que engloba más de 40 organizaciones que trabajamos por la causa palestina, celebramos que la Audiencia Provincial de Valencia haya archivado el caso de #DefensemDDHH, validando la campaña #BDS como una herramienta de acción política.

La semana pasada B’tselem la organización israelí más grande en la defensa  de los Derechos Humanos afirmó aquello que hace décadas que dicen organizaciones palestinas: Israel es un estado de apartheid. Hace más de setenta años que el pueblo palestino resiste a las prácticas colonialistas de Israel desde la diáspora, bajo bloqueo u ocupación militar o bajo políticas discriminatorias. Uno de los actos constitutivos del crimen de apartheid es la persecución de las organizaciones y las personas que se oponen al apartheid privandoles de derechos y libertades fundamentales.

Cuanto más crece la campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones a Israel, cada vez son más las instituciones, empresas, artistas y organizaciones que deciden no tener vínculos con el apartheid israelí, también crecen los ataques del estado israelí en alianza con la extrema derecha, contra las activistas en solidaridad con el pueblo palestino.

Uno de los casos más flagrantes de estos ataques ha sido hacia las compañeras de #DefensemDDHH donde la acusación pedía 9 años de prisión por poner en marcha un debate público sobre la contratación del cantante Matisyahu, defensor de los crímenes de guerra de Israel, al festival europeo de reggae Rototom Sunsplash que tuvo lugar en Benicassim el año 2015. Está claro que a través de la criminalización pretenden silenciar la solidaridad con el pueblo palestino. Pero no lo han conseguido. Y no lo conseguirán.

El archivo del caso #DefensemDDHH representa un paso muy importante contra el intento del estado de Israel de criminalizar a todas aquellas personas y entidades solidarias con Palestina que denuncian las políticas israelíes y el sistema de apartheid. Israel muy peligrosamente manipula el antisemitismo para intentar desactivar las críticas a su sistema de apartheid, haciendo así más difícil identificar el verdadero antisemitismo. En junio de este mismo año el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ya reconoció el derecho al boicot como parte de la libertad de expresión: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentencia también afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podemos normalizar las relaciones con el apartheid y la discriminación israelí como si no pasara nada. Exigir la rendición de cuentas por crímenes de guerra y lesa humanidad no es discriminar, es una obligación moral y legal.

También es una victoria para los movimientos antirrepresivos que luchan contra criminalizaciones injustas en todo el estado.

Desde 2016 cuando se interpuso la querella hemos pasado años de sufrimiento, dolor y cansancio. En primera piel las encausadas han arrastrado las preocupaciones de quienes pueden entrar a prisión, perder la custodia de hijas, ser denegadas de permisos de trabajo…

Las encausadas afirman que “A pesar del desgaste, hemos encontrado fuerza en la colectividad. Inspirándonos en las palestinas no nos hemos rendido. Hemos sido las propias  encausadas junto con sus abogadas las que hemos liderado la campaña. A nuestro alrededor han estado los colectivos de BDS de todo el estado español y otras muchas organizaciones y movimientos en solidaridad con los derechos humanos y en contra la represión. Juntas, una vez más, hemos desmontado la hipocresía del estado de Israel; hemos evidenciado cómo Israel intenta utilizar procesos judiciales y los derechos humanos para defender el apartheid.”

Finalmente la justicia se ha impuesto  y se ha archivado la causa dando la razón a las activistas de BDS País Valencià y BDS Catalunya que defienden que hacer uso del BDS para luchar por los derechos del pueblo palestino es legítimo. Hoy lo celebramos y nos llenamos de fuerza y determinación para continuar luchando defendiendo la libertad del pueblo palestino. En este marco queremos aprovechar para reconocer la fuerza del movimiento palestino de Boicot, Desinversiones y Sanciones y el legado del cual surge esta campaña, basada en aquellas experiencias de lucha en todo el mundo contra el colonialismo, el racismo y los diferentes sistemas de opresión sobre los pueblos. Seguimos y seguiremos trabajando por los derechos del pueblo palestino hasta que haya justicia, libertad y equidad para todas.

Hoy, celebramos y cogemos aire. La lucha sigue.

What do you want to do ?

New mail

La justícia espanyola s’alinea amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i reconeix el dret al BDS com a part de la llibertat d’expressió

Posted on by

Gran revés als lobbies sionistes que intenten silenciar la solidaritat amb Palestina i el #BDS

Avui la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), la coordinadora estatal que engloba més de 40 organitzacions que treballem per la causa palestina, celebrem que l’Audiència Provincial de València hagi arxivat el cas de #DefensemDDHH, validant així la campanya #BDS com una eina legítima d’acció política.

La setmana passada B’tselem l’organització israeliana més gran de drets humans va afirmar el que fa dècades que diuen organitzacions palestines: Israel és un estat d’apartheid. Fa més de setanta anys que el poble palestí resisteix a les pràctiques colonialistes d’Israel des de la diàspora, sota bloqueig o ocupació militar o sota polítiques discriminatòries. Un dels actes constitutius del crim d’apartheid és la persecució de les organitzacions i les persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals.

Com més creix la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel i cada cop són més les institucions, empreses, artistes i organitzacions que decideixen no tenir vincles amb l’apartheid israelià, també creixen els atacs de l’estat israelià amb les seves aliades d’extrema dreta cap a activistes en solidaritat amb el poble palestí.

Un dels casos més flagrants d’aquests atacs ha estat el de les companyes de #DefensemDDHH on l’acusació demanava 9 anys de presó per engegar un debat públic sobre la contractació del cantant Matisyahu, defensor dels crims de guerra d’Israel, al festival europeu de reggae Rototom Sunsplash que va tenir lloc a Benicassim l’any 2015. És clar que a través de la criminalització pretenen silenciar la solidaritat amb el poble palestí. Però no ho han aconseguit. I no ho aconseguiran.

L’arxivament del cas #DefensemDDHH representa un pas molt important en contra de l’intent  de l’estat d’Israel de criminalitzar a totes aquelles persones i entitats solidàries amb Palestina que denuncien les polítiques israelianes i el sistema d’apartheid. Israel molt perillosament manipula l’antisemitisme per intentar desactivar les crítiques al seu sistema d’apartheid, fent-ho així més difícil identificar el vertader antisemitisme. Al juny d’aquest mateix any el Tribunal Europeu de Drets Humans ja va reconèixer el dret al boicot com a part de la llibertat d’expressió: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, en principio bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentència també afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podem normalitzar les relacions amb l’apartheid i la discriminació israeliana com si no passés res. Exigir la rendició de comptes per crims de guerra i lesa humanitat no és discriminar, és una obligació moral i legal.

També és una victòria pels moviments antirepressius que lluiten contra criminalitzacions injustes a tot l’estat.

Des del 2016 quan es va interposar la querella hem passat anys de patiment, dolor i cansament. En primera pell les encausades han arrossegat les preocupacions de qui pot entrar a presó, perdre la custòdia de filles, ser denegades de permisos de treball…

Les encausades afirmen que “Tot i el desgast, hem trobat força en la col·lectivitat. Inspirant-nos en les palestines no ens hem rendit. Hem estat les mateixes encausades junt amb les seves advocades que hem liderat la campanya. Al nostre voltant han estat els col·lectius de BDS de tot l’estat espanyol i moltes altres organitzacions i moviments en solidaritat amb els drets humans i en contra la repressió. Juntes, un cop més, hem desmuntat la hipocresia de l’estat d’Israel; hem evidenciat com Israel intenta utilitzar processos  judicials i els drets humans per defensar l’apartheid.”

Finalment la justícia s’ha fet valdre i s’ha arxivat la causa donant la raó als activistes de BDS País Valencià i BDS Catalunya que fer ús del BDS per lluitar pels drets del poble Palestí és legítim. Avui ho celebrem i ens omplim de força i determinació per continuar lluitant. És en aquest marc que volem aprofitar per reconèixer la força del moviment palestí de Boicot, Desinversions i Sancions i el llegat del qual sorgeix aquesta campanya, basada en aquelles experiències de lluita arreu del món contra el colonialisme, el racisme i els diferents sistema d’opressió sobre els pobles. Seguim i seguirem treballant pels drets del poble palestí fins que hi hagi justícia, llibertat i equitat per a totes.

Avui, però, celebrem i agafem aire. La lluita continua.

What do you want to do ?

New mail

La Generalitat de Catalunya ignora el dret internacional promovent les relacions entre la Unió Europea i Israel.

Posted on by

Hem estat coneixedores d’un projecte amb fons europeu, anunciat al web de la Generalitat de Catalunya, que busca fomentar la Unió Europea a l’estat d’Israel. La licitació està oberta fins al 10 de setembre i compta amb un pressupost de 950.000€.

L’anunci destaca varis objectius del projecte, entre els quals hi ha el d’implementar una campanya de comunicació digital per a joves a Israel, marcar el dia d’Europa produint esdeveniment culturals a alguna ciutat israeliana per celebrar les cultures europees i les relacions UE-Israel, i organitzar jornades d’informació per a autoritats locals israelianes sobre els programes de la UE.

Acompanyant aquest text, la Generalitat ha escollit una foto de Jerusalem com si representés l’estat d’Israel.

Aquest projecte no és només altament preocupant perquè, un cop més, la Generalitat busca promoure un estat d’apartheid, el qual hauria de ser aïllat fins a que respecti els drets del poble palestí en comptes de ser premiat; sinó perquè queda clar que la Generalitat desconeix, o ignora, no només el dret internacional, sinó el propi posicionament de la Unió Europea (la qual finança aquest projecte) sobre l’estat d’Israel, la seva ocupació il·legal sobre el poble palestí i la situació de la ciutat de Jerusalem.

La Unió Europea, de la mateixa manera que les Nacions Unides, no reconeix la sobirania d’Israel sobre Jerusalem, estableix que Jerusalem Est està ocupada i demana que es posi fi a la ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i als Alts del Golan.

Perquè llavors la Generalitat de Catalunya, en contra de tot consens internacional, i aliant-se amb les polítiques de Trump, escull mostrar territori ocupat com a representació de l’estat d’Israel?

No és la primera vegada que la Generalitat de Catalunya es nega a informar correctament de les greus violacions de dret internacional per part d’Israel. ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa– organisme que depèn del govern de la Generalitat de Catalunya, tot i les  greus vulneracions dels drets humans i el dret internacional ja esmentades, segueix considerant a Israel com una regió estratègica i promocionant les relacions comercials amb aquest estat. ACCIÓ tampoc menciona la ocupació d’Israel reconeguda pel dret internacional. D’aquesta manera, la institució està faltant al compliment de la deguda diligència i coadjuvant a una situació de vulneració permanent de drets humans. D’una banda, perquè l’acció empresarial promoguda sobre territoris ocupats implica en si mateixa una violació al dret internacional i afecta a les poblacions que es troben allí. D’altra banda, convida a les empreses catalanes a invertir a un territori on es produeixen violacions als drets humans i, en conseqüència, també estarien incomplint la deguda diligència.

L’estat d’Israel només pot mantenir el seu règim d’apartheid i impunitat gràcies al suport internacional de governs i empreses.

Ens seguim preguntant perquè la Generalitat de Catalunya segueix promovent informació errònia de l’estat d’Israel. Perquè busca estrènyer vincles diplomàtics i comercials amb un dels estats del món més sancionats per Nacions Unides per vulnerar els drets humans. Un estat que porta més de 70 anys desobeint de manera sistemàtica les resolucions d’aquest organisme internacional, que li demanen acabar amb el seu règim d’ocupació, segregració i d’apartheid contra el poble palestí.

Com donar suport a Palestina des del vostre col·lectiu II

Posted on by

Dimarts 28 d’abril a les 19

 

Organitza: Coalició Prou Complicitat amb Israel

 

 Si et vas perdre la primera formació que vam fer… la tornem a fer!

 

Si formes part d’algun grup o organització que vol donar suport al poble palestí i no sap com fer-ho, et convidem a participar al taller del proper dimarts 28 d’abril a les 19h.

 

L’objectiu del taller és convidar a que més organitzacions coneguin de prop la situació de vulneració de drets humans del poble palestí per part d’Israel i perquè és necessari que prenguin una part activa en trencar tota relació amb l’apartheid israelià. Explicarem què significa la campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel i com s’hi pot donar suport mitjançant la campanya Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI).

 

Serà un taller dinàmic i participatiu on les assistents tindran l’espai de seguretat per tal de poder demanar totes aquelles preguntes que puguin tenir.

 

És important recordar que el coronavirus, com tantes altres circumstàncies no afecta a totes de la mateixa manera, depèn de la raça, classe, gènere i viure sota ocupació mililtar. Podrem també abordar aquestes temàtiques al taller.

 

Esperem que totes estigueu sanes i enviem força i solidaritat.