Davant la repressió, ens trobaran organitzades

Aquest matí La Directa ha destapat el desè cas d’infiltració policial en espais socials i polítics de l’estat espanyol, el cinquè als Països Catalans. En aquest cas es tracta de l’agent de la Policia Nacional sota la identitat falsa de Belén Hammad.

La Belén Hammad va aparèixer la tardor de 2018 a Barcelona, presentant-se com a persona palestina amb família a la Franja de Gaza, que venia de Madrid amb ganes de conèixer i vincular-se al moviment de solidaritat amb Palestina a Catalunya. En un moment de molta activitat i algunes victòries rellevants del moviment, entra a formar part de la Comunitat Palestina de Catalunya i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel. En poc temps, va començar a freqüentar tota mena d’espais -assemblees, actes, manifestacions, etc.- i va participar en diferents iniciatives que li van permetre accedir a una gran varietat de moviments i espais de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera, al febrer del 2019, participa en una formació sobre la prevenció dels extremismes violents a Novact. És a la primavera del 2019 que mostra interès per activitats que es duien a terme al Casal Popular 3 Voltes Rebel i és aquí quan entra en contacte amb l’esquerra independentista de Nou Barris i comença a militar a Endavant OSAN.

Aquest cas d’infiltració ens ha afectat a un gran nombre de moviments, ONGDs, espais socials i polítics i organitzacions dels Països Catalans, especialment a Barcelona: a la Comunitat Palestina de Catalunya, a la Coalició Prou Complicitat amb Israel, a l’Institut Novact de Noviolència, a Endavant OSAN i al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris.

Els col·lectius i les persones afectades per aquesta infiltració denunciem que l’ús d’aquestes pràctiques il·legals i repressives posen en evidència la criminalització i la persecució d’aquelles que des d’una gran varietat d’espais, lluitem per defensar la vida, els drets, la justícia social i la llibertat dels pobles . En una operació policial que va durar dos anys, l’Estat va fabricar una identitat falsa per espiar els nostres espais de militància, però també d’amistat, sororitat i de confiança. En aquest cas la Policia Nacional va generar deliberadament la identitat d’una dona palestina jove, instrumentalitzant l’eix d’origen i racial com a porta d’entrada per a infiltrar-se a tots els nostres espais.

Com la resta de col·lectius i moviments afectats, ens sumem al clam que, amb aquestes pràctiques deliberades i premeditades d’infiltració, l’Estat ha creuat totes les línies vermelles. Amb el cas que avui destapem, es torna a demostrar la impunitat en què la policia i l’Estat continuen actuant i utilitzant tots els mecanismes disponibles per a vigilar-nos, controlar-nos i desmobilitzar-nos.
Des d’aquest espai, on ens hem trobat aquelles persones i moviments afectats per la infiltració de la Belén Hammad, ens neguem a restar en silenci davant l’objectiu d’assenyalar-nos i categoritzar-nos com un perill o una amenaça. Nosaltres els hi diem ben clar: som tot el contrari. Som aquelles que ens organitzem i mobilitzem per a aconseguir un món just on totes puguem viure en llibertat i dignitat.

El que queda clar és que aquestes pràctiques només demostren una cara autoritària i un sistema repressor que fa anys que es propaga entre aquells moviments i col·lectius que ens mantenim decidides i persistents a no defallir en les nostres lluites.

Aquest no és un cas aïllat, és una pràctica sistemàtica de repressió, per això exigim que s’investiguin totes les infiltracions, que no quedin impunes i que es posi fi a aquestes pràctiques. Ser avui aquí és una mostra que no ho han aconseguit desarticular-nos, ni ho aconseguiran. Cada una, des dels nostres espais, mostrem el nostre rebuig frontal a la repressió de l’estat i de les forces policials. Davant la repressió, ens trobaran organitzades.

Comunitat Palestina de Catalunya, el Casal Popular 3 Voltes Rebel, Endavant OSAN, l’Institut Novact de Noviolència i la Coalició Prou Complicitat amb Israel

DESCARREGAR EL COMUNICAT EN PDF

Prop de 100 organitzacions firmen la carta “La Fira de Barcelona: prou complicitat amb el genocidi i l’ocupació d’Israel a Palestina”

Prop de 100 organitzacions firmen la carta “La Fira de Barcelona: prou complicitat amb el genocidi i l’ocupació d’Israel a Palestina”.

Segueix-nos a les xarxes socials per a informar-te de pròximes accions!!

Organitzacions signants:

  1. Federació ACAPS – Associació Catalana d’Amigues pel Poble Saharaui de Catalunya
  2. Alianza de la Izquierda Republicana de España
  3. Almena Cooperativa Feminista
  4. Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet
  5. AlterNativa – Intercanvi amb Pobles Indígenes
  6. Amics de l’Arca de Barcelona
  7. Anticapitalistes
  8. Asociación DateCuenta
  9. Associació Catalunya-Líban
  10. Associació Cultural el Raval – El Lokal
  11. Associació de veïns de Sentmenat
  12. Associació Entrepobles
  13. Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres
  14. Associació Xarxa Cooperasec
  15. Ateneu L’Harmonia – Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar
  16. Aturem les guerres Sentmenat
  17. Associació de veïns i veïnes del Barri de Can Calders
  18. Barcelona en Comú
  19. Bidó de Nou Barris
  20. Bidó de Nou Barris, entitat gestora de l’Ateneu Popular de Nou Barris
  21. Campanya aturemlesguerres.cat
  22. Casal d’amistat amb Cuba de Badalona
  23. Casal d’amistat cubano empordanès
  24. Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda
  25. CCOO Catalunya
  26. Centre Delàs d’Estudis per la Pau
  27. Coalició Stop Complicitat amb Israel
  28. Colectivo Unitario de Trabajadores (CUT)
  29. Comitè de Solidaritat amb Palestina de Sants
  30. Comitè Oscar Romero de Tarragona i Reus
  31. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
  32. Coop57
  33. CooperAcció
  34. Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya
  35. Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya
  36. Coordinadora Obrera Sindical
  37. DisturBI col·lectiu
  38. Dones x Dones
  39. Ecologistes en Acció
  40. Ecologistes en acció de Catalunya
  41. Eix de Migracions I Refugi de BComú
  42. El Garraf amb Palestina
  43. Escola, Famílies i Pau
  44. Espai Gramanet
  45. Europa Sense Murs
  46. Federació de l’Hàbitat de Catalunya
  47. Federación local de sindicatos de la cgt de sabadell
  48. FETS-Finançament Ètic i Solidari
  49. Forn de teatre Pa’tothom
  50. GOAC – Germanor Obrera d’acció Catòlica
  51. Grup de muntanya Piolet
  52. Grup de suport con vos
  53. Grup Eirene
  54. Grup solidaritat
  55. Grupo Libélulas
  56. Iaioflautas Barcelona
  57. L’Hospitalet amb el Poble Palestí
  58. La Tinta Poble Sec
  59. LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya
  60. Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
  61. Las Marikarmen
  62. Llegat Jaume Botey i Vallès
  63. Lluita Internacionalista
  64. Marea Pensionista de Sentmenat
  65. Moviment Pensionista de Badalona
  66. Mundo sin guerras
  67. Nexes Interculturals SCCL
  68. NOVACT – Institut Novact de la Noviolència
  69. Obrir Escletxa
  70. Observatori del Deute en la Globalització
  71. Plataforma antiracista i antifeixista de Sant Feliu de Llobregat
  72. PAAC – Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya
  73. Plataforma per la Pau contra les guerres OTAN NO de Catalunya
  74. Red trans radio
  75. Reds – Red de solidaridad para la transformación social
  76. Sanitaris X Palestina
  77. Sarrià Sant Gervasi Refugi
  78. Sectorial d’Antiracisme, Migracions, Refugi i Ciutadania Catalunya en Comú
  79. Sindicat d’Habitatge de la Sagrera, Navas i Congrés
  80. Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu
  81. Sindicat de Llogateres de Catalunya
  82. Som Connexió SCCL
  83. Teatracció
  84. Tecnosandías
  85. Transductores
  86. UGT de Catalunya
  87. UIS (Unió Internacional de Sindicats) de PiJ (Pensionistes i Jubilats) de la FSM (Federació Sindical Mundial), que té 115 milions de treballadors afiliats
  88. Unadikum
  89. USTEC·STEs – Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya
  90. Vall de Can Masdeu
  91. Vestuari Compartit
  92. Vira Cooperativa Feminista
  93. XES – Xarxa d’Economia Solidària
  94. Zeroport, plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
  95. Ziga zaga contes

El Govern espanyol ha mentit de manera reiterada sobre la suspensió de vendes d’armes a Israel

El Ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va afirmar en el Congrés dels Diputats i més recentment, en la Cadena Ser, que no es produeixen aquestes exportacions des del 7 d’octubre

No obstant això, segons la informació recollida pel Centre per la Pau Delàs publicada en eldiario.es, en el portal DataComex, una web de la Secretaria d’Estat de Comerç Exterior, es mostra que l’Estat espanyol va exportar municions a Israel per un milió d’euros el mes de novembre de 2023.

Des de la campanya Fi al Comerç d’Armes i la RESCOP denunciem la complicitat i l’engany per part del govern a la societat civil espanyola, que porta mesos demandant mesures efectives per a posar fi al genocidi en la Franja de Gaza i la imposició d’un embargament militar bidireccional a Israel.

Després de la decisió de la Cort Internacional de Justícia d’imposar mesures cautelars a Israel, com a resposta de la demanda de Sud-Àfrica la qual acusa a Israel de genocidi, hem pogut escoltar diferents portaveus de l’Executiu, entre ells al Ministre d’Afers exteriors, fer crides «a respectar i complir aquestes mesures en la seva integritat». Entre les mesures assenyalades, el Ministre també va fer al·lusió a un alt-el-foc per a «una desescalada i un cessament de la violència». L’enviament de material bèl·lic a un exèrcit que ha assassinat en les últimes setmanes a més de 30.000 persones només contribueix a l’augment de la violència.

Després de l’argument del govern de què es tracta de llicències aprovades abans del 7 d’octubre, recordem que això no impedeix ni eximeix al govern de poder revocar el permís si existeixen indicis racionals per a fer-ho, tal com estableix el reglament de control del comerç material de defensa espanyol. En cap cas, aquesta venda estaria justificada. DataComex també mostra que al novembre de 2023 l’Estat espanyol va ser el país de la Unió Europea que més va volum d’armes va exportar. Les exportacions  espanyoles van representar el 52% del total d’exportacions de la Unió Europea.

Així mateix, és important destacar que des del 7 d’octubre el govern espanyol no ha parat de comprar armament i productes de seguretat a Israel. Una de les empreses a les qual ha comprat més armamament ha estat  la israeliana Elbit Systems que ven i fa publicitat dels seu productes sota la marca “provats en combat” i a la qual l’Estat espanyol ha comprat, en els últims mesos, armament per valor de 705 milions d’euros. Amb aquests diners es finança el genocidi contra el poble palestí en la Franja de Gaza.

El govern ha anunciat també el seu increment d’ajuda a la UNRWA, però de poc serveix mentre envia armament que podria haver assassinat a persones palestines.

Tota aquesta informació posa en evidència, una vegada més, la complicitat del govern amb el règim d’apartheid israelià. El genocidi i l’apartheid només són possibles amb la complicitat i els suports internacionals, com l’ofert pel Govern espanyol a través de la compravenda d’armes i material de guerra. Vendre i comprar armes, munició o tecnologia de seguretat a Israel no és només comerciar amb productes que s’usaran o que estan construïts sobre flagrants vulneracions de drets humans, és passar a ser una part activa i còmplice dels crims contra la humanitat, és enfortir la injustícia, la discriminació, repressió i el genocidi, és a dir, convertir-se en còmplices de la llarga història de vulneracions de drets humans contra el poble palestí.

Des de la RESCOP i la campanya per la Fi al Comerç d’Armes amb Israel EXIGIM:

  • Una compareixença urgent del Ministre d’Exteriors, José Manuel Albares i de la Ministra de Defensa, Margarita Robles, per a explicar les reiterades mentides sobre la venda d’armes a Israel i l’evident incompliment de la llei espanyola d’armes.
  • Transparència absoluta sobre totes les transferències d’armes a Israel. Recordem que aquest estat està sent investigat per genocidi per la Cort Internacional de Justícia.
  • La fi de la compravenda d’armes a Israel per a no ser còmplices del genocidi en la Franja de Gaza ni amb l’ocupació i l’apartheid a Cisjordània, Jerusalem i la Palestina del 48.
  • La ruptura de relacions amb el règim d’ocupació i apartheid israelià.

En l’ANNEX 1 es poden trobar el llistat de transferències d’armes de l’Estat espanyol (compres i vendes) a Israel des del 7 d’octubre de 2023. Aquesta documentació és fruit de la investigació realitzada pel Centre per la pau Delàs.

Material gràfic disponible aquí

Contacto de prensa:

  • Txus Blanco: 650 68 19 28
  • Alys Samson: 622 651 884

Manifest 20G | Aturem el genocidi a Palestina

La Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), que agrupa més de mig centenar d’organitzacions socials, col·lectius i plataformes ciutadanes de tot l’Estat espanyol, convoca per primera vegada de manera conjunta i simultània a tota la ciutadania, a sortir als carrers dissabte que ve 20 de gener, per a exigir al govern de l’Estat espanyol mesures concretes i eficaces contra el genocidi en la Franja de Gaza i l’ocupació, l’apartheid i el colonialisme en Palestina.

Israel porta bombardejant de manera intencionada i sistemàtica la Franja de Gaza des del passat 7 d’octubre, sotmesa a un bloqueig asfixiant i il·legal des de fa més de 16 anys. La crueltat d’aquests últims atacs no té precedents, amb més de 23.000 persones assassinades de les quals més de 10.000 són nens i nenes. Nombrosos juristes i experts de Nacions Unides estan denunciant que el que està passant a Gaza podria ser un crim de genocidi.

El passat 29 de desembre, Sud-àfrica -referent per la seva lluita contra l’apartheid- va presentar una denúncia per genocidi contra Israel davant la Cort Internacional de Justícia, el màxim òrgan judicial de Nacions Unides. Ara mateix Gaza és un lloc arrasat pels bombardejos, amb més de 8.000 persones desaparegudes que podrien estar sota els enderrocs, amb 2 milions de persones desplaçades de les seves llars, sense accés a atenció sanitària i amb un 93% de la població que s’enfronta a nivells crítics de fam.

Així mateix, a Cisjordània i Jerusalem s’està accelerant el procés de neteja ètnica, amb campanyes de detencions massives, ofensives en diferents poblacions, assassinats i agressions amb l’objectiu d’expulsar a la població nativa de la seva terra, no sols per part de l’exèrcit israelià, sinó també per colons, que resideixen de manera il·legal a Cisjordània, obertament armats pel govern israelià. 2023 ja es considerava l’any més sagnant, amb més de 180 persones assassinades només a Cisjordània abans del 7 d’octubre. En l’actualitat, més de 300 persones han sigut assassinades des de llavors per Israel. Recordem que aquests atacs es donen en un context més ampli constitutiu d’un crim d’apartheid contra el poble palestí, tal com han denunciat -des de fa anys- organitzacions palestines i Amnistia Internacional o Human Rights Watch.

Malgrat les seves declaracions, el govern de l’Estat espanyol encara no ha donat una resposta contundent davant tal catàstrofe humanitària i de dret, incomplint les seues obligacions en el dret internacional i les pròpies lleis estatals. Aquesta barbàrie no es deté amb bones paraules, sinó amb accions concretes. La impunitat de l’estat d’Israel només s’entén amb la complicitat i la inacció de les nostres institucions, així com la falta de conseqüències i sancions per una ocupació de més de 75 anys i pel genocidi televisat que està duent a terme en l’actualitat.

En línia amb la campanya global BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), una de les mesures més concretes per a acabar amb aquesta complicitat, i una de les demandes històriques del poble palestí, és posar fi al comerç d’armes amb Israel. Acabar tant amb la venda com amb la compra d’armes i de tecnologia militar i de seguretat.

Espanya compra moltes més armes a Israel de les que ven. Només en els últims mesos l’Estat espanyol ha comprat a Israel llançacoets, míssils i un altre material militar per valor 865 milions d’euros. Per això, i en resposta a l’anomenada palestina de posar-li fre, més de 375 organitzacions de tot l’Estat espanyol han llançat una petició per a exigir al govern que posi fi al comerç d’armes amb Israel.

Comprar-li armes o tecnologia de seguretat a Israel és comprar productes que estan construïts sobre flagrants vulneracions de drets, és comprar injustícia, discriminació i repressió i hauríem de rebutjar la seua compra simplement per imperatiu moral, perquè atempta contra l’arrel mateixa del nostre sistema democràtic i de dret.

Per això, el pròxim 20 de gener eixim novament als carrers per a exigir al Govern i als partits que el sustenten, que pressionin i prenguin mesures immediates i proactives en la defensa i la protecció dels drets humans en Palestina si no volen convertir-se en còmplices necessaris del capítol més dolorós de la nostra història més recent.

Des de la RESCOP exigim al govern de l’Estat espanyol que:

1) Lideri un alto-el-foc immediat i permanent

2) Posi fi a la compravenda d’armes i de tecnologia militar i de seguretat amb Israel

3) Doni suport a la demanda presentada per Sud-àfrica en el Tribunal Internacional de Justícia contra Israel per genocidi

4) Recuperi la jurisdicció universal i incrementi el suport de l’Estat espanyol a la Cort Penal Internacional

5) Trenqui relacions diplomàtiques, institucionals, econòmiques, esportives i culturals amb Israel

6) Posi fi a la persecució i criminalització de la solidaritat amb Palestina i derogui la Llei mordassa.

Des de la RESCOP volem reconèixer la resistència del poble palestí enfront de l’ocupació, la neteja ètnica, l’apartheid i la colonització i instem la societat civil i exigim a les institucions impulsar la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), la coalició amb major suport de la societat palestina, que busca rebutjar la normalització de les polítiques d’apartheid israelians i exercir pressió per a fer insostenible un règim d’ocupació il·legal, colonialisme i apartheid.

Manifestació unitària | Aturem el genocidi i l’apartheid a Palestina, des del riu fins el mar

Dissabte 16 de desembre sortim de nou al carrer per exigir la fi de les complicitats amb l’apartheid, i la fi del genocidi.

Aquí pots trobar els diferents formats de cartell, així com missatges per a les xarxes socials. Ajudan’s a difondre!!

Missatge per enviar per whatsapp i telegram:

📢 Manifestació unitària | Aturem el genocidi i l’apartheid a Palestina, des del riu fins el mar.

🗓️ Dissabte 16 de desembre a les 17h, Plaça Universitat, de Barcelona, seguim exigint a les institucions la fi de les complicitats amb l’apartheid, per posar fi al genocidi i al projecte colonial.

⚫️ Vine vestida de color negre per mostrar el dol per les més de 20.000 palestines assassinades.

Cartell quadrat per penjar a Instagram:

Cartell per a instagram Stories:

Cartel horitzonal per Twitter:

Cartel DINA-4:

Cartel PDF per imprimir:

Manifest | Aturem el genocidi a Palestina. Contra l’Europa racista i colonial

[català i castellà] La nostra lluita es fonamenta en la voluntat de generar aliances. Avui us parlem des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, que impulsa la Comunitat Palestina de Catalunya juntament amb les Organitzacions Contra el Pacte Europeu de Migracions i Asil.

Fa més d’un mes i mig de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza, la xifra de persones assassinades ja supera les 20.031 persones, de les quals més de 8.176 són infants. Hem de recordar que més de 6.000 persones es troben atrapades sota la runa. A Cisjordània, hi ha hagut més de 3.000 detencions arbitràries, entre les quals 200 infants. I el més greu és que hi han estat assassinades 219 persones i 2.850 han estat ferides des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades.

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra i es va convertir en refugiada en zones com la Franja de Gaza.

Cal repetir-ho tantes vegades com calgui: la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les persones palestines. Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara hem d’aturar aquest genocidi; i també és el moment d’assenyalar i denunciar les institucions europees que, amb les seves polítiques racistes i colonials, no només permeten el genocidi a Palestina, sinó que criminalitzen les persones que fugen de la violència i reforcen una Europa, que cada vegada més esdevé una fortalesa que atura, no deixa circular i condemna les persones migrades i refugiades.

En aquests moments, s’està negociant el nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, un acord que definirà les polítiques de frontera de la UE dels propers anys i que la presidència espanyola al Consell europeu està a punt d’anunciar. Si s’aprova, el Pacte blindarà encara més les fronteres, augmentarà i allargarà les detencions sense garanties (fins i tot per a les famílies amb infants majors de 12 anys) i multiplicarà les deportacions. No podem permetre un Pacte que dóna via lliure a les vulneracions de drets humans, que consolida les fronteres com a espais de manca de drets i que legalitza i converteix en norma la violència racista contra les persones migrades.

En la mateixa lògica d’externalització de fronteres que reforça el Pacte, és inadmissible que davant la violència i els atacs indiscriminats a Gaza, la resposta de la Unió Europea sigui accelerar les negociacions amb Egipte per signar un acord que impedeixi la potencial arribada de persones migrades i refugiades de la regió cap a territori europeu. Aquestes polítiques de mort posen en perill la vida de les persones, al veure’s forçades a utilitzar rutes perilloses com la del Mediterrani, on ja han mort més de 28.000 persones des de 2014, mentre intentaven arribar a Europa.

Aquesta Europa colonial i racista ara es posa encara més de manifest amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre del poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que l’Europa Fortalesa, que es fa dir defensora dels Drets Humans, es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida. Des de la Franja de Gaza, el company Belal Aldabbour ens recorda: “si moro, recordeu que jo, nosaltres, érem individus, humans, teníem noms, somnis i fites, i la nostra única culpa va ser que ens van classificar com a éssers inferiors“.

La solidaritat amb Palestina no és només important per al poble palestí, sinó per a tothom. És una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al supremacisme, al colonialisme, al feixisme. I dir prou! I dir ben clar que no els volem a casa nostra ni enlloc!

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, moltes persones de la societat civil estem al costat de Palestina. De la mateixa manera, hem vist a l’Estat espanyol que, amb la firma de més de 700.000 persones per la ILP de Regularización Ya, nosaltres estem amb la regularització de totes les persones migrants, perquè ens beneficia a totes, perquè si els dres no són per a totes les persones, són privilegis exclusius.

És important recordar que, davant de la situació actual a Palestina, hem de continuar als carrers i que la nostra lluita no s’acaba amb quatre dies de treva. Hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar. I el moment de fer-ho és ara.

Davant de l’Europa racista i colonial:

  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que forcin activament un alto al foc immediat i permanent a la Franja de Gaza i que s’aturi el genocidi a Palestina.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que esclareixin la responsabilitat de l’Estat en les deportacions il·legals a menors a Ceuta l’agost de 2021 i la impunitat dels crims comesos a la Massacre de Melilla el 24 de juliol de 2022.
  • Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid contra el poble palestí; i permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
  • Exigim a la Unió Europea i al seus països membres que aturin immediatament la deriva de les negociacions del Pacte Europeu sobre Migracions i Asil, per tal que garanteixi l’accés a la protecció internacional, el respecte del principi de no devolució, i que faci efectives la solidaritat i la responsabilitat obligatòries i compartides entre tots els estats europeus.

MANIFIESTO 26N / CASTELLÀ

Nuestra lucha se fundamenta en la voluntad de generar alianzas. Hoy os hablamos desde la Coalición Prou Complicitat amb Israel, impulsada por la Comunidad Palestina de Cataluña juntamente con las Organizaciones Contra el Pacto Europeo de Migraciones y Asilo.

Hace más de un mes y medio de la escalada de violencia de Israel contra el pueblo palestino. Israel ha declarado una guerra contra el pueblo palestino, no solo en la Franja de Gaza, en Cisjordania, en Jerusalén y en la Palestina territorial del 48, sino también contra todas las personas palestinas que viven en la diaspora. En el último mes, solo en la Franja de Gaza la cifra de personas asesinadas ya supera las 20.031 personas, de las cuales más de 8.176 son niños y niñas. Debemos recordar que más de 6.000 personas se encuentras atrapadas debajo de los escombros. En Cisjordania, ha habido más de 3.000 detenciones arbitrarias, entre las cuales se cuentan más de 200 niños y niñas; y hablamos de 219 personas asesinadas y 2.850 heridas desde el 7 de octubre. Es importante recordar que, antes del 7 de octubre, el 2023 ya se consideraba el año más sangriento desde la segunda Intifada, con más de 180 personas asesinadas.

En la actualidad, hay más de 1 millón y medio de personas palestinas que se han visto obligadas a abandonar sus hogares. Las fotografías que nos llegan de familias enteras caminando hacia el sur de la Franja de Gaza, donde también son bombardeadas por Israel, nos evocan el año 1948, cuando se produjo la Nakba (catástrofe en árabe), cuando más del 75% de la población palestina fue expulsada de su tierra, convirtiéndose en refugiada en zonas como la Franja de Gaza.

Se tiene que repetir tantas veces como sea necesario: la violencia de la ocupación, la colonización y el apartheid son contra todas las personas palestinas. Los horrores son innumerables y es imposible describirlos todos en un manifiesto. Las personas palestinas nos dicen que ahora es el momento de actuar, que ahora debemos parar/detener este genocidio. También es el momento de señalar y denunciar las instituciones europeas que, con sus políticas racistas y coloniales, no solo permiten el genocidio en Palestina sino que criminalizan a las personas que huyen de la violencia y refuerzan una Europa fortaleza que condena a las personas migradas y refugiadas.

En estos momentos, se está negociando un nuevo Pacto Europeo de Migraciones y Asilo, un acuerdo que definirá las políticas de frontera de la UE de los próximos años y que la presidencia española en el Consejo europeo está a punto de anunciar. Si se aprueba, el Pacto blindará aún más las fronteras, aumentará y extenderá las detenciones sin garantías (incluso en el caso de familias con niños/niñas mayores de 12 años) y multiplicará las deportaciones. No podemos permitir un Pacto que da via libre a las vulneraciones de derechos humanos, que consolida las fronteras como espacios de falta de derechos y que legaliza y convierte en norma la violencia racista contra las personas migradas.

En la misma lógica de externalización de fronteras que refuerza el Pacto, es inadmisible que ante la violencia y los ataques indiscriminados en Gaza, la respuesta de la UE sea acelerar las negociaciones con Egipto para firmar un acuerdo que impida la potencial llegada de personas migradas y refugiadas de la región hacia territorio europeo. Estas políticas de muerte ponen en peligro la vida de las personas, al verse forzadas a utilizar rutas peligrosas como la del Mediterráneo, donde ya han muerto más de 28.000 personas desde el 2014, mientras intentaban llegar a Europa.

Esta Europa colonial y racista ahora se pone aún más de manifiesto con la doble vara de medir de la Comisión Europea que, ante la masacre del pueblo palestino, sigue hablando del “derecho de Israel a defenderse”, a pesar de que no está incluido en el derecho internacional. Resulta escandaloso que la Europa Fortaleza, que hace bandera de los derechos humanos, se movilice para acoger a las personas refugiadas ucranianas, mientras acosa y persigue a las personas del Sur Global que buscan refugio y acogida. Desde la Franja de Gaza, el compañero Belal Aldabbour nos recuerda que: “si muero, recordad que yo, nosotros, éramos individuos, humanos, teníamos nombre, sueños y hitos; y nuestra única culpa fue que nos clasificaron de seres inferiores.”

La solidaridad con Palestina no es solo importante para el pueblo palestino, sino para todas las personas. Es una lucha compartida para nuestros derechos, para vivir con dignidad en cualquier lugar del mundo; es mirar a la cara al racismo, al supremacismo, al colonialismo, al fascismo y decir basta, que no los queremos en nuestra casa ni en ningún lugar. Tal como hemos visto en las calles de muchas ciudades del mundo, muchas personas de la  sociedad civil, estamos con Palestina. De la misma manera, en el Estado español hemos visto, con la firma de más de 700.000 personas para la ILP de Regularización Ya, que estamos a favor de la regularización de todas las personas migradas, porque nos beneficia a todas las personas. Porque si los derechos no son para todas las personas, son privilegios exclusivos.

Es importante recordar que, ante la situación actual en Palestina, debemos continuar en las calles y que nuestra lucha no se termina con cuatro días de tregua. Hemos de ser conscientes que cuando los bombardeos paren en la Franja de Gaza, la opresión del régimen colonial continuará vigente en Palestina. Debemos obligar a los gobiernos a actuar y ahora es el momento de hacerlo.

Delante de la Europa racista y colonial:

  • Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que presionen activamente para conseguir un alto al fuego inmediato y permanente en la Franja de Gaza, y que detengan el genocidio en Palestina.
  • Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que suspendan el comercio de armas con Israel y la cooperación militar y de seguridad.
  • Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que rompan todas las relaciones con Israel.
  • Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que esclarezcan la responsabilidad del Estado en las deportaciones ilegales de menores en Ceuta en agosto de 2021 y la impunidad de los crímenes cometidos en la Masacre de Melilla el 24 de julio de 2022.
  • Exigimos a la Unión Europea que sancione a Israel con el fin de terminar con la ocupación, el colonialismo y el apartheid contra el pueblo palestino, y permita y asegure el derecho al retorno para los 8 millones de personas palestinas refugiadas.
  • Exigimos a la Unión Europea y a los países miembros que detengan de inmediato la deriva de las negociaciones del Pacto Europeo sobre Migraciones y Asilo, para garantizar el acceso a la protección internacional, el respeto al principio de no devolución, y que se haga efectivas la solidaridad y la responsabilidad obligatorias y compartidas entre todos los estados europeos.

Fòrum social per a la fi de l’apartheid i la colonització a Palestina (del 25 al 27 de nov.)

Aquest proper 27 i 28 de novembre, els caps d’Estat i govern dels 42 països que configuren la Unió per la Mediterrània (27 de la UE i 15 del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient) es trobaran a Barcelona convidats pel president Pedro Sánchez, qui té la Presidència Europea fins al desembre, en una reunió que estarà marcada per la situació a Palestina. El moviment de solidaritat amb Palestina de Catalunya, impulsat per la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, amb el suport de més de 300 entitats catalanes i en col·laboració amb el moviment antiracista i migrant contra l’Europa Fortalesa, està treballant en l’organització d’accions que volem que reforcin la solidaritat amb Palestina i tinguin un fort impacte en l’opinió pública global i en els centres de poder d’Europa.

 

25 de novembre: trobada d’activistes

Trobada d’activistes i organitzacions solidàries amb Palestina

26 de novembre: Manifestació unitària

Manifestació unitària 12h “Aturem el Genocidi a Palestina. Contra l’Europa racista i colonial”

27 de novembre: cimera social

Cimera social. Per una Pau justa a la Mediterrània

Més informació a: 👉🏿 https://www.palestina.cat

 

11-Nov. Manifestació unitària – NO PARAREM, NO CALLAREM: ATUREM EL GENOCIDI A PALESTINA

Fa més d’un mes de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza la xifra de persones assassinades ja supera a les 11.000 persones, de les quals més de 4.500 són infants. Des del 7 d’octubre, Israel ha aniquilat a famílies senceres que han desaparegut del registre civil i, en alguns casos, s’han hagut de signar certificats de defunció, fins i tot abans de firmar el certificat de naixement d’un nadó. 

Fa una setmana, infants palestins van convocar una roda de premsa llançant una crida al món perquè s’aturi aquest genocidi, demanant-nos a nosaltres -la comunitat internacional- que actuem, amb un missatge clar: “volem viure”. 

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiada en zones com la Franja de Gaza. La Nakba va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el seu projecte sionista contra la població indígena palestina, una neteja ètnica que continua perpetrant avui mateix. 

Repetim, la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les palestines, no només a la Franja de Gaza. A Cisjordània, hi ha hagut més de 2.500 detencions arbitràries en l’últim mes i parlem de 176 persones assassinades des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades. Israel continua assaltant poblacions palestines a les nits, com va fer el passat dimecres a Nablus i a Jenin. Van ser assassinades 15 persones a Jenin, després d’un assalt de més de 24 hores. La violència no només ve de part de les forces de l’ocupació, sinó també dels colons. Hem vist també com el ministre Ben Gvir ha entregat obertament armes als colons que viuen, de manera il·legal, a Cisjordània. 

A la Palestina del 48, Israel ha declarat l’estat d’emergència. I reprimeix i discrimina encara més a les palestines i a tothom que mostra la seva solidaritat, ja sigui a través de les xarxes socials o manifestant-se en protestes que estan sent repetidament prohibides. Israel inclús està detenint a antics membres de la Knesset -el parlament israelià-, només per mostrar la seva oposició amb la massacre de la Franja de Gaza.

Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara és el moment d’aturar aquest genocidi. 

Estem sent testimonis d’un genocidi perpetrat per Israel amb total impunitat a la Franja de Gaza. Què més ha de fer Israel i fins a quin punt ha d’arribar perquè tingui conseqüències? Quantes bombes més han de llançar sobre la Franja de Gaza? Quantes persones més han de morir perquè s’actuï i s’aturi el genocidi? Amb tota la intenció, Israel està bombardejant escoles, centres de culte, hospitals, ambulàncies, universitats. I ho fa i ho retransmet en directe a les nostres televisions. Ho fa i continua ignorant la crida del món sencer perquè s’arribi a un alto el foc immediat. Davant del govern i la societat més extremista de la història, veiem que les paraules no són suficients, sinó que calen accions concretes per part de qui té poder decisori i pot aturar aquest genocidi.

En el context profundament colonial, racista i islamòfob que vivim, que normalitza i deshumanitza les morts palestines, Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, de colonització i d’ocupació, tal com han reiterat aquests dies diferents organismes de les Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). Tot i ser el govern israelià un govern obertament racista i d’extrema dreta, la UE encara considera Israel com un soci estratègic i els EUA els aporta mil milions de dòlars en ajuda militar. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol va adquirir el 3 d’octubre d’enguany, míssils Spike – míssils que sabem que s’han utilitzat a la Franja de Gaza des del 7 d’octubre – per un valor de 700 milions d’euros.

L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre patida pel poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que Europa Fortalesa es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida.

Des del 1948 fins a l’actualitat, 75 anys després, seguim proclamant: “No en el nostre nom”. Cada cop hi ha més veus, sindicats, organitzacions, partits polítics que se sumen a la nostra crida perquè s’acabi el genocidi del poble palestí. Però hem de ser moltes més persones que aixequem la veu. Si les institucions callen, la societat civil ha d’omplir aquest silenci amb accions constants que qüestionin aquest silenci i facin reaccionar davant de tanta injustícia i impunitat. 

La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista, segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part continua deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, és representat com a terrorista, bàrbar, com a animals no mereixedors de protecció internacional. Als treballadors de la Franja de Gaza, que Israel havia retingut durant setmanes al territori palesti del 48, va retornar-los a Gaza amb cintes numèriques enganxades als turmells. 

Entre la complicitat de les institucions europees, que callen i elogien Israel, i els mitjans que silencien les veus palestines, a les quals se les nega a que puguin explicar-se amb noms i cognoms, s’aplana el terreny perquè es produeixi un genocidi televisat, retransmès en directe. 

La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.

Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Des de fa un mes, Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat, combustible ni medicaments. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones densament poblades a la Franja de Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània, Jerusalem i a la Palestina del 48. En les últimes setmanes Israel també ha bombardejat Síria i el Líban.

Els atacs no s’acaben aquí, sinó que les persones palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees també estan sent durament reprimits. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí, criminalitzant i perseguint símbols palestins a l’espai públic, silenciant diputades palestines a EEUU i acomiadant treballadores que mostren qualsevol mena de suport amb el poble palestí. 

La solidaritat amb Palestina no és només important pel poble palestí, sinó per a totes nosaltres. Aquesta és una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al colonialisme, al feixisme i dir prou. Sabem molt bé que Palestina és el laboratori on l’espionatge, l’autoritarisme i la repressió que comença i s’assaja a Palestina, després arriba i s’estén per Europa. Un projecte colonial com el sionista, que ataca el sistema de les Nacions Unides i dels drets internacionals, implica un risc per a totes les persones i per a tots els nostres drets. 

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, cada cap de setmana, nosaltres,  la societat civil, estem al costat de Palestina. Hem de continuar als carrers, exigint no només un alto el foc, sinó l’embargament militar d’Israel, la fi de l’ocupació i l’apartheid, perquè hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar i a fer-ho ara.

És per això que davant del genocidi que està cometent Israel:

  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. 
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
  • Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
  • Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid del poble palestí. I permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
  • Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com una regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
  • Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.

Boicot a Israel!

Visca Palestina lliure!

La suspensió de relacions de Barcelona amb Israel és un alè d’esperança per al poble palestí

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha debatut aquest divendres la iniciativa ciutadana de la campanya “Barcelona amb l’apartheid no, Barcelona amb drets humans sí”, que té el suport de 112 entitats de la ciutat, l’aval de més de 4.500 signatures i d’un centenar d’entitats palestines i una trentena d’organitzacions jueves d’arreu del món. Lamentem que, l’endemà que l’exèrcit israelià assassinés 11 palestines i en ferís 104 entrant a sang i foc en un mercat de Nablus, PSC i ERC, que es diuen d’esquerres, s’hagin oposat i abstingut respectivament en la votació cedint a les pressions del lobi sionista. Però l’alcaldessa Ada Colau ha ratificat que manté el decret d’alcaldia que suspèn les relacions amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel Aviv, mentre els drets del poble palestí continuïn sent vulnerats. De la mateixa manera que va ser l’alcalde Joan Clos qui va signar l’acord d’agermanament corresponia revocar-lo per decret d’alcaldia, tal i com va dictaminar en un informe jurídic del síndic de greuges municipal. 

Natalia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya i Laurent Cohen, president de l’Associació Junts, associació catalana de jueus i palestins, ha defensat avui la iniciativa ciutadana davant del ple.  La Natàlia ha dit: “Aquesta decisió històrica és sens dubte una victòria pels drets humans i polítics del poble palestí i un orgull per les ciutadanes de Barcelona i Catalunya.” En el torn de rèplica en Laurent Cohen ha ensenyat l’anunci publicat avui a El País de Jewish Voice for Peace on surten ells milers de firmes que han recollit persones jueves d’Estats Units d’Amèrica en suport a la decisió de l’alcaldessa. Ho han fet acompanyades per activistes que aguantaven la pancarta “Barcelona, trenqueu l’agermanament amb Tel-Aviv” i les fotos de les palestines assassinades a mans de l’èxèrcit israelià només aquestes últimes setmanes. 

D’ençà que Ada Colau va anunciar el dia 8 de febrer la suspensió de relacions d’alcaldia amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv, la campanya no ha parat de recollir suports, de les organitzacions palestines de drets humans més gran, 4 premis Nobel de la Pau, actrius de Hollywood, pensadores i filòsofes o l’enviada especial de l’ONU al Pròxim Orient. 

A més, el PSC, tot i el clam solidari amb el poble palestí -al qual s’han sumat avui una quarentena d’entitats de migrants d’arreu de l’estat espanyol en un carta oberta a Jaume Collboni– ha presentat una moció en contra la nostra iniciativa, i la decisió de l’alcaldessa, que ha guanyat gràcies al suport de tota l’oposició i l’abstenció d’ERC.

La campanya #BCNAmbApartheidNo valora molt positivament la decisió de l’alcaldessa Ada Colau, seguint les directius d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional. Celebrem també tots els suports recollits arreu del món. Sabem que aquesta decisió històrica i és un pas endavant per acabar amb la impunitat de l’apartheid israelià.

Qui s’ha quedat sol avui, són els partits del consistori que continuen oferint impunitat als crims de l’estat d’Israel