La pressió popular sostinguda ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona adopti mesures per posar fi a la seva complicitat amb les vulneracions dels drets humans comeses per l’Estat d’Israel. Ara, una decisió judicial posa en qüestió algunes d’aquestes mesures.
Les multitudinàries mobilitzacions de la població de Barcelona per exigir la fi del genocidi a Palestina han aconseguit que algunes institucions adoptin mesures de pressió contra Israel. Entre aquestes institucions hi ha l’Ajuntament de Barcelona, que el novembre de 2023 va aprovar per majoria una resolució per posar fi a les relacions institucionals amb Israel.
La resolució incloïa, entre altres mesures, el compromís amb el respecte del dret internacional, la incorporació d’una clàusula contractual per garantir que les contractacions municipals no contribueixin a vulneracions dels drets humans i del dret internacional humanitari, i la interrupció de les relacions amb el Govern d’Israel.
ACOM, organització que des del 2019 ha mostrat el seu suport a VOX, va presentar una denúncia contra l’Ajuntament de Barcelona per aquests tres punts de la resolució. El passat 6 d’octubre de 2026, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir anul·lar els dos darrers.
Considerem que aquesta decisió judicial suposa un obstacle per a les iniciatives institucionals encaminades a posar fi a la complicitat amb les vulneracions del dret internacional comeses per Israel i qüestiona la capacitat de les institucions democràtiques de respondre a les demandes de la ciutadania.
Les mesures impugnades són coherents amb els principis de la Llei 12/2026, de 20 de juliol, del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, aprovada pel Parlament de Catalunya.
En particular, cal remarcar que la clàusula contractual anul·lada no és una mesura dirigida exclusivament contra Israel, sinó una disposició de caràcter general destinada a garantir el respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari. Per tant, és aplicable a qualsevol situació en què es produeixin vulneracions d’aquests drets, tant en el marc de conflictes interns com de conflictes internacionals. Avui és pertinent davant les actuacions d’Israel, però també ho pot ser davant qualsevol altre Estat responsable de vulneracions del dret internacional.
A més, la Cort Internacional de Justícia, en la seva opinió consultiva de 2024, va establir que els estats tenen l’obligació de no reconèixer com a legal la situació derivada de la presència il·legal d’Israel al Territori Palestí Ocupat i de no prestar ajuda ni assistència per mantenir aquesta situació.
La història de la lluita contra l’apartheid sud-africà també demostra el paper que poden tenir les ciutats i les institucions locals en la defensa dels drets humans. Durant aquella lluita, diversos governs locals van adoptar mesures de boicot, com ara la prohibició d’adquirir productes sud-africans per a les seves oficines i escoles.
Aquest precedent posa de manifest que les administracions locals poden exercir un paper rellevant en la resposta institucional davant les vulneracions greus dels drets humans.
Cal recordar que, amb aquesta resolució, l’Ajuntament de Barcelona començava a donar resposta a les seves responsabilitats morals i legals davant el genocidi contra el poble palestí.
Israel està cometent un genocidi contra el poble palestí a la Franja de Gaza, manté una ocupació militar a Cisjordània i imposa un règim d’apartheid sobre el poble palestí. Més de 70.000 persones palestines han estat assassinades i les actuacions d’Israel són objecte d’un procediment davant la Cort Internacional de Justícia.
De la mateixa manera que s’han adoptat mesures institucionals davant la invasió russa d’Ucraïna, considerem que les administracions públiques han d’actuar de manera coherent davant les vulneracions del dret internacional comeses per Israel, posar fi a les relacions que hi contribueixin i garantir que les seves actuacions no facilitin aquestes vulneracions.
La pressió popular ha estat determinant perquè les institucions comencin a adoptar mesures concretes de solidaritat amb Palestina. Aquestes mesures no poden quedar neutralitzades per les accions judicials d’organitzacions que busquen impedir qualsevol iniciativa institucional de pressió contra Israel.
Per tot això, demanem a l’Ajuntament de Barcelona que recorri la decisió del TSJC, es mantingui ferm en la denúncia del genocidi contra el poble palestí i continuï adoptant totes les mesures al seu abast per posar fi a qualsevol forma de complicitat amb Israel.
Aturem el genocidi a Palestina. Fi del comerç d’armes i ruptura de relacions amb l’Estat genocida d’Israel
Aturem el genocidi sionista a Palestina!
Sí! Hem de continuar cridant alt i fort: Aturem el genocidi israelià a Palestina! El projecte colonial sionista va començar fa més de 78 anys, i el genocidi contra el poble palestí, segueix en curs, tot i que estigui menys present als mitjans que fa uns mesos.
Les imatges esgarrifoses que sovintejaven als telediaris l’any passat ja no hi surten amb tanta freqüència. El silenci mediàtic pot fer-nos creure que el genocidi s’ha aturat. El fet és, però, que l’exèrcit israeliàーles forces d’ocupacióーha assassinat més de mil persones a Gaza des de l’inoperant alto el foc. A Cisjordània els assassinats perpetrats pels colons i l’exèrcit sionista, els pogroms, així com les despossessions de terres, es multipliquen dia rere dia, en un context d’una elevadíssima taxa d’atur i amb una administració fallida incapaç de garantir uns nivells mínims de benestar social. Les palestines al territori del 48 segueixen vivint sota un règim colonial d’apartheid i l’Estat genocida d’Israel continua negant el dret al retorn a les 8.000.000 refugiades palestines a la diàspora, així com a la resta de palestines refugiades internes.
Després d’haver destruït les infraestructures necessàries per sostenir la vida, l’Estat sionista s’ha apoderat de prop del 70% de la Franja de Gaza, que ja duia 18 anys sota un setge feroç. A més a més, l’exèrcit israelià no deixa d’avançar l’anomenada «línia groga» i de dissenyar noves mesures per forçar el desplaçament de la població palestina de Gaza en camps de concentració.
L’objectiu final de l’Estat d’Israel i, per tant, el projecte sionista, és clar: quedar-se amb totes les terres de la Palestina històrica i aniquilar la major part possible de la població indígena palestina.
Malgrat tot, el poble palestí resisteix i, des d’aquí, a nosaltres ens toca donar-li tot el nostre suport trencant la complicitat dels nostres governs i de les empreses que operen en el nostre territori amb el règim genocida d’Israel.
La nostra solidaritat és amb tots els pobles. Les accions del tàndem criminal Israel-Estats Units han tingut conseqüències devastadores per als pobles i les classes populars de la regió de l’Àsia sud-occidental i més enllà.
El bombardeig i la invasió israeliana del Líban, amb el resultat de tres mil persones assassinades, més d’un milió de persones desplaçades forçosament, desenes de pobles arrasats i una zona considerable del país ocupat, és intolerable. Cal exigir la retirada immediata i total de l’exèrcit israelià del Líban.
També cal exigir la fi de les incursions israelianes a Síria i la devolució de les terres ocupades, incloent-hi el territori sirià del Golan.
De la mateixa manera, cal exigir el cessament dels atacs contra l’Iran, i combatre els interessos colonials i imperialistes de Tel-Aviv i Washington, mentre que els pobles en paguen el preu. Amb els contraatacs iranians als aliats estatunidencs dels països del Golf Pèrsic i l’impasse a l’Estret d’Ormuz, tota la regió està directament afectada i l’abast de les conseqüències s’esté.
En els propers mesos hi haurà eleccions a Israel i als Estats Units. Siguin quins siguin els resultats, no es preveuen canvis significatius sobre el terreny. Així doncs, nosaltres, en solidaritat amb els pobles d’arreu del món, hem d’augmentar la pressió sobre la Unió Europea i els governs espanyol, català i municipals, perquè deixin de ser còmplices amb el genocidi israelià contra el poble palestí, i trenquin totes les seves relacions amb l’Estat sionista d’Israel.
No oblidem que l’Estat genocida d’Israel té un paper clau en l’articulació internacional de l’extrema dreta.
Per tot això exigim:
Que cessi el genocidi sionista contra el poble palestí i tots els atacs contra el Líban, Síria i l’Iran.
La fi de totes les relacions a nivell cultural, diplomàtic, esportiu, econòmic, institucional i militar, amb l’estat genocida d’Israel,
incloent un embargament d’armes inmediat, fet que passa per l’aprovació de la PL registrada al juliol de 2024 al Congrés dels Diputats.
Que les forces d’ocupació israelianes es retirin immediatament i incondicionalment de la Franja de Gaza, del Líban i de Síria.
Que s’exigeixi responsabilitat internacional a l’Estat d’Israel pels seus actes de genocidi i responsabilitat penal als perpetradors .
Que s’aturi la persecució i criminalització de la solidaritat amb Palestina i es derogui la Llei mordassa.
En acabar l’estiu farà tres anys de la intensificació del genocidi contra el poble palestí. Assegurem entre totes que la manifestació convocada per al diumenge 4 d’octubre a les 12 del migdia, a Barcelona, sigui massiva i serveixi per presionar amb les nostres demandes.
Abans, durant i després de les festes mantinguem el poble palestí en el centre de les nostres lluites.
Fins la descolonització de Palestina! Palestina lliure, del riu al mar!
Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya denunciem els últims atacs d’EUA i Israel a l’Iran. Des de dissabte ja han assassinat a més de 800 persones iranianes, entre elles el Líder Suprem Khamenei. Un dels primers bombardejos del dissabte va assassinar a almenys de 175 nenes d’una escola de primària. A més, des de la matinada del diumenge també bombardegen vàries zones del Líban, inclosos els suburbis de Beirut, en què més de 50 persones han sigut assassinades.
Vivim amb extrema preocupació i estupefacció l’augment de la violència. Vivim amb preocupació pel futur i les vides de les nostres famílies, persones estimades i companyes a tota la regió del Mashreq. A la Palestina del 48 és on el colonialisme i l’apartheid d’Israel s’expressen de forma fafaent les palestines no tenen a on refugiar-se dels míssils, que Israel sistemàticament intercepta i desvia contra la població palestina. A la Franja de Gaza la majoria de persones continuen residint i resistint en tendes, en un genocidi lluny del focus mediàtic però que no s’atura en què Israel ha destrossat el 86% de les vivendes, continua bombardejant cada dia i fa de l’escassedat de recursos (electricitat, aigua, menjar i medicines) una arma de guerra. També a la Cisjordània sota ocupació militar, on Israel ja ha tancat tots els checkpoints, limitant tota mobilitat al territori. La vida s’hi troba totalment esquinçada: sense escoles, feina nini universitats.
Aquests atacs són una mostra més de l’intervencionisme imperialista vist a Veneçuela, a Ucraïna, a Palestina i ara a l’Iran, entre altres contextos. Un unilateralisme bel·licista que accelera l’arribada d’un nou ordre global construït des d’una lògica securitària, autoritària, supremacista, racista i colonial, que fa un ús de la força militar totalment incompatible amb la vida i amb el dret internacional.
Sembla mentida que ho haguem de repetir, però els Estats Units i Israel NO tenen dret a assassinar ningú. No tenen dret a segrestar o assassinar al president d’un altre estat sobirà, ni a disposar de les reserves petrolieres ni a voler controlar i imposar un govern a mida en territori estranger.
Una vegada més, Israel i els EUA han demostrat que representen en l’actualitat l’amenaça més gran per a la seguretat i la pau mundial. En l’últim any Israel ha arribat a bombardejar més de nou estats alhora. És incomprensible que ho continuï fent, sense sancions ni conseqüències, amb total impunitat. Des de dissabte, Israel ha bombardejat tres estats alhora: Iran, Palestina i Líban.
És profundament perillós el precedent que està establint el president pederasta i feixista Donald Trump, primer a Veneçuela i ara a l’Iran. Si bé sempre ho justifiquen com a “atacs preventius”, es tracta de pura propaganda: aquests atacs són il·legals. No hi ha res de preventiu en bombardejar a un Estat que no es disposava a atacar. El que busquen és amagar els motius reals d’aquestes ofensives militars: reforçar la seva hegemonia a la regió i, per tant, el control imperialista dels recursos naturals i de les rutes de transport. És permetre que el sionisme avanci i continuï, com fa des de fa dècades, robant terres i guanyant territori i destrossant qualsevol opció de sobirania del Mashreq. Aquests atacs, comesos amb total impunitat davant el món sencer, reforcen un marc extremadament perillós en normalitzar que qualsevol nació pugui atacar-ne una altra per apropiar-se dels seus recursos o forçar un canvi de govern. Aquesta darrera ofensiva dibuixa un futur del “tot s’hi val”, que només reforça el sistema colonial i capitalista, en què la vida d’unes i altres no tenen el mateix preu. Israel i EEUU reforcen la seva continuitat destructora amb la seva política imperial exterior.
Veiem consternades com aquests atacs militars es justifiquen utilitzant els vells mantres de l’alliberament de les dones, en què aquestes son instrumentalitzades pels interessos imperialistes. El discurs hegemònic internacional critica el règim iranià al·legant la defensa dels drets de les dones mentre bombardeja a una escola de nenes i n’assassinen a més d’un centenar. Israel i Estats Units no ataquen l’Iran per la democràcia, la llibertat o la seguretat. Bombardejar MAI porta l’alliberament de ningú. És una profunda contradicció, aquí i a tot arreu.
I davant de tot això, la Unió Europea altra vegada continua reforçant la seva aliança amb l’imperialisme, aliant-se amb qui ha iniciat l’agressió, sense fer cap referència als EUA ni a Israel en el seu comunicat. A més, França, Alemanya i Gran Bretanya s’han alineat amb els Estats Units i Israel de forma oberta, oferint suport militar. Com pot ser que la Unió Europea continuï parlant del dret internacional i dels drets humans mentre continua sense actuar per posar fi a la impunitat dels Estats Units i d’Israel? Elscrims sistemàtics comesos durant dècades contra el poble palestí, que ara s’accentuen i s’entenen a altres estats.
La impunitat es contagia i es propaga. La impunitat és part intrínseca i constitutiva d’aquests règims.
La impunitat de la que continua gaudint l’estat genocida i terrorista d’Israel només ha reforçat l’eix imperialista del món, on els grans oligarques operen sense cap mena de conseqüència pel seus crims des d’una agenda imperialista, colonialista i racista. Fa anys que ho diem: el sionisme, una ideologia racista i colonial que practica l’apartheid i que s’erigeix sobre el robatori de terres i recursos i la neteja ètnica del poble indígena palestí no s’aturarà a Palestina.
Avui ens juguem si vivim en un món on es poden cometre aquests crims contra qualsevol poble o en un món on les persones poden viure en llibertat i dignitat a les seves terres.
Desde CPCI i la Comunitat Palestina de Catalunya volem reforçar la nostra solidaritat amb tots els pobles i defensar el dret a l’autodeterminació de tots ells. Perquè defensem un món més comú, més lliure i més just, en què tothom pugui viure i decidir el seu present i futur a la seva terra.
És per això que exigim:
A la Unió Europea: que decreti un embargament d’armes a Israel i que s’oposi a l’agenda imperialista d’EUA i Israel.
A l’Estat espanyol: que decreti un embargament integral d’armes a Israel, que es tradueix en la tramitació de les esmenes del Decret-Llei 10/2025 i de la Proposició de Llei presentada el juliol de 2024 ; que es mantingui ferm en el compromís de no permetre la utilització de les bases estatunidenques en territori espanyol per a atacar a l’Iran i que les tanqui de forma permanent.
Al Govern de Catalunya: que desenvolupi un pla d’acció concret per complir amb la Resolució 341/XV del Parlament de Catalunya que insta el Govern, entre d’altres, a trencar relacions amb Israel, a traslladar al Consell d’Administració de Fira de Barcelona la conveniència de no permetre pavellons del Govern d’Israel ni d’empreses d’armament o de qualsevol altre sector que es lucrin del genocidi, l’ocupació, l’apartheid i la colonització del poble palestí, o a garantir que no té relació amb empreses que operen il·legalment en assentaments israelians.
A l’Ajuntament de Barcelona: que posi en pràctica la Resolució aprovada el passat 30 de maig i s’asseguri realment que no hi hagi pavellons d’Israel, ni empreses israelianes o internacionals còmplices a La Fira de Barcelona.
Avui ens alcem en solidaritat amb tots els pobles. Nosaltres defensem un món on totes les vides valen el mateix, on tots els pobles poden viure en llibertat. Defensem una Palestina lliure, des del riu fins al mar, però també la llibertat pel poble de l’Iran, un poble que porta dècades enfrontant-se a la repressió i persecució; del Líban, i tots els que viuen sota qualsevol forma d’opressió. Com exigim pel poble palestí, ens alcem perquè el poble d’Iran i libanès puguin decidir el seu present i futur i viure en llibertat i dignitat a la seva terra.
Podeu llegir la carta publicada a La Directa aquí a 24 de febrer de 2026
En català:
Personal del Mobile World Congress crida a trencar la complicitat amb Israel en el MWC 2026
Com a treballadors i treballadores del MWC, denunciem la presència institucional vinculada a l’Estat d’Israel, que manté un estand en el pavelló 5 de la Fira de Barcelona.
Aquesta participació contradiu els compromisos adoptats pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de no acollir pavellons israelians ni mantenir relacions oficials amb el seu Govern mentre no respecti el dret internacional humanitari i els drets del poble palestí.
Encara que el Ministeri de Comunicació d’Israel va anunciar que no participaria oficialment, l’estand serà gestionat per l’Israel Export Institute, entitat que treballa estretament amb el Govern israelià. Canvia el nom, però no la responsabilitat política.
Ens sumem a l’exigència de Coalició Prou Complicitat amb Israel i La Fira en la Mira d’una reunió urgent amb el President Salvador Illa, l’Alcalde Jaume Collboni, la Presidència de Fira i la Cambra de Comerç de Barcelona, per a exigir al Director General de GSMA, John Hoffman, la cancel·lació immediata de l’estand.
No volem que el nostre treball contribueixi a normalitzar ni blanquejar a un govern encapçalat per criminals de guerra, que desenvolupa i utilitza tecnologies capdavanteres per a dur a terme les seves polítiques d’espoli colonial i terror genocida.
Per la gravetat del cas, exigim també la compareixença del Sr. Hoffman perquè aclareixi si existeixen límits o criteris ètics en l’acceptació de determinades empreses participants en el congrés, o si tot s’hi val.
Sense els qui fem possible l’esdeveniment, el congrés no funciona.
Exigim coherència.
Trenquem la complicitat.
Cancel·lin l’estand.
En castellà:
Personal del Mobile World Congress llama a romper la complicidad con Israel en el MWC 2026
Como trabajadores y trabajadoras del MWC, denunciamos la presencia institucional vinculada al Estado de Israel, que mantiene un stand en el pabellón 5 de la Fira de Barcelona. Esta participación contradice los compromisos adoptados por el Parlament de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona de no acoger pabellones israelíes ni mantener relaciones oficiales con su Gobierno mientras no respete el derecho internacional humanitario y los derechos del pueblo palestino.
Aunque el Ministerio de Comunicación de Israel anunció que no participaría oficialmente, el stand será gestionado por el Israel Export Institute, entidad que trabaja estrechamente con el Gobierno israelí. Cambia el nombre, pero no la responsabilidad política.
Nos sumamos a la exigencia de Coalició Prou Complicitat amb Israel y La Fira en la Mira de una reunión urgente con el President Salvador Illa, el Alcalde Jaume Collboni, la Presidencia de Fira y la Cámara de Comercio de Barcelona, para exigir al Director General de GSMA, John Hoffman, la cancelación inmediata del stand.
No queremos que nuestro trabajo contribuya a normalizar ni blanquear a un gobierno encabezado por criminales de guerra, que desarrolla y utiliza tecnologías punteras para llevar a cabo sus políticas de expolio colonial y terror genocida.
Por la gravedad del caso, exigimos también la comparecencia del Sr. Hoffman para que aclare si existen límites o criterios éticos en la aceptación de determinadas empresas participantes en el congreso, o si todo vale.
Sin quienes hacemos posible el evento, el congreso no funciona.
Exigimos coherencia. Rompamos la complicidad. Cancelen el stand.
En anglès:
Staff of the Mobile World Congress calls to break complicity with Israel at MWC 2026
As workers of the MWC, we denounce the institutional presence linked to the State of Israel, which maintains a stand in pavilion 5 of the Fira de Barcelona.
This participation contradicts the commitments adopted by the Parliament of Catalonia and the City Council of Barcelona not to host Israeli pavilions nor maintain official relations with its Government while it does not respect international humanitarian law and the rights of the Palestinian people.
Although the Ministry of Communication of Israel announced that it would not participate officially, the stand will be managed by the Israel Export Institute, an entity that works closely with the Israeli Government. The name changes, but not the political responsibility.
We join the demand of Coalició Prou Complicitat amb Israel and La Fira en la Mira for an urgent meeting with the President Salvador Illa, the Mayor Jaume Collboni, the Presidency of Fira and the Chamber of Commerce of Barcelona, to demand from the Director General of GSMA, John Hoffman, the immediate cancellation of the stand.
We do not want our work to contribute to normalizing nor whitewashing a government headed by war criminals, that develops and uses cutting-edge technologies to carry out its policies of colonial plunder and genocidal terror.
Due to the seriousness of the case, we also demand the appearance of Mr. Hoffman to clarify whether there are limits or ethical criteria in the acceptance of certain participating companies in the congress, or whether anything goes.
Without those who make the event possible, the congress does not function.
Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president del Consell General de la Fira de Barcelona
Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona
Constantí Serrallonga, director general de la Fira de Barcelona
Pau Relat i Vidal, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona
Benvolguts,
Ens adrecem a vostès davant una situació d’extrema gravetat política, jurídica i moral. Després de més de dos anys de genocidi continuat d’Israel contra el poble palestí —àmpliament documentat i denunciat per experts i organismes internacionals—, la Fira de Barcelona continua acollint i legitimant la presència institucional i empresarial vinculada a l’Estat d’Israel i al seu complex militar-tecnològic.
Ho fa malgrat les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya —inclosa la Resolució 341/XV— i per l’Ajuntament de Barcelona el passat 30 de maig, que insten explícitament a no permetre pavellons del Govern d’Israel ni empreses que es lucrin del genocidi, l’ocupació, l’apartheid i la colonització del poble palestí a la Fira de Barcelona.
Ho fa malgrat les normes i principis establerts pel dret internacional, que estableixen l’obligació de prevenir el crim de genocidi i de no contribuir ni ser-ne còmplice, atès que es tracta del crim més greu.
Ho fa malgrat que dues de les tres administracions que conformen el consorci de la Fira s’han pronunciat públicament en contra d’aquesta presència, assumint un compromís polític en consonància amb les demandes clares de la societat civil.
Actualment, d’acord amb la informació pública a la qual hem tingut accés, el Mobile World Congress 2026 inclou un estand del Govern d’Israel —organitzat per l’Institut d’Exportació d’Israel— i 37 empreses israelianes registrades*, almenys nou** de les quals tenen vincles directes amb l’exèrcit i el Ministeri de Defensa israelià. D’altra banda, al MWC d’enguany també hi consten registrades nombroses multinacionals que mantenen contractes i col·laboracions amb l’exèrcit i el govern israelià, en el marc d’un ecosistema tecnològic profundament entrellaçat amb la militarització i la indústria de guerra.
És incomprensible que, malgrat que dues terceres parts del consorci de la Fira han aprovat resolucions insten a impedir aquesta presència, la situació es continuï reproduint de manera sistemàtica.
Fins avui, l’única actuació institucional clara ha estat l’exclusió de l’empresa Egis del Smart City Expo World Congress —celebrat el novembre de 2025— per la seva inclusió a la Base de Dades de Nacions Unides sobre empreses implicades en assentaments il·legals. Tot la resta d’actuacions que s’han produït —inclosa la retirada voluntària d’Israel del Smart City Expo de 2025— han estat conseqüència directa de la pressió i mobilització sostingudes de la societat civil.
La pressió popular funciona. La inacció institucional, no.
És intolerable que la responsabilitat política recaigui, una vegada i una altra, sobre la societat civil, mentre les institucions continuen garantint espais, contractes i legitimitat a un Estat i a unes empreses implicades en els crims més greus tipificats pel dret internacional. La societat civil ens hem expressat de manera reiterada i inequívoca: no volem ser còmplices dels crims d’Israel ni contribuir al manteniment i l’enfortiment d’un estat genocida i criminal.
La Fira de Barcelona està formada per institucions públiques i com a tal, està obligada a actuar amb coherència amb el dret internacional, amb els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, amb els estàndards europeus de diligència deguda i amb les resolucions aprovades per les pròpies institucions que la governen.
Davant la inacció institucional, avui passem a l’acció per exigir explicacions i l’adopció de mesures contundents i immediates. Hem vingut a les oficines de la Fira de Barcelona perquè Palestina no pot esperar més.
Per tot això, exigim amb caràcter immediat les demandes següents:
La cancel·lació del pavelló del Govern d’Israel al MWC 2026, incloent l’estand actualment actiu.
La prohibició de la participació de totes les empreses israelianes registrades al MWC 2026, incloses les 37 empreses que hem pogut identificar.
L’exclusió d’empreses internacionals que es lucren del genocidi, el colonialisme, l’apartheid i l’ocupació contra el poble palestí, així com de qualsevol empresa vinculada a activitats militars o de seguretat que contribueixin a aquestes violacions greus del dret internacional.
El compromís de la Fira de Barcelona que, d’ara endavant i com a compromís de no repetició, no permetrà la participació ni la presència del govern israelià ni d’empreses còmplices del genocidi, l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid a Palestina, fins que es respectin els drets del poble palestí.
Per poder explicar les nostres 30demandes, demanem una reunió amb tots vostès.
Barcelona no pot ser escenari, plataforma ni aliada d’un sistema que sosté el colonialisme, genocidi, ocupacions militars i règims d’apartheid.
Un consens popular molt ampli a Catalunya exigeix que el partit Barça–Maccabi del 6 de gener NO ES JUGUI
Barcelona, 30 de desembre de 2025
La demanda que el partit de bàsquet Barça–Maccabi no es jugui compta amb un suport popular i polític molt ampli i transversal a Catalunya. El manifest de la Coalició Prou Complicitat amb Israel per exigir-ne la cancel·lació ha estat signat per 150 organitzacions, entre ells alguns dels principals actors socials i polítics del país, fet que evidencia un clam popular clar i majoritari.
Entre les organitzacions signants hi ha: FAVB – Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, LaFede.cat, Sindicat de Llogateres de Cataluya, SOS Racisme Catalunya, CCOO Catalunya, UGT de Catalunya, IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya, La Intersindical, Esquerra Republicana de Catalunya, Comuns i Candidatura d’Unitat Popular (CUP). La llista al complet està disponible al final de la nota.
Aquest suport s’afegeix al posicionament publicat el 29 de desembre per la Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell, Sang Culé Cor Català i Dracs 1991 Supporters Palau Blauagrana i a la proposta de resolució impulsada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel i registrada al Parlament de Catalunya per ERC, CUP i Comuns, la setmana passada, que demana explícitament que el partit no es disputi.
Les organitzacions signants denuncien que permetre la celebració del partit suposa normalitzar el genocidi contra el poble palestí i utilitzar l’esport com a eina per a tapar greus vulneracions del dret internacional i dels drets humans. El manifest constata que l’esport no pot ser neutral.
La decisió anunciada de jugar el partit a porta tancada és un primer pas per a no normalitzar aquest partit, però no soluciona el problema de fons: amb el genocidi no s’hi juga.
Davant d’aquest consens social ampli, les organitzacions exigeixen:
Que no es permeti l’entrada de representants de l’estat israelià a la ciutat de Barcelona en el marc d’aquest partit.
Que es prenguin totes les mesures administratives i polítiques necessàries perquè el partit Barça – Maccabi Tel Aviv no es jugui.
Que les institucions actuïn per evitar que l’esport contribueixi a normalitzar del genocidi contra el poble palestí.
Finalment, les organitzacions recorden que el proper 6 de gener a les 7 de la tarda hi haurà una manifestació davant del Palau Blaugrana per exigir que contra el genocidi, no s’hi juga.
Organitzacions signants:
ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO Catalunya
AFA ESCOLA REINA VIOLANT
AITEAS
Alianza de Solidaridad Extremeña-ASE
Anticapitalistes
Apropat
Asamblea Antirracista de Cordoba
Asociación de Vecinos de Can Parellada-Zona Sur
Asociación Impulso Compartido
Asociación Paz con Dignidad
Assemblea Feminista Interseccional de La Garrotxa
Associació 17 de Maig
Associació Acció Solidaria Selva
associació artística del llierca
Associació Ca la Dona
Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS
Associació Catalunya-Liban
associació del punt d’interaccio de collserola (Can Masdeu)
Associació Encara en Acció, moviment afectiu, sexual i de gènere
Associació Hèlia
Associació Impacte. Cinema i Drets Humans
Associació Institut de les Desigualtats
Associació Joves Units del Poble-Sec
ASSOCIACIÓ JOVES UNITS DEL POBLE-SEC
Associació Otras Narrativas
Associació Young IT Girls
ATC llibertat
Ateneu del Clot
ATENEU DEL MÓN
Ateneu popular independentista del Guinardó La Bullanga
Aturem la guerra
Aturem Les guerres
Aturem les Guerres Lleida
Banc Expropiat
Barcelona en Comú
Boicot Carrefour
Bombers BCN
Ca la Dona
Candidatura Unitat Popular (CUP)
CASAL D’AMISTAT AMB CUBA DE BADALONA
Casal d’Amistat catalá cubà de Barcelona
Casal popular sageta de foc de Tarragona
CCOO Catalunya
Centro de Estudios Extremeños de Terrassa
CIEMEN
Ciutadania Navatenca
CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya)
CNT-AIT Tarragona
Col·lectiu Feminista de Sentmenat
Comitè de Solidaritat de Nou Barris amb Palestina
Comité Per Palestina del Districte de Sant Andreu
Comité Solidaritat amb Palestina de Sants
Compromís amb la ciutadania
Comunistes de Catalunya
Comuns
Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya
Consell de la Joventut de Barcelona
CooperAcció
Coordinadora Obrera Sindical
Crida per l’alliberament sexual i de gènere
Cuineres per la Pau
Dones x Dones
El Garraf amb Palestina
EntreTotes CUP Terrassa
Escola, Famílies i Pau
Esplais Catalans
Esquerra Republicana
FAVB Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
Feministes de Gràcia
Feministes per la Independència
Flotilla per Palestina
Fundació ACSAR
Fundació Pau i Solidaritat
Fundació Privada Enllaç
FundiPau
Global Movement To Gaza
Gogara
Grup de Treball En Defensa De La Sanitat Pública De Tarragona
Grup Suport con vos
IAC- Intersindical Alternativa de Catalunya
Iaioflautas
Impulso Compartido
INTERSINDICAL BOMBERS DE BCN
Irídia
Jovent Republicà
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
Joves d’Esquerra Unida
Joves Ecosocialistes
L’Hospitalet amb el poble palestí
La Garrotxa per Palestina
La Intersindical
Lafede – Justícia global
Llegat Jaume Botey i Vallès
Lluita internacionalista
Maçanet amb Palestina
Marea Pensionista de Catalunya
Mares Malanaristes assoc.cult
Maresme amb Palestina
Marx21.net
Mataró Acull
Mataro.x.palestina
MPD Terrassa
Mujeres brasileñas contra el fascismo y el racismo
Mundubat
Nexes Interculturals
Nova Associacio de Veins de Can Parellada
NOVACT
Obrir Escletxa
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
Open Arms
Ortiga Feminista Vic
PAC. Asociación Afectados por la Crisis de Badalona
Permacultura ATTA
Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts
Plataforma per la Pau, contra les guerres, OTAN NO de Catalunya
Plataforma Unitària del Camp de Tarragona en Solidaritat amb Palestina.
Podem terrassa
PSUC viu
Ras Al Hanout associació
ReGeNEREm-nos
Salvem l’Alzina i les casetes
Servei Civil Internacional de Catalunya
Sindicat d’Habitatge de la Sagrera, Navas i Congrés
Sindicat de Llogateres de Catalunya
SIOF(SERVEI D’INFORMACIÓ DE L’OBJECCIÓ FISCAL A LA DESPESA MILITAR)
SOCIETAT CULTURAL SANT JAUME
SODEPAU
Son Servera per Palestina
SOS Racisme Catalunya
SRP
SUDS
Teatracció
Terrassa amb Palestina
Trama SCCL
UGT de Catalunya
UN GEST DE CALOR
Unidad pensionistas
Unides Podem Santa Eulària des Riu
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme del Camp de Tarragona
Gràcies a la pressió popular i a la investigació, documentació i denúncia col·lectiva impulsada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel i La Fira en La Mira, les vuit empreses israelianes que formaven part del pavelló oficial de l’Estat d’Israel al Smart City Expo 2025 ja no consten com a participants agrupades al programa del saló de la Fira de Barcelona (SCEWC25). Aquesta acció és un pas important en la nostra lluita perquè Barcelona no legitimi empreses vinculades a l’ocupació, el colonialisme, l’apartheid i el genocidi al poble palestí.
Aquest novembre, la Fira de Barcelona acollirà l’edició 2025 del Smart City Expo World Congress (del 4 al 6 de novembre).
Dilluns 20 d’octubre l’alcalde Jaume Collboni anunciava que no hi haurà un “pavelló d’Israel” oficial ni representació institucional de l’Estat d’Israel. Però en aquell moment les vuit empreses que formaven part del pavelló d’Israel encara sortien registrades. El passat dissabte 25 d’octubre vam poder observar que les vuit empreses que formaven part del pavelló israelí ja no sortien a la pàgina web de l’SCEWC25. Aquestes són CityZone (una iniciativa de l’Ajuntament de Tel-Aviv), Cogniteam, Drive Group Ltd, Elssway, IPGallery, Phasor, Step Hear i Tondo Smart. Almenys tres d’questes empreses estan implicades i vinculades directament amb activitats de vigilància, infraestructures d’ocupació, assentaments il·legals i tecnologia militar a territori ocupat.
De com estava previst inicialment l’Smart City Congress hem aconseguit que ni hi hagi representació diplomàtica d’Israel, ni la presència de les vuit empreses israelianes que en formaven part ni de l’empresa Egis que està a la base de dades de l’ONU com a empreses que es lucren de treballar en assentaments israelians.
L’Israel Export Institute, l’entitat governamental que promou la indústria israeliana arreu del món, es considera a si mateixa la primera línia del camp de batalla econòmic d’Israel, i es defineix com la “Cúpula de Ferro” de l’economia israeliana. L’Israel Export Institue és qui organitza el Pavelló d’Israel a l’Smart City Congress.
Aquests canvis s’han aconseguit gràcies a la pressió popular i la nostra investigació pública, quan vam denunciar l’existència d’aquestes empreses i la seva vinculació amb l’aparell colonial i militar israelià. Avui ho podem dir alt i clar: hem aconseguit perforar i danyar l’economia israeliana. Ho vam dir i no ens en cansarem, a Barcelona els genocides i els que es lucren del genocidi no són benvinguts.
Tot i aquest èxit, queda pendent que la Fira traslladi aquesta mesura a tots els nivells i eviti “disfresses” o formes indirectes de participació que continuïn fent servir empreses vinculades. Tot i que el que hem aconseguit, encara queden reptes. aiOla, una empresa israeliana registrada individualment encara forma part de l’Smart City Congress, així també com Motorola UK. La Fira de Barcelona utilitza l’excusa que és Motorola USA i Motorola Israel les que estan a la base de dades, i pèr això no l’expulsa.
Algunes de les empreses internacionals i còmplices amb la vulneració sistemàtica de drets del poble palestí són Google, Microsoft Dell i NVIDIA, “socis globals” de Smart City, que proporcionen serveis i productes a l’exèrcit israelià. Honeywell, fabricant d’armes dels EUA, produeix components integrats en bombes, míssils i drons utilitzats a Gaza. Empreses japoneses com Hitachi i Mitsubishi subministren vehicles i equips utilitzats en enderrocaments de llars palestines.
La llista de l’OHCHR és àmpliament reconeguda per les seves greus limitacions, una d’elles és que es centra només en activitats específiques en assentaments il·legals a Cisjordània, il·legalment ocupada. A part de que falten moltes empreses, tampoc inclou les empreses que es beneficien del l’ocupació i del genocidi a la Franja de Gaza. Basar-se únicament en aquesta llista per determinar exclusions és tant insuficient com enganyós. Perquè Fira Barcelona demostri un compromís real amb la defensa dels drets humans del poble palestí en els negocis que promou, haurà d’ampliar les seves referències i exclusions, incloent-hi
aquelles que afecten els seus “Socis Globals”, com ara Google, Microsoft,Dell i NVIDIA —tots ells proveïdors reconeguts de l’exèrcit israelià.
Per això exigim que es prohibeixi immediatament la participació de les empreses israelianes i internacionals còmplices del genocidi, l’ocupació, l’apartheid i el colonialisme contra el poble palestí al SCEWC25, en aquest cas aiOla, Honeywell, Google, Microsoft, Dell, NVIDIA, Hitachi, i Mitsubishi.
La Fira de Barcelona no pot posar el benefici econòmic per sobre els drets humans.
Nosaltres seguirem fins que cap empresa còmplice del genocidi, colonialisme, ocupació i apartheid contra el poble palestí pugui estar present a la nostra ciutat.
Dos anys de genocidi, cent anys de resistència i colonització a Palestina
Celebrem l’arribada de les activistes que han format part de la Global Sumud Flotilla, sense oblidar a les 11.100 persones palestines detingudes en presons israelianes, i reafirmem el nostre compromís per una Palestina lliure del riu al mar.
Des de la Coalició prou Complicitat amb Israel només tenim paraules d’agraïment i admiració per al conjunt de persones valentes que han integrat la Global Sumud Global Flotilla i per l’acció que han dut a terme per trencar el bloqueig que l’Estat d’Israel imposa des de fa anys a la Franja de Gaza. Celebrem que estiguin de nou a casa, però no hi són totes. Israel encara no ha deixat anar a moltes de les persones que viatjaven en els diferents vaixells. A la vegada, acaba de detenir a les integrants de la Thousand Madleen Flotilla, una segona flotilla que es dirigia a la Franja de Gaza. Exigim la llibertat de totes elles forma immediata!
L’acció de la Global Sumud Flotilla, així com, la de la Thousand Madleen Flotilla són una prova més que els esforços d’Israel per criminalitzar, deslegitimar i silenciar la solidaritat amb Palestina tenen una resposta de solidaritat internacionalista i són una contribució molt valuosa per a canviar les consciències. Les Flotilles per la Llibertat són part també dels esforços de milers de persones arreu del món que lluiten de manera infatigable des del 7 d’octubre de 2023 per aturar el genocidi com el primer pas per a descolonitzar Palestina, del riu al mar.
Però en un moment com aquest, no podem oblidar les 11.100 persones palestines que es troben privades de llibertat a les presons israelianes. Entre elles, 3.544 estan detingudes sense càrrecs ni judici en règim de detenció administrativa —una mesura de càstig col·lectiu utilitzada pel règim colonial israelià per retenir de manera arbitrària el poble palestí. Organitzacions palestines com Addameer fa anys que denuncien la tortura sistemàtica que Israel imposa dins les seves presons, com ara la negligència mèdica. Des de l’octubre de 2023, Addameer denuncia que més de 76 persones palestines han mort a les presons israelianes (320 des de 1967).
El darrer cap de setmana nombroses ciutats de l’Estat espanyol van viure les manifestacions de suport a Palestina més multitudinàries de la seva història. Després de dos anys de mobilitzacions continuades i sostingudes en el temps cada cop són més les persones i organitzacions que exigeixen el trencament total de relacions, un embargament integral d’armes i la fi de totes les complicitats internacionals que sostenen el règim colonial, d’ocupació militar, apartheid, i genocida d’Israel. Palestina s’ha convertit en el pilar central en la lluita global per la justícia.
Malgrat les profundes limitacions de l’ordre internacional i la hipocresia, el racisme, el colonialisme i les complicitats de les democràcies liberals occidentals i les empreses, és una realitat que les mobilitzacions populars tenen un paper rellevant i fonamental per a canviar les voluntats i les polítiques.
Ens reafirmem en la idea que aplicar la justícia per a Palestina no és tornar a la situació anterior al 7 d’octubre, és aplicar amb contundència el dret internacional i acabar amb 77 anys de règim colonial israelià. La lluita del poble palestí és una lluita legítima de descolonització i alliberament de la terra palestina des del riu Jordà a la mar Mediterrània el qual ha d’incloure el dret al retorn de totes les persones refugiades palestines, l’alliberament de les més d’11.000 persones preses, el desmantellament del Mur de l’Apartheid. També la reparació, restitució i la fi de totes les opressions amb què Israel sotmet a la població palestina i que, després de dècades d’impunitat, els responsables dels crims comesos durant tants anys rendeixin comptes davant la justícia internacional.
La lluita per l’alliberament de Palestina en el context actual és una etapa en el procés de descolonització del dret internacional que generi un nou ordre mundial perquè el que volem per Palestina és el que volem per a tot el món: llibertat i dignitat.
Per aquest motiu, a 7 d’octubre de 2025 reafirmem el nostre compromís amb la llibertat del poble palestí i us instem a participar activament en la jornada de lluita i vaga del 15 d’octubre vinent.
VICTÒRIES POPULARS DE SETEMBRE 2024 A AGOST DE 2025
Com estem perseguint la complicitat amb Israel
Ens hem manifestat incansablement omplint els carrers i les places de centenars de localitats, paralitzant el centre de Barcelona en reiterades ocasions.
Davant la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i del consolat americà i israelià, davant la seu de la Unió Europea i la Delegació del govern espanyol per assenyalar les complicitats i exigir a les institucions mesures contundents per a trencar-les. Davant el consolat hongarès o davant d’empreses complices com ICL o Carrefour.
També davant del port de Barcelona amb la voluntat d’aturar cada vaixell amb armes a Israel.
Des de Catalunya vam anar a la gran mobilització estatal de Madrid amb persones i col·lectius participant de la resta de l’estat: més de 100.000 persones vam omplir els carrers de Madrid exigint un embargament d’armes i la fi a les relacions amb Israel.
Obliga a vetar contractes públics amb empreses implicades en l’apartheid o en territoris ocupats.
Interromp relacions institucionals amb Israel
Reconeix el sionisme com a forma de racisme.
El que fem funciona i importa.
La nostra lluita incansable comença a donar fruits. Comencem a veure com institucions, administracions i empreses comencen a posar fi a la seva complicitat amb l’estat genocida d’Israel.
Però queda un llarg camí per recórrer juntes.
NO PARAREM FINS QUE PALESTINA SIGUI LLIURE, DEL RIU FINS AL MAR.
Uneix-te a les nostres mobilotzacions i campanyes! Construim moviment popular!
Sabem que per a moltes persones ha estat decepcionant descobrir que els festivals on participen o assisteixen espais de cultura, d’oci i de vida— estan vinculats al genocidi contra el poble palestí. Davant els nombrosos posicionaments i debats que han esclatat a les xarxes, aquesta peça vol ser la nostra aportació a la reflexió col·lectiva.
La Coalició Prou Complicitat amb Israel està formada per persones que vivim a Catalunya, incloses palestines a la diàspora, i respon directament a la crida al boicot que ens arriba des de Palestina. Es posiciona fermament desde els feminismes, l’antirracisme i l’anticolonialisme.
L’empresa britànica Superstruct – empresa propietària de més de 80 festivals a nivell internacional i 20 a l’estat espanyol, entre aquests el Sónar i el Brunch Electronik, va ser comprada pel fons d’inversió estatunidenc KKR ara fa un any. Aquest fons d’inversió inverteix directament en empreses de ciberseguretat, armamentístiques israelianes i immobiliàries en els assentaments il·legals d’Israel construits sobre terres palestines robades.
Una campanya de boicot respon a una complicitat que contribueix de forma directa o indirecta a l’opressió contra el poble palestí. Per aquests motius, fa uns mesos la PACBI va llançar una campanya pressionant a tots els Festivals comprats per KKR, entenent que tot i que no van tenir vot en la decisió de la seva compra, ara en formen part i per tant tenen un responsabilitat d’actuació. La PACBI – Palestinian Call for the Academic and Cultural Boycott of Israel és un membre fundador de la campanya del Comitè Nacional de Boicot del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel una estratègia de lluita generada pel poble palestí l’any 2005.
Les demandes que articulen la campanya i emeses per les palestines a través de la PACBI són: 1) distanciar-se públicament de les inversions del fons KKR – com a forma tangible de mostrar el desacord amb les inversion de l’empresa matriu 2) incloure el respecte pels drets humans palestins en els protocols ètics dels festivals i les seves col·laboracions, 3) respectar les demandes del BDS i adherir-s’hi, incloent el boicot cultural a Israel, l’anti-normalització, donar prioritat a les campanyes principals, i 4) ser diligents i col·laborar directament amb artistes i organitzacions que defensen els drets i la llibertat del poble palestí.
Accions populars i col·lectives
Cal posar en valor tota la feina i les iniciatives que s’han dut a terme. De forma orgànica, quan es va fer pública la notícia, molts grups d’artistes, autoorganitzats i de base es van posar a treballar per tal de pressionar els Festivals i en concret a Barcelona al Sónar.
Gràcies a tota aquesta pressió popular s’ha aconseguit assolir fites rellevants. De les demandes de la campanya: el Sónar n’ha complert moltes. Tot i la manca de voluntat inicial i la feblesa i tibiesa de les seves primeres declaracions, el Sónar ha acabat distanciant-se públicament de les inversions de KKR. Ha denunciat també el genocidi contra el poble palestí, i ha finalitzat el el patrocini de Coca-Cola i McDonald’s, dues empreses que són un objectiu prioritàri pel moviment BDS per la seva complicitat amb el genocidi d’Israel. A més, va recolzar públicament la moció de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 de maig sobre la Fira de Barcelona i va comprometre’s a iniciar un grup de treball per a el·laborar un protocol ètic. Queda per definir de quina manera ho farà i com inclourà el respecte dels drets del poble palestí en la programació de les futures edicions del Festival i amb els seus socis.
Aquests passos demostren que la pressió popular funciona. Davant dels horrors d’Israel és fàcil caure en la passivitat i l’immobilisme, sentir-nos totalment impotents, però hem de recordar que cal organitzar la ràbia, l’immens dolor i el dol, en campanyes estratègiques i eficients.
Ha faltat el pas més important: un compromis estable i constant
Els passos que ha fet el Sónar son importants però incomplets perquè li ha faltat adherir-se públicament als principis del moviment pels drets del poble palestí BDS. Altres festivals que també són propietat de KKR, com Boiler Room i Mighty Hoopla, ja ho han fet. Adherir-se al BDS és un compromís a no tenir complicitat amb el genocidi, l’apartheid, l’ocupació i el colonialisme d’Israel. Degut a que el Festival no ho va fer, la campanya de boicot al Sónar no es va aixecar.
Els principis del BDS estableixen un marc de mínims per caminar cap a la descolonització i l’alliberament de Palestina. En un moment de màxima urgència com l’actual és imperatiu posicionar-se amb claretat. Si no és ara, quan ho serà?
Recordem que el BDS és un moviment liderat per la coalició més àmplia de la societat civil palestina que s’emmarca en l’antiracisme, el poder popular i en les eines que dona el dret internacional. Les seves demandes son de mínims: posar fi a la complicitat en les diferents formes d’l’opressió contra el poble palestí.
Situació a Palestina: violència extrema, neteja ètnica i genocidi sense precedents
No hi ha paraules que puguin abastar l’horror genocida que Israel exerceix sobre la Franja de Gaza des de fa vint mesos. No es tracta només dels bombardejos continus, sinó també de la fam imposada com a eina de guerra i la negació sistemàtica de l’accés a serveis sanitaris bàsics. Les persones palestines que no moren per una explosió, ho fan per desnutrició o per malalties que, en qualsevol altre context, serien fàcilment tractables.
Cada dia assistim, amb una barreja d’estupefacció i impotència, a l’assassinat de palestines mentre intenten accedir als anomenats punts de distribució d’aliments. Aquests espais, teòricament humanitaris, estan militaritzats i gestionats per empreses privades, convertits en un nou dispositiu biopolític on tant l’Estat com les corporacions transnacionals decideixen, amb total impunitat, qui mereix viure i qui ha de morir.
La crueltat més inimaginable s’està exercint sobre el poble palestí amb total impunitat. Cap dada és suficient per reflexar la magnitud de les massacres. Els atacs dels colons cada cop són més violents, supremacistes, agressius i fortament armats, amparats i protegits per l’estat i l’exèrcit d’Israel que els dota de total impunitat, ja que operen com a braç executor de l’expansió colonial. Pobles i camps de refugiats sencers han estat desallotjats, i a les presons israelianes hi ha més de 10.400 presos polítics palestins. El sistema penitenciari és un dels eixos estructurals de violència i opressió on hi ha milers de persones palestines en condicions de tortura sistemàtica i moltes sota detenció administrativa. A la diàspora, més de vuit milions de palestines refugiades tenen prohibit tornar a les seves terres que van ser robades. En un complex i pervers entramat d’apartheid més de 60 lleis discriminen les palestines que van poder romandre dins la palestina històrica, i que ara pateixen el racisme i la discriminació sent una comunitat subalternitzada dins d’israel.
Dret a la cultura versus dret a la vida
Vivim en un món travessat pel capitalisme, el racisme, el colonialisme i molts altres eixos d’opressió, i som conscients que totes, d’una manera o altra, habitem la contradicció. Això no pot ser una excusa per a la inacció.
Els boicots són una eina legítima i necessària per trencar les complicitats sense les quals Israel no podria perpetrar el genocidi, ni colonitzar, ni ocupar, ni aplicar l’apartheid. Israel no actua sol: ho fa amb el suport institucional, econòmic i logístic d’empreses, governs i institucions d’arreu del món.
L’art, la música, la cultura i el plaer són elements molt importants per la construcció de la societat, però aquests no poden passar per sobre de la neteja ètnica que estan patint les palestines. És una contradicció rebutjar el BDS i seguir reivindicant un art compromès amb el poble palestí. No n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser activament antisionista.
Diverses artistes que van decidir no fer boicot van parlar de Palestina en el festival, algunes incorporant en les seves actuacions elements i símbols de solidaritat amb Palestina de forma merament performàtica. Això només serveix per fer rentat artístic del festival i capitalitzar la causa palestina per construir capital polític i simbòlic i reforçar la seva imatge pública de persona polititzada, mentre que activament s’està triant no escoltar la demanda palestina. L’estratègia de no adherir-se a la demanda de BDS i actuar al Sonar però a la vegada revestir-ho d’acte polític propalestí és un trist exemple de com opera la blanquitud estructural com a sistema d’opressió.
Pot el Sónar ser un espai segur per a artistes palestines i racialitzades, si ha decidit mantenir la seva complicitat amb un règim genocida o està contribuint al tokenisme? És a dir instrumentalitzar les identitats noblanques i les dissidències per mostrar-se com un Festival progressista mentre no trenca del tot la cadena de complicitat, fet que sí tindria un impacte en la vida de les palestines.
En una altra dimensió, els mitjans han fet ressò de persones que assistien al Festival argumentant que no veien l’impacte que podia tenir abstenir-se d’assistir i que matin infants a Gaza. Israel només pot seguir cometent els seus crims de forma impune gràcies al suport material, financer i institucional. La fi de la impunitat d’Israel comença per petites accions com ara no donar suport a un Festival que ha decidit continuar sent cómplice.
Després de 20 mesos de genocidi, Israel està intensificant els seus atacs contra Palestina més que mai. La supervivència del poble palestí està en joc. Cal prendre mesures valentes i conseqüents i això implica sacrificis i pèrdua de privilegis.
I ara què?
Aquesta campanya ha volgut contribuir a nivell local i internacional a construir espais culturals desvinculats de l’ocupació, l’apartheid, el colonialisme i el genocidi, perque això és beneficiós per a totes. És defensar espais antiracistes, anticolonials i realment compromesos. En cas contrari, tornem a reproduir la mateixa lògica de sempre: espais culturals que només beneficien unes poques, mentre exclouen, danyen i silencien les altres.
El racisme estructural, el capitalisme racial i el supremacisme blanc expliquen el nivell de deshumanització i d’islamofòbia cap a les palestines que fa que Israel pugui cometre tots aquests crims amb impunitat. Aquesta és la realitat que cal afrontar i combatre. I que cada una de nosaltres internament pensi, com contribueixo jo a aquesta situació? Cal sortir del marc de la solidaritat que es mou en un pla discursiu i simbòlic i que esdevé reconfortant i còmode per l’estatus quo i pel sistema i pujar la naturalesa i el to de les demandes. Cal construir poder popular des d’abaix, cal radicalitzar la ràbia, aliar-se i preguntar-se cada dia: què he fet de forma activa i material per combatre el règim sionista?
Gràcies a les artistes que van decidir boicotejar el Sónar inclús abans que la demanda al boicot sorgís desde Palestina. A totes aquelles persones que han decidit tornar els diners ja que no volen que cap euro vagi a KKR. A les que van fer soroll quan l’Ajuntament de Barcelona va sortejar entrades per les seves treballadores amb entrades al Festival, però es va cancelar davant la moció aprovada el passat 30 de maig al consistori. I a totes les altres accions que també han passat i no n’hem sigut conscients.
Sónar es podria haver convertit en un exemple a nivell local, estatal i internacional com a Festival compromès de forma inequívoca i consistent amb els drets humans del poble palestí.
Ha acabat Sónar 2025, però l’edició del 2026 està a tocar i si Sónar no pren mesures es trobarà amb una altra campanya de boicot. Perque no pararem fins a aturar totes les cadenes de complicitats i de suport actiu amb el règim colonial, encara que haguem d’anar Festival a Festival.
No pararem fins que Palestina sigui lliure del riu fins al mar.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
