LaCoalició Prou Complicitat amb Israel organitza 3 tallers de formació per als seus membres i col·lectius/activistes interessats/des en reforçar l’impacte de les seves campanyes i accions per la causa Palestina.
L’objectiu de les jornades és intercanviar eines i estratègies per millorar la comunicació, investigació i incidència político-social de les campanyes. Els tallers s’organitzaran entre el 24 d’abril i 23 de maig.
AQUÍ pots descarregar-te el díptic de les jornades.
Per participar omple AQUEST FORMULARI i tria el taller/s que vols participar.
Taller d’incidència política i estratègia noviolenta. Disseny d’estratègies noviolentes per la mobilització social i la incidència política, des de l’organització interna fins les accions directes. 24 Abril (17:00h-20:30h) – 25 Abril (10:00h-14:00h)
Taller de comunicació Organització de campanyes comunicatives efectives i estratègies per viralitzar les accions i treballar amb la premsa generalista. 8 Maig (17:00h-20:30h) – 9 Maig (10:00h-14:00h)
Taller d’investigació Recerca i anàlisi de les complicitat institucionals i empresarials entre Catalunya i Israel. Identificació de fons d’informació, creació marc metodològics i recerca sistematitzada. 22 Maig (17:00h-20:30h) – 23 Maig (10:00h-14:00h)
Concentració de solidaritat amb Yarmuk: 11 d’abril a les 18h a Plaça Sant Jaume (Barcelona)
L’1 d’abril l’Estat Islàmic va entrar al camp de Refugiats palestins de Yarmuk, al sud de Damasc, on milers de palestines i sirianes estan atrapades des de fa dos anys per un setge ferotge del règim de Baixar al-Assad i els seus col·laboradors, que ha causat la mort per fam de més de 200 persones i la propagació d’epidèmies.
La situació humanitària ja era desesperada, i ara Yarmuk s’ha convertit en un camp obert de batalla. La resistència s’enfronta d’una banda a les ordes integristes de l’EI i de l’altra a l’exèrcit d’Al-Assad, que està llançant els mortífers barrils explosius dins del camp mentre impedeix la fugida de la gent.
Volem mostrar la nostra solidaritat amb la població de Yarmouk i reclamem que es protegeixin les vides del 18.000 palestines i sirianes que hi viuen, mentre renovem la nostra solidaritat amb el poble sirià, que ha acollit durant 60 anys els seus germans i germanes palestins i reclamem el dret del retorn de totes les refugiades palestines a la Palestina històrica.
Convoquem tothom qui defensa la lliberrtat i la justícia a sortir al carrer amb solidaritat amb Yarmuk el proper dissabte 11 d’abril a les 18h a Plaça Sant Jaume.
El 25 de febrer de 1994 Baruch Goldstein, un colò israelià, va assassinar 29 palestines i en va ferir més de 100 més mentre celebraven la primera oració del dia a la Mesquita d’Abraham, al centre d’Hebron.
L’atemptat d’ara fa 21 anys és considerat pels habitants d’Hebron com el punt d’inflexió en la divisió de la ciutat i la segregació que pateix la població. Hebron, igual que la resta de Cisjordània, des del 1967 està ocupada per l’exèrcit d’Israel, que vulnera sistemàticament els drets de la població palestina.
En el cas d’Hebron, l’exèrcit i els colons hi eren presents des del moment en què es va fer efectiva l’ocupació, però va ser després d’aquest atac que l’exèrcit d’Israel va anar limitant progressivament l’accés de les persones palestines a moltes zones del centre de la ciutat. Pocs anys després de la matança, el 1997, amb la firma del Protocol d’Hebron, la ciutat va quedar dividida en dues zones: H1, sota control de l’Autoritat Palestina i on resideix la major part de la població palestina; i H2, sota el control directe de l’exèrcit d’Israel, i que comprèn el casc antic de la ciutat i tots els nuclis de colònies israelianes. A la zona H2 hi viuen unes 35.000 palestines.
Tot i que l’article 9 del mateix Protocol d’Hebron estableix que la divisió de poders de la ciutat no ha de representar un obstacle en la llibertat de moviments de la població, la realitat és ben diferent: al centre d’Hebron hi ha múltiples passos controlats per soldats israelians; en la major part dels carrers de la zona H2 s’ha prohibit l’accés amb vehicle a les persones palestines (ni tant sols els vehicles d’emergències, com les ambulàncies, hi poden circular) i en molts ni tant sols hi poden caminar, encara que sigui l’únic carrer que dóna accés a la seva vivenda.
La pressió i la violència exercida tant per l’exèrcit com pels colons ha portat a moltes persones i comerciants a abandonar aquesta zona de la ciutat. Segons l’organització defensora dels Drets Humans B’Tselem, entre el 1994 i el 2011 al casc antic d’Hebron 1.014 llars han estat abandonades (el 41,9% del total) i s’han tancat 1.829 locals comercials (el 76,6% del total).
El símbol de la manca de llibertat de moviment i de la segregació racial a Hebron és el carrer Shuhada, que abans del 1994 era el principal eix comercial de la ciutat i, en canvi, actualment és un espai desert, on les palestines no poden ni caminar-hi.
Per tot això, diversos grups locals de defensores dels Drets Humans han escollit la data del 25 de febrer per reivindicar l’obertura del carrer Shuhada sota el lema Open Shuhada Street, amb l’objectiu de fer sentir arreu la crida contra l’ocupació i l’apartheid que pateixen. Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel volem mostrar el nostre suport i solidaritat amb la campanya Open Shuhada Street per denunciar l’ocupació i l’estat d’apartheid que viu la població d’Hebron i del conjunt dels territoris de Palestina i que representen una violació sistemàtica dels Drets Humans.
Es tracta d’una acció civil internacional que denuncia el bloqueig israelià a la franja de Gaza
La propera primavera la Flotilla de la Llibertat navegarà de nou per les aigües del Mediterrani amb l’objectiu de denunciar i trencar el bloqueig sota el qual viuen el milió vuit-cents mil palestins i palestines de la Franja de Gaza. Diversos vaixells es posaran en marxa des de diferents ports i confluiran al Mediterrani oriental per navegar cap a aigües palestines. És una acció conjunta d’una coalició internacional en què participen iniciatives ciutadanes de Canadà, Grècia, l’Estat espanyol, Itàlia, Noruega, Suècia, Turquia, Sud-àfrica i associacions que agrupen activistes d’altres països europeus.
La flotilla serà sufragada per les diferents campanyes estatals que participen en l’acció. En el cas de la iniciativa estatal Rumb a Gaza aquests costos s’obtindran a través d’una campanya de crowdfunding llançada a la plataforma de projectes socials i polítics namlebee.com. Els diners obtinguts serviran per pagar les despeses de condicionament necessàries per a la navegació dels vaixells, el combustible, pagar les assegurances i preparar els vaixells amb equipament de telecomunicacions que serveixin per retransmetre la marxa de la flotilla cap a aigües de Gaza.
Segons la coalició organitzadora, tant aquesta flotilla com les anteriors sorgeixen com a resposta urgent de la societat civil contra la política colonial israeliana i contra la passivitat de la comunitat política internacional en veure que els seus governs, no només no han pressionat a Israel perquè acati les resolucions de l’ONU i compleixi amb la legalitat internacional, sinó que molts estats col·laboren directament o indirectament perpetuant l’ocupació i el bloqueig a través de la venda d’armament, cursos de seguretat i els acords comercials preferents, com el que va signar la Unió Europea, en què es vulnera el propi contingut de l’acord, com succeeix amb l’article 2, que prohibeix comerciar amb països que no respectin “els principis democràtics i els drets humans”.
GAZA
La situació és tràgica a la Franja de Gaza després de l’últim atac israelià, que l’estiu de 2014 va deixar a més de 2.200 persones mortes, a més de 11.000 ferides i va destruir més de 18.000 cases. Van ser assassinats 531 menors d’edat. Totes les nenes i nens de Gaza de més de 9 anys d’edat ja han viscut quatre atacs des de 2006 i han vist morir o caure ferits a diversos familiars. Després de l’alto el foc es van iniciar negociacions a El Caire per alleujar el bloqueig, però mesos després la situació ha empitjorat: l’ajuda promesa pels països donants no arriba, 108.000 persones estan passant l’hivern sense sostre, més de dos terços de la població depèn de l’ajuda humanitària, els pescadors tornen a ser atacats quan pesquen a només tres milles de la costa i tota la població segueix patint el bloqueig per aire, mar i terra; una forma de càstig col·lectiu prohibida per la IV Convenció de Ginebra (art. 33).
Davant d’aquesta situació en la qual la comunitat política internacional romania passiva, i mesos abans de l’atac anomenat ‘Plom Fos’ de desembre de 2008, diversos vaixells del moviment Free Gaza van aconseguir trencar el bloqueig israelià arribant al port de Gaza, encara que no es va aconseguir atreure l’atenció mediàtica internacional.
El 2010 diverses iniciatives civils de diferents països van unir les seves forces per construir una acció a gran escala que posés el focus en el genocidi dut a terme a Palestina per acabar amb el colonialisme israelià, de la mateixa manera que en els anys 90 es va aconseguir posar fi al apartheid a Sud-àfrica.
ANTECEDENTS
La flotilla de la llibertat: el Mavi Marmara. El mes de maig de 2010 més de 600 activistes de gairebé quaranta països del món van navegar en una flotilla de sis vaixells cap a Gaza. El vaixell més gran era el Mavi Marmara, on naveguaven dues terceres parts dels participants en l’acció. La matinada del 31 de maig, navegant en aigües internacionals en un vaixell identificat com a nau civil, el Mavi Marmara i la resta dels vaixells de la flotilla van ser assaltats per comandaments israelians en un acte que la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar considera com a pirateria. L’assalt va acabar amb la vida de deu activistes (nou turcs i un nord-americà d’origen turc) i cinquanta van resultar ferits de diversa consideració.
Totes les passatgeres i passatgers van ser portats (contra la seva voluntat) al port israelià d’Ashdod, on van patir interrogatoris, se’ls van confiscar les seves pertinences i diverses persones van ser torturades. Només el govern suec va oferir ajuda consular als seus ciutadans, la resta es va desentendre. En aquest passatge viatjaven tres ciutadans de l’Estat espanyol. Dos d’ells, un cop de tornada i amb l’empenta de tota l’indignació creada després d’aquest brutal atac, van posar en marxa la campanya Rumbo a Gaza, per unir-se a la coalició internacional que va posar en marxa aquella flotilla.
II Flotilla de la Llibertat. El mes de juny de 2011 dotze vaixells de passatgers i dos de càrrega estaven reunits, majoritàriament a Grècia, per navegar conjuntament cap a Gaza. Rumbo a Gaza va aconseguir mobilitzar milers de persones i rebre milers d’euros de donacions per comprar un d’aquests vaixells, el Gernika, i gestionar un carregament d’ajuda humanitària. En aquella ocasió el govern israelià va engegar una maquinària de pressió política aconseguint que el govern grec bloquegés administrativament tots els vaixells amb vaixells de la guàrdia costanera per impedir navegar cap a Gaza. En aquest moment va quedar patent que Israel estenia el seu bloqueig marítim a la resta del Mediterrani. Només el vaixell francès Dignité-Al Karama va aconseguir navegar, sent assaltat de nou en aigües internacionals per l’armada israeliana.
El veler Estelle. Durant l’estiu de 2012 el veler Estelle va navegar des de Suècia fins a prop de les aigües territorials de Gaza fent escala a sis països. El nom era simbòlic, ja que corresponia al d’una princesa sueca i de la dona de Folke Bernadotte, diplomàtic suec assassinat el 1948 per ordres sionistes quan era mediador de les Nacions Unides en l’intent d’aconseguir una solució a la guerra que va seguir a la partició de Palestina. A l’octubre de 2012 l’Estelle seria abordat violentament per comandaments israelians, de nou en aigües internacionals. El passatge va ser portat a Ashdod contra la seva voluntat i, de nou, van ser interrogats i desposseïts de les seves pertinences.
L’Arca de Gaza. El bloqueig no només impossibilita als pescadors palestins pescar més enllà de les tres milles nàutiques o vaixells internacionals arribar a Gaza, sinó que també impedeix l’exportació de productes palestins i la navegació cap a altres països. El 2013 la coalició de la Flotilla de la Llibertat va començar la reconstrucció d’un vaixell de pesca al port de Gaza per condicionar-lo com a vaixell mercant apte per exportar productes palestins. Un grup de treballadors palestins, en coordinació amb activistes internacionals, van treballar durant un any en l’Arca de Gaza i es van rebre comandes de productes des de tot el món per valor de més de 21.000 €. Durant els primers dies dels bombardejos que van tenir lloc el juliol de 2014, l’Arca de Gaza va ser objectiu dels projectils israelians que van incendiar el vaixell, deixant-lo inutilitzat per a la seva navegació.
LLUITA LEGAL
Els diferents atacs de l’exèrcit israelià a vaixells civils pacífics han donat lloc a l’obertura de diversos processos legals en diferents països. Sobre l’assalt al Mavi Marmara hi ha tres processos en marxa: un judici en els tribunals turcs, que està tenint lloc des de fa tres anys; a l’Estat espanyol hi ha una querella denunciant l’assalt, que ha estat considerat com a ‘crim de lesa humanitat’ pel fiscal de l’Audiència Nacional, que aconsella elevar el cas a la Cort Penal Internacional; i, també, hi ha en aquesta Cort internacional un altre cas del que es va publicar un dictamen que identifica l’atac al Mavi Marmara com a un crim de lesa humanitat, encara que el tribunal considera que no té competència per ser jutjar “perquè la xifra de morts és baixa”.
L’objectiu de la nova acció de la Flotilla de la Llibertat el 2015 és seguir denunciant la impunitat amb què Israel actua, ignorant la legalitat internacional i el respecte dels drets humans. Però també vol visibilitzar el col·laboracionisme d’aquells països que, per acció o per omissió, són còmplices de l’ocupació i del bloqueig.
Perquè volem enfortir la solidaritat de la societat civil catalana amb el poble palestí, i millorar la coordinació de totes les organitzacions, persones, moviments socials i col·lectius que hi treballem, decidim fundar la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI).
Perquè durant el 2014 hem sortit al carrer en múltiples ocasions en solidaritat amb Palestina, per exigir prou complicitat a les nostres institucions, per realitzar accions de Boicot, Desinversions i Sancions, i per demanar la fi de l’Apartheid que pateix la població palestina.
Perquè seguirem sortint als carrers les vegades que faci falta fins que es respectin els drets legítims de la població palestina I s’acabi l’ocupació.
Perquè MAI deixarem morir la lluita per la causa palestina a Catalunya i volem començar amb les piles carregades el 2015. Per tots aquests motius us convidem a participar de l’assemblea fundacional de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) que tindrà lloc dissabte 10 de gener a les 11h a la Fede.cat (carrer de les Tàpies 1-3, Barcelona / metro L2 i L3 Paral·lel), i que serà oberta a qualsevol persona, col·lectiu, organització o moviment social. Després de l’assemblea hi haurà un pica-pica per a tothom. Per tant, demanem que confirmeu la vostra assistència escrivint-nos aproucomplicitat@gmail.com.
I per anar fent boca ja podeu consultar l’ordre del dia de la jornada:
11.00 – 11.15 Rebuda
11.15 – 11.30 Benvinguda, presentacions i ordre del dia
11.30 – 11.50 Accions del 2014 i presentació de la Coalició: qui som, objectius, valors i estratègies
11.50 – 12.10 Manifest fundacional, adherides, membres i funcionament intern
Durant 2014 hem sortit al carrer en múltiples ocasions en solidaritat amb Palestina, per exigir prou complicitat a les nostres institucions, per realitzar accions de Boicot, Desinversions i Sancions, i per demanar la fi de l’Apartheid i la massacre, que s’han intensificat arran de la invasió israeliana que ha deixat la tràgica xifra de 2.143 morts a Gaza, el 70% població civil, entre ells 516 nens i nenes:
Febrer: denunciem les complicitats de les nostres institucions amb Israel -> Compres de material bèl·lic i formació dels mossos #TestedInCombat amb un informe del Centre Delas.
19-22 de juny: setmana del refugiat: muntatge d’un camp de refugiats al solar Encarnació de Gràcia i realització de performances arreu de Barcelona del grup d’actors refugiats, Teatro di Nascosto.
10 de juiol: presentació d’una moció al Parlament de la campanya “No més complicitat amb Israel” i els grups parlamentaris CUP, ICV-EUiA, PSC i ERC per acabar amb les relacions amb Israel.
Perque MAI deixarem morir la lluita per la causa palestina a Catalunya i volem començar amb les piles carregades el 2015.
Us convidem a participar de l’assemblea fundacional de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) que tindrà lloc dissabte 10 de gener a les 11h a la Fede.cat (carrer de les tàpies 1-3, Barcelona / metro L2 i L3 Paral·lel), i que serà oberta a qualsevol persona, col·lectiu o campanya. Després de l’assamblea hi haurà un pica-pica per a tothom. Per tant, demanem que confirmeu la vostra assistència escrivint-nos a proucomplicitat@gmail.com.
La Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) vol ser un espai de coordinació de persones, col·lectius i campanyes, que lluitem per trencar les relacions de complicitats entre les institucions i empreses catalanes i el govern d’Israel, i promoure la Solidaritat de Catalunya per Palestina, conscienciant i oferint a la ciutadania víes d’acció.
Per fer possible aquesta coalició, us proposem, que com a col·lectiu o individualment, en formeu part. Us animeu a participar?
Us esperem!
10 de gener: Assemblea fundacional de Prou Complicitat amb Israel (CPCI)
A la Fede.cat (carrer de les tàpies 1-3, metro L2 i L3 Paral·lel)
La Filmoteca de Catalunya, amb seu al barri del Raval de Barcelona, està realitzant la 2a Mostra de Cinema israelià entre el 16 i el 30 de setembre. Aquest cicle es fa amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Israel a Espanya[1]. Quan a la Franja de Gaza encara hi ha milers de persones vivint en refugis, quan les famílies encara estan de dol per les més 2.000 persones assassinades (incloent 502 nens i nenes), quan el bloqueig il·legal i inhumà encara asfíxia i maltracta al conjunt de la població civil, ens indigna veure a la Filmoteca de Catalunya anant de la mà de l’Estat que ha perpetrat totes aquestes accions de forma impune. La Filmoteca es converteix, per segon any consecutiu, en còmplice de les polítiques il·legals d’ocupació, colonització, apartheid i neteja ètnica que Israel duu a terme a Palestina.
El grup català de suport a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, conegut com a BDS Catalunya, demanem a la Filmoteca de Catalunya que trenqui tota col·laboració amb l’Estat d’Israel mentre aquest no respecti el Dret Internacional i els drets del poble palestí. També demanem a la població que faci saber a la Filmoteca la seva disconformitat amb aquesta col·laboració.
El 6 de juliol de 2004, la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural d’Israel(PACBI, en les seves sigles en anglès), formada per desenes d’organitzacions de la societat civil palestina, va llençar una crida a la comunitat internacional demanant que s’apliqui un boicot a totes les institucions culturals i acadèmiques israelianes, com a contribució en la lluita contra l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians [2]. Les directrius de PACBI defineixen que el boicot cultural és aplicable quan “un esdeveniment cultural està total o parcialment patrocinat per un organisme israelià oficial o una institució còmplice” [3].
Un any més tard, el 9 de juliol de 2005, més de 170 organitzacions de la societat civil palestina van llençar una crida al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel [4] fins que aquest Estat: 1/ posi fi a l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel; i 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.
Trencar la col·laboració entre la Filmoteca de Catalunya i l’Ambaixada d’Israel a Espanya seria la manera de respectar les demandes fetes per la societat civil palestina.
En resposta a les previsibles acusacions d’”anti-semitisme” dels sectors sionistes habituals, volem reafirmar el nostre rebuig a qualsevol ideologia que promogui la discriminació i la xenofòbia, ja es tracti de judeofòbia, islamofòbia, sionisme, racisme, homofòbia o de qualsevol altre tipus. Moltes companyes i companys jueus formen part, tant a Catalunya com a la resta del món (fins i tot a Israel [5]), del moviment internacional pel BDS, que treballa de forma no-violenta per assolir una pau justa a Palestina.
Inspirat en el magnífic exemple del boicot cultural que es va dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà [6], el boicot cultural a Israel té cada dia més força i rep un suport creixent d’artistes i personalitats internacionals lligades al sector cultural. Entre les moltes persones que ja han donat el seu suport al boicot cultural d’Israel hi ha Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power, Jello Biafra, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters, Elvis Costello, Carlos Santana, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron, The Pixies i Massive Attack.
Per una pau justa a Palestina, intensifiquem la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel. La cultura no pot tapar els crims israelians! Boicot cultural a Israel!
Firmat:
[1] Cicle “2a Mostra de Cinema Israelià: imatges de proximitat”
Les organitzacions i moviments catalans de solidaritat amb Palestina, agrupades en la campanya "No més Complicitat amb Israel", convoquem la població a concentrar-se aquest proper dijous 7 d'agost a les 20h, a Rambla Canaletes de Barcelona.
1,200 professors i investigadors universitaris de l’estat espanyol demanen trencar relacions acadèmiques amb Israel
Més de mil professionals de l’àmbit acadèmic i científic han firmat un manifest, llançat per la campanya de BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) acadèmic per Palestina, demanant el trencament de qualsevol relació institucional amb el món acadèmic israelià fins que aquest deixi de donar suport a l’ocupació i apartheid a Palestina.
La campanya, iniciada fa més de dos anys, demana el suport tant de professionals de l’àmbit acadèmic i científic com d’associacions vinculades a aquest, com són els sindicats d’estudiants i treballadors, centres d’investigació, col·legis professionals, etc. Dels 1,400 firmants totals, 150 corresponen a catedràtics, 850 a professors i 200 a investigadors. A més a més, han donat suport també 52 associacions vinculades a l’àmbit acadèmic, entre les quals hi ha grups d’investigació i departaments universitaris [1] .
La iniciativa s’emmarca dins de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel [2] . Aquesta crida internacional és una estratègia no-violenta impulsada per la societat civil palestina l’any 2005 que està creixent com una alternativa efectiva de pressió a Israel fins que respecti els drets humans i la legalitat internacional. En l’últim any, el físic Stephen Hawking, el premi Nobel de la Pau Desmond Tutu i fins a quatre associacions acadèmiques d’EEUU s‘han sumat al boicot com a forma de recolzar la crida feta per la societat civil palestina. És important remarcar que es tracta d’una demanda de boicot a nivell institucional i no individual de l’àmbit acadèmic israelià. Seguint aquesta línia, la Unió Europea ha establert un boicot de facto a tota col·laboració amb universitats i centres d’investigació israelià situats en territori palestí ocupat [3] .
La campanya seguirà recollint firmes i té previst servir de recolzament a campanyes específiques que s’aniran desenvolupant en diferents universitats de l’estat, com són les campanyes de la universitat de Vic [4] i de la universitat de Màlaga [5] , on es treballa amb l’objectiu de trencar relacions amb la universitat de Haifa i la universitat de Tel Aviv, respectivament.
A Catalunya, activistes de la mencionada campanya van realitzar el 15 de maig l’ocupació de la Secretaria d’Universitats i Recerca per tal de demanar una reunió i exigir transparència en tots els acords que es van signar el novembre passat quan una delegació d’empresaris, consellers i directors de centres de recerca encapçalats per Artur Mas viatjaren a Israel per tal d’estrènyer relacions econòmiques i acadèmiques amb les institucions d’aquest Estat.
Com a resultat, es va aconseguir una reunió amb el Secretari d’Universitats Antoni Castellà on es van traslladar les demandes de la campanya i ell va entregar els acords signats durant aquell viatge. Tot i assegurar que no col·laboraven amb universitats implicades en l’ocupació de Palestina, molts dels centres universitaris amb els quals es van firmar acords de col·laboració amb Catalunya participen activament en projectes d’investigació militar i l’ocupació de Palestina, tal i com està documentat en l’informe “Defensa, Seguretat i Ocupació com a Negoci. Relacions Militars, Armamentístiques i de Seguretat entre Espanya i Israel” [6] , realitzat per Alejandro del Pozo.
La campanya, d’àmbit estatal, ha aconseguit un especial ressò a Catalunya, on ja s’han recollit, a data d’avui, 550 firmes, aproximadament un 40% del total de firmes recollides en tot l’estat, amb especial participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquest fet és molt significatiu, donada la clara aposta del govern de la Generalitat per fer de l’estat d’Israel un soci prioritari, amb un especial èmfasi en els vincles universitaris.
Per més informació i contacte amb membres de la campanya pot escriure a bdspbai@gmail.com
Red Solidaria contra la Ocupació de Palestina (RESCOP)
Avui una delegació del moviment de solidaritat amb Palestina s’ha reunit amb 2 representants de la Generalitat de Catalunya, arran de la petició feta el passat dijous 31 de juliol, durant l’acció portada a terme a la conselleria d’economia i coneixement.
L’objectiu d’aquesta reunió era expressar el nostre rebuig a l’increment d’acords i convenis amb l’estat d’Israel així com altres entitats i institucions israelianes. La nostra demanda concreta ha estat el trencament de totes les relacions comercials, institucionals i acadèmiques mentre Israel segueixi vulnerant de manera sistemàtica el dret internacional amb la complicitat i la inacció de la comunitat internacional.
Els representants del govern defensaven la fórmula abstracta emprada tant pel president Mas, com en les dues comunicacions oficials de la Generalitat de “condemna de tot tipus de violència” mantenint així una posició d’equidistància que no fa sinó afavorir la part més forta.
Aquesta postura no ens ha sorprès, ja que reflecteix la nul·la voluntat del govern de la Generalitat de condemnar la massacre de l’estat d’Israel sobre la població palestina, i exigir l’aixecament del bloqueig que pateix la Franja de Gaza la qual cosa no deixa de ser també “un tipus de violència”, malgrat que aquesta condemna és àmpliament compartida per la població catalana.
Continuarem exigint interlocució amb el govern mentre aquest
continuï mantenint relacions amb l’estat d’Israel.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
