La pressió popular sostinguda ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona adopti mesures per posar fi a la seva complicitat amb les vulneracions dels drets humans comeses per l’Estat d’Israel. Ara, una decisió judicial posa en qüestió algunes d’aquestes mesures.
Les multitudinàries mobilitzacions de la població de Barcelona per exigir la fi del genocidi a Palestina han aconseguit que algunes institucions adoptin mesures de pressió contra Israel. Entre aquestes institucions hi ha l’Ajuntament de Barcelona, que el novembre de 2023 va aprovar per majoria una resolució per posar fi a les relacions institucionals amb Israel.
La resolució incloïa, entre altres mesures, el compromís amb el respecte del dret internacional, la incorporació d’una clàusula contractual per garantir que les contractacions municipals no contribueixin a vulneracions dels drets humans i del dret internacional humanitari, i la interrupció de les relacions amb el Govern d’Israel.
ACOM, organització que des del 2019 ha mostrat el seu suport a VOX, va presentar una denúncia contra l’Ajuntament de Barcelona per aquests tres punts de la resolució. El passat 6 d’octubre de 2026, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir anul·lar els dos darrers.
Considerem que aquesta decisió judicial suposa un obstacle per a les iniciatives institucionals encaminades a posar fi a la complicitat amb les vulneracions del dret internacional comeses per Israel i qüestiona la capacitat de les institucions democràtiques de respondre a les demandes de la ciutadania.
Les mesures impugnades són coherents amb els principis de la Llei 12/2026, de 20 de juliol, del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, aprovada pel Parlament de Catalunya.
En particular, cal remarcar que la clàusula contractual anul·lada no és una mesura dirigida exclusivament contra Israel, sinó una disposició de caràcter general destinada a garantir el respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari. Per tant, és aplicable a qualsevol situació en què es produeixin vulneracions d’aquests drets, tant en el marc de conflictes interns com de conflictes internacionals. Avui és pertinent davant les actuacions d’Israel, però també ho pot ser davant qualsevol altre Estat responsable de vulneracions del dret internacional.
A més, la Cort Internacional de Justícia, en la seva opinió consultiva de 2024, va establir que els estats tenen l’obligació de no reconèixer com a legal la situació derivada de la presència il·legal d’Israel al Territori Palestí Ocupat i de no prestar ajuda ni assistència per mantenir aquesta situació.
La història de la lluita contra l’apartheid sud-africà també demostra el paper que poden tenir les ciutats i les institucions locals en la defensa dels drets humans. Durant aquella lluita, diversos governs locals van adoptar mesures de boicot, com ara la prohibició d’adquirir productes sud-africans per a les seves oficines i escoles.
Aquest precedent posa de manifest que les administracions locals poden exercir un paper rellevant en la resposta institucional davant les vulneracions greus dels drets humans.
Cal recordar que, amb aquesta resolució, l’Ajuntament de Barcelona començava a donar resposta a les seves responsabilitats morals i legals davant el genocidi contra el poble palestí.
Israel està cometent un genocidi contra el poble palestí a la Franja de Gaza, manté una ocupació militar a Cisjordània i imposa un règim d’apartheid sobre el poble palestí. Més de 70.000 persones palestines han estat assassinades i les actuacions d’Israel són objecte d’un procediment davant la Cort Internacional de Justícia.
De la mateixa manera que s’han adoptat mesures institucionals davant la invasió russa d’Ucraïna, considerem que les administracions públiques han d’actuar de manera coherent davant les vulneracions del dret internacional comeses per Israel, posar fi a les relacions que hi contribueixin i garantir que les seves actuacions no facilitin aquestes vulneracions.
La pressió popular ha estat determinant perquè les institucions comencin a adoptar mesures concretes de solidaritat amb Palestina. Aquestes mesures no poden quedar neutralitzades per les accions judicials d’organitzacions que busquen impedir qualsevol iniciativa institucional de pressió contra Israel.
Per tot això, demanem a l’Ajuntament de Barcelona que recorri la decisió del TSJC, es mantingui ferm en la denúncia del genocidi contra el poble palestí i continuï adoptant totes les mesures al seu abast per posar fi a qualsevol forma de complicitat amb Israel.
