Aquest proper 27 i 28 de novembre, els caps d’Estat i govern dels 42 països que configuren la Unió per la Mediterrània (27 de la UE i 15 del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient) es trobaran a Barcelona convidats pel president Pedro Sánchez, qui té la Presidència Europea fins al desembre, en una reunió que estarà marcada per la situació a Palestina. El moviment de solidaritat amb Palestina de Catalunya, impulsat per la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, amb el suport de més de 300 entitats catalanes i en col·laboració amb el moviment antiracista i migrant contra l’Europa Fortalesa, està treballant en l’organització d’accions que volem que reforcin la solidaritat amb Palestina i tinguin un fort impacte en l’opinió pública global i en els centres de poder d’Europa.

 

25 de novembre: trobada d’activistes

Trobada d’activistes i organitzacions solidàries amb Palestina

26 de novembre: Manifestació unitària

Manifestació unitària 12h “Aturem el Genocidi a Palestina. Contra l’Europa racista i colonial”

27 de novembre: cimera social

Cimera social. Per una Pau justa a la Mediterrània

Més informació a: https://www.palestina.cat

 

Fa més d’un mes de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza la xifra de persones assassinades ja supera a les 11.000 persones, de les quals més de 4.500 són infants. Des del 7 d’octubre, Israel ha aniquilat a famílies senceres que han desaparegut del registre civil i, en alguns casos, s’han hagut de signar certificats de defunció, fins i tot abans de firmar el certificat de naixement d’un nadó. 

Fa una setmana, infants palestins van convocar una roda de premsa llançant una crida al món perquè s’aturi aquest genocidi, demanant-nos a nosaltres -la comunitat internacional- que actuem, amb un missatge clar: “volem viure”. 

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiada en zones com la Franja de Gaza. La Nakba va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el seu projecte sionista contra la població indígena palestina, una neteja ètnica que continua perpetrant avui mateix. 

Repetim, la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les palestines, no només a la Franja de Gaza. A Cisjordània, hi ha hagut més de 2.500 detencions arbitràries en l’últim mes i parlem de 176 persones assassinades des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades. Israel continua assaltant poblacions palestines a les nits, com va fer el passat dimecres a Nablus i a Jenin. Van ser assassinades 15 persones a Jenin, després d’un assalt de més de 24 hores. La violència no només ve de part de les forces de l’ocupació, sinó també dels colons. Hem vist també com el ministre Ben Gvir ha entregat obertament armes als colons que viuen, de manera il·legal, a Cisjordània. 

A la Palestina del 48, Israel ha declarat l’estat d’emergència. I reprimeix i discrimina encara més a les palestines i a tothom que mostra la seva solidaritat, ja sigui a través de les xarxes socials o manifestant-se en protestes que estan sent repetidament prohibides. Israel inclús està detenint a antics membres de la Knesset -el parlament israelià-, només per mostrar la seva oposició amb la massacre de la Franja de Gaza.

Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara és el moment d’aturar aquest genocidi. 

Estem sent testimonis d’un genocidi perpetrat per Israel amb total impunitat a la Franja de Gaza. Què més ha de fer Israel i fins a quin punt ha d’arribar perquè tingui conseqüències? Quantes bombes més han de llançar sobre la Franja de Gaza? Quantes persones més han de morir perquè s’actuï i s’aturi el genocidi? Amb tota la intenció, Israel està bombardejant escoles, centres de culte, hospitals, ambulàncies, universitats. I ho fa i ho retransmet en directe a les nostres televisions. Ho fa i continua ignorant la crida del món sencer perquè s’arribi a un alto el foc immediat. Davant del govern i la societat més extremista de la història, veiem que les paraules no són suficients, sinó que calen accions concretes per part de qui té poder decisori i pot aturar aquest genocidi.

En el context profundament colonial, racista i islamòfob que vivim, que normalitza i deshumanitza les morts palestines, Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, de colonització i d’ocupació, tal com han reiterat aquests dies diferents organismes de les Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). Tot i ser el govern israelià un govern obertament racista i d’extrema dreta, la UE encara considera Israel com un soci estratègic i els EUA els aporta mil milions de dòlars en ajuda militar. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol va adquirir el 3 d’octubre d’enguany, míssils Spike – míssils que sabem que s’han utilitzat a la Franja de Gaza des del 7 d’octubre – per un valor de 700 milions d’euros.

L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre patida pel poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que Europa Fortalesa es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida.

Des del 1948 fins a l’actualitat, 75 anys després, seguim proclamant: “No en el nostre nom”. Cada cop hi ha més veus, sindicats, organitzacions, partits polítics que se sumen a la nostra crida perquè s’acabi el genocidi del poble palestí. Però hem de ser moltes més persones que aixequem la veu. Si les institucions callen, la societat civil ha d’omplir aquest silenci amb accions constants que qüestionin aquest silenci i facin reaccionar davant de tanta injustícia i impunitat. 

La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista, segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part continua deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, és representat com a terrorista, bàrbar, com a animals no mereixedors de protecció internacional. Als treballadors de la Franja de Gaza, que Israel havia retingut durant setmanes al territori palesti del 48, va retornar-los a Gaza amb cintes numèriques enganxades als turmells. 

Entre la complicitat de les institucions europees, que callen i elogien Israel, i els mitjans que silencien les veus palestines, a les quals se les nega a que puguin explicar-se amb noms i cognoms, s’aplana el terreny perquè es produeixi un genocidi televisat, retransmès en directe. 

La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.

Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Des de fa un mes, Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat, combustible ni medicaments. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones densament poblades a la Franja de Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània, Jerusalem i a la Palestina del 48. En les últimes setmanes Israel també ha bombardejat Síria i el Líban.

Els atacs no s’acaben aquí, sinó que les persones palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees també estan sent durament reprimits. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí, criminalitzant i perseguint símbols palestins a l’espai públic, silenciant diputades palestines a EEUU i acomiadant treballadores que mostren qualsevol mena de suport amb el poble palestí. 

La solidaritat amb Palestina no és només important pel poble palestí, sinó per a totes nosaltres. Aquesta és una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al colonialisme, al feixisme i dir prou. Sabem molt bé que Palestina és el laboratori on l’espionatge, l’autoritarisme i la repressió que comença i s’assaja a Palestina, després arriba i s’estén per Europa. Un projecte colonial com el sionista, que ataca el sistema de les Nacions Unides i dels drets internacionals, implica un risc per a totes les persones i per a tots els nostres drets. 

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, cada cap de setmana, nosaltres,  la societat civil, estem al costat de Palestina. Hem de continuar als carrers, exigint no només un alto el foc, sinó l’embargament militar d’Israel, la fi de l’ocupació i l’apartheid, perquè hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar i a fer-ho ara.

És per això que davant del genocidi que està cometent Israel:

• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. 
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
• Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid del poble palestí. I permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
• Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com una regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
• Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.

Boicot a Israel!

Visca Palestina lliure!

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha debatut aquest divendres la iniciativa ciutadana de la campanya “Barcelona amb l’apartheid no, Barcelona amb drets humans sí”, que té el suport de 112 entitats de la ciutat, l’aval de més de 4.500 signatures i d’un centenar d’entitats palestines i una trentena d’organitzacions jueves d’arreu del món. Lamentem que, l’endemà que l’exèrcit israelià assassinés 11 palestines i en ferís 104 entrant a sang i foc en un mercat de Nablus, PSC i ERC, que es diuen d’esquerres, s’hagin oposat i abstingut respectivament en la votació cedint a les pressions del lobi sionista. Però l’alcaldessa Ada Colau ha ratificat que manté el decret d’alcaldia que suspèn les relacions amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel Aviv, mentre els drets del poble palestí continuïn sent vulnerats. De la mateixa manera que va ser l’alcalde Joan Clos qui va signar l’acord d’agermanament corresponia revocar-lo per decret d’alcaldia, tal i com va dictaminar en un informe jurídic del síndic de greuges municipal. 

Natalia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya i Laurent Cohen, president de l’Associació Junts, associació catalana de jueus i palestins, ha defensat avui la iniciativa ciutadana davant del ple.  La Natàlia ha dit: “Aquesta decisió històrica és sens dubte una victòria pels drets humans i polítics del poble palestí i un orgull per les ciutadanes de Barcelona i Catalunya.” En el torn de rèplica en Laurent Cohen ha ensenyat l’anunci publicat avui a El País de Jewish Voice for Peace on surten ells milers de firmes que han recollit persones jueves d’Estats Units d’Amèrica en suport a la decisió de l’alcaldessa. Ho han fet acompanyades per activistes que aguantaven la pancarta “Barcelona, trenqueu l’agermanament amb Tel-Aviv” i les fotos de les palestines assassinades a mans de l’èxèrcit israelià només aquestes últimes setmanes. 

D’ençà que Ada Colau va anunciar el dia 8 de febrer la suspensió de relacions d’alcaldia amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv, la campanya no ha parat de recollir suports, de les organitzacions palestines de drets humans més gran, 4 premis Nobel de la Pau, actrius de Hollywood, pensadores i filòsofes o l’enviada especial de l’ONU al Pròxim Orient. 

A més, el PSC, tot i el clam solidari amb el poble palestí -al qual s’han sumat avui una quarentena d’entitats de migrants d’arreu de l’estat espanyol en un carta oberta a Jaume Collboni– ha presentat una moció en contra la nostra iniciativa, i la decisió de l’alcaldessa, que ha guanyat gràcies al suport de tota l’oposició i l’abstenció d’ERC.

La campanya #BCNAmbApartheidNo valora molt positivament la decisió de l’alcaldessa Ada Colau, seguint les directius d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional. Celebrem també tots els suports recollits arreu del món. Sabem que aquesta decisió històrica i és un pas endavant per acabar amb la impunitat de l’apartheid israelià.

Qui s’ha quedat sol avui, són els partits del consistori que continuen oferint impunitat als crims de l’estat d’Israel

Organitzacions jueves d’arreu del món i premis novels, nous suports a decisió de la suspensió de relacions institucionals amb Israel

El filòsof Noam Chomsky i Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau  i 26 organitzacions jueves d’arreu del món també donen suport a la decisió de l’alcaldessa Ada Colau i la iniciativa ciutadana

Des de dimecres 8 febrer quan l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va anunciar que suspenia les relacions institucionals amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv, fins que es respectin els drets del poble palestí, la campanya #BCNAmbApartheidNo, no ha deixat d’acumular suports.

A la primera llista de 80 persones a nivell estatal i a la cinquantena de personalitats a nivell internacionals es sumen encara més noms.

Entre ells el filòsof Noam Chomsky i Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau també recolzen que han firmat la carta del moviment progressista Progressive International.

A nivell català s’ha sumat el president de Sos Racisme Catalunya, Cheikh Abdul Khadre Drame Tine. Des d’Amèrica Llatina s’ha sumat la filla de la lluita ambientalista Berta Cáceres, Laura Zúñiga, Juan Carlos Giordano, diputat d’Izquierda Socialista a Argentina, Laura Marrone, legisladora d’Izquierda Socialista a Argentina, Joao Batista “Babá”, exdiputat del CST-PSOL al Perú, Enrique Fernández Chacón, exdiputat del PT-Unios al Perú, Arturo Escobar, antropòleg colombià de la Universitat de Chapell Hill a EUA i Silvana Rabinovich, doctora en filosofia de l’UNAM a Mèxic i autora de “Figures bibliques en la teología política colonial d’Israel”.

També se suma Yakov Rabkin, professor emèrit de la Universitat de Montreal i autor d’”Una oposició jueva al sionisme”, fundador de Independent Jewish Voices de Canada..

Destaquen Malalai Joya, exdiputada afganesa i militant feminista i pels Drets Humans i Alain Gresh periodista, director d’Orient XXI i exdirector de Le Monde Diplomatique.

Més de 80 organitzacions de drets humans palestines incloses algunes jueves han firmat una carta d’agraïment a l’alcaldessa i a les activistes que han contribuït a la decisió. La carta diu: “Saludem una vegada més a les barcelonines per aquest moment innovador i animem a altres ciutats d’arreu del món a seguir el mateix en fer aquest pas essencial i utilitzar la seva influència per acabar amb la implicació institucional amb l’apartheid d’Israel.”

Des d’Israel s’ha sumat la filòsofa i professora Nurit Peled. Des d’Israel també l’organització Boycott from Within ha escrit una carta oberta a Esquerra Republicana de Catalunya i al Partit Socialista de Catalunya demanant que aturin els atacs a la decisió de l’alcaldessa i que votin sí a la iniciativa ciutadana que es votarà al ple del 24 de febrer.

A més, avui s’ha fet públic al diari El País un anunci de Jewish Voice for Peace on anunciava el suport de milers de persones jueves a la decisió de l’alcaldessa i on afirmaven: “La crida a la justícia per als i les palestines està lligada a la crida d’aquells que lluiten per un món millor, més just i més sostenible on la igualtat i la dignitat s’atorguin a totes les persones, sense excepcions”. Als suports d’organitzacions jueves antisionistes es sumen l’Union des Juifs de France pour la paix, la International Jewish Antzionist  Network,el International Jewish Collective for Justice in Palestine (IJCJP) que representa a collectius jueues que viuen en més de 15 països i European Jews for Just Peace (EJJP) format per 13 organitzacions.  La carta d’EJJP diu:
“En qualsevol altra context l’alcaldessa Colau seria aplaudida per la seva posició en favor dels drets humans. Malauradament, l’estat d’Israel a través de la seva autodenominació com a “estat jueu” ha escampat la mentida que representa a les persones jueves en globalitat. Però no és així. No podem estar d’accord amb un estat que es defineix en la discriminació ètnica.” A més, una desena de persones jueves han escrit una carta a l’alcalde de Miami per la carta plena de mentides d’atac que va enviar a l’alcaldessa.

La plataforma de Housing and Land Rights Network ha començat una recollida de firmes per a recolzar la suspensió de relacions amb Israel.

La campanya Barcelona amb l’apartheid ha fet públics cartells demanant a ERC que no es posi de perfil davant la vulneració de650 drets humans del poble palestí i al PSC que deixi de ser còmplice de l’apartheid israelià.

Lamentem que PSC i ERC no hagin donat suport a la nostra iniciativa ciutadana, i s’hagin negat a enfortir la cooperació amb les organitzacions palestines, israelianes i internacionals que lluiten contra l’apartheid

 

Des de la campanya “Barcelona amb l’apartheid no, Barcelona amb els drets humans sí” celebrem que l’alcaldia de Barcelona ha donat resposta a la nostra iniciativa ciutadana suspenent les relacions institucionals amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv. L’alcaldessa de Barcelona va també respondre a les indicacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que recordava que l’agermanament s’havia signat via decret d’Alcaldia, per Joan Clos, alhora que recomanava que través d’alcaldia era com s’hi havia de posar fi. L’alcalde en el seu moment ho va fer sense consultar a les forces polítiques que llavors estaven al consistori ni a la ciutadania de Barcelona.

Observem amb preocupació que forces que es consideren progressistes s’hagin abstingut, com ERC, o votat en contra, com el PSC, de la nostra iniciativa ciutadana.  No donar suport a la iniciativa suposa un acte de complicitat amb les institucions israelianes les quals, segons els darrers informes d’Amnistia Internacional i Human Rights Watch apliquen un règim d’apartheid i persecució contra la població palestina.

L’agermanament mantingut fins al dia d’avui no va aconseguir aturar els bombardejos contra el Parc de la Pau de Barcelona a Gaza, per part d’Israel,  ni que després de 25 anys s’hagin materialitzat els Acords d’Oslo. Demanem a aquestes dues forces polítiques que reconsiderin la seva decisió de cara al ple del dia 24 de febrer, en el qual s’han presentat mocions sobre aquesta qüestió.

A més, advertim que aquesta decisió és incoherent amb el posicionament que van tenir les mateixes forces quan van aprovar la Resolució 399/VIX del Parlament de Catalunya el passat 16 de juny de 2022 en què les forces progressistes, incloses les citades, es comprometien a treballar per la fi de l’apartheid israelià.

La decisió de l’alcaldessa de suspendre relacions amb Israel està rebent suports molt amplis i de tot el món. S’han vist cartells a Ramallah i Gaza agraint el gest valent a Barcelona. L’alcalde de Gaza va fer pública una carta agraint la decisió. Fayez Elemare de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins de Gaza també. El líder de la Iniciativa Nacional Palestina, Dr Mustapha Barghouti ha fet aquest vídeo on agraeix el gest i recrimina als polítics que no la recolzen. La legisladora palestina Hanan Ashrawi també ha agraït el gest. Sahar Francis, directora d’Adammeer l’associació més gran de suport a presos polítics a Palestina, i una de les organitzacions que ha estat criminalitzada per Israel, també ha agraït públicament el gest. Des d’Israel ho ha fet l’organització Boycott from Within.

A nivell estatal més de 80 personalitats del món de la cultura, política i pau donen suport al trencament, inclòs el cantant Paco Ibañez i l’escriptora Maruja Torres. A nivell internacional Jewish Voice for Peace està recollint firmes en suport a la decisió. La Progressive International, una plataforma que mobilitza activistes i organitzacions d’esquerres, també ha sortit aplaudint la decisió. L’organització jueva European Jews for a Just Peace també ho ha celebrat. El director d’Human Rights Watch i la relatora especial de l’ONU del Territori Palestí Ocupat han destacat la importància en el reconeixement de la realitat que es viu a Palestina. I 50 personalitats a nivell internacional, inclosos tres Nobels de la Pau, i actrius de Hollywood com Susan Sarandon i Viggo Mortensen han agraït la tasca de l’alcaldessa i de les defensores de drets humans que ho han fet possible.

El dimecres 15 de febrer les forces progressistes tenien l’oportunitat de donar suport a la nostra iniciativa ciutadana: una campanya formada per 112 organitzacions de la societat civil catalana, inclosos els principals sindicats, associacions de veïnes, antiracistes, feministes i partits polítics i altres organitzacions que lluiten per la justícia social. Lamentem que, de les forces polítiques al Consistori, només Barcelona en Comú hagi defensat els interessos de la societat civil que històricament ha empès l’Ajuntament a ser pioner en la Defensa dels Drets Humans. ERC es va abstenir de la nostra iniciativa i PSC va votar en contra. Inicialment, el PSC anava a presentar una moció en contra de la decisió de l’alcaldessa, però gràcies a la pressió ciutadana vam aconseguir que el PSC la retirés. La moció també en contra que va votar el PP, també va quedar rebutjada, però és important mencionar que el PSC hi va votar a favor.

Ens ha preocupat molt sentir les mentides que han dit els partits, blanquejant el règim d’apartheid que és l’Estat d’Israel i també la seva capital.  La imatge moderna, progressista i oberta de Tel-Aviv és utilitzada per l’Estat d’Israel per netejar la seva imatge i amagar la violació dels Drets Humans i a les pràctiques que configuren el crim d’apartheid. Una ciutat que sistemàticament discrimina una part de la població per motius religiosos i d’origen mai pot ser democràtica. Israel és només una democràcia per a les persones israelianes, i una dictadura militar per a les palestines, tal com recorda la periodista israeliana Amira Hass.  Només l’any 2022 Israel va assassinar a més de 230 palestins, i amb el nou executiu ultra de Benjamin Netayahu amb forces de l’extrema dreta tot fa pensar que la violència serà encara pitjor. Rebutgem l’acusació d’antisemitisme contra les nostres entitats, que dediquem la nostra feina a la defensa dels drets humans i contra el racisme. Recordem que la lluita pels drets del poble palestí forma part de la lluita global contra el racisme i el colonialisme, i que la nostra campanya i la ruptura de l’agermanament compten amb el suport de moltes organitzacions jueves antisionistes de tot el món i que rebutgen l’equiparació la crítica a les polítiques de l’estat d’Israel amb l’antisemitisme i que l’estat d’Israel representi el poble jueu.

El dia 24 de febrer ens toca defensar un altre cop la nostra iniciativa al Ple. Els partits són a temps de canviar d’opinió i de mostrar que no creuen que les vides palestines valguin menys, i assumir la responsabilitat que obliga el dret internacional davant dels crims de lesa humanitat, com el crim d’apartheid contra el poble palestí. Emplacem  Esquerra Republicana de Catalunya i al Partit Socialista de Catalunya que, en coherència amb el que aquests mateixos grups van votar al Consell Municipal de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, rectifiquin i que de la mateixa manera que van liderar, o no es van oposar a la suspensió de relacions amb Rússia per la invasió d’Ucraïna, facin el mateix amb Israel. Recordem que ambdós partits van reconèixer que Israel comet el crim d’apartheid al Parlament de Catalunya. Com no es pot estar d’acord en suspendre relacions amb un estat que comet el crim d’apartheid? La defensa dels drets humans i del dret internacional no pot estar sotmesa a una doble vara de mesura.

Per tot l’exposat, de forma prèvia al ple del divendres 24, fem una crida a totes les persones defensores dels Drets Humans i de la població palestina a una concentració a Plaça Sant Jaume pel proper dijous 23 de febrer a les 19h per defensar la suspensió de relacions amb Israel i exigir als partits el rebuig a l’apartheid israelià.

Els premis Nobel Annie Ernaux, Adolfo Pérez Esquivel, George P. Smith, Jody Williams i Mairead Maguire, els actors Mark Ruffalo, Miriam Margolyes, Viggo Mortensen i Alia Shawkat, o les activistes Angela Davis, Arundhati Roy i Naomi Klein entre les més de 50 personalitats d’arreu del món que recolzen la suspensió de vincles de l’alcaldessa de Barcelona amb les institucions oficials israelianes.

---

La setmana passada, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va anunciar la suspensió que inclou la cancel·lació de l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, fins que “les autoritats israelianes acabin amb la violació sistemàtica dels drets de la població palestina i compleixin plenament el dret internacional”. 

En una carta adreçada al primer ministre israelià Netanyahu, l’alcaldessa va dir que la mesura s’ha produït en resposta a una petició d’un centenar d’organitzacions socials i de milers de veïns la ciutat dins la campanya “Barcelona diu NO a l’apartheid, Barcelona diu SI als drets humans”. 

Ara, signants d’alt perfil com els guanyadors del Premi Nobel de  la Pau Mairead Maguire, Adolfo Pérez Esquivel i Jody Williams i de Química, George P. Smith, els directors de cinema Fernando Meirelles (City of God) i Cherien Dabis (Ozark, Only Murders in the Building) i Ken Loach (Jo, Daniel Blake), i els músics Marianne Faithful, Peter Gabriel, Seun Kuti i Brian Eno, han signat una carta per donar suport a la posició de l’alcaldessa. 

La carta critica els governs per no reaccionar davant les infraccions del dret internacional i les violacions dels drets del poble palestí per part d’Israel durant dècades, amb “gestos buits… alhora que armen, financen i protegeixen” la impunitat del règim israelià. Continua dient que la mesura de l’alcaldessa de Barcelona “ens recorda els valents ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l’apartheid a Sud-àfrica en el passat”. 

La carta també està signada per Angela Davis i el diputat sud-africà Nkosi Zwelivelile “Mandla” Mandela, nét de Nelson Mandela. En un missatge personal a l’alcaldessa, el signatari de la carta Ronnie Kasrils, veterà de la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica i exministre del govern de Mandela, ha afegit que s’ha mostrat “entusiasmat per la decisió” que, segons ha dit, “ressona més enllà de Barcelona. Inspira la comunitat internacional i els que vivim en una Sud-àfrica lliure i democràtica”. 

L’advocat i autor palestí Raja Shehadeh, els legisladors Hanan Ashrawi i Mustafa Barghouti i el fundador de Physicians for Human Rights-Israel, Ruchama Marton, també han signat, juntament amb la filòsofa Judith Butler i Nora Cortinas, cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo, el moviment que va denunciar les ‘desaparicions’ de la dictadura argentina del 1974-1983. La carta acaba amb un missatge als que defensen els drets humans a Barcelona: “Tots ens doneu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom puguin prevaler”.

---

Aquest és el text de la carta:

Saludem l’alcaldessa de Barcelona, ​​​​Ada Colau, per la seva valenta decisió de suspendre els llaços institucionals amb Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb Tel-Aviv, fins que els palestins puguin viure en llibertat, sense ocupació militar i apartheid. 

Això ens recorda els valents ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l’apartheid a Sud-àfrica en el passat. Després dels informes de les principals organitzacions palestines, sud-africanes, israelianes i internacionals de drets humans que designen Israel com a estat d’apartheid i demanen mesures efectives per acabar amb la complicitat internacional de què gaudeix, la decisió de Barcelona hauria d’inspirar les institucions arreu del món a posar fi a la seva pròpia implicació en la supervivència dels règims d’opressió. 

L’apartheid, al cap i a la fi, és un crim contra la humanitat. Nosaltres, els sotasignats, ens oposem al racisme en totes les seves formes i defensem els principis de justícia i drets humans d’una manera holística que inclogui els palestins. 

Ens indigna moralment que els governs poderosos reaccionin a les greus violacions dels drets dels palestins per part Israel segons el dret internacional amb gestos buits i expressions de “preocupació”, alhora que armen, financen i protegeixen de la responsabilitat el sistema d’injustícia d’Israel durant dècades i continuen fent com si res. Amb l’actual govern israelià, el més ultradretà, racista, masclista i homòfob de la història del país, cal pressionar més que mai per acabar amb la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets dels palestins segons el dret internacional. 

Encomiem tots els que han fet possible aquesta decisió, especialment els defensors dels drets humans que han treballat incansablement i desinteressadament per aconseguir-la. Tots ens doneu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom puguin prevaler.

• Adolfo Pérez Esquivel, professor i premi Nobel de la Pau
• Aki Kaurismaki, director i guionista 
• Alexei Sayle, escriptor, còmic i locutor 
• Alia Shawkat, actriu
• Angela Davis, filòsofa 
• Annie Ernaux, autora i premi Nobel 
• Arundhati Roy, autora 
• Bella Freud, dissenyadora de moda
• Brian Eno, músic i productor 
• Cherien Dabis, director, guionista i actor 
• Christy Moore, cantant i compositora 
• Eve Ensler, dramaturga 
• Fernando Meirelles, director, guionista i productor 
• George P. Smith, bioquímic i premi Nobel 
• Gillian Slovo, autor i dramaturg 
• Gloria Wekker, autor i acadèmica 
• Hanan Ashrawi, legisladora i política 
• Jody Williams, activista pels drets humans i premi Nobel de la Pau
• Judith Butler, filòsofa i escriptora 
• Julie Christie, actriu 
• Kamila Shamsie, autora 
• Ken Loach, director de cinema 
• Lakhdar Brahimi, diplomàtic algerià de l’ONU 
• Liam Cunningham, actor 
• Mairead Maguire, activista per la pau i premi Nobel de la Pau
• Malalai Joya, exdiputada afganesa i militant feminista i pels Drets Humans
• Marianne Faithful, música 
• Mark Ruffalo, actor 
• Maxine Peake, actriu 
• Michael Malarkey, actor 
• Michael Mansfield KC, advocat 
• Mike Leigh, director i guionista 
• Mira Nair, directora de cinema 
• Miriam Margolyes, actriu 
• Mustafa Barghouti, legislador i polític 
• Naomi Klein, autora 
• Nkosi Zwelivelile “Mandla” Mandela, legislador a Sud-àfrica 
• Nora Cortiñas, cofundadora de les Madres de Plaza de Mayo
• Paul Laverty, guionista 
• Peter Gabriel, músic 
• Raja Shehadeh, escriptor i advocat 
• Raji Sourani, director del Centre Palestí de Drets Humans 
• Ramin Bahrani, director i guionista 
• Ramy Youssef, comediant, actor i escriptor
• Robyn Slovo, productora de cinema i televisió 
• Ronan Bennett, guionista i autor 
• Ronnie Kasrils, ex-ministre del govern de Nelson Mandela 
• Ruchama Marton, fundador de Metges pels Drets Humans-Israel 
• Sara Driver, directora de cinema 
• Sepideh Moafi, actor 
• Seun Kuti, músic 
• Stephen Rea, actor 
• Suad Amiry, autor i arquitecte 
• Tunde Adebimpe, músic i actor 
• Viggo Mortensen, actor, escriptor, director i productor 
• Yanis Varoufakis, legislador i economista

Carta oberta de suport a la decisió de  suspendre relacions amb Israel 

Saludem l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la seva valenta decisió de suspendre els llaços institucionals amb l’apartheid d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, fins que el poble palestí pugui viure en llibertat, sense ocupació militar ni crims de guerra ni de lesa humanitat.

Barcelona té una llarga història en matèria de defensa dels drets humans. Avui, s’honra aquest històric llegat polític, i sobretot social, de la ciutat, que ha treballat i ho continua fent avui dia, incansablement pel respecte dels drets humans i la pau a nivell mundial. I marca el camí que cal seguir per a molts altres municipis i institucions públiques.

El 1998 se celebrava a Barcelona la Iª Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, en commemoració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, i que va iniciar el camí que va culminar dos anys més tard en l’adopció de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat. Aquest esdeveniment va ser un exemple, entre molts altres, de l’aposta barcelonina per ser una ciutat impulsora de la defensa dels drets humans i esdevenint referent mundial en la matèria.

Anys abans, Barcelona, amb la projecció internacional que tenia després de l’època olímpica, va ser també un clar exemple de solidaritat durant la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, quan de manera unànime, ciutadania i institucions, van posar en marxa multitud de projectes de solidaritat i de cooperació, acompanyats d’una denúncia contundent dels crims i vulneracions de drets que s’estaven cometent.

No podem oblidar múltiples experiències ciutadanes destacables en defensa dels Drets Humans i de construcció de la Pau al llarg de les darreres dècades. Cal destacar el clam contra la guerra sorgit de les mobilitzacions massives contra l’OTAN, o anys més tard, i en proporcions mundialment històriques, les de la Guerra de l’Iraq.

Barcelona també serà ara recordada a la història com el primer gran ajuntament que va trencar llaços amb l’apartheid en solidaritat amb el poble palestí. Això ens recorda als ajuntaments valents que van ser pioners a tallar llaços amb la Sud-àfrica de l’apartheid en el passat.

Aquesta decisió va més enllà de Barcelona. És una clara resposta a la lluita de la societat civil catalana, i dels moviments socials, sindicats i partits polítics de tot el món que lluiten pels drets de totes.

Nosaltres, les signants d’aquesta carta, ens oposem al racisme en totes les seves formes i defensem els principis de justícia i drets humans d’una manera integral. Ens indigna que les respostes dels governs a les greus violacions per part d’Israel dels drets del poble palestí en virtut del dret internacional es limitin a buides expressions de “preocupació”, mentre molts d’aquests governs armen, financien i donen suport al sistema de injustícia d’Israel.

Aquesta decisió de Barcelona representa una fita històrica que esperem impulsi moltes altres administracions a deixar de col·laborar amb un règim que ha assassinat més de 50 menors d’edat només el 2022 i més de 2.000 des de l’any 2000. El poble palestí ens demana que deixem de ser còmplices de l’apartheid israelià.

No podem oblidar que amb l’actual govern israelià, el més ultradretà, racista, sexista i homòfob de la història del país, la rendició de comptes és més necessària que mai per posar fi a la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets del poble palestí.

Agraïm a totes i tots els que han fet possible aquesta decisió i a les defensores dels drets humans que han treballat incansablement i desinteressadament per aconseguir-la. Ens transmeteu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom poden i han de prevaldre. Finalment, cal reiterar que esperem que aquesta decisió inspiri institucions de tot el món a posar fi a la seva pròpia implicació en el sosteniment de règims d’opressió.

Visca Palestina lliure!

Les sotasignants són:

Paco Ibañez, cantant. Jaume Roures, fundador de Publico i productor audiovisual. Maruja Torres Manzanera, escriptora i periodista. Helena Maleno, Defensora de Drets Humans, periodista, escriptora i investigadora hispano-marroquina. Yayo Herrero, Antropòloga i activista ecofeminista i pels Drets Humans. Luisa Morgantini exvicepresidenta del Parlament Europeu. José María González Santos “Kichi”, alcalde de Cadiz. Teresa Rodriguez, portaveu d’Adelante Andalucía. Boaventura de Sousa Santos, profesor catedràtic de la Universitat de Coimbra. Carles Riera, Parlamentari. Eulàlia Reguant, Parlamentària. Adelina Escandell, Senadora per ERC-Sobirianistes. Manuel Zaguirre, Exsecretari general d’USO. KAP (Jaume Capdevila), dibuixant de la Vanguardia i “el Jueves”. Samantha Hudson, artista. Joan Roura Villalmanzo, periodista TV3. Sílvia Heras, periodista de TV3. Moha Gerehou, periodista i activista antiracista. Moni Ovadia, director de teatre i escriptor. Brigitte Vasallo, escriptora. Clara Serra, filòsofa i feminista. Benet Salellas, advocat. Laia Serra Perelló, jurista. Alberto San Juan, actor. Clara Segura Crespo, actriu. Julio Manrique, actor i director. Los chicos del Maíz, grup de música. Santiago Alba Rico, assagista. David Fernandez, periodista. Gabriela Serra, activista social. Isaac Rosa, escriptor. Fermin Muguruza, músic i cineasta. Pastora Filigrana Garcia, advocada. Juan Soroeta Liceras, Profesor de Derecho Internacional Público de la Universidad del País Vasco. Marta Sanz Pastor, escriptora. Salvador López Arnar, col·laborador de El Viejo Topo. José Luis Martín Ramos, Catedràtic emèrit d’Història Contemporània. Alguer Miquel Bo, músic. Bruna Cusi Echaniz, actriu. Ana Tijoux, cantant. Teresa Aranguren Amézola, periodista. OIeguer Presas Renom, exfutbolista del FC Barcelona. Jordi Calvo, Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Montserrat Vila, membre d’Hèlia. Nora Miralles, Presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Yago Alvarez, periodista. Andrés Garcia, jurista. Anaïs Franquesa, jurista. Youssef M. Ouled, periodista. Arés Perceval, copresidenta de LaFede.cat. Albert Caramés Boada, director de Fundipau. Montserrat Arbós, periodista, professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, membre de Fundipau. Toni Guirao, president de la Federació ACAPS. Luca Gervasoni Vila, director de l’Institut NOVACT de Noviolència. Pere Ortega, investigador en cultura de pau. Diego Checa Hidalgo, professor i investigador de la Universitat de Granada. Miriam Hatibi, consultora de comunicació. Sarah Babiker Moreno, periodista. Pepe Beúnza, primer objector de consciència de l’estat espanyol per motius no religiosos. Maysun Abu-Khdeir, fotoperiodista. Héctor Grad Fuchsel, professor universitari de la UAM. Anita Botwin, periodista i activista feminista. Tribade, grup de música. Rosa de Falastín Mustafá, diputada del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes. Isaías Barreñada Bajo, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. Alejandro Pozo, investigador sobre conflictes armats del Centre Delàs i professor de Relacions Internacionals. Ramon Pedregal Casanova, escriptor. Anna Gabriel, jurista. Neus Sotomayor, Presidenta d’Unipau. Yacine Belahcene Benet, cantant, productor i gestor cultural. Maider Fernández Iriarte – Realitzadora (a Lo de Évole i de documentals). Agustín Velloso Santisteban, professor de la UNED. José Abu-Tarbush, professor universitat de la Laguna. Dina Bousselham, politòloga i professor de la UCLM. Waleed Saleh, professor universitari de la UAM. Jaime Pastor Verdú, professor ciències polítiques de la UNED. Jorge Ramos Tolosa, professor de la Universitat de València. Marga Olalla Marfil, membre de Lluita Internacionalista. Mª Rosalía Moro López, periodista. Pedro López López, Professor Universitat Complutense de Madrid. Sira Rego, eurodiputada i portaveu federal d’Izquierda Unida. Enrique Santiago, Secretari General del PCE i diputat d’Unidas Podemos. Àngela Ballester Muñoz, exdiputada del Congrés de Diputats de Podemos. Ernest Urtasun, Eurodiputado de En Comú Podem y vicepresidente de los Verdes/ALE. Miguel Urbán, eurodioputat d’Anticapitalistas. Manuel Pineda, eurodiputat d’Unidas Podemos. Jaume Asens, diputat d’Unidas Podemos. Lucía Muñoz Dalda, diputada d’Unidas Podemos. Antón Gomez – Reino, diputat del Congrés d’Unidas Podemos.

Barcelona, 9 de febrer de 2023.