[català i castellà] La nostra lluita es fonamenta en la voluntat de generar aliances. Avui us parlem des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, que impulsa la Comunitat Palestina de Catalunya juntament amb les Organitzacions Contra el Pacte Europeu de Migracions i Asil.

Fa més d’un mes i mig de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza, la xifra de persones assassinades ja supera les 20.031 persones, de les quals més de 8.176 són infants. Hem de recordar que més de 6.000 persones es troben atrapades sota la runa. A Cisjordània, hi ha hagut més de 3.000 detencions arbitràries, entre les quals 200 infants. I el més greu és que hi han estat assassinades 219 persones i 2.850 han estat ferides des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades.

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra i es va convertir en refugiada en zones com la Franja de Gaza.

Cal repetir-ho tantes vegades com calgui: la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les persones palestines. Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara hem d’aturar aquest genocidi; i també és el moment d’assenyalar i denunciar les institucions europees que, amb les seves polítiques racistes i colonials, no només permeten el genocidi a Palestina, sinó que criminalitzen les persones que fugen de la violència i reforcen una Europa, que cada vegada més esdevé una fortalesa que atura, no deixa circular i condemna les persones migrades i refugiades.

En aquests moments, s’està negociant el nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, un acord que definirà les polítiques de frontera de la UE dels propers anys i que la presidència espanyola al Consell europeu està a punt d’anunciar. Si s’aprova, el Pacte blindarà encara més les fronteres, augmentarà i allargarà les detencions sense garanties (fins i tot per a les famílies amb infants majors de 12 anys) i multiplicarà les deportacions. No podem permetre un Pacte que dóna via lliure a les vulneracions de drets humans, que consolida les fronteres com a espais de manca de drets i que legalitza i converteix en norma la violència racista contra les persones migrades.

En la mateixa lògica d’externalització de fronteres que reforça el Pacte, és inadmissible que davant la violència i els atacs indiscriminats a Gaza, la resposta de la Unió Europea sigui accelerar les negociacions amb Egipte per signar un acord que impedeixi la potencial arribada de persones migrades i refugiades de la regió cap a territori europeu. Aquestes polítiques de mort posen en perill la vida de les persones, al veure’s forçades a utilitzar rutes perilloses com la del Mediterrani, on ja han mort més de 28.000 persones des de 2014, mentre intentaven arribar a Europa.

Aquesta Europa colonial i racista ara es posa encara més de manifest amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre del poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que l’Europa Fortalesa, que es fa dir defensora dels Drets Humans, es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida. Des de la Franja de Gaza, el company Belal Aldabbour ens recorda: “si moro, recordeu que jo, nosaltres, érem individus, humans, teníem noms, somnis i fites, i la nostra única culpa va ser que ens van classificar com a éssers inferiors“.

La solidaritat amb Palestina no és només important per al poble palestí, sinó per a tothom. És una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al supremacisme, al colonialisme, al feixisme. I dir prou! I dir ben clar que no els volem a casa nostra ni enlloc!

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, moltes persones de la societat civil estem al costat de Palestina. De la mateixa manera, hem vist a l’Estat espanyol que, amb la firma de més de 700.000 persones per la ILP de Regularización Ya, nosaltres estem amb la regularització de totes les persones migrants, perquè ens beneficia a totes, perquè si els dres no són per a totes les persones, són privilegis exclusius.

És important recordar que, davant de la situació actual a Palestina, hem de continuar als carrers i que la nostra lluita no s’acaba amb quatre dies de treva. Hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar. I el moment de fer-ho és ara.

Davant de l’Europa racista i colonial:

• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que forcin activament un alto al foc immediat i permanent a la Franja de Gaza i que s’aturi el genocidi a Palestina.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que esclareixin la responsabilitat de l’Estat en les deportacions il·legals a menors a Ceuta l’agost de 2021 i la impunitat dels crims comesos a la Massacre de Melilla el 24 de juliol de 2022.
• Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid contra el poble palestí; i permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
• Exigim a la Unió Europea i al seus països membres que aturin immediatament la deriva de les negociacions del Pacte Europeu sobre Migracions i Asil, per tal que garanteixi l’accés a la protecció internacional, el respecte del principi de no devolució, i que faci efectives la solidaritat i la responsabilitat obligatòries i compartides entre tots els estats europeus.

MANIFIESTO 26N / CASTELLÀ

Nuestra lucha se fundamenta en la voluntad de generar alianzas. Hoy os hablamos desde la Coalición Prou Complicitat amb Israel, impulsada por la Comunidad Palestina de Cataluña juntamente con las Organizaciones Contra el Pacto Europeo de Migraciones y Asilo.

Hace más de un mes y medio de la escalada de violencia de Israel contra el pueblo palestino. Israel ha declarado una guerra contra el pueblo palestino, no solo en la Franja de Gaza, en Cisjordania, en Jerusalén y en la Palestina territorial del 48, sino también contra todas las personas palestinas que viven en la diaspora. En el último mes, solo en la Franja de Gaza la cifra de personas asesinadas ya supera las 20.031 personas, de las cuales más de 8.176 son niños y niñas. Debemos recordar que más de 6.000 personas se encuentras atrapadas debajo de los escombros. En Cisjordania, ha habido más de 3.000 detenciones arbitrarias, entre las cuales se cuentan más de 200 niños y niñas; y hablamos de 219 personas asesinadas y 2.850 heridas desde el 7 de octubre. Es importante recordar que, antes del 7 de octubre, el 2023 ya se consideraba el año más sangriento desde la segunda Intifada, con más de 180 personas asesinadas.

En la actualidad, hay más de 1 millón y medio de personas palestinas que se han visto obligadas a abandonar sus hogares. Las fotografías que nos llegan de familias enteras caminando hacia el sur de la Franja de Gaza, donde también son bombardeadas por Israel, nos evocan el año 1948, cuando se produjo la Nakba (catástrofe en árabe), cuando más del 75% de la población palestina fue expulsada de su tierra, convirtiéndose en refugiada en zonas como la Franja de Gaza.

Se tiene que repetir tantas veces como sea necesario: la violencia de la ocupación, la colonización y el apartheid son contra todas las personas palestinas. Los horrores son innumerables y es imposible describirlos todos en un manifiesto. Las personas palestinas nos dicen que ahora es el momento de actuar, que ahora debemos parar/detener este genocidio. También es el momento de señalar y denunciar las instituciones europeas que, con sus políticas racistas y coloniales, no solo permiten el genocidio en Palestina sino que criminalizan a las personas que huyen de la violencia y refuerzan una Europa fortaleza que condena a las personas migradas y refugiadas.

En estos momentos, se está negociando un nuevo Pacto Europeo de Migraciones y Asilo, un acuerdo que definirá las políticas de frontera de la UE de los próximos años y que la presidencia española en el Consejo europeo está a punto de anunciar. Si se aprueba, el Pacto blindará aún más las fronteras, aumentará y extenderá las detenciones sin garantías (incluso en el caso de familias con niños/niñas mayores de 12 años) y multiplicará las deportaciones. No podemos permitir un Pacto que da via libre a las vulneraciones de derechos humanos, que consolida las fronteras como espacios de falta de derechos y que legaliza y convierte en norma la violencia racista contra las personas migradas.

En la misma lógica de externalización de fronteras que refuerza el Pacto, es inadmisible que ante la violencia y los ataques indiscriminados en Gaza, la respuesta de la UE sea acelerar las negociaciones con Egipto para firmar un acuerdo que impida la potencial llegada de personas migradas y refugiadas de la región hacia territorio europeo. Estas políticas de muerte ponen en peligro la vida de las personas, al verse forzadas a utilizar rutas peligrosas como la del Mediterráneo, donde ya han muerto más de 28.000 personas desde el 2014, mientras intentaban llegar a Europa.

Esta Europa colonial y racista ahora se pone aún más de manifiesto con la doble vara de medir de la Comisión Europea que, ante la masacre del pueblo palestino, sigue hablando del “derecho de Israel a defenderse”, a pesar de que no está incluido en el derecho internacional. Resulta escandaloso que la Europa Fortaleza, que hace bandera de los derechos humanos, se movilice para acoger a las personas refugiadas ucranianas, mientras acosa y persigue a las personas del Sur Global que buscan refugio y acogida. Desde la Franja de Gaza, el compañero Belal Aldabbour nos recuerda que: “si muero, recordad que yo, nosotros, éramos individuos, humanos, teníamos nombre, sueños y hitos; y nuestra única culpa fue que nos clasificaron de seres inferiores.”

La solidaridad con Palestina no es solo importante para el pueblo palestino, sino para todas las personas. Es una lucha compartida para nuestros derechos, para vivir con dignidad en cualquier lugar del mundo; es mirar a la cara al racismo, al supremacismo, al colonialismo, al fascismo y decir basta, que no los queremos en nuestra casa ni en ningún lugar. Tal como hemos visto en las calles de muchas ciudades del mundo, muchas personas de la  sociedad civil, estamos con Palestina. De la misma manera, en el Estado español hemos visto, con la firma de más de 700.000 personas para la ILP de Regularización Ya, que estamos a favor de la regularización de todas las personas migradas, porque nos beneficia a todas las personas. Porque si los derechos no son para todas las personas, son privilegios exclusivos.

Es importante recordar que, ante la situación actual en Palestina, debemos continuar en las calles y que nuestra lucha no se termina con cuatro días de tregua. Hemos de ser conscientes que cuando los bombardeos paren en la Franja de Gaza, la opresión del régimen colonial continuará vigente en Palestina. Debemos obligar a los gobiernos a actuar y ahora es el momento de hacerlo.

Delante de la Europa racista y colonial:

• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que presionen activamente para conseguir un alto al fuego inmediato y permanente en la Franja de Gaza, y que detengan el genocidio en Palestina.
• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que suspendan el comercio de armas con Israel y la cooperación militar y de seguridad.
• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que rompan todas las relaciones con Israel.
• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que esclarezcan la responsabilidad del Estado en las deportaciones ilegales de menores en Ceuta en agosto de 2021 y la impunidad de los crímenes cometidos en la Masacre de Melilla el 24 de julio de 2022.
• Exigimos a la Unión Europea que sancione a Israel con el fin de terminar con la ocupación, el colonialismo y el apartheid contra el pueblo palestino, y permita y asegure el derecho al retorno para los 8 millones de personas palestinas refugiadas.
• Exigimos a la Unión Europea y a los países miembros que detengan de inmediato la deriva de las negociaciones del Pacto Europeo sobre Migraciones y Asilo, para garantizar el acceso a la protección internacional, el respeto al principio de no devolución, y que se haga efectivas la solidaridad y la responsabilidad obligatorias y compartidas entre todos los estados europeos.

Aquest proper 27 i 28 de novembre, els caps d’Estat i govern dels 42 països que configuren la Unió per la Mediterrània (27 de la UE i 15 del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient) es trobaran a Barcelona convidats pel president Pedro Sánchez, qui té la Presidència Europea fins al desembre, en una reunió que estarà marcada per la situació a Palestina. El moviment de solidaritat amb Palestina de Catalunya, impulsat per la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, amb el suport de més de 300 entitats catalanes i en col·laboració amb el moviment antiracista i migrant contra l’Europa Fortalesa, està treballant en l’organització d’accions que volem que reforcin la solidaritat amb Palestina i tinguin un fort impacte en l’opinió pública global i en els centres de poder d’Europa.

 

25 de novembre: trobada d’activistes

Trobada d’activistes i organitzacions solidàries amb Palestina

26 de novembre: Manifestació unitària

Manifestació unitària 12h “Aturem el Genocidi a Palestina. Contra l’Europa racista i colonial”

27 de novembre: cimera social

Cimera social. Per una Pau justa a la Mediterrània

Més informació a: https://www.palestina.cat

 

Fa més d’un mes de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza la xifra de persones assassinades ja supera a les 11.000 persones, de les quals més de 4.500 són infants. Des del 7 d’octubre, Israel ha aniquilat a famílies senceres que han desaparegut del registre civil i, en alguns casos, s’han hagut de signar certificats de defunció, fins i tot abans de firmar el certificat de naixement d’un nadó. 

Fa una setmana, infants palestins van convocar una roda de premsa llançant una crida al món perquè s’aturi aquest genocidi, demanant-nos a nosaltres -la comunitat internacional- que actuem, amb un missatge clar: “volem viure”. 

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiada en zones com la Franja de Gaza. La Nakba va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el seu projecte sionista contra la població indígena palestina, una neteja ètnica que continua perpetrant avui mateix. 

Repetim, la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les palestines, no només a la Franja de Gaza. A Cisjordània, hi ha hagut més de 2.500 detencions arbitràries en l’últim mes i parlem de 176 persones assassinades des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades. Israel continua assaltant poblacions palestines a les nits, com va fer el passat dimecres a Nablus i a Jenin. Van ser assassinades 15 persones a Jenin, després d’un assalt de més de 24 hores. La violència no només ve de part de les forces de l’ocupació, sinó també dels colons. Hem vist també com el ministre Ben Gvir ha entregat obertament armes als colons que viuen, de manera il·legal, a Cisjordània. 

A la Palestina del 48, Israel ha declarat l’estat d’emergència. I reprimeix i discrimina encara més a les palestines i a tothom que mostra la seva solidaritat, ja sigui a través de les xarxes socials o manifestant-se en protestes que estan sent repetidament prohibides. Israel inclús està detenint a antics membres de la Knesset -el parlament israelià-, només per mostrar la seva oposició amb la massacre de la Franja de Gaza.

Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara és el moment d’aturar aquest genocidi. 

Estem sent testimonis d’un genocidi perpetrat per Israel amb total impunitat a la Franja de Gaza. Què més ha de fer Israel i fins a quin punt ha d’arribar perquè tingui conseqüències? Quantes bombes més han de llançar sobre la Franja de Gaza? Quantes persones més han de morir perquè s’actuï i s’aturi el genocidi? Amb tota la intenció, Israel està bombardejant escoles, centres de culte, hospitals, ambulàncies, universitats. I ho fa i ho retransmet en directe a les nostres televisions. Ho fa i continua ignorant la crida del món sencer perquè s’arribi a un alto el foc immediat. Davant del govern i la societat més extremista de la història, veiem que les paraules no són suficients, sinó que calen accions concretes per part de qui té poder decisori i pot aturar aquest genocidi.

En el context profundament colonial, racista i islamòfob que vivim, que normalitza i deshumanitza les morts palestines, Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, de colonització i d’ocupació, tal com han reiterat aquests dies diferents organismes de les Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). Tot i ser el govern israelià un govern obertament racista i d’extrema dreta, la UE encara considera Israel com un soci estratègic i els EUA els aporta mil milions de dòlars en ajuda militar. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol va adquirir el 3 d’octubre d’enguany, míssils Spike – míssils que sabem que s’han utilitzat a la Franja de Gaza des del 7 d’octubre – per un valor de 700 milions d’euros.

L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre patida pel poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que Europa Fortalesa es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida.

Des del 1948 fins a l’actualitat, 75 anys després, seguim proclamant: “No en el nostre nom”. Cada cop hi ha més veus, sindicats, organitzacions, partits polítics que se sumen a la nostra crida perquè s’acabi el genocidi del poble palestí. Però hem de ser moltes més persones que aixequem la veu. Si les institucions callen, la societat civil ha d’omplir aquest silenci amb accions constants que qüestionin aquest silenci i facin reaccionar davant de tanta injustícia i impunitat. 

La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista, segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part continua deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, és representat com a terrorista, bàrbar, com a animals no mereixedors de protecció internacional. Als treballadors de la Franja de Gaza, que Israel havia retingut durant setmanes al territori palesti del 48, va retornar-los a Gaza amb cintes numèriques enganxades als turmells. 

Entre la complicitat de les institucions europees, que callen i elogien Israel, i els mitjans que silencien les veus palestines, a les quals se les nega a que puguin explicar-se amb noms i cognoms, s’aplana el terreny perquè es produeixi un genocidi televisat, retransmès en directe. 

La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.

Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Des de fa un mes, Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat, combustible ni medicaments. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones densament poblades a la Franja de Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània, Jerusalem i a la Palestina del 48. En les últimes setmanes Israel també ha bombardejat Síria i el Líban.

Els atacs no s’acaben aquí, sinó que les persones palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees també estan sent durament reprimits. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí, criminalitzant i perseguint símbols palestins a l’espai públic, silenciant diputades palestines a EEUU i acomiadant treballadores que mostren qualsevol mena de suport amb el poble palestí. 

La solidaritat amb Palestina no és només important pel poble palestí, sinó per a totes nosaltres. Aquesta és una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al colonialisme, al feixisme i dir prou. Sabem molt bé que Palestina és el laboratori on l’espionatge, l’autoritarisme i la repressió que comença i s’assaja a Palestina, després arriba i s’estén per Europa. Un projecte colonial com el sionista, que ataca el sistema de les Nacions Unides i dels drets internacionals, implica un risc per a totes les persones i per a tots els nostres drets. 

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, cada cap de setmana, nosaltres,  la societat civil, estem al costat de Palestina. Hem de continuar als carrers, exigint no només un alto el foc, sinó l’embargament militar d’Israel, la fi de l’ocupació i l’apartheid, perquè hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar i a fer-ho ara.

És per això que davant del genocidi que està cometent Israel:

• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. 
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
• Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid del poble palestí. I permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
• Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com una regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
• Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.

Boicot a Israel!

Visca Palestina lliure!

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha debatut aquest divendres la iniciativa ciutadana de la campanya “Barcelona amb l’apartheid no, Barcelona amb drets humans sí”, que té el suport de 112 entitats de la ciutat, l’aval de més de 4.500 signatures i d’un centenar d’entitats palestines i una trentena d’organitzacions jueves d’arreu del món. Lamentem que, l’endemà que l’exèrcit israelià assassinés 11 palestines i en ferís 104 entrant a sang i foc en un mercat de Nablus, PSC i ERC, que es diuen d’esquerres, s’hagin oposat i abstingut respectivament en la votació cedint a les pressions del lobi sionista. Però l’alcaldessa Ada Colau ha ratificat que manté el decret d’alcaldia que suspèn les relacions amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel Aviv, mentre els drets del poble palestí continuïn sent vulnerats. De la mateixa manera que va ser l’alcalde Joan Clos qui va signar l’acord d’agermanament corresponia revocar-lo per decret d’alcaldia, tal i com va dictaminar en un informe jurídic del síndic de greuges municipal. 

Natalia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya i Laurent Cohen, president de l’Associació Junts, associació catalana de jueus i palestins, ha defensat avui la iniciativa ciutadana davant del ple.  La Natàlia ha dit: “Aquesta decisió històrica és sens dubte una victòria pels drets humans i polítics del poble palestí i un orgull per les ciutadanes de Barcelona i Catalunya.” En el torn de rèplica en Laurent Cohen ha ensenyat l’anunci publicat avui a El País de Jewish Voice for Peace on surten ells milers de firmes que han recollit persones jueves d’Estats Units d’Amèrica en suport a la decisió de l’alcaldessa. Ho han fet acompanyades per activistes que aguantaven la pancarta “Barcelona, trenqueu l’agermanament amb Tel-Aviv” i les fotos de les palestines assassinades a mans de l’èxèrcit israelià només aquestes últimes setmanes. 

D’ençà que Ada Colau va anunciar el dia 8 de febrer la suspensió de relacions d’alcaldia amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv, la campanya no ha parat de recollir suports, de les organitzacions palestines de drets humans més gran, 4 premis Nobel de la Pau, actrius de Hollywood, pensadores i filòsofes o l’enviada especial de l’ONU al Pròxim Orient. 

A més, el PSC, tot i el clam solidari amb el poble palestí -al qual s’han sumat avui una quarentena d’entitats de migrants d’arreu de l’estat espanyol en un carta oberta a Jaume Collboni– ha presentat una moció en contra la nostra iniciativa, i la decisió de l’alcaldessa, que ha guanyat gràcies al suport de tota l’oposició i l’abstenció d’ERC.

La campanya #BCNAmbApartheidNo valora molt positivament la decisió de l’alcaldessa Ada Colau, seguint les directius d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional. Celebrem també tots els suports recollits arreu del món. Sabem que aquesta decisió històrica i és un pas endavant per acabar amb la impunitat de l’apartheid israelià.

Qui s’ha quedat sol avui, són els partits del consistori que continuen oferint impunitat als crims de l’estat d’Israel

Organitzacions jueves d’arreu del món i premis novels, nous suports a decisió de la suspensió de relacions institucionals amb Israel

El filòsof Noam Chomsky i Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau  i 26 organitzacions jueves d’arreu del món també donen suport a la decisió de l’alcaldessa Ada Colau i la iniciativa ciutadana

Des de dimecres 8 febrer quan l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va anunciar que suspenia les relacions institucionals amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv, fins que es respectin els drets del poble palestí, la campanya #BCNAmbApartheidNo, no ha deixat d’acumular suports.

A la primera llista de 80 persones a nivell estatal i a la cinquantena de personalitats a nivell internacionals es sumen encara més noms.

Entre ells el filòsof Noam Chomsky i Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau també recolzen que han firmat la carta del moviment progressista Progressive International.

A nivell català s’ha sumat el president de Sos Racisme Catalunya, Cheikh Abdul Khadre Drame Tine. Des d’Amèrica Llatina s’ha sumat la filla de la lluita ambientalista Berta Cáceres, Laura Zúñiga, Juan Carlos Giordano, diputat d’Izquierda Socialista a Argentina, Laura Marrone, legisladora d’Izquierda Socialista a Argentina, Joao Batista “Babá”, exdiputat del CST-PSOL al Perú, Enrique Fernández Chacón, exdiputat del PT-Unios al Perú, Arturo Escobar, antropòleg colombià de la Universitat de Chapell Hill a EUA i Silvana Rabinovich, doctora en filosofia de l’UNAM a Mèxic i autora de “Figures bibliques en la teología política colonial d’Israel”.

També se suma Yakov Rabkin, professor emèrit de la Universitat de Montreal i autor d’”Una oposició jueva al sionisme”, fundador de Independent Jewish Voices de Canada..

Destaquen Malalai Joya, exdiputada afganesa i militant feminista i pels Drets Humans i Alain Gresh periodista, director d’Orient XXI i exdirector de Le Monde Diplomatique.

Més de 80 organitzacions de drets humans palestines incloses algunes jueves han firmat una carta d’agraïment a l’alcaldessa i a les activistes que han contribuït a la decisió. La carta diu: “Saludem una vegada més a les barcelonines per aquest moment innovador i animem a altres ciutats d’arreu del món a seguir el mateix en fer aquest pas essencial i utilitzar la seva influència per acabar amb la implicació institucional amb l’apartheid d’Israel.”

Des d’Israel s’ha sumat la filòsofa i professora Nurit Peled. Des d’Israel també l’organització Boycott from Within ha escrit una carta oberta a Esquerra Republicana de Catalunya i al Partit Socialista de Catalunya demanant que aturin els atacs a la decisió de l’alcaldessa i que votin sí a la iniciativa ciutadana que es votarà al ple del 24 de febrer.

A més, avui s’ha fet públic al diari El País un anunci de Jewish Voice for Peace on anunciava el suport de milers de persones jueves a la decisió de l’alcaldessa i on afirmaven: “La crida a la justícia per als i les palestines està lligada a la crida d’aquells que lluiten per un món millor, més just i més sostenible on la igualtat i la dignitat s’atorguin a totes les persones, sense excepcions”. Als suports d’organitzacions jueves antisionistes es sumen l’Union des Juifs de France pour la paix, la International Jewish Antzionist  Network,el International Jewish Collective for Justice in Palestine (IJCJP) que representa a collectius jueues que viuen en més de 15 països i European Jews for Just Peace (EJJP) format per 13 organitzacions.  La carta d’EJJP diu:
“En qualsevol altra context l’alcaldessa Colau seria aplaudida per la seva posició en favor dels drets humans. Malauradament, l’estat d’Israel a través de la seva autodenominació com a “estat jueu” ha escampat la mentida que representa a les persones jueves en globalitat. Però no és així. No podem estar d’accord amb un estat que es defineix en la discriminació ètnica.” A més, una desena de persones jueves han escrit una carta a l’alcalde de Miami per la carta plena de mentides d’atac que va enviar a l’alcaldessa.

La plataforma de Housing and Land Rights Network ha començat una recollida de firmes per a recolzar la suspensió de relacions amb Israel.

La campanya Barcelona amb l’apartheid ha fet públics cartells demanant a ERC que no es posi de perfil davant la vulneració de650 drets humans del poble palestí i al PSC que deixi de ser còmplice de l’apartheid israelià.

Lamentem que PSC i ERC no hagin donat suport a la nostra iniciativa ciutadana, i s’hagin negat a enfortir la cooperació amb les organitzacions palestines, israelianes i internacionals que lluiten contra l’apartheid

 

Des de la campanya “Barcelona amb l’apartheid no, Barcelona amb els drets humans sí” celebrem que l’alcaldia de Barcelona ha donat resposta a la nostra iniciativa ciutadana suspenent les relacions institucionals amb Israel, inclòs l’agermanament amb Tel-Aviv. L’alcaldessa de Barcelona va també respondre a les indicacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que recordava que l’agermanament s’havia signat via decret d’Alcaldia, per Joan Clos, alhora que recomanava que través d’alcaldia era com s’hi havia de posar fi. L’alcalde en el seu moment ho va fer sense consultar a les forces polítiques que llavors estaven al consistori ni a la ciutadania de Barcelona.

Observem amb preocupació que forces que es consideren progressistes s’hagin abstingut, com ERC, o votat en contra, com el PSC, de la nostra iniciativa ciutadana.  No donar suport a la iniciativa suposa un acte de complicitat amb les institucions israelianes les quals, segons els darrers informes d’Amnistia Internacional i Human Rights Watch apliquen un règim d’apartheid i persecució contra la població palestina.

L’agermanament mantingut fins al dia d’avui no va aconseguir aturar els bombardejos contra el Parc de la Pau de Barcelona a Gaza, per part d’Israel,  ni que després de 25 anys s’hagin materialitzat els Acords d’Oslo. Demanem a aquestes dues forces polítiques que reconsiderin la seva decisió de cara al ple del dia 24 de febrer, en el qual s’han presentat mocions sobre aquesta qüestió.

A més, advertim que aquesta decisió és incoherent amb el posicionament que van tenir les mateixes forces quan van aprovar la Resolució 399/VIX del Parlament de Catalunya el passat 16 de juny de 2022 en què les forces progressistes, incloses les citades, es comprometien a treballar per la fi de l’apartheid israelià.

La decisió de l’alcaldessa de suspendre relacions amb Israel està rebent suports molt amplis i de tot el món. S’han vist cartells a Ramallah i Gaza agraint el gest valent a Barcelona. L’alcalde de Gaza va fer pública una carta agraint la decisió. Fayez Elemare de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins de Gaza també. El líder de la Iniciativa Nacional Palestina, Dr Mustapha Barghouti ha fet aquest vídeo on agraeix el gest i recrimina als polítics que no la recolzen. La legisladora palestina Hanan Ashrawi també ha agraït el gest. Sahar Francis, directora d’Adammeer l’associació més gran de suport a presos polítics a Palestina, i una de les organitzacions que ha estat criminalitzada per Israel, també ha agraït públicament el gest. Des d’Israel ho ha fet l’organització Boycott from Within.

A nivell estatal més de 80 personalitats del món de la cultura, política i pau donen suport al trencament, inclòs el cantant Paco Ibañez i l’escriptora Maruja Torres. A nivell internacional Jewish Voice for Peace està recollint firmes en suport a la decisió. La Progressive International, una plataforma que mobilitza activistes i organitzacions d’esquerres, també ha sortit aplaudint la decisió. L’organització jueva European Jews for a Just Peace també ho ha celebrat. El director d’Human Rights Watch i la relatora especial de l’ONU del Territori Palestí Ocupat han destacat la importància en el reconeixement de la realitat que es viu a Palestina. I 50 personalitats a nivell internacional, inclosos tres Nobels de la Pau, i actrius de Hollywood com Susan Sarandon i Viggo Mortensen han agraït la tasca de l’alcaldessa i de les defensores de drets humans que ho han fet possible.

El dimecres 15 de febrer les forces progressistes tenien l’oportunitat de donar suport a la nostra iniciativa ciutadana: una campanya formada per 112 organitzacions de la societat civil catalana, inclosos els principals sindicats, associacions de veïnes, antiracistes, feministes i partits polítics i altres organitzacions que lluiten per la justícia social. Lamentem que, de les forces polítiques al Consistori, només Barcelona en Comú hagi defensat els interessos de la societat civil que històricament ha empès l’Ajuntament a ser pioner en la Defensa dels Drets Humans. ERC es va abstenir de la nostra iniciativa i PSC va votar en contra. Inicialment, el PSC anava a presentar una moció en contra de la decisió de l’alcaldessa, però gràcies a la pressió ciutadana vam aconseguir que el PSC la retirés. La moció també en contra que va votar el PP, també va quedar rebutjada, però és important mencionar que el PSC hi va votar a favor.

Ens ha preocupat molt sentir les mentides que han dit els partits, blanquejant el règim d’apartheid que és l’Estat d’Israel i també la seva capital.  La imatge moderna, progressista i oberta de Tel-Aviv és utilitzada per l’Estat d’Israel per netejar la seva imatge i amagar la violació dels Drets Humans i a les pràctiques que configuren el crim d’apartheid. Una ciutat que sistemàticament discrimina una part de la població per motius religiosos i d’origen mai pot ser democràtica. Israel és només una democràcia per a les persones israelianes, i una dictadura militar per a les palestines, tal com recorda la periodista israeliana Amira Hass.  Només l’any 2022 Israel va assassinar a més de 230 palestins, i amb el nou executiu ultra de Benjamin Netayahu amb forces de l’extrema dreta tot fa pensar que la violència serà encara pitjor. Rebutgem l’acusació d’antisemitisme contra les nostres entitats, que dediquem la nostra feina a la defensa dels drets humans i contra el racisme. Recordem que la lluita pels drets del poble palestí forma part de la lluita global contra el racisme i el colonialisme, i que la nostra campanya i la ruptura de l’agermanament compten amb el suport de moltes organitzacions jueves antisionistes de tot el món i que rebutgen l’equiparació la crítica a les polítiques de l’estat d’Israel amb l’antisemitisme i que l’estat d’Israel representi el poble jueu.

El dia 24 de febrer ens toca defensar un altre cop la nostra iniciativa al Ple. Els partits són a temps de canviar d’opinió i de mostrar que no creuen que les vides palestines valguin menys, i assumir la responsabilitat que obliga el dret internacional davant dels crims de lesa humanitat, com el crim d’apartheid contra el poble palestí. Emplacem  Esquerra Republicana de Catalunya i al Partit Socialista de Catalunya que, en coherència amb el que aquests mateixos grups van votar al Consell Municipal de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, rectifiquin i que de la mateixa manera que van liderar, o no es van oposar a la suspensió de relacions amb Rússia per la invasió d’Ucraïna, facin el mateix amb Israel. Recordem que ambdós partits van reconèixer que Israel comet el crim d’apartheid al Parlament de Catalunya. Com no es pot estar d’acord en suspendre relacions amb un estat que comet el crim d’apartheid? La defensa dels drets humans i del dret internacional no pot estar sotmesa a una doble vara de mesura.

Per tot l’exposat, de forma prèvia al ple del divendres 24, fem una crida a totes les persones defensores dels Drets Humans i de la població palestina a una concentració a Plaça Sant Jaume pel proper dijous 23 de febrer a les 19h per defensar la suspensió de relacions amb Israel i exigir als partits el rebuig a l’apartheid israelià.

Els premis Nobel Annie Ernaux, Adolfo Pérez Esquivel, George P. Smith, Jody Williams i Mairead Maguire, els actors Mark Ruffalo, Miriam Margolyes, Viggo Mortensen i Alia Shawkat, o les activistes Angela Davis, Arundhati Roy i Naomi Klein entre les més de 50 personalitats d’arreu del món que recolzen la suspensió de vincles de l’alcaldessa de Barcelona amb les institucions oficials israelianes.

---

La setmana passada, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va anunciar la suspensió que inclou la cancel·lació de l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, fins que “les autoritats israelianes acabin amb la violació sistemàtica dels drets de la població palestina i compleixin plenament el dret internacional”. 

En una carta adreçada al primer ministre israelià Netanyahu, l’alcaldessa va dir que la mesura s’ha produït en resposta a una petició d’un centenar d’organitzacions socials i de milers de veïns la ciutat dins la campanya “Barcelona diu NO a l’apartheid, Barcelona diu SI als drets humans”. 

Ara, signants d’alt perfil com els guanyadors del Premi Nobel de  la Pau Mairead Maguire, Adolfo Pérez Esquivel i Jody Williams i de Química, George P. Smith, els directors de cinema Fernando Meirelles (City of God) i Cherien Dabis (Ozark, Only Murders in the Building) i Ken Loach (Jo, Daniel Blake), i els músics Marianne Faithful, Peter Gabriel, Seun Kuti i Brian Eno, han signat una carta per donar suport a la posició de l’alcaldessa. 

La carta critica els governs per no reaccionar davant les infraccions del dret internacional i les violacions dels drets del poble palestí per part d’Israel durant dècades, amb “gestos buits… alhora que armen, financen i protegeixen” la impunitat del règim israelià. Continua dient que la mesura de l’alcaldessa de Barcelona “ens recorda els valents ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l’apartheid a Sud-àfrica en el passat”. 

La carta també està signada per Angela Davis i el diputat sud-africà Nkosi Zwelivelile “Mandla” Mandela, nét de Nelson Mandela. En un missatge personal a l’alcaldessa, el signatari de la carta Ronnie Kasrils, veterà de la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica i exministre del govern de Mandela, ha afegit que s’ha mostrat “entusiasmat per la decisió” que, segons ha dit, “ressona més enllà de Barcelona. Inspira la comunitat internacional i els que vivim en una Sud-àfrica lliure i democràtica”. 

L’advocat i autor palestí Raja Shehadeh, els legisladors Hanan Ashrawi i Mustafa Barghouti i el fundador de Physicians for Human Rights-Israel, Ruchama Marton, també han signat, juntament amb la filòsofa Judith Butler i Nora Cortinas, cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo, el moviment que va denunciar les ‘desaparicions’ de la dictadura argentina del 1974-1983. La carta acaba amb un missatge als que defensen els drets humans a Barcelona: “Tots ens doneu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom puguin prevaler”.

---

Aquest és el text de la carta:

Saludem l’alcaldessa de Barcelona, ​​​​Ada Colau, per la seva valenta decisió de suspendre els llaços institucionals amb Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb Tel-Aviv, fins que els palestins puguin viure en llibertat, sense ocupació militar i apartheid. 

Això ens recorda els valents ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l’apartheid a Sud-àfrica en el passat. Després dels informes de les principals organitzacions palestines, sud-africanes, israelianes i internacionals de drets humans que designen Israel com a estat d’apartheid i demanen mesures efectives per acabar amb la complicitat internacional de què gaudeix, la decisió de Barcelona hauria d’inspirar les institucions arreu del món a posar fi a la seva pròpia implicació en la supervivència dels règims d’opressió. 

L’apartheid, al cap i a la fi, és un crim contra la humanitat. Nosaltres, els sotasignats, ens oposem al racisme en totes les seves formes i defensem els principis de justícia i drets humans d’una manera holística que inclogui els palestins. 

Ens indigna moralment que els governs poderosos reaccionin a les greus violacions dels drets dels palestins per part Israel segons el dret internacional amb gestos buits i expressions de “preocupació”, alhora que armen, financen i protegeixen de la responsabilitat el sistema d’injustícia d’Israel durant dècades i continuen fent com si res. Amb l’actual govern israelià, el més ultradretà, racista, masclista i homòfob de la història del país, cal pressionar més que mai per acabar amb la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets dels palestins segons el dret internacional. 

Encomiem tots els que han fet possible aquesta decisió, especialment els defensors dels drets humans que han treballat incansablement i desinteressadament per aconseguir-la. Tots ens doneu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom puguin prevaler.

• Adolfo Pérez Esquivel, professor i premi Nobel de la Pau
• Aki Kaurismaki, director i guionista 
• Alexei Sayle, escriptor, còmic i locutor 
• Alia Shawkat, actriu
• Angela Davis, filòsofa 
• Annie Ernaux, autora i premi Nobel 
• Arundhati Roy, autora 
• Bella Freud, dissenyadora de moda
• Brian Eno, músic i productor 
• Cherien Dabis, director, guionista i actor 
• Christy Moore, cantant i compositora 
• Eve Ensler, dramaturga 
• Fernando Meirelles, director, guionista i productor 
• George P. Smith, bioquímic i premi Nobel 
• Gillian Slovo, autor i dramaturg 
• Gloria Wekker, autor i acadèmica 
• Hanan Ashrawi, legisladora i política 
• Jody Williams, activista pels drets humans i premi Nobel de la Pau
• Judith Butler, filòsofa i escriptora 
• Julie Christie, actriu 
• Kamila Shamsie, autora 
• Ken Loach, director de cinema 
• Lakhdar Brahimi, diplomàtic algerià de l’ONU 
• Liam Cunningham, actor 
• Mairead Maguire, activista per la pau i premi Nobel de la Pau
• Malalai Joya, exdiputada afganesa i militant feminista i pels Drets Humans
• Marianne Faithful, música 
• Mark Ruffalo, actor 
• Maxine Peake, actriu 
• Michael Malarkey, actor 
• Michael Mansfield KC, advocat 
• Mike Leigh, director i guionista 
• Mira Nair, directora de cinema 
• Miriam Margolyes, actriu 
• Mustafa Barghouti, legislador i polític 
• Naomi Klein, autora 
• Nkosi Zwelivelile “Mandla” Mandela, legislador a Sud-àfrica 
• Nora Cortiñas, cofundadora de les Madres de Plaza de Mayo
• Paul Laverty, guionista 
• Peter Gabriel, músic 
• Raja Shehadeh, escriptor i advocat 
• Raji Sourani, director del Centre Palestí de Drets Humans 
• Ramin Bahrani, director i guionista 
• Ramy Youssef, comediant, actor i escriptor
• Robyn Slovo, productora de cinema i televisió 
• Ronan Bennett, guionista i autor 
• Ronnie Kasrils, ex-ministre del govern de Nelson Mandela 
• Ruchama Marton, fundador de Metges pels Drets Humans-Israel 
• Sara Driver, directora de cinema 
• Sepideh Moafi, actor 
• Seun Kuti, músic 
• Stephen Rea, actor 
• Suad Amiry, autor i arquitecte 
• Tunde Adebimpe, músic i actor 
• Viggo Mortensen, actor, escriptor, director i productor 
• Yanis Varoufakis, legislador i economista