La justícia espanyola s’alinea amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i reconeix el dret al BDS com a part de la llibertat d’expressió

Gran revés als lobbies sionistes que intenten silenciar la solidaritat amb Palestina i el #BDS

Avui la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), la coordinadora estatal que engloba més de 40 organitzacions que treballem per la causa palestina, celebrem que l’Audiència Provincial de València hagi arxivat el cas de #DefensemDDHH, validant així la campanya #BDS com una eina legítima d’acció política.

La setmana passada B’tselem l’organització israeliana més gran de drets humans va afirmar el que fa dècades que diuen organitzacions palestines: Israel és un estat d’apartheid. Fa més de setanta anys que el poble palestí resisteix a les pràctiques colonialistes d’Israel des de la diàspora, sota bloqueig o ocupació militar o sota polítiques discriminatòries. Un dels actes constitutius del crim d’apartheid és la persecució de les organitzacions i les persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals.

Com més creix la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel i cada cop són més les institucions, empreses, artistes i organitzacions que decideixen no tenir vincles amb l’apartheid israelià, també creixen els atacs de l’estat israelià amb les seves aliades d’extrema dreta cap a activistes en solidaritat amb el poble palestí.

Un dels casos més flagrants d’aquests atacs ha estat el de les companyes de #DefensemDDHH on l’acusació demanava 9 anys de presó per engegar un debat públic sobre la contractació del cantant Matisyahu, defensor dels crims de guerra d’Israel, al festival europeu de reggae Rototom Sunsplash que va tenir lloc a Benicassim l’any 2015. És clar que a través de la criminalització pretenen silenciar la solidaritat amb el poble palestí. Però no ho han aconseguit. I no ho aconseguiran.

L’arxivament del cas #DefensemDDHH representa un pas molt important en contra de l’intent  de l’estat d’Israel de criminalitzar a totes aquelles persones i entitats solidàries amb Palestina que denuncien les polítiques israelianes i el sistema d’apartheid. Israel molt perillosament manipula l’antisemitisme per intentar desactivar les crítiques al seu sistema d’apartheid, fent-ho així més difícil identificar el vertader antisemitisme. Al juny d’aquest mateix any el Tribunal Europeu de Drets Humans ja va reconèixer el dret al boicot com a part de la llibertat d’expressió: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, en principio bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentència també afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podem normalitzar les relacions amb l’apartheid i la discriminació israeliana com si no passés res. Exigir la rendició de comptes per crims de guerra i lesa humanitat no és discriminar, és una obligació moral i legal.

També és una victòria pels moviments antirepressius que lluiten contra criminalitzacions injustes a tot l’estat.

Des del 2016 quan es va interposar la querella hem passat anys de patiment, dolor i cansament. En primera pell les encausades han arrossegat les preocupacions de qui pot entrar a presó, perdre la custòdia de filles, ser denegades de permisos de treball…

Les encausades afirmen que “Tot i el desgast, hem trobat força en la col·lectivitat. Inspirant-nos en les palestines no ens hem rendit. Hem estat les mateixes encausades junt amb les seves advocades que hem liderat la campanya. Al nostre voltant han estat els col·lectius de BDS de tot l’estat espanyol i moltes altres organitzacions i moviments en solidaritat amb els drets humans i en contra la repressió. Juntes, un cop més, hem desmuntat la hipocresia de l’estat d’Israel; hem evidenciat com Israel intenta utilitzar processos  judicials i els drets humans per defensar l’apartheid.”

Finalment la justícia s’ha fet valdre i s’ha arxivat la causa donant la raó als activistes de BDS País Valencià i BDS Catalunya que fer ús del BDS per lluitar pels drets del poble Palestí és legítim. Avui ho celebrem i ens omplim de força i determinació per continuar lluitant. És en aquest marc que volem aprofitar per reconèixer la força del moviment palestí de Boicot, Desinversions i Sancions i el llegat del qual sorgeix aquesta campanya, basada en aquelles experiències de lluita arreu del món contra el colonialisme, el racisme i els diferents sistema d’opressió sobre els pobles. Seguim i seguirem treballant pels drets del poble palestí fins que hi hagi justícia, llibertat i equitat per a totes.

Avui, però, celebrem i agafem aire. La lluita continua.

What do you want to do ?

New mail

Demanem al Girona Film Festival que no accepti el patrocini de l’estat d’Israel

En una carta oberta que hem fet arribar a la Direcció del Girona Film Festival, el Moviment de Boicot, Desinversions i Sancions – BDS–  demanem a aquest festival que no accepti el patrocini d’Israel per a no ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina.

En el text reconeixem la “llarga i admirable trajectòria d’aquest festival” en el transcurs de la qual ha fet arribar al públic “històries transformadores”. Però denunciem que l’estat d’Israel viola, a través del seu règim d’ocupació, apartheid i colonialisme, el dret internacional i els drets humans del poble palestí des de 1948.

Per aquests motius, considerem que qualsevol col·laboració entre institucions catalanes siguin polítiques, socials o culturals, com ara la del Girona Film Festival i l’Ambaixada d’Israel, contribueixen a netejar la imatge d’un estat que s’ha convertit en el  més sancionat del món per l’Assemblea de les Nacions Unides. Com a conseqüència del creixent deteriorament de la seva imatge a nivell internacional l’estat d’Israel ha fet servir diferents estratègies, entre elles la cultura,  com a cortina de fum per tapar els seus crims de guerra i les violacions dels drets humans.  En paraules de Limor Livna, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu: “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Boicot Cultural

L’enviament d’aquesta carta és una acció que forma part del Boicot Cultural, una forma de protesta i denuncia no violenta inspirada en el moviment antiracista sud africà que va posa fi a més de 30 anys de d’apartheid a principis dels anys 90.

Tot i que el Boicot Cultural va començar el 2004, va ser amb la crida el 2005 de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina i l’inici de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, que aquest ha esdevingut una eina molt útil per a combatre la propaganda israeliana al servei de la manipulació de l’opinió pública i la normalització de l’apartheid a través de la cultura.

Suport Creixent

Contra qui pensa que l’art i cultura són apolítics, cada cop més artistes i professionals d’aquests àmbits han pres consciència del seu poder de transformació, han descobert que la denuncia política a través de la cultura és una forma de llibertat d’expressió  i han donat suport a iniciatives per a combatre,  igual que en el seu moment a Sudáfrica,  el racisme a Palestina.

En un moment en que la cultura, a causa del Covid 19, ha de superar greus dificultats reivindiquem, des de la sorotitat,  espais culturals que respectin la vida i els drets de les persones.

La carta ha rebut el suport de diversos festivals de cinema i sales de projecció com ara:  Cinebaix, Zumzeig, Festival Protesta, Indifest Festival de Cinema Indígena de Barcelona, Festival Minipop La Terrasseta de Santa Tecla i Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani

La carta completa en català/ a continuación en castellano/ bellow in English

Benvolugut/da,

Els cinemes i festivals sotasignats ens posem en contacte amb el Festival de Cinema de Girona per a demanar la retirada del patrocini de l’ambaixada de l’estat d’Israel.

Tot i que el Festival de Cinema de Girona té una llarga i admirable trajectòria fent arribar al públic històries transformadores, enguany el festival compta amb el patrocini de l’Ambaixada d’Israel, país que vulnera sistemàticament, i diàriament, els drets humans del poble palestí i el dret internacional des de 1948.

Acceptar el patrocini d’Israel significa ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina.  En un moment en què les polítiques il·legals d’Israel estan cada cop més qüestionades per part de la comunitat internacional, el govern d’ultradreta i les institucions còmplices inverteixen una gran quantitat de recursos econòmics, també en l’àmbit cultural, per tal de netejar la seva deteriorada imatge. Com ja va admetre Limor Livnat, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu, “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Inspirat en el magnífic exemple del boicot cultural que es va dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà, el boicot cultural a Israel té cada dia més força i rep un suport creixent d’artistes i personalitats internacionals lligades al sector cultural. Entre les moltes persones que ja han donat suport a la campanya o han decidit no tocar a Israel estan Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters , Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron y Massive Attack.  A l’Estat Espanyol: Obrint Pas , Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre altres.

A Catalunya són freqüents les “col·laboracions” i patrocinis de l’ambaixada d’Israel en activitats culturals. No obstant això, recordem la decisió del festival Primavera Sound que va decidir rebutjar el patrocini israelià després de tres anys en resposta a crides de solidaritat i consciència.

Avui el poble palestí es troba en una situació d’emergència. Enmig de la imminent amenaça estado-unidenca-israeliana de formalitzar el règim d’annexió de facto i l’apartheid d’Israelià, Israel ha bombardejat la franja de Gaza assetjada durant dies i dies, amb poca o cap condemna internacional, i molt menys responsabilitat. De fet, després que els investigadors de l’ONU concloguessin que els assassinats deliberats per Israel a Gaza al 2018 de metges, periodistes, nens i persones discapacitades “poden constituir crims de guerra o crims de lesa humanitat”, ningú ha hagut de rendir comptes. Gaza està a les fosques i els casos de coronavirus estan augmentant. Es necessita amb urgència solidaritat per donar llum sobre les atrocitats en curs d’Israel contra el poble palestí.

Per tot això, els sotaginants demanem la retirada del patrocini del govern israelià del Festival de Cinema de Girona fins que deixin de ser partícips de l’estratègia israeliana de normalització i “rentat de cara” dels crims d’Israel mitjançant la cultura a través del vincle amb la seva ambaixada.

La cultura és política. I com a persones del món de la cultura no podem permetre rentar-li la cara a un règim d’apartheid. No ho haguéssim fet durant la sud-Àfrica de l’apartheid i ara tampoc podem acceptar diners de l’apartheid israelià. Sabem que són moments complexos pel món cultural, però precisament la crisi que està generant la covid-19 és una oportunitat per a replantejar-nos quin món volem crear. Volem estar al costat de les que destrueixen la vida o de qui la recolza? Nosaltres ho tenim clar, i esperem que el Festival de Girona també. Poseu-vos al costat correcte de la història.

Restem a l’espera de respostes,

Atentament,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Festival de Cinema Indígena de Barcelona.

Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, directora de cinema

Festi clouwn
Festival de música Say it Loud
Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle
1) La campanya BDS: La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel té l’origen l’any 2005 i es tracta d’una crida de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina cap a la societat internacional en la que es demana el boicot a Israel fins que aquest Estat: 1/ finalitzi l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur, considerat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel a una plena igualtat; 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.

Apreciado/a,

Los cines y festivales abajo firmantes nos ponemos en contacto con el Festival de Cine de Girona para pedir la retirada del patrocinio de la embajada del estado de Israel.

A pesar de que el Festival de Cine de Girona tiene una larga y admirable trayectoria haciendo llegar al público historias transformadoras, este año el festival cuenta con el patrocinio de la Embajada de Israel, país que vulnera sistemática, y diariamente, los derechos humanos del pueblo palestino y el derecho internacional desde 1948.

Aceptar el patrocinio de Israel significa ser cómplice de sus políticas de ocupación, limpieza étnica y apartheid en Palestina. En un momento en que las políticas ilegales de Israel están cada vez más cuestionadas por parte de la comunidad internacional, el gobiernos de ultraderecha y las instituciones cómplices invierten una gran cantidad de recursos económicos, también en el ámbito cultural, para limpiar su deteriorada imagen. Como ya admitió Limor Livnat, exministra de Cultura y Deportes del gobierno de Netanyahu, “el cine israelí demuestra cada día que la cultura es la mejor embajadora del Estado”.

Inspirado en el magnífico ejemplo del boicot cultural que se llevó a cabo contra el régimen de apartheid sudafricano, el boicot cultural a Israel tiene cada día más fuerza y recibe un apoyo creciente de artistas y personalidades internacionales ligadas al sector cultural. Entre las muchas personas que ya han dado apoyado la campaña o han decidido no tocar en Israel estan Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters , Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron y Massive Attack. En el Estado español: Obrint Pas , Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre otros.

En Cataluña son frecuentes las “colaboraciones” y patrocinios de la embajada de Israel en actividades culturales. Sin embargo, recordamos la decisión del festival Primavera Sound que decidió rechazar el patrocinio israelí desprendido de tres años en respuesta a llamamientos de solidaridad y conciencia.

Hoy el pueblo palestino se encuentra en una situación de emergencia. En medio de la inminente amenaza estadounidense-israelí de formalizar el régimen de anexión de facto y el apartheid de Israelí, Israel ha bombardeado la franja de Gaza asediada durante días y días, con poca o ninguna condena internacional, y mucho menos responsabilidad. De hecho, después de que los investigadores de la ONU concluyeran que en 2018 en Gaza los asesinatos deliberados de médicos, periodistas, niños y personas discapacitadas “pueden constituir crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad”, nadie ha tenido que rendir cuentas. Gaza está a oscuras y los casos de coronavirus están aumentando. Se necesita con urgencia solidaridad para arrojar luz sobre las atrocidades en curso de Israel contra el pueblo palestino.

Por todo ello, los firmantes pedimos la retirada del patrocinio del gobierno israelí del Festival de Cine de Girona hasta que dejen de ser partícipes de la estrategia israelí de normalización y “lavado de cara” de los crímenes de Israel mediante la cultura a través del vínculo con su embajada.

La cultura es política. Y como personas del mundo de la cultura no podemos permitir lavarle la cara a un régimen de apartheid. No lo hubiéramos hecho durante la sur-África del apartheid y ahora tampoco podemos aceptar dinero del apartheid israelí. Sabemos que son momentos complejos para el mundo cultural, pero precisamente la crisis que está generando la covid-19 es una oportunidad para replantearnos qué mundo queremos crear. ¿Queremos estar junto a las que destruyen la vida o de/ con las quienes  apoyan? Nosotros lo tenemos claro, y esperamos que el Festival de Cine de Girona también. Situaros en el lado correcto de la historia.

A la espera de respuestas,

Atentamente,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Indigenous Film Festival of Barcelona.

Eduardo Guillot, artistic director of Mostra de València – Cine del Mediterráneo

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, directora de cine

Festi clouwn
Festival de música Say it Loud
Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle
(1) La campaña BDS: La campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra Israel se inicia en 2005 y es un llamamiento de más de 170 organizaciones de la sociedad civil palestina a la sociedad internacional en la que se pide el boicot a Israel hasta que este Estado: 1/ finalice la ocupación y colonización de todas las tierras árabes ocupadas en junio de 1967 y destruya el muro considerado ilegal por el Tribunal Internacional de Justicia; 2/ reconozca los derechos fundamentales de la ciudadanía árabe-palestina de Israel en plena igualdad; 3/ respete, proteja y promueva el derecho de los refugiados palestinos a volver a sus casas y propiedades tal y como establece la resolución 194 de las Naciones Unidas.

Dear Sir/Madam,

The undersigned cinemas and festivals contact the Girona Film Festival to request the withdrawal of the sponsorship of the embassy of the state of Israel.

Despite the fact that the Girona Film Festival has a long and admirable history of making transformative stories, the festival is sponsored by the Embassy of Israel, a country that systematically and daily violates the human rights of the Palestinian people and international law since 1948.

Accepting Israel’s sponsorship means being complicit in its policies of occupation, ethnic cleansing and apartheid in Palestine. At a time when Israel’s illegal policies are increasingly questioned by the international community, Israel’s far-right government and complicit invest a large amount of economic resources, also in the cultural sphere, to clean up its negative image. As Limor Livnat, former Minister of Culture and Sports in the Netanyahu government, has already admitted, “Israeli cinema shows every day that culture is the best ambassador of the State.”

Inspired by the magnificent example of the cultural boycott that was carried out against the South African apartheid regime, the cultural boycott of Israel is gaining momentum and receives increasing support from international artists and personalities linked to the cultural sector. Among the many people who have already supported Israel’s cultural boycott or refused to appear in Israel are Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,  Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis , Gil Scott-Heron, and Massive Attack. In Spain: Obrint Pas, Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, among others.

In Catalonia, the “collaborations” and sponsorships of the Israeli Embassy in cultural activities are frequent;. However, we recall the principled decision of the Primavera Sound festival that agreed to drop its Israeli sponsorship after three years in response  to conscientious appeals for solidarity.

Today the Palestinian people are in an emergency situation. Amid the looming US-Israeli threat to formalize Israel’s de facto annexation regime and apartheid, Israel has bombed the besieged Gaza Strip for several days, with little to no international condemnation, much less responsibility. Indeed, after UN investigators concluded that the deliberate killings of doctors, journalists, children and disabled people in 2018 in Gaza “may constitute war crimes or crimes against humanity”, no one has been held accountable. Gaza is left in the dark and coronavirus cases are rising. Solidarity is urgently needed to shed light on Israel’s ongoing atrocities against the Palestinian people.

For all these reasons, the signatories request the withdrawal of the sponsorship of the Israeli government of the Girona Film Festival. Otherwise, the festival is collaborating with the Israeli strategy of normalization and whitewashing the Israel’s crimes through the sponsorship of its embassy.

Culture is politics! And as people of the world of culture we cannot allow to whitewash an apartheid regime. We wouldn’t have done it during the South Africa apartheid and now we can’t accept Israeli apartheid money either. We know that these are complex moments for the cultural world, but precisely the crisis that covid-19 is generating is an opportunity to rethink what world we want to create. Do we want to be with those who destroy life or who supports it? We are clear about it, and we hope that the Girona Film Festival will too. Put yourself on the right side of history.

Looking forward to your reply.

Yours sincerely,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Indigenous Film Festival of Barcelona.

Eduardo Guillot, artistic director of Mostra de València – Cine del Mediterráneo

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, film director

Festi clouwn

Festival de música Say it Loud
Col·lectiu Tècniques de l’Espectacle
(1) BDS campaign: The Boycott, Divestment and Sanctions (BDS) campaign against Israel began in 2005 and is a call from more than 170 Palestinian civil society organizations to international society calling for a boycott of Israel until this State: 1 / ends the occupation and colonization of all the Arab lands occupied in June 1967 and destroys the wall considered illegal by the International Court of Justice; 2 / recognize the fundamental rights of the Arab-Palestinian citizenship of Israel in full equality; 3 / respect, protect and promote the right of Palestinian refugees to return to their homes and properties as established in United Nations resolution 194.
What do you want to do ?

New mail

́

Hem estat coneixedores d’un projecte amb fons europeu, anunciat al web de la Generalitat de Catalunya, que busca fomentar la Unió Europea a l’estat d’Israel. La licitació està oberta fins al 10 de setembre i compta amb un pressupost de 950.000€.

L’anunci destaca varis objectius del projecte, entre els quals hi ha el d’implementar una campanya de comunicació digital per a joves a Israel, marcar el dia d’Europa produint esdeveniment culturals a alguna ciutat israeliana per celebrar les cultures europees i les relacions UE-Israel, i organitzar jornades d’informació per a autoritats locals israelianes sobre els programes de la UE.

Acompanyant aquest text, la Generalitat ha escollit una foto de Jerusalem com si representés l’estat d’Israel.

Aquest projecte no és només altament preocupant perquè, un cop més, la Generalitat busca promoure un estat d’apartheid, el qual hauria de ser aïllat fins a que respecti els drets del poble palestí en comptes de ser premiat; sinó perquè queda clar que la Generalitat desconeix, o ignora, no només el dret internacional, sinó el propi posicionament de la Unió Europea (la qual finança aquest projecte) sobre l’estat d’Israel, la seva ocupació il·legal sobre el poble palestí i la situació de la ciutat de Jerusalem.

La Unió Europea, de la mateixa manera que les Nacions Unides, no reconeix la sobirania d’Israel sobre Jerusalem, estableix que Jerusalem Est està ocupada i demana que es posi fi a la ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i als Alts del Golan.

Perquè llavors la Generalitat de Catalunya, en contra de tot consens internacional, i aliant-se amb les polítiques de Trump, escull mostrar territori ocupat com a representació de l’estat d’Israel?

No és la primera vegada que la Generalitat de Catalunya es nega a informar correctament de les greus violacions de dret internacional per part d’Israel. ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa– organisme que depèn del govern de la Generalitat de Catalunya, tot i les  greus vulneracions dels drets humans i el dret internacional ja esmentades, segueix considerant a Israel com una regió estratègica i promocionant les relacions comercials amb aquest estat. ACCIÓ tampoc menciona la ocupació d’Israel reconeguda pel dret internacional. D’aquesta manera, la institució està faltant al compliment de la deguda diligència i coadjuvant a una situació de vulneració permanent de drets humans. D’una banda, perquè l’acció empresarial promoguda sobre territoris ocupats implica en si mateixa una violació al dret internacional i afecta a les poblacions que es troben allí. D’altra banda, convida a les empreses catalanes a invertir a un territori on es produeixen violacions als drets humans i, en conseqüència, també estarien incomplint la deguda diligència.

L’estat d’Israel només pot mantenir el seu règim d’apartheid i impunitat gràcies al suport internacional de governs i empreses.

Ens seguim preguntant perquè la Generalitat de Catalunya segueix promovent informació errònia de l’estat d’Israel. Perquè busca estrènyer vincles diplomàtics i comercials amb un dels estats del món més sancionats per Nacions Unides per vulnerar els drets humans. Un estat que porta més de 70 anys desobeint de manera sistemàtica les resolucions d’aquest organisme internacional, que li demanen acabar amb el seu règim d’ocupació, segregració i d’apartheid contra el poble palestí.

La venta d’armament israelita contribueix a abaratir el cost de mantenir els territoris ocupats, mentre es ven com a “provat en combat”

El passat 6 de juny les entitats SUDS, Servei Civil International (SCI) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, van organitzar el webinar “L’Estat de Israel i la militarització de la vida”, per a analitzar el comerç d’armes i la militarització de l’Estat d’Israel, la jornada va comptar amb el suport i la col·laboració de la plataforma Prou Complicitat amb Israel (CPCI).

La jornada es va dividir en dues sessions, una primera part formativa, oberta a càrrec de l’expert en ajuda humanitària, conflictes i seguretat i investigador del Centre Delàs, Alejandro Pozo. I una segona part de caràcter intern i participatiu per a activistes per Palestina de tot l’Estat espanyol.

A la primera sessió, Pozo va començar assenyalant que en els índex que estudien la militarització dels països, com el Global Militarization Index, Israel apareix en primera posició de forma destacada, això significa: una alta producció d’armament, un alt grau d’influència en la política de les FFAA i el servei militar obligatori, entre d’altres.

Pozo va continuar apuntant que les exportacions d’armament a Espanya i Israel no destaquen en el conjunt, sobre tot comparat amb altres països de l’Orient Mitjà. Però que, no obstant, segons criteri de l’expert, aquestes exportacions d’armes a Israel podrien vulnerar la legislació espanyola d’exportació d’armes. D’altra banda, va assenyalar que no menys important són la compra d’armes per part de països de tot el món a Israel, un país que té una alta producció i que exporta 75%, de mentre que el 25% restant es destina a un ús interior. Aquest fet genera que la fabricació d’armament sigui molt més barata al poder produir més, i al mateix temps facilita l’ocupació militar dels territoris palestins, quelcom que és extremadament car, però que les exportacions d’armament a altres països permeten abaratir.

 

És important afegir, va assenyalar Pozo, que les armes israelites compten amb una gran fama en el mercat internacional, en gran part per la marca “provats en territori de guerra”, quelcom que cada cop més empreses d’armes retiren de les seves pàgines web per la polèmica que genera. Alguns dels principals productes exportats són drons, vehicles terrestres i morters.

 

En aquest sentit, l’expert va apuntar també la falta d’opacitat i incidència de la societat civil sobre aquest tipus de transferències, ja que no existeix cap informe oficial sobre les importacions d’armes que realitza Espanya amb Israel.

 

La sessió es la primera realitzada dins del cicle de xerrades Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció, que serviran per a, entre diversos col·lectius i organitzacions, confluir en una sèrie de propostes a l’activisme per Palestina.

 

 

 

 

Algunes publicacions relacionades:

 

– Informe ‘Espanya-Israel. Relacions en matèria, armamentística i de seguretat. Balanç i tendències’, d’Alejandro Pozo https://novact.org/2012/09/spain-israel-military-homeland-security-and-armament-based-relations-affairs-and-trends-novact-international-institute-for-nonviolent-action/?lang=es

– Artículo en El País ‘¿Necesita Israel armas españolas?’, d’Alejandro Pozo

https://blogs.elpais.com/paz-en-construccion/2014/09/necesita-israel-armas-españolas.html

– Informe ‘Defensa, seguridad y ocupación como negocio’, dirigit per Alejandro Pozo

https://novact.org/wp-content/uploads/2016/03/INFORME_ESP_ISR_cas_web.pdf

 

 

Demanem que l’Ajuntament de Molins de Rei defensi les seves mocions en l’àmbit legal i polític

La ciutat de Molins de Rei va aprovar l’adhesió al moviment de Boicot, Desinversions i Sancions al 2013 i al 2017 demanant no tenir “vincles amb organitzacions internacionals o nacionals que obtinguessin un benefici econòmic o polític de danyar els drets del poble palestí”. La moció del 2017 també mostrava el rebuig de la salinització del riu Llobregat generat per l’empresa Iberpotash i recollia la lluita de la plataforma social Prou sal. Les dues mocions havien estat presentades per la CUP de Molins de Rei.

ACOM, el lobby israelià a l’estat espanyol, va presentar dues denúncies contra l’Ajuntament. Avui al ple de l’Ajuntament es votarà si acatar la sentència per anul·lar els acords de les dues mocions. Com a moviment en solidaritat amb el poble palestí, recalquem que és important que l’ajuntament defensi les seves mocions, a nivell legal i polític. Sabem que la votació d’avui depèn del PSC de Molins de Rei. El PSC l’any 2013 va aprovar l’adhesió a la campanya de BDS.

El PSC sovint s’ha mostrat a favor del poble palestí. És imprescindible que avui també ho faci. Ara més que mai que Israel està apunt d’annexar grans parts de Cisjordània tot i l’avís de l’ONU i la UE. Els atacs d’Israel al poble palestí i aquelles que lluiten per defensar els seus drets, són incansables. Però hi ha moltes mostres a nivell moral, legal i polític de que estem al cantó correcte de la història.

El Parlament espanyol va aprovar el 2017 el dret al BDS. La setmana passada l’Audiència Provincial de Cádiz va resoldre l’arxiu de la causa contra l’Ajuntament de Cádiz i el BDS dient que no es veia “ni rastre de discriminació en el BDS”.

Demanem que el PSC de Molins de Rei faci el correcte, defensi les mocions que valentment l’Ajuntament ha tingut aquests anys i que busqui les eines legals i polítiques per a seguir no sent còmplice de l’apartheid israelià i defensar els drets del poble palestí.

[Videoconferència]: L’Estat d’Israel i la militarització de la vida

El proper 6 de juny la Coalició Prou Complicitat amb Israel organitza la primera d’un seguit de formacions dins del cicle Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció

 

Dissabte 6 de juny

A les 11h a través de zoom

Inscripcions a través d’aquest formulari

 

Israel és l’actor clau d’un conflicte armat que dura més de seixanta anys i que té importants repercussions per a l’estabilitat regional i mundial. Israel s’ha convertit en un dels Estats més militaritzats del món en tots els seus aspectes socio-polítics. El país se situa en l’avantguarda de la tecnologia militar moderna i la guerra: en els camps relacionats amb la contrainsurgencia, contra el terrorisme i la guerra urbana o, en resum, en la guerra contra el poble. 

 

En opinió de molts juristes i autors, les exportacions d’armes a Israel violen la llei vigent. Per tant, aquestes exportacions d’armes podrien considerar-se il·legals. No obstant això, les relacions militars entre Espanya i altres països amb Israel no es redueixen només a les exportacions d’armes que es realitzen i la polèmica que les envolta. Les relacions entre aquests països i Israel són, de fet, molt més àmplies i complexes. Hi ha altres àrees militars que, sense estar subjectes a mecanismes de control, presenten controvèrsies, no només des del punt de vista legal, sinó també des del punt de vista ètic, des d’una perspectiva basada en els drets humans i la cultura de pau.

 

És important conèixer, de quina manera Israel és el model d’un país que ha militaritzat tots els aspectes de la seva política, fins al punt de militaritzar la vida de totes les persones i, especialment, del poble palestí, per tal de poder dirigir denúncies i construir estratègies enfocades a reivindicar el dret dels pobles a viure lliures de violència.

 

Aquesta primera sessió constarà, doncs, de dues parts: una primera part formativa, oberta a càrrec d’Alejandro Pozo, expert en ajuda humanitària, conflictes i seguretat i investigador del Centre Delàs, i una segona part de caràcter intern i participatiu que serà només per a membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i activistes per Palestina d’arreu de Catalunya.

 

 

Nakba 2020

Més de 200 intel·lectuals i artistes internacionals recolzen la crida d’Amnistia Internacional perquè  Estat d’Israel posi fi al setge a Gaza

La crida s’ha fet efectiva a través d’una carta a la qual s’han adherit persones destacades del món de la cultura com l’escriptor anglès Philip Pullman, l’actriu estatunidenca  Alia Shawkat, els músics, Roger Waters, Peter Gabriel i Brian Eno i els integrants del grup Massive Attack.

L’escrit insta a la comunitat internacional que faci efectiu un embargament militar contra Israel “fins que compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional”.

A Catalunya, Lluís Llach, Txarango, Gossos,  Joan Miquel Oliver (Antònia Font)  o l’actriu Bruna Cusí, guanyadora d’un Premi Goya en 2018, es troben  entre les figures destacades que han donat suport.

La  carta oberta, publicada el dimecres 13 de maig, explica que: “Els gairebé dos milions d’habitants de Gaza, predominantment persones  refugiades, s’enfronten  a una  amenaça mortal a la presó a l’aire lliure més gran del món” en plena crisi del Covid-19.

Els primers casos de coronavirus a la Franja de Gaza es van informar al març. Des de llavors  les organitzacions humanitàries i de drets humans palestines, israelianes i internacionals han demanat que s’aixequi el setge d’Israel perquè Gaza pugui abordar la seva greu escassetat d’equips mèdics.

Entre els signants també es troben els escriptors: Colm Tóibín,  Irvine Welsh, Jeanette Winterson, actors i actrius com Viggo Mortensen, Julie Christie,  Steve Coogan,   l’escultor Antony Gormley, els artistes visuals Kevin Beasley i Shepard Fairey;  i els co-guanyadors del Premi Turner 2019 Tai Shani i Lawrence Abu Hamdan.

Totes aquestes personalitats i fins a les més de 200 que han donat suport han declarat que  “Es necessita urgentment pressió internacional perquè la vida a Gaza sigui habitable i digna. El setge d’Israel ha d’acabar. I el més urgent, s’ha de prevenir un brot potencialment devastador”.

“El que succeeix a Gaza és una prova per a la consciència de la humanitat. Recolzem la crida d’Amnistia Internacional a tots els governs del món perquè imposin un embargament militar a Israel fins que compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional“.

“Reconeixem que els drets garantits a les persones refugiades per la Declaració Universal de Drets Humans també han de ser respectat per al poble palestí.

El llistat complet d’adhesions està disponible en:

Español – liftthesiege.com/es
Català – liftthesiege.com/ca

Llegeixi la carta completa:

Molt abans que la pandèmia global del COVID19 amenacés amb desbordar el ja devastat sistema de salut  de Gaza, l’ONU havia predit que en la franja la vida seria impossible més enllà de l’any 2020. Amb la pandèmia, els gairebé 2 milions d’habitants de Gaza, predominantment persones refugiades, s’enfronten a una amenaça mortal a la presó a l’aire lliure més gran del món que representa actualment la franja de Gaza.

Fa dos anys, franctiradors israelians van matar a seixanta homes, dones, nens i nenes palestines a Gaza, amb total impunitat. Les manifestacions pacífiques que es duen a terme cada setmana per la Gran Marxa del Retorn, actualment suspeses a causa de la pandèmia, van topar amb una resposta brutalment violenta d’Israel.

Molt abans de la crisi actual, els hospitals de Gaza ja es trobaven en un punt de fallida a causa de la falta de recursos essencials negats pel bloqueig i setge al qual Israel la sotmet. El seu sistema de salut no va poder fer front a les milers de ferides de bala, la qual cosa va provocar moltes amputacions.

Els informes dels primers casos de coronavirus a Gaza, densament poblada, són  profundament inquietants. Com diversos professionals de la salut van ressaltar recentment: “Les epidèmies (i les pandèmies) són desproporcionadament violentes per a les poblacions afectades per la pobresa, l’ocupació militar, la discriminació i l’opressió institucionalitzada”.

No obstant això, el bloqueig d’Israel continua impedint el flux de subministraments mèdics, de personal i ajuda humanitària fonamental. Es necessita amb urgència pressió internacional perquè la vida a Gaza sigui viable i digna. El setge d’Israel ha d’acabar. I el més urgent s’ha de prevenir un brot potencialment devastador.

El que succeeix a Gaza és una prova per a la consciència de la humanitat.  Recolzem la crida que ha fet Amnistia Internacional a tots els governs del món perquè imposin un embargament militar a Israel fins que compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional. Reconeixem que els drets garantits a les refugiades per la Declaració Universal de Drets Humà també han de ser respectats amb les palestines.

En aquests temps de crisi internacional, hem de defensar la justícia, la pau, la llibertat i la igualtat de drets per a totes, independentment de la seva identitat o creença. Pot ser que ens quedem a casa, però la nostra responsabilitat ètica no deuria.

Com donar suport a Palestina des del vostre col·lectiu II

Dimarts 28 d’abril a les 19

 

Organitza: Coalició Prou Complicitat amb Israel

 

 Si et vas perdre la primera formació que vam fer… la tornem a fer!

 

Si formes part d’algun grup o organització que vol donar suport al poble palestí i no sap com fer-ho, et convidem a participar al taller del proper dimarts 28 d’abril a les 19h.

 

L’objectiu del taller és convidar a que més organitzacions coneguin de prop la situació de vulneració de drets humans del poble palestí per part d’Israel i perquè és necessari que prenguin una part activa en trencar tota relació amb l’apartheid israelià. Explicarem què significa la campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel i com s’hi pot donar suport mitjançant la campanya Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI).

 

Serà un taller dinàmic i participatiu on les assistents tindran l’espai de seguretat per tal de poder demanar totes aquelles preguntes que puguin tenir.

 

És important recordar que el coronavirus, com tantes altres circumstàncies no afecta a totes de la mateixa manera, depèn de la raça, classe, gènere i viure sota ocupació mililtar. Podrem també abordar aquestes temàtiques al taller.

 

Esperem que totes estigueu sanes i enviem força i solidaritat.

 

Com donar suport a Palestina des del vostre col·lectiu

Dimecres 8 d’abril a les 18.30

Organitza: Coalició Prou Complicitat amb Israel

 

Si formes part d’algun grup o organització que vol donar suport al poble palestí i no sap com fer-ho, et convidem a participar al taller del proper dimecres 8 d’abril a les 18.30.

L’objectiu del taller és convidar a que més organitzacions coneguin de prop la situació de vulneració de drets humans del poble palestí per part d’Israel i perquè és necessari que prenguin una part activa en trencar tota relació amb l’apartheid israelià. Explicarem què significa la campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel i com s’hi pot donar suport mitjançant la campanya Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI).

Serà un taller dinàmic i participatiu on les assistents tindran l’espai de seguretat per tal de poder demanar totes aquelles preguntes que puguin tenir.

És important recordar que el coronavirus, com tantes altres circumstàncies no afecta a totes de la mateixa manera, depèn de la raça, classe, gènere i viure sota ocupació mililtar. Podrem també abordar aquestes temàtiques al taller.

Esperem que totes estigueu sanes i enviem força i solidaritat.

 

Mandla Mandela fa una crida a la societat civil internacional perquè demanin als seus governs que donin suport al boicot a Israel de la mateixa forma que van fer amb Sud-àfrica

[Castellano más abajo] [English bellow]

  • El líder Sud-africà, nét de Nelson Mandela, va analitzar a través de videoconferencia les similituds entre l’apartheid israelià i el que es va viure a Sud-àfrica
  • Més de 1000 persones de 38 països van participar en la videoconferència “Converses sobre l’apartheid” en directe, amb *Mandla Mandela i Desirée Bela i més de 8000 ja l’han visitat online.
  • Si no vas poder seguir la conferència et convidem a veure-la en el nostre canal de youtube.

El passat 19 de març es va celebrar la conferència “Converses sobre l’apartheid, de Sud-àfrica a Palestina”, que va ser realitzada per videoconferència,  a causa de les mesures de seguretat recomanades per a reduir el contagi del Covid-19. En ella van participar més de 1.000 persones de 38 països.

L’acte, emmarcat en la Setmana Contra l’Apartheid coincideix amb el 21 de març Dia Internacional contra el Racisme que enguany commemora la matança de Sharpeville a Sud-àfrica quan la policia va obrir foc contra una manifestació pacífica que protestaba contra l’apartheid i va matar a 69 persones negres i altres 180 van ser ferides.

En el mateix, van participar el cap tribal i diputat del ANC (African National Congress), Mandla Mandela, referent en la lluita antiracista i contra l’apartheid a Sud-àfrica, i també obert defensor dels drets del poble palestí i de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, que va dialogar amb la comunicadora antiracista i afrofeminista Desirée Bela. L’acte va ser presentat per Natàlia Abu Sharar, Presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya.

La conferència la va obrir una emotiva intervenció de Natalia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, que va començar fent una anotació sobre el context actual, remarcant que aquesta situació de tancament que estem vivint a causa del Covid-19, s’assembla la situació que viu el poble palestí en el seu dia a dia. Durant la conferència, que va ser conduïda a manera de diàleg entre Mandela i Bela, es van introduir temes essencials pel que fa a la lluita antiracista. Bela, va incidir en com el racisme afecta profundament al desenvolupament de la vida de moltes persones. La comunicadora, també va voler apuntar la situació de racisme institucionalitzat que es desplega en molts països, com per exemple amb la construcció de quilòmetres de tanques a les fronteres europees, que criminalitzen a les persones migrants i refugiades. Bela també va trobar un moment per a recordar les paraules de Desmond Tutu: “si ets neutral en situacions d’injustícia has triat el costat de l’opressor”; així com per a apuntar la transversalitat de les lluites, fent esment al fet que no pot existir una lluita antiracista que no sigui també feminista.

El diàleg amb Mandela va començar preguntant-li si Israel es comporta com un Estat racista, sobre aquest tema, Mandela va apuntar que, sens dubte, hi ha un racisme institucionalitzat, es produeix un control sistemàtic de la vida dels palestins, robatoris de cultius, restriccions de la vida agrícola i productiva i annexions il·legals de les terres palestines. Mandla va apuntar paral·lelismes evidents amb l’apartheid sud-africà, en un Estat que es declara “l’única democràcia d’Orient Mitjà”, però que ,no obstant això, nega l’accés al poder polític a les persones palestines per a poder canviar l’statu quo (Israel es defineix com un estat jueu, automàticament negant drets a la població no jueva), alhora que ignora les resolucions de les Nacions Unides.

Bela va apuntar que aquest règim d’apartheid exercit per Israel no seria possible sense el suport de la comunitat internacional, al que Mandla va assenyalar que és certament sorprenent la posició de la majoria dels governs, quan realment una gran part de la comunitat internacional ha aprovat resolucions en l’ONU a favor del poble palestí, i que, a més, existeix un gran suport per part de la societat civil, com a mostra l’existència de la campanya BDS. En aquest sentit, Mandla va voler destacar dues qüestions importants: primer, la necessitat de fer efectiu el boicot a les empreses que permeten, col·laboren i es beneficien de l’apartheid, com va passar a Sud-àfrica; i segon, la necessitat d’una unió de pobles oprimits, començant per la unió dels mateixos palestins. “La unitat dels oprimits és crucial” va assenyalar el nét de Nelson Mandela, com va passar a Sud-àfrica, on els moviments de protesta van cridar l’atenció de tot el món.

Mandla va finalitzar amb un missatge contundent: “l’apartheid és un crim de lesa humanitat”. I va apel·lar a la unió dels pobles, al paper dels africans i la seva capacitat de connectar-se amb el sofriment palestí des de la seva pròpia experiència amb el colonialisme i des de la lluita contra règims brutals i opressius, una lluita que no és possible sense el suport d’altres pobles. “No hem de descansar fins que aconseguim també una Palestina lliure”.

La videoconferència, que  va arribar a comptar amb el seguiment de fins a 1000 persones de 38 països de tot el món, va ser organitzada per les entitats catalanes, SUDS, Servei Civil Internacional i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, així com per la Coalició*Prou Complicitat amb Israel, i va comptar amb el suport de diverses organitzacions i institucions, com per exemple La Fede, el Institut de Drets*Humans de Catalunya o el Centre d’Estudis Africans i Interculturals, entre altres, així com el de l’Ajuntament de Barcelona i el de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’acte es va organitzar en coordinació amb entitats de Roma, París i Londres, ja que Mandla Mandela no va poder realitzar el seu tour europeu a causa de la situació actual; BDS Itàlia, Solidarita por la Palestina, BDS France i Palestine Solidarity Campaign.


Mandla Mandela hace un llamamiento a la sociedad civil internacional para que pidan a sus gobiernos que den apoyo al boicot a Israel de la misma forma que hicieron con Sudáfrica

  • El líder Surafricano, nieto de Nelson Mandela, analizó a través de videoconferencia las similitudes entre el apartheid israelí y el que se vivió en Sudáfrica
  • Más de 1000 personas de 38 países participaron en la videoconferencia “Conversaciones sobre el apartheid” en directo, con Mandla Mandela y Desirée Bela y más de 8000 ya la han visitado online.
  • Si no pudiste seguir la conferencia te invitamos a verla en nuestro canal de youtube.

El pasado 19 de marzo se celebró la conferencia “Conversaciones sobre el apartheid, de Sudáfrica a Palestina”, que fue realizada por videoconferencia,  debido a las medidas de seguridad recomendadas para reducir el contagio del Covid-19. En ella participaron más de 1.000 personas de 38 países.

El acto, enmarcado en la Semana Contra el Apartheid coincide con el 21 de marzo Día Internacional contra el Racismo que este año conmemora la matanza de Sharpeville en Sudáfrica cuando la policía abrió fuego contra una manifestación pacífica que protestaba contra el apartheid y mató a 69 personas negras y otras 180 fueron heridas.

En el mismo participaron el jefe tribal y diputado del ANC (African National Congress), Mandla Mandela, referente en la lucha antirracista y contra el apartheid en Sudáfrica, y también abierto defensor de los derechos del pueblo palestino y de la campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) a Israel, que dialogó con la comunicadora antirracista y afrofeminista Desirée Bela. El acto fue presentado por Natàlia Abu Sharar, Presidenta de la Comunidad Palestina de Catalunya.

La conferencia la abrió una emotiva intervención de Natalia Abu Sharar, presidenta de la Comunidad Palestina de Catalunya, que comenzó haciendo un apunte sobre el contexto actual, remarcando que esta situación de encierro que estamos viviendo debido al Covid-19, se asemeja la situación que vive el pueblo palestino en su día a día. Durante la conferencia, que fue conducida a modo de diálogo entre Mandela y Bela, se introdujeron temas esenciales en lo que respecta a la lucha antiracista. Bela, incidió en cómo el racismo afecta profundamente al desarrollo de la vida de muchas personas. La comunicadora, también quiso apuntar la situación de racismo institucionalizado que se despliega en muchos países, como por ejemplo con la construcción de kilómetros de vallas en las fronteras europeas, que criminalizan a las personas migrantes y refugiadas. Bela también encontró un momento para recordar las palabras de Desmond Tutu: “si eres neutral en situaciones de injusticia has escogido el lado del opresor”; así como para apuntar la transversalidad de las luchas, haciendo mención a que no puede existir una lucha antiracista que no sea también feminista.

El diálogo con Mandela comenzó preguntándole si Israel se comporta como un Estado racista, al respecto, Mandela apuntó que, sin duda, hay un racismo institucionalizado, se produce un control sistemático de la vida de los palestinos, robos de cultivos, restricciones de la vida agrícola y productiva y anexiones ilegales de las tierras palestinas. Mandla apuntó paralelismos evidentes con el apartheid sudafricano, en un Estado que se declara “la única democracia de Oriente Medio”, pero que sin embargo niega el acceso al poder político a las personas palestinas para poder cambiar el status quo (Israel se define como un estado judío, automáticamente negando derechos a la población no judía), a la vez que ignora las resoluciones de las Naciones Unidas.

Bela apuntó que este régimen de apartheid ejercido por Israel no sería posible sin el apoyo de la comunidad internacional, a lo que Mandla señaló que es ciertamente sorprendente la posición de la mayoría de los gobiernos cuando realmente una gran parte de la comunidad internacional ha aprobado resoluciones en la ONU a favor del pueblo palestino, y que, además, existe un gran apoyo por parte de la sociedad civil, como muestra la existencia de la campaña BDS. En este sentido, Mandla quiso destacar dos cuestiones importantes: primero, la necesidad de hacer efectivo el boicot a las empresas que permiten, colaboran y se benefician del apartheid, como pasó en Sudáfrica; y segundo, la necesidad de una unión de pueblos oprimidos, empezando por la unión de los mismos palestinos. “La unidad de los oprimidos es crucial” señaló el nieto de Nelson Mandela, como pasó en Sudáfrica, donde los movimientos de protesta llamaron la atención de todo el mundo.

Mandla finalizó con un mensaje contundente: “el apartheid es un crimen de lesa humanidad”. Y apeló a la unión de los pueblos, al papel de los africanos y su capacidad de conectarse con el sufrimiento palestino desde su propia experiencia con el colonialismo y desde la lucha contra regímenes brutales y opresivos, una lucha que no es posible sin el apoyo de otros pueblos. “No debemos descansar hasta que consigamos también una Palestina libre”.

La videoconferencia, que  llegó a contar con el seguimiento de hasta 1000 personas de 38 países de todo el mundo, fue organizada por las entidades catalanas, SUDS, Servei Civil Internacional y Centre Delàs, así como por la Coalició Prou Complicitat amb Israel, y contó con el apoyo de varias organizaciones e instituciones, como por ejemplo La Fede, el Institut de Drets Humans de Catalunya o el Centro de Estudios Africanos e Interculturales, entre otros, así como el del Ayuntamiento de Barcelona y el de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El acto se organizó en coordinación con entidades de Roma, París y Londres, ya que Mandla Mandela no pudo realizar su tour europeo debido a la situación actual; BDS Italia, Solidarita por la Palestina, BDS France y Palestine Solidarity Campaign.

Mandla Mandela calls on international civil society to ask their governments to support the boycott of Israel in the same way as they did with South Africa

  • The South African leader, grandson of Nelson Mandela, analysed through video conference the similarities between Israeli and South African apartheid.
  • More than 1,000 people from 38 countries participated in the live video conference “Conversations about Apartheid” with Mandla Mandela and Desirée Bela and more than 8,000 have already visited it online.
  • If you could not follow the conference, we invite you to watch it on our YouTube channel.

On March 19, the conference “Apartheid talks from South Africa to Palestine” was held by videoconference, due to the recommended security measures to reduce the spread of Covid-19. More than 1,000 people from 38 countries participated.

The event, part of Anti-Apartheid Week, coincides with the International Day Against Racism on 21 March, which this year commemorates the Sharpeville massacre in South Africa when police opened fire on a peaceful demonstration protesting against apartheid, killing 69 black people and injuring 180 others.

The tribal chief and member of the ANC (African National Congress), Mandla Mandela, a reference in the anti-racist and anti-apartheid struggle in South Africa, and also an active defender of the rights of the Palestinian people and of the Boycott, Divestment and Sanctions (BDS) campaign against Israel. A dialogue took place with the anti-racist and afro-feminist speaker Desirée Bela. The event was presented by Natàlia Abu Sharar, President of the Palestinian Community of Catalonia.

The conference was opened with an emotional speech by Natalia Abu Sharar, president of the Palestinian Community of Catalonia, who began by making a note of the current context, pointing out that this situation of confinement that we are experiencing due to the Covid-19, is similar to the situation that the Palestinian people are experiencing on a daily basis. During the conference, which was held as a dialogue between Mandela and Bela, essential issues regarding the anti-racist struggle were introduced. Bela stressed how racism deeply affects the development of many people’s lives. The speaker also pointed out the situation of institutionalised racism growing in many countries, such as the construction of kilometres of fences on European borders, which criminalise migrants and refugees. Bela also found a moment to recall the words of Desmond Tutu: “if you are neutral in situations of injustice you have chosen the side of the oppressor”; as well as to point out the universality of the struggles, mentioning that there cannot be an anti-racist struggle that is not also feminist.

The dialogue with Mandela began by asking him whether Israel is behaving like a racist state. In this regard, Mandela noted that there is indeed institutionalised racism, systematic control of Palestinian life, theft of crops, restrictions on agricultural and productive life and illegal annexations of Palestinian land. Mandla highlighted obvious parallels with South African apartheid, in a state that declares itself to be “the only democracy in the Middle East,” yet denies Palestinian people access to political power in order to change the status quo (Israel is defined as a Jewish state, automatically denying rights to the non-Jewish population), while ignoring UN resolutions.

Bela pointed out that this apartheid regime exercised by Israel would not be possible without the support of the international community, to which Mandla added that the position of the majority of governments is certainly surprising when in fact a large part of the international community has approved resolutions at the UN in favour of the Palestinian people, and that, in addition, there is a great support from civil society, as shown by the existence of the BDS campaign. In this sense, Mandla wanted to highlight two important issues: first, the need to make effective the boycott of companies that allow, collaborate and benefit from apartheid, as happened in South Africa; and second, the need for a union of oppressed peoples, starting with the union of the Palestinians themselves. “The unity of the oppressed is crucial,” said Nelson Mandela’s grandson, as it was in South Africa, where protest movements attracted worldwide attention.

Mandla ended with a strong message: “Apartheid is a crime against humanity”. And he appealed to the unity of the people, to the role of Africans and their ability to connect to Palestinian suffering from their own experience with colonialism and from the struggle against brutal and oppressive regimes, a fight that is not possible without the support of other peoples. “We must not rest until we achieve a free Palestine as well”.

The videoconference, which was followed by up to 1,000 people from 38 countries around the world, was organized by the Catalan entities, SUDS, Servei Civil Internacional and Centre Delàs d’Estudis per la Pau, as well as the Coalició Prou Complicitat amb Israel, and had the support of several organisations and institutions, such as La Fede, the Institute of Human Rights of Catalonia or the Centre for African and Intercultural Studies, among others, as well as the Barcelona City Council and the Catalan Agency for Development Cooperation. The event was organised in coordination with organisations from Rome, Paris and London, as Mandla Mandela was unable to make his European tour due to the current situation; BDS Italia, Solidarita por la Palestina, BDS France and Palestine Solidarity Campaign.