Les organitzacions palestines demanen una resposta “clara, contundent i pública” a les acusacions d’Israel

El passat 19 d’octubre el Ministre de Defensa Benny Gantz, acusat de crims de guerra, va llistar a sis organitzacions palestines com a “terroristes”: Addameer, Al Haq, Defense for Children Iinternational – Palestine, Union Agriculture Workers Committees, Bisan Center for Research and Development  i Union Palestinian Women Committees.

Tal i com afirma la Relatora de les Nacions Unides de Defensores de Drets Humans Mary Lowlorhrds:

“Les Defensores de Drets Humans no són terroristes i mai haurien de ser calumniades així”.  

La directora d’Addameer, Sahar Francis,  va visitar Catalunya recentment convidada per l’International Peace Congress per explicar la brutalitat del règim d’Israel. Durant la seva estada a Barcelona va ser rebuda per l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya.

La resposta de les sis organitzacions criminalitzades i d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional ha estat unànime. Demanen el suport internacional i insten a les institucions a exigir una resposta “clara, contundent i pública”. Una resposta que nosaltres traduïm en dues mesures de mínims:

Demanem a l’ajuntament de Barcelona que trenqui l’agermanament amb Tel Aviv i al Govern de la Generalitat que deixi de considerar Israel com a regió estratègica i insti al Govern de l’estat a impulsar una llei que prohibeixi el comerç amb assentaments.

Per aquelles persones que diferencien entre l’estat “democràtic” d’Israel i l’ocupació tenim aquesta pregunta: què n’opineu sobre una ordre feta per un govern elegit a Israel i basada en lleis israelianes que prohibeix a les organitzacions palestines en territori ocupat dur a terme les seves activitats i que no poden dir res sobre el govern que controla les seves vides?

És una acte il·legal d’apartheid que conté mesures legislatives que violen el dret a la llibertat d’expressió, associació i el dret internacional.

Amb la designació a organitzacions de drets humans palestines com a “institucions terroristes” Israel busca silenciar i eliminar al moviment de drets humans palestí. La comunitat internacional hem de mostrar la nostra oposició ferma i assegurar la seva  protecció.

Aquí podeu llegir el comunicat d’una de les majors coalicions de societat civil i organitzacions de drets humanes palestines:

PNGO y PHROC: La designación de 6 Organizaciones Palestinas líderes como“Organizaciones Terroristas”, por parte del Ministro Israelí, es un intento para silenciar y controlar al Pueblo Palestino.

Fecha: 22 de Octubre de 2021
El Ministro de “Defensa”, Benny Gantz, declaró el 19 de octubre de 2021 a seis Organizaciones líderes de la Sociedad Civil palestina (OSC) como “organizaciones terroristas”, en un ataque encubierto y sin precedentes hacia los defensores de los derechos humanos y de las organizaciones de la Sociedad Civil palestina. Esta decisión significa la aplicación efectiva de dichas organizaciones como ilegales, además de ponerlas en riesgo de cualquier represalia inminente. Las seis organizaciones que dicha designación incluye son: (1) Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, (2) Al-Haq Law in the Service of Man (Al-Haq), (3) Bisan Center for Research and Development, (4) Defense for Children International-Palestine (DCI-P), (5) the Union of Agricultural Work Committees (UAWC), y (6) the Union of Palestinian Women’s Committees (UPWC).

Esta designación arbitraria, con foco en las seis OSC, defensoras destacadas de los derechos humanos del Pueblo Palestino en los Territorios Ocupados (TPO), dificulta las tareas de documentación y supervisión de las violaciones de los derechos básicos, la demanda de justicia por los crímenes de guerra y contra de la humanidad perpetrados por Israel y la necesaria defensa e incidencia legal para poner punto final a la ocupación israelí y a su régimen colonial de apartheid. Esta consideración representa un intento amenazador y sin precedentes de las autoridades de la ocupación israelí para silenciar y criminalizar a las OSC palestina. Estas entidades cuestionan la prolongación de la ocupación militar, como sistema colonial y de
apartheid en Palestina.

En especial, la aplicación intencionada e infundada de la legislación “anti-terrorista” tiene como objetivo criminalizar a seis organizaciones, en el marco de la ley nacional de Israel. Esta situación se ha creado, desde hace años, a partir de las campañas y los ataques constantes y
sistemáticos contra las OSC palestinas. La intencionalidad es clara: obstaculizar su tarea de documentación y cooperación mediante la ONU y los diferentes mecanismos internacionales de defensa de los derechos humanos. El 19 de agosto de 2021, el Relator Especial de la ONU sobre
la situación de los defensores de los derechos humanos, Mary Lawlor, formuló una declaración para destacar y abordar el gran número de casos de detenciones arbitrarias, de acoso, criminalización y amenazas en contra de los defensores de los derechos humanos en los
Territorios Palestinos Ocupados.

Todas estas designaciones reflejan y evidencian los intentos Israelíes – por décadas- de controlar a la población Palestina para silenciar y romper las OSC Palestinas que trabajan de manera independiente. En particular, dichas consideraciones representan una aplicación atroz e ilegal de
la ley nacional Israelí en los Territorios Palestinos Ocupados; y significan además una violación del Artículo 43 del Reglamento de La Haya (1907) y del derecho consagrado, internacional e inalienable de los pueblos a la autodeterminación.
Señalando la gravedad de la situación actual y el riesgo inminente en que se encuentran los actores humanitarios y los defensores de los derechos del Pueblo Palestino, el PNGO y el PHROC hacen un llamamiento urgente a la Comunidad Internacional (que incluye países terceros, organizaciones de la sociedad civil, defensores de los derechos humanos, las Naciones Unidas y personas a título particular), a pasar a la acción mediante las iniciativas
siguientes:

1. Exigir a Israel la revocación de la designación como “Organizaciones Terroristas” de las seis OSC, líderes del Pueblo Palestino;
2. Instar al Ministro de Defensa y Justicia Israelí, y a otros interlocutores relevantes, a cesar en el empleo de prácticas y políticas ilegales de intimidación y acoso, que incluyen la
criminalización arbitraria y la represión de las OSC palestinas. Hechos que conllevan una vulneración de las Convenciones Fundamentales del Derecho Internacional;
3. Emitir una declaración pública de no reconocimiento con relación a las designaciones impuestas, ya que estas significan un acto ilegal de apartheid que comprende medidas legislativas pensadas. Este acto ilícito significa una violación del derecho a la libertad de opinión y expresión como del derecho a la libertad de asociación y reunión pacífica;
4. Condenar dichas designaciones como aplicación ilegal de la ley nacional Israelí dentro de los Territorios Ocupados;
5. Hacer un llamamiento a la Comunidad Internacional (que incluye donantes, seguidores, y actores de los derechos humanos en todo el mundo) a condenar dichas designaciones arbitrarias y tácticas de intimidación, para reiterar públicamente su apoyo a las Organizaciones de la Sociedad Civil Palestina.
FINAL

Palestina, caminem cap a la fi de l’apartheid

Acte públic:

14 d’octubre – 10h – Sala d’Actes de la Model. Carrer Entença, 155 de Barcelona.

Sahar Francis – Directora d’Addameer. Associació per persones preses polítiques i drets humans serà entrevistada per Isabel Galí – Periodista i membre de l’IDHC.

Poesía a càrrec de: Mireia Calafell, David Caño, David Fernández, Raquel Santanera Vil, Pol Guasch, Mohamad Bitari, Blanca Haddad, Laia Carbonell, Maria Sevilla Paris, Martí Sales.

Reserva la teva plaça a:

El poble palestí fa més de 73 anys que viu resistint l’opressió i l’intent d’expulsió de les seves terres per part d’Israel. Impossibilitant la seva vida, l’existència sota un estat d’apartheid racista continu, fa que un percentatge molt elevat de persones palestines hagin estat detingudes o empresonades per qüestions polítiques en algun moment de la seva vida.

Les xifres parlen per si soles: en l’actualitat hi ha més de 4500 preses polítiques, de les quals, més de 500 compleixen cadenes perpètues, 200 són menors i 520 es troben en “detenció administrativa”.

Aquest darrer és un procediment prohibit per la legislació internacional, que permet a les forces d’ocupació israelianes detenir a les persones indefinidament, sota informació secreta (a la que ni detinguda ni representació legal tenen accés), sense acusar-los, i, segons les ordres militars israelianes, es pot renovar per un temps il·limitat.

Per a denunciar les condicions de vulneració de drets que imperen a les presons, l’organització palestina Addameer, ofereix suport a les persones preses i defensa els seus drets mentre treballen incansablement per acabar amb la tortura i la detenció arbitrària, advocant per garantir processos justos.

En l’acte “Palestina, caminem cap a la fi de l’apartheid” que es portarà a terme el dijous 14 d’octubre a La Model de Barcelona, volem sumar-nos a les seves reivindicacions i comptarem amb Sahar Francis, advocada i directora d’Addamer, qui serà entrevistada per la periodista Isabel Galí.

Per acompanyar la denúncia contra la injustícia i en favor dels drets humans i la llibertat, comptarem amb un recital de poesia (tant d’autoria palestina com pròpia) per part de les artistes convidades: Mireia Calafell, David Caño, David Fernàndez, Raquel Santanera Vil, Pol Guasch, Mohamed Bitari, Blanca Haddad, Laia Carbonell, Maria Sevilla París i Martí Sales. Amb música d’Adriano Galante.

Us hi esperem.
Visca Palestina lliure!

Coalició prou Complicitat amb Israel

112 organitzacions de la societat civil demanen a l’Ajuntament de Barcelona que trenqui l’agermanament amb Tel Aviv

La campanya s’emmarca en una crida més àmplia del poble palestí de demanar el boicot, les desinversions i les sancions a Israel per la vulneració  dels drets del poble palestí. 

Barcelona, dimarts 6 de juliol- Avui s’ha presentat en roda de premsa la campanya “Barcelona amb l’Apartheid No, Barcelona amb els Drets Humans Sí”. Cent dotze organitzacions i plataformes  han signat un manifest per demanar a l’Ajuntament de Barcelona que trenqui l’agermanament amb Tel Aviv, i que reforci la solidaritat amb el poble palestí.

La campanya, compta amb el suport d’un ampli ventall d’organitzacions (llistat complet a sota) entre les quals els principals sindicats, plataformes feministes i de joves, la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, el Consell de la Joventut de Barcelona, SOS Racisme, la Crida LGTBI i les comunitats de migrants del  Pakistan, Marroc, Mèxic o Colòmbia, entre d’altres. També s’han sumat a la campanya la junta de personal i el comitè d’empresa de l’Ajuntament, els organismes que representen els treballadors i treballadores municipals.

Representants de la campanya han entregat després de la roda de premsa el llistat d’entitats adherides a la quarta tinenta d’alcaldia, Laura Pérez.

Una demanda històrica

La demanda per trencar l’agermanament és històrica, i s’emmarca en la crida molt més àmplia del poble palestí de demanar el boicot, les desinversions i les sancions a Israel per les violacions dels drets del poble palestí. A la roda de premsa, Alex Hinno, membre de la Comunitat Palestina de Catalunya i portaveu de la campanya ha manifestat que “El poble Palestí fa 73 anys que suporta un procés de neteja ètnica i colonització inhumana. Per combatre aquesta injustícia s’han intentat tots els mètodes possibles de resistència, i la barbàrie continua, l’ocupació persisteix, i per aquesta raó cal un canvi d’estratègia, cal que la comunitat internacional prengui partit. Barcelona té una llarga tradició antifeixista i, per coherència, ha de trencar ponts i lligams amb l’ocupació i la colonització. Ara tenim l’oportunitat de fer un pas endavant i ser una ciutat valenta, no es pot estar al mateix temps al costat de l’opressor i de l’oprimit.”

Les entitats i col·lectius de la ciutat reprenen la demanda davant la nova onada d’extrema violència per part d’Israel, i davant la repressió i criminalització de les organitzacions de drets humans. El 27 de juliol es jutjarà la cooperant espanyola Juana Ruiz, de l’ONG Health Works Committees, que porta empresonada des del 13 d’abril. Hi ha concentracions convocades aquesta tarda a les 19h a Barcelona, Sabadell i Girona.

Alys Samson,  portaveu de la Coalició Prou Complicitat amb Israel ha remarcat que “És molt fàcil mirar enrere, criticar l’apartheid de Sud-Àfrica i pensar que era impensable tenir relacions llavors amb aquell règim. Però l’apartheid no és quelcom del passat i l’Ajuntament de Barcelona tenint relacions amb Tel Aviv, l’epicentre de l’apartheid israelià, està normalitzant i sent còmplice de les vulneracions de drets humans al poble palestí.” Actualment hi ha 5.300 preses polítiques palestines en presons israelianes.

L’agermanament amb Tel Aviv data de 1998 i es va fer en el marc dels Acords d’Oslo, un marc que les ONG, una gran part del poble palestí i els diferents col·lectius de solidaritat consideren que cal superar per aconseguir una pau justa a l’Orient Mitjà. Les entitats catalanes han explicat avui que organitzacions israelianes com Boycott from Within han escrit  una carta a Ada Colau per demanar-li el trencament. “Tal i com va passar amb l’apartheid a Sud-àfrica, serà impossible canviar la naturalesa del règim sense intervenció exterior”, detalla la carta.

L’alcalde de Gaza, Yahya R. Sarraj ha enviat una carta a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona dient: “Hem rebut serioses demandes de la gent de Gaza i d’altres ciutats de Palestina per aturar l’acord d’agermanament actual amb la ciutat de Tel Aviv. Esperem que tingueu en compte aquesta sol·licitud.”

Davant l’ofensiva a gran escala contra la franja de Gaza i la violència a Cisjordània per part de l’exèrcit israelià, el Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona va aprovar una declaració el 20 de maig de 2021, a partir d’una proposta de Lafede.cat, per tal de treballar per una pau justa basada en el respecte als drets humans a l’Orient mitjà.

Entitats promotores:

Coalició Prou Complicitat amb Israel

Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global

Comunitat Palestina de Catalunya

JUNTS, Associació Catalana  de Jueus  Palestins

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Consell de la Joventut de Barcelona

Entitats que donen suport a la campanya: 

La Campanya: “Barcelona amb l’Apartheid No” té el suport de 112 entitats de la ciutat adherides a data de gener de 2023.

Aturem la Guerra, Aigua és Vida, Alkarama (Movimiento de Mujeres Palestinans), Al-Yudur (Joventud palestina), Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica de l’AMB, Almena Cooperativa Feminista, AlterNativa Pobles Indígenes, Amical de Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació Enruta’t, Associació Hèlia, de suport a les dones que pateixen violència de gènere, Associació Stop Als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), Associació Taula Eix Pere IV, Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset, Ateneu L’Harmonia – Federació d’entitats de Sant Andreu, Ateneu La Torna, Ateneu Popular La Feixa, Agita’t Gràcia, Barcelona en Comú, BDS Catalunya, Bidó de Nou Barris, Brigades Hurriya, Ca la Dona, Calala – Fondo de Mujeres, Casal Independentista El Noi Baliarda, Casal La Tafanera, Casal Popular Lina Òdena, Comissions Obreres (CCOO), Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Confederació General del Treball (CGT) Ensenyament Barcelona, Col·lectiu Intifada, Col·lectiu Maloka Colòmbia, Comitè Empresa Ajuntament de Barcelona, Comunistes de Catalunya, Coop 57, CooperAcció, Coordinadora Obrera Sindical Barcelonès, Candidatura d’Unitat Popular (CUP) – Barcelona, DateCuenta, Dones Juristes, Dones x Dones, Dret al propi cos, Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït. Lluitant pels Drets Sexuals i Reproductius de les dones!, Endavant Barcelonès, Entrepobles, Espai Feminista de Sants, Federació ACAPS, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Federació Local Sindicats CGT Barcelona, Feministes Indignades, Fotomovimiento.org, Fundació l’Alternativa, Fundació Marianao, Fundació Mundubat, Fundació Pau i Solidaritat, Fundación privada Bayt al Thaqafa, Fundipau, GRAIN, Grup Benviure, Hola Bruna, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Iridia,  Ítaca – Organització Internacionalista dels Països Catalans, Jovent Republicà, Joventut Comunista, Joventut Multicultural Musulmana, Junta de Personal Ajuntament de Barcelona,  Kim Jordan Creations, La Base Ateneu Cooperatiu, La Casa de Palestina a Catalunya, La Crida LGTBI, La Pera Cooperativa, La Recolectiva, Lliga dels Drets dels Pobles, Lluita Internacionalista, L’Octubre, Casal Independentista del Poblenou, Masar Badil (Movimiento Ruta Revolucionaria Alternativa Palestina), Marxa Mundial de Dones, Mujeres Migrantes Diversas, Mujeres Pa Lante, Nexes Interculturals SCCL, Novact, Observatori ADPI, Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa, Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització,  PAK Federacion de España, Pallasos en Rebeldía, Paz con Dignidad, Penedès Amb Palestina, Plataforma unitària contra les violències de gènere, Refugees Welcome, RETS, Rumbo a Gaza, Secció Sindical CCOO Ajuntament de Barcelona, Secció Sindical CGT Ajuntament de Barcelona, Servei Civil Internacional de Catalunya, SETEM Catalunya, Sindicat de Llogateres, SODEPAU, SOS Racisme, SUDS, Tadamon, Plataforma de Solidaritat amb el poble sirià i els altres pobles de la regió, Taula per Mèxic, Unió General de Treballadores de Catalunya (UGT), Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya – Federació Sindical de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC·STEs)

  • VÍDEOS de la Roda de Premsa (intervencions d’Alex Hinno y Alys Samson, portaveus de la campanya)

Vine a la formació ‘Israel com a paradigma d’Estat emmurallat al món’

Ens hem vist obligades a posposar la formació per motius aliens a la nostra voluntat. Properament avisarem de la nova data, que segurament serà després de l’estiu, durant el mes de setembre.

Disculpeu les molèsties.

El dimecres 7 de juliol tornem amb el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, aquest cop en format presencial. Després de les dues sessions realitzades celebrades el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida i el març de 2021 Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, celebrem un tercer seminari: Israel com a paradigma d’Estat emmurallat al món

📆 Dimecres, 7 de juliol
A les 18:30h
📌 A La Vaqueria (C/Carme 95, baixos 2a)
🔗 Inscripcions a través del formulari

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa que anirà a càrrec d’Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i experta en militarització de fronteres, i una segona part en que les membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina debatran possibles estratègies per fer-hi front.

En els últims 50 anys, Estats de tot el món han augmentant de forma progressiva la construcció de murs a les fronteres. En aquest context, Israel és el país que lidera el rànquing de murs aixecats, amb un total de 6. El país ha construït murs i tanques amb tots els països veïns: Egipte, Liban, Jordania, Siria, a més de la Franja de Gaza a la que ha encerclat completament, i amb la zona Palestina, que any rere any veu el seu territori reduït i annexionat, consolidant-ho amb la construcció de més murs. 

Els murs israelians no només es composen de construccions físiques, sinó que incorporen tota una sèrie de sistemes de control del moviment tecnològic: càmeres de vigilància, torniquets automatitzats, formes de control remot, lectura de targetes biomètriques, escàners corporals, entre altres, que s’incorporen a una xarxa de base de dades, de manera que es guarda un registre de les persones que es mouen pel territori. D’aquesta manera, podem dir que la població palestina està en el seu conjunt, com a comunitat, securitizada: és a dir, convertida en amenaça, la qual cosa condueix al control i restricció de tots els seus moviments pel territori. 

Des de les entitats organitzadores volem continuar aprofundint en la militarització que duu a terme l’Estat d’Israel, la qual cosa afecta a la vida quotidiana de la població palestina. Aquesta militarització està estretament lligada amb diverses polítiques, entre d’elles l’annexió territorial, que no seria possible sense el comerç d’armes i la construcció de murs. D’aquesta manera, volem qüestionar la dinàmica de construcció de murs com eines de repressió, por i vulneració de drets.

Tal com apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, durant la sessió “coneixerem quin és el paper de aquesta construcció de murs al món, i especialment a Israel, posant en context com els murs esdevenen eines de violència i com s’han convertit en un símbol de repressió des del apartheid sudafricà. Aprofundirem en els diferents murs que ha construit Israel, per conèixer els objectius d’aquestes construccions i les seves conseqüències”.

De manera que, explica l’Ainhoa, “podem teixir aliances sobre la necessitat de confrontar el apartheid israelí i l’Apartheid Global al seu conjunt a tot el món”.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

Ajuntament de Barcelona: amb l’apartheid no

L’any 1998 l’Ajuntament de Barcelona va firmar un agermanament a tres amb la ciutat de Gaza i també amb Tel Aviv.

La Nakba (catàstrofe en àrab) el 1948 que va suposar la creació de l’estat d’Israel va comportar l’expulsió del 75% de la població palestina autòctona de les seves terres.

El poble palestí porta resistint al projecte sionista de robar terres palestines i expulsar-ne el poble palestí des de fa més de 73 anys. En tots aquests anys de resistència hi ha hagut molts intents d’acords de “pau”. Durant tot aquest temps, moltes han alertat que cap pau seria possible sense justícia i que no es pot posar a opressor i a oprimit al mateix nivell.

Uns d’aquests intents van estar el Acords d’Oslo firmats l’any 1993. L’agermanament entre Barcelona, Tel Aviv i Gaza es dóna en aquest context.

Com ja fa dècades que alertaven les palestines Israel ha demostrat reiteradament que no té cap intenció de respectar els drets més bàsics del poble palestí.

Des de l’any 2005 el poble palestí s’ha unit en la coalició més àmplia de societat civil i demana a la comunitat internacional que apliqui boicot, desinversions i sancions a Israel per tal de que Israel es trobi aïllat econòmicament, culturalment i políticament fins que no respecti els drets del poble palestí: acabar amb l’ocupació a Gaza i Cisjordània, donar igualtat de drets a les ciutadanes palestines d’Israel i permetre el dret al retorn de les refugiades.

Trencar l’agermanament amb Tel Aviv suposarà també trencar l’agermanament amb Gaza. Per això demanem que l’Ajuntament deixi de tenir vincles amb institucions israelianes i que trobi la manera de reforçar la solidaritat i el suport al poble palestí.

Com a organització/entitat/col·lectiu de la ciutat de Barcelona us animem a firmar aquesta demanda on instem als partits de l’Ajuntament de Barcelona que acordin trencar l’agermanament amb Tel Aviv, i potenciar la solidaritat amb el poble palestí.

Coalició prou Complicitat amb Israel.

Podeu formalitzar la vostra adhesió i suport a la campanya aquí:

[AJORNAT] Participa a la 2a PART de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

Donada la situació que s’està visquent a Palestina aquestes setmanes, amb tot el moviment de solidaritat volcat en la comunicació i la incidència política en defensa del poble Palestí, hem decidit ajornar o posposar sine die la 2a PART de la Formació Feminismes Situats a Palestina que havia de tenir lloc aquest dijous. Més endavant buscarem una nova data amb la formadora i us contactarem de nou esperant que pugueu participar. Si teniu cap comentari, pregunta o el que sigui, no dubteu a contactar-nos.


El proper dijous 27 de Maig la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona part de la sessió sobre feminismes situats a Palestina dins del cicle
‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’.

📆 Dijous 27 de maig
⌚ A les 18h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dijous 27 de maig a les 18h tindrà lloc la segona part de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina’ que vam iniciar el passat 10 d’abril. Aquesta sessió forma part del cicle de seminaris Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ que estem realitzant en format virtual.

En aquesta segona part, abordarem els impactes que ha tingut l’onegeització sobre els feminismes i sobre el moviment de dones a Palestina. Així començarem la sessió amb un repàs breu d’allò tractat a la primera sessió (per facilitar la participació de persones que no hi van poder assistir), i després una activista del Moviment de dones Palestines Alkarama, de l’associació Comunitat Palestina i de la CPCI, abordarà des d’una perspectiva crítica el paper de les organitzacions internacionals i locals que treballen a Palestina en projectes de gènere i de cooperació al desenvolupament. Per a fer-ho, Serra recorrerà a diferents postulats i perspectives d’autores palestines i feministes postcolonials. Veurem, per una banda, com aquestes autores han problematitzat discursos molt estesos dirigits a “l’empoderament” de les dones que sovint es produeixen des d’una perspectiva orientalista i colonial. Veurem també quines respostes s’han dut a terme des dels moviments socials de base en l’actualitat i des de l’acadèmia feminista postcolonial. Per acabar la sessió, facilitarem un espai ampli de debat col·lectiu enfocat a la pràctica per reflexionar al voltant de com treballem la temàtica, des d’on ho fem, amb quines pràctiques, etc., de cara a revisar el paper d’activistes i treballadores i de les respectives organitzacions, amb vistes a treballar per millorar-lo. 

Les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

Manifest per exigir l’alliberament de Juana Ruiz i la resta de preses polítiques palestines i la fi de la complicitat de les institucions amb l’apartheid

El passat 13 d’abril de 2021, la defensora de drets humans Juana Ruiz Sánchez, “Juani”, ciutadana espanyola resident a Palestina des de fa més de 35 anys, va ser detinguda de forma arbitrària per l’Estat d’Israel amb el pretext de ser interrogada sense que existeixi cap càrrec concret contra ella. La detenció es va dur a terme de matinada quan més de 20 soldats israelians fortament armats es van presentar a casa de la seva família, a la localitat de Beit Sahour, prop de Betlem.

Des de llavors la Juani es troba en una “fase d’interrogatori”, que segons la legislació militar israeliana pot durar fins a 75 dies. Aquest període pot ser que s’allargui més encara si se li aplica l’anomenada “detenció administrativa”, que permet empresonar per temps indefinit i mantenir en situació d’aïllament a preses polítiques amb totes les vulneracions de drets fonamentals que això suposa. L’ús arbitrari de la detenció administrativa és una greu violació del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans, en particular dels articles 66, 72 i 78 de la Quarta Convenció de Ginebra, que atorga a les persones protegides el dret a un judici just a menys que existeixin “raons imperioses de seguretat”.

La Juani és treballadora a l’entitat Health Work Committees (HWC), organització sanitària de referència a Palestina que ha implementat desenes de projectes de salut i socials finançats amb diners de la cooperació de les institucions del nostre país. HWC duu a terme, entre d’altres, activitats d’atenció mèdica i prevenció de la salut a Cisjordània, incloent Jerusalem Est. Amb la seva tasca, HWC fa possible que la població palestina més vulnerabilitzada tingui accés a una salut de qualitat i gratuïta, un accés que és denegat per l’estat d’Israel de manera sistemàtica.

 La detenció de la Juani ve precedida per l’arrest, a principis de març, d’altres companys i ex-companys de la HWC, entre ells el responsable del departament de comptabilitat Tayseer Abu Sharbak. Les detencions i la criminalització de les entitats palestines no són un fet aïllat. S’emmarquen dins l’estratègia de l’Estat d’Israel de repressió, desgast i desmantellament de les organitzacions de la societat civil palestines, que es dona amb total impunitat en un context d’ocupació, annexió i apartheid on l’Estat d’Israel imposa un in crescendo de judicialització, persecució i assetjament a les persones i organitzacions defensores dels Drets Humans a Palestina.

Al cas de la Juani i de les demés treballadores de HWC cal sumar-hi les més de 4.450 preses polítiques palestines que l’estat d’Israel manté empresonades, segons denuncien organitzacions com Addameer.

De fet, aquest 2021, el Tribunal Penal Internacional ha començat a investigar l’estat d’Israel per crims de guerra al territori palestí ocupat, i aquesta setmana mateix l’organització internacional de drets humans ‘Human Rights Watch’ (HRW) ha publicat un informe denunciant el règim d’apartheid a què l’estat d’Israel sotmet al poble palestí, situació denunciada des de fa dècades per múltiples organitzacions de drets humans arreu del món.

Aquests dies, la detenció de la “Juani”, estimada per moltes i reconeguda lluitadora pels drets humans, s’ha traduït en mobilitzacions arreu de l’estat espanyol. La premsa se n’ha fet ressò i s’ha expressat suport polític des de diferents partits i càrrecs institucionals. Avui i demà s’han convocat concentracions a més d’una desena de ciutats. Avui, 29 d’abril, ens manifestem per l’alliberament de la Juani i dels milers de preses polítiques arrestades per l’Estat d’Israel, però també per exigir la fi de la complicitat de les institucions catalanes amb l’apartheid israelià.

 És només gràcies a la complicitat internacional d’estats, empreses i institucions que l’estat d’Israel pot implementar el règim d’apartheid, colonització i ocupació al què sotmet el poble palestí desde fa més de 70 anys de manera totalment impune. Entenem el cas de la detenció de la Juani com una escalada més en la repressió a la solidaritat amb el poble palestí, i és per això que cal que actuem totes. Serà només quan s’aïlli l’apartheid d’Israel de manera internacional, tal i com ens demana el poble palestí mitjançant la campanya BDS, de boicot, desinversions i sancions a Israel, que l’estat Israel es veurà obligat a respectar els drets del poble palestí.

Les institucions catalanes tenen l’oportunitat d’enviar un missatge clar a Israel: no es faran tractes amb aquest estat fins que no respecti els drets del poble palestí.

 És per tot això que exigim:

  • La llibertat immediata de Juana Ruiz, de la resta de persones de HWC i de totes les preses polítiques palestines, i la reparació dels innombrables danys instigats contra totes
  • El cessament de la criminalització per part de l’Estat d’Israel contra les entitats de drets humans que treballen a
  • El respecte, per part de l’Estat d’Israel, del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans de la població
  • Als donants catalans dels projectes de cooperació al desenvolupament i humanitaris finançats a Palestina: que exigeixin a l’Estat d’Israel la reparació material dels béns adquirits amb fons de la cooperació catalana que han estat danyats i/o confiscats a les organitzacions de la societat civil palestina assetjades per
  • A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que duguin a terme de forma urgent les accions necessàries per l’alliberament de Juana
  • A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que trenquin tots els vincles amb Israel mentre aquest no respecti els drets del poble palestí tal i com ho recomana el nou informe de Human Rights

Organitzacions i col·lectius de solidaritat amb Palestina de Catalunya

L’Ajuntament de Barcelona incompleix els seus propis acords en relació a Palestina

Reproduïm la carta que vam enviar  el passat 29 de març des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel al Sr. Jaume Collboni, 1r Tinent d’Alcalde,  en relació a la participació i suport de la Tel Aviv Foundation a l’esdeveniment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona re-Act, que tindrà lloc a Barcelona entre els dies 13 a 16 d’abril.

Després d’esperar alguns dies i oferir-nos a dialogar en una reunió avui, 12 d’abril, fem pública aquesta carta després de no haver obtingut encara una resposta.

A l’atenció de Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Economia,

Els grups de solidaritat amb Palestina ens hem assabentat amb preocupació que a l’esdeveniment ‘Barcelona reAct’, que tindrà lloc del 13-16 abril, i que està organitzat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convidat a Hila Oren, CEO de The Tel Aviv Foundation.

Al respecte, volem compartir amb vostè les següents reflexions:

  • La descripció de l’esdeveniment diu que Barcelona reACt serà un espai on “rellançar l’economia de Barcelona d’acord amb les seves grans línies estratègiques, amb l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat més competitiva, més equitativa i més sostenible”.
  • The Tel Aviv Foundation és una branca de l’Ajuntament de Tel Aviv, amb l’alcalde al capdavant, l’epicentre del règim d’apartheid israelià. Una institució que per la seva vinculació i suport a les institucions públiques israelianes la converteix, segons les pròpies paraules de l’historiador israelià Illan Pappé, com a part d’una “decisió deliberada de ser còmplices de crims contra la humanitat”.
  • En primer lloc, aquesta invitació s’entén com una normalització de l’apartheid israelià per part de l’Ajuntament de Barcelona i reflexa una manca de coherència de política pública per part de l’Ajuntament que es reconeix com una Ciutat de Promoció Internacional de Drets Humans. Als anys 80, l’Ajuntament de Barcelona hagués convidat a un membre de l’alcaldia de Cape Town, blanquejant així l’apartheid Sud Africà? Si l’objectiu d’aquesta trobada és aprendre d’iniciatives d’altres països per a que Barcelona sigui una ciutat més equitativa, és ben clar que això no es pot aprendre de cap institució israeliana.
  • A l’estat d’Israel hi ha més de 60 lleis que discriminen automàticament a les persones palestines pel fet de no ser jueves. A més, Israel ocupa militarment a més de 3 milions de palestines a Cisjordània i bloqueja per terra mar i aire més de 2 milions de palestines a Gaza. Un estat que ocupa i aplica apartheid mai pot ser un exemple ni de democràcia ni d’equitat. I l’organització convidada a aquest Festival forma part d’aquestes institucions discriminatòries.
  • La ciutat de Tel Aviv, que va començar sent un assentament israelià, està construïda sobre el robatori de terres, i segueix expandint aquest robatori de terres palestines, gentrificació i un racisme sistemàtic terrible.
  • Per altra banda, fent això l’Ajuntament està inclús anant en contra els seus propis acords. Li recordem, Sr Collboni, que l’11 d’abril de 2017 l’Ajuntament  de Barcelona, en el 50è aniversari de la ocupació israeliana, va acordar que “es compromet a evitar qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos”.
  • Li recordem també que el seu propi partit va recolzar el moviment de boicot, desinversions i sancions a Israel per acabar amb la impunitat de l’estat d’Israel i les seves flagrants vulneracions de drets humans l’any 2011.
  • L’any 2018 la Internacional Socialista, de la que en formen part més de 140 partits polítics, va votar a favor d’un embargament d’armes de l’estat d’Israel i va demanar a governs i a organitzacions civil que “activessin campanyes de boicot, desinversions i sancions contra l’ocupació israeliana”.

Cada cop està creixent més el consens internacional de que Israel aplica un estat d’apartheid al poble palestí. Recentment, inclús l’organització de drets humans més gran d’Israel, B’tselem, així ho ha afirmat

La col·laboració entre ciutats hauria d’estar basada sobre el compromís amb el dret internacional dels drets humans, la justícia social i la pau. Lluny d’avançar cap a la construcció d’una pau justa el reconeixement i les relacions amb les institucions israelianes perpetuen avui l’estatus quo, és a dir l’ocupació i la implementació del règim d’apartheid contra el poble palestí.

Fa temps que el moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona ha alertat sobre el perill de l’acord municipal entre l’Ajuntament de Tel Aviv, Gaza i Barcelona, per perpetuar aquesta idea de conflicte entre dos iguals i negar les desigualtats de poder entre ocupant i ocupat. Volem recordar-li que l’exèrcit d’Israel va atacar i destruir l’any 2008 el Barcelona- Gaza Peace Park, un projecte de cooperació entre ciutats finançat per l’Ajuntament de Barcelona. La inacció de l’Ajuntament de Tel Aviv va trencar un dels principis d’acord fonamental de la relació entre Gaza – Barcelona i Tel Aviv, que es basava en fomentar la millora de les condicions de vida de la població palestina a la franja de Gaza. Lluny d’això avui la població de la franja de Gaza viu en una crisi humanitària sense precedents, degut al bloqueig i a la continua destrucció per part del règim israelià. Només a tall d’exemple avui només el 4.3% de llars a Gaza tenen accés a aigua potable.

Amb tot això, volem fer una demanda concreta i fàcil d’acomplir:

  • Esperem de manera urgent que ens respongui aquesta carta confirmant que s’ha desconvidat a la CEO the Tel Aviv Foundation. 

Ens oferim a fer una reunió amb vostès quan abans possible per oferir més informació. 

Esperem que l’Ajuntament de Barcelona estigui a l’alçada de la defensa dels drets humans i atengui la demanda que li fem arribar les organitzacions que signem aquesta carta.

Amb l’esperança que entengui la importància de la situació i rectifiqui a temps,

Atentament,

Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina 

[Vídeoconferència] El proper dissabte 10 d’abril la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona formació del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, centrada en els feminismes a Palestina

📆 Dissabte 10 d’abril
⌚ A les 12h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dissabte 10 d’abril a les 12h reprenem el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ en format virtual. Després de la primera sessió celebrada el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida, celebrem el segon webinar: Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa, oberta, que anirà a càrrec d’una companya activista d’Alkarama, de Comunitat Palestina i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i una segona part de caràcter més intern i participatiu que serà només per a membres de CPCI i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina i al moviment feminista d’arreu de Catalunya.

El paper de les dones palestines ha estat clau en la lluita contra l’ocupació de l’Estat israelià. Han estat presents en organitzacions internacionals en defensa dels drets humans des d’abans de 1948, organitzant vagues i sabotatges, assumint posicions com a milicianes, una gran xarxa de comitès d’autoorganització popular durant la Primera Intifada, creant comitès de dones i sindicats, organitzant-se des dels barris, pobles i camps de refugiades. La seva implicació en la producció i reproducció de la vida ha estat indiscutible per sostenir les famílies en temps d’aïllament, de fam i de guerra imposada per l’Estat d’Israel.

És per això que des de les entitats organitzadores de la sessió apostem per aproximar-nos al moviment feminista palestí, a les seves reivindicacions i resistències, per ampliar la mirada més enllà de les propostes feministes que es gesten a occident. Volem repensar l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, per qüestionar les dinàmiques colonials i islamofòbiques que imperen a les nostres societats, per despatriarcalitzar també la solidaritat internacionalista, i per entendre que no podem defensar la llibertat de les dones sense defensar la llibertat dels pobles, sense defensar la terra.

Tal com la pròpia ponent ens explica, durant la sessió “veurem de la mà de les autores feministes palestines com des de la creació de coneixement i els activismes han teoritzat de forma crítica sobre els moviments feministes i de dones a Palestina, posant especial atenció a dos processos i espais d’empoderament produïts pel moviment de dones en dos moments claus a nivell polític i històric: la Primera Intifada i els Acords d’Oslo. Analitzarem com aquests dos moments concrets van produir diferents formes d’emancipació social i política i d’una consciència i un moviment feminista Palestina”.

I continua, “analitzarem com hi ha hagut un viratge entre formes de lluita feminista anticapitalista, de base i anti colonial, a un model neoliberal més individual i professionalitzat mobilitzat per l’agenda internacional. Durant la sessió revisarem de forma crítica com des de la cooperació i els organismes internacionals s’ha instrumentalitzat la categoria de gènere en ares de “l’apoderament ” de les dones i quins efectes ha tingut de cara al colonialisme israelià“. I finalment, “veurem finalment quin impacte sobre el moviment de dones i feminista ha tingut l’agenda neoliberal, i com des dels feminismes a Palestina s’hi ha donat resposta en el passat i avui en dia.”

Tot això, diu la ponent de la xerrada, ens ajudarà a “apropar-no als debats que s’estan duent a terme des de Palestina en relació a com repensar de forma crítica la solidaritat des d’una perspectiva anticolonial i antiracista“.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

La justicia española se alinea con el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y reconoce el derecho al BDS como parte de la libertad de expresión

Gran revés a los lobbies sionistas que intentan silenciar la solidaridad con Palestina y el #BDS

Hoy la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), coordinadora estatal que engloba más de 40 organizaciones que trabajamos por la causa palestina, celebramos que la Audiencia Provincial de Valencia haya archivado el caso de #DefensemDDHH, validando la campaña #BDS como una herramienta de acción política.

La semana pasada B’tselem la organización israelí más grande en la defensa  de los Derechos Humanos afirmó aquello que hace décadas que dicen organizaciones palestinas: Israel es un estado de apartheid. Hace más de setenta años que el pueblo palestino resiste a las prácticas colonialistas de Israel desde la diáspora, bajo bloqueo u ocupación militar o bajo políticas discriminatorias. Uno de los actos constitutivos del crimen de apartheid es la persecución de las organizaciones y las personas que se oponen al apartheid privandoles de derechos y libertades fundamentales.

Cuanto más crece la campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones a Israel, cada vez son más las instituciones, empresas, artistas y organizaciones que deciden no tener vínculos con el apartheid israelí, también crecen los ataques del estado israelí en alianza con la extrema derecha, contra las activistas en solidaridad con el pueblo palestino.

Uno de los casos más flagrantes de estos ataques ha sido hacia las compañeras de #DefensemDDHH donde la acusación pedía 9 años de prisión por poner en marcha un debate público sobre la contratación del cantante Matisyahu, defensor de los crímenes de guerra de Israel, al festival europeo de reggae Rototom Sunsplash que tuvo lugar en Benicassim el año 2015. Está claro que a través de la criminalización pretenden silenciar la solidaridad con el pueblo palestino. Pero no lo han conseguido. Y no lo conseguirán.

El archivo del caso #DefensemDDHH representa un paso muy importante contra el intento del estado de Israel de criminalizar a todas aquellas personas y entidades solidarias con Palestina que denuncian las políticas israelíes y el sistema de apartheid. Israel muy peligrosamente manipula el antisemitismo para intentar desactivar las críticas a su sistema de apartheid, haciendo así más difícil identificar el verdadero antisemitismo. En junio de este mismo año el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ya reconoció el derecho al boicot como parte de la libertad de expresión: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentencia también afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podemos normalizar las relaciones con el apartheid y la discriminación israelí como si no pasara nada. Exigir la rendición de cuentas por crímenes de guerra y lesa humanidad no es discriminar, es una obligación moral y legal.

También es una victoria para los movimientos antirrepresivos que luchan contra criminalizaciones injustas en todo el estado.

Desde 2016 cuando se interpuso la querella hemos pasado años de sufrimiento, dolor y cansancio. En primera piel las encausadas han arrastrado las preocupaciones de quienes pueden entrar a prisión, perder la custodia de hijas, ser denegadas de permisos de trabajo…

Las encausadas afirman que “A pesar del desgaste, hemos encontrado fuerza en la colectividad. Inspirándonos en las palestinas no nos hemos rendido. Hemos sido las propias  encausadas junto con sus abogadas las que hemos liderado la campaña. A nuestro alrededor han estado los colectivos de BDS de todo el estado español y otras muchas organizaciones y movimientos en solidaridad con los derechos humanos y en contra la represión. Juntas, una vez más, hemos desmontado la hipocresía del estado de Israel; hemos evidenciado cómo Israel intenta utilizar procesos judiciales y los derechos humanos para defender el apartheid.”

Finalmente la justicia se ha impuesto  y se ha archivado la causa dando la razón a las activistas de BDS País Valencià y BDS Catalunya que defienden que hacer uso del BDS para luchar por los derechos del pueblo palestino es legítimo. Hoy lo celebramos y nos llenamos de fuerza y determinación para continuar luchando defendiendo la libertad del pueblo palestino. En este marco queremos aprovechar para reconocer la fuerza del movimiento palestino de Boicot, Desinversiones y Sanciones y el legado del cual surge esta campaña, basada en aquellas experiencias de lucha en todo el mundo contra el colonialismo, el racismo y los diferentes sistemas de opresión sobre los pueblos. Seguimos y seguiremos trabajando por los derechos del pueblo palestino hasta que haya justicia, libertad y equidad para todas.

Hoy, celebramos y cogemos aire. La lucha sigue.

What do you want to do ?

New mail