El passat 19 d’octubre el Ministre de Defensa Benny Gantz, acusat de crims de guerra, va llistar a sis organitzacions palestines com a “terroristes”: Addameer, Al Haq, Defense for Children Iinternational – Palestine, Union Agriculture Workers Committees, Bisan Center for Research and Development  i Union Palestinian Women Committees.

Tal i com afirma la Relatora de les Nacions Unides de Defensores de Drets Humans Mary Lowlorhrds:

“Les Defensores de Drets Humans no són terroristes i mai haurien de ser calumniades així”.  

La directora d’Addameer, Sahar Francis,  va visitar Catalunya recentment convidada per l’International Peace Congress per explicar la brutalitat del règim d’Israel. Durant la seva estada a Barcelona va ser rebuda per l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya.

La resposta de les sis organitzacions criminalitzades i d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional ha estat unànime. Demanen el suport internacional i insten a les institucions a exigir una resposta “clara, contundent i pública”. Una resposta que nosaltres traduïm en dues mesures de mínims:

Demanem a l’ajuntament de Barcelona que trenqui l’agermanament amb Tel Aviv i al Govern de la Generalitat que deixi de considerar Israel com a regió estratègica i insti al Govern de l’estat a impulsar una llei que prohibeixi el comerç amb assentaments.

Per aquelles persones que diferencien entre l’estat “democràtic” d’Israel i l’ocupació tenim aquesta pregunta: què n’opineu sobre una ordre feta per un govern elegit a Israel i basada en lleis israelianes que prohibeix a les organitzacions palestines en territori ocupat dur a terme les seves activitats i que no poden dir res sobre el govern que controla les seves vides?

És una acte il·legal d’apartheid que conté mesures legislatives que violen el dret a la llibertat d’expressió, associació i el dret internacional.

Amb la designació a organitzacions de drets humans palestines com a “institucions terroristes” Israel busca silenciar i eliminar al moviment de drets humans palestí. La comunitat internacional hem de mostrar la nostra oposició ferma i assegurar la seva  protecció.

Aquí podeu llegir el comunicat d’una de les majors coalicions de societat civil i organitzacions de drets humanes palestines:

PNGO y PHROC: La designación de 6 Organizaciones Palestinas líderes como“Organizaciones Terroristas”, por parte del Ministro Israelí, es un intento para silenciar y controlar al Pueblo Palestino.

Fecha: 22 de Octubre de 2021
El Ministro de “Defensa”, Benny Gantz, declaró el 19 de octubre de 2021 a seis Organizaciones líderes de la Sociedad Civil palestina (OSC) como “organizaciones terroristas”, en un ataque encubierto y sin precedentes hacia los defensores de los derechos humanos y de las organizaciones de la Sociedad Civil palestina. Esta decisión significa la aplicación efectiva de dichas organizaciones como ilegales, además de ponerlas en riesgo de cualquier represalia inminente. Las seis organizaciones que dicha designación incluye son: (1) Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, (2) Al-Haq Law in the Service of Man (Al-Haq), (3) Bisan Center for Research and Development, (4) Defense for Children International-Palestine (DCI-P), (5) the Union of Agricultural Work Committees (UAWC), y (6) the Union of Palestinian Women’s Committees (UPWC).

Esta designación arbitraria, con foco en las seis OSC, defensoras destacadas de los derechos humanos del Pueblo Palestino en los Territorios Ocupados (TPO), dificulta las tareas de documentación y supervisión de las violaciones de los derechos básicos, la demanda de justicia por los crímenes de guerra y contra de la humanidad perpetrados por Israel y la necesaria defensa e incidencia legal para poner punto final a la ocupación israelí y a su régimen colonial de apartheid. Esta consideración representa un intento amenazador y sin precedentes de las autoridades de la ocupación israelí para silenciar y criminalizar a las OSC palestina. Estas entidades cuestionan la prolongación de la ocupación militar, como sistema colonial y de
apartheid en Palestina.

En especial, la aplicación intencionada e infundada de la legislación “anti-terrorista” tiene como objetivo criminalizar a seis organizaciones, en el marco de la ley nacional de Israel. Esta situación se ha creado, desde hace años, a partir de las campañas y los ataques constantes y
sistemáticos contra las OSC palestinas. La intencionalidad es clara: obstaculizar su tarea de documentación y cooperación mediante la ONU y los diferentes mecanismos internacionales de defensa de los derechos humanos. El 19 de agosto de 2021, el Relator Especial de la ONU sobre
la situación de los defensores de los derechos humanos, Mary Lawlor, formuló una declaración para destacar y abordar el gran número de casos de detenciones arbitrarias, de acoso, criminalización y amenazas en contra de los defensores de los derechos humanos en los
Territorios Palestinos Ocupados.

Todas estas designaciones reflejan y evidencian los intentos Israelíes – por décadas- de controlar a la población Palestina para silenciar y romper las OSC Palestinas que trabajan de manera independiente. En particular, dichas consideraciones representan una aplicación atroz e ilegal de
la ley nacional Israelí en los Territorios Palestinos Ocupados; y significan además una violación del Artículo 43 del Reglamento de La Haya (1907) y del derecho consagrado, internacional e inalienable de los pueblos a la autodeterminación.
Señalando la gravedad de la situación actual y el riesgo inminente en que se encuentran los actores humanitarios y los defensores de los derechos del Pueblo Palestino, el PNGO y el PHROC hacen un llamamiento urgente a la Comunidad Internacional (que incluye países terceros, organizaciones de la sociedad civil, defensores de los derechos humanos, las Naciones Unidas y personas a título particular), a pasar a la acción mediante las iniciativas
siguientes:

1. Exigir a Israel la revocación de la designación como “Organizaciones Terroristas” de las seis OSC, líderes del Pueblo Palestino;
2. Instar al Ministro de Defensa y Justicia Israelí, y a otros interlocutores relevantes, a cesar en el empleo de prácticas y políticas ilegales de intimidación y acoso, que incluyen la
criminalización arbitraria y la represión de las OSC palestinas. Hechos que conllevan una vulneración de las Convenciones Fundamentales del Derecho Internacional;
3. Emitir una declaración pública de no reconocimiento con relación a las designaciones impuestas, ya que estas significan un acto ilegal de apartheid que comprende medidas legislativas pensadas. Este acto ilícito significa una violación del derecho a la libertad de opinión y expresión como del derecho a la libertad de asociación y reunión pacífica;
4. Condenar dichas designaciones como aplicación ilegal de la ley nacional Israelí dentro de los Territorios Ocupados;
5. Hacer un llamamiento a la Comunidad Internacional (que incluye donantes, seguidores, y actores de los derechos humanos en todo el mundo) a condenar dichas designaciones arbitrarias y tácticas de intimidación, para reiterar públicamente su apoyo a las Organizaciones de la Sociedad Civil Palestina.
FINAL

Ens hem vist obligades a posposar la formació per motius aliens a la nostra voluntat. Properament avisarem de la nova data, que segurament serà després de l’estiu, durant el mes de setembre.

Disculpeu les molèsties.

—

El dimecres 7 de juliol tornem amb el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, aquest cop en format presencial. Després de les dues sessions realitzades celebrades el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida i el març de 2021 Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, celebrem un tercer seminari: Israel com a paradigma d’Estat emmurallat al món

📆 Dimecres, 7 de juliol
⌚ A les 18:30h
📌 A La Vaqueria (C/Carme 95, baixos 2a)
🔗 Inscripcions a través del formulari

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa que anirà a càrrec d’Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i experta en militarització de fronteres, i una segona part en que les membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina debatran possibles estratègies per fer-hi front.

En els últims 50 anys, Estats de tot el món han augmentant de forma progressiva la construcció de murs a les fronteres. En aquest context, Israel és el país que lidera el rànquing de murs aixecats, amb un total de 6. El país ha construït murs i tanques amb tots els països veïns: Egipte, Liban, Jordania, Siria, a més de la Franja de Gaza a la que ha encerclat completament, i amb la zona Palestina, que any rere any veu el seu territori reduït i annexionat, consolidant-ho amb la construcció de més murs. 

Els murs israelians no només es composen de construccions físiques, sinó que incorporen tota una sèrie de sistemes de control del moviment tecnològic: càmeres de vigilància, torniquets automatitzats, formes de control remot, lectura de targetes biomètriques, escàners corporals, entre altres, que s’incorporen a una xarxa de base de dades, de manera que es guarda un registre de les persones que es mouen pel territori. D’aquesta manera, podem dir que la població palestina està en el seu conjunt, com a comunitat, securitizada: és a dir, convertida en amenaça, la qual cosa condueix al control i restricció de tots els seus moviments pel territori. 

Des de les entitats organitzadores volem continuar aprofundint en la militarització que duu a terme l’Estat d’Israel, la qual cosa afecta a la vida quotidiana de la població palestina. Aquesta militarització està estretament lligada amb diverses polítiques, entre d’elles l’annexió territorial, que no seria possible sense el comerç d’armes i la construcció de murs. D’aquesta manera, volem qüestionar la dinàmica de construcció de murs com eines de repressió, por i vulneració de drets.

Tal com apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, durant la sessió “coneixerem quin és el paper de aquesta construcció de murs al món, i especialment a Israel, posant en context com els murs esdevenen eines de violència i com s’han convertit en un símbol de repressió des del apartheid sudafricà. Aprofundirem en els diferents murs que ha construit Israel, per conèixer els objectius d’aquestes construccions i les seves conseqüències”.

De manera que, explica l’Ainhoa, “podem teixir aliances sobre la necessitat de confrontar el apartheid israelí i l’Apartheid Global al seu conjunt a tot el món”.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

El passat 13 d’abril de 2021, la defensora de drets humans Juana Ruiz Sánchez, “Juani”, ciutadana espanyola resident a Palestina des de fa més de 35 anys, va ser detinguda de forma arbitrària per l’Estat d’Israel amb el pretext de ser interrogada sense que existeixi cap càrrec concret contra ella. La detenció es va dur a terme de matinada quan més de 20 soldats israelians fortament armats es van presentar a casa de la seva família, a la localitat de Beit Sahour, prop de Betlem.

Des de llavors la Juani es troba en una “fase d’interrogatori”, que segons la legislació militar israeliana pot durar fins a 75 dies. Aquest període pot ser que s’allargui més encara si se li aplica l’anomenada “detenció administrativa”, que permet empresonar per temps indefinit i mantenir en situació d’aïllament a preses polítiques amb totes les vulneracions de drets fonamentals que això suposa. L’ús arbitrari de la detenció administrativa és una greu violació del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans, en particular dels articles 66, 72 i 78 de la Quarta Convenció de Ginebra, que atorga a les persones protegides el dret a un judici just a menys que existeixin “raons imperioses de seguretat”.

La Juani és treballadora a l’entitat Health Work Committees (HWC), organització sanitària de referència a Palestina que ha implementat desenes de projectes de salut i socials finançats amb diners de la cooperació de les institucions del nostre país. HWC duu a terme, entre d’altres, activitats d’atenció mèdica i prevenció de la salut a Cisjordània, incloent Jerusalem Est. Amb la seva tasca, HWC fa possible que la població palestina més vulnerabilitzada tingui accés a una salut de qualitat i gratuïta, un accés que és denegat per l’estat d’Israel de manera sistemàtica.

 La detenció de la Juani ve precedida per l’arrest, a principis de març, d’altres companys i ex-companys de la HWC, entre ells el responsable del departament de comptabilitat Tayseer Abu Sharbak. Les detencions i la criminalització de les entitats palestines no són un fet aïllat. S’emmarquen dins l’estratègia de l’Estat d’Israel de repressió, desgast i desmantellament de les organitzacions de la societat civil palestines, que es dona amb total impunitat en un context d’ocupació, annexió i apartheid on l’Estat d’Israel imposa un in crescendo de judicialització, persecució i assetjament a les persones i organitzacions defensores dels Drets Humans a Palestina.

Al cas de la Juani i de les demés treballadores de HWC cal sumar-hi les més de 4.450 preses polítiques palestines que l’estat d’Israel manté empresonades, segons denuncien organitzacions com Addameer.

De fet, aquest 2021, el Tribunal Penal Internacional ha començat a investigar l’estat d’Israel per crims de guerra al territori palestí ocupat, i aquesta setmana mateix l’organització internacional de drets humans ‘Human Rights Watch’ (HRW) ha publicat un informe denunciant el règim d’apartheid a què l’estat d’Israel sotmet al poble palestí, situació denunciada des de fa dècades per múltiples organitzacions de drets humans arreu del món.

Aquests dies, la detenció de la “Juani”, estimada per moltes i reconeguda lluitadora pels drets humans, s’ha traduït en mobilitzacions arreu de l’estat espanyol. La premsa se n’ha fet ressò i s’ha expressat suport polític des de diferents partits i càrrecs institucionals. Avui i demà s’han convocat concentracions a més d’una desena de ciutats. Avui, 29 d’abril, ens manifestem per l’alliberament de la Juani i dels milers de preses polítiques arrestades per l’Estat d’Israel, però també per exigir la fi de la complicitat de les institucions catalanes amb l’apartheid israelià.

 És només gràcies a la complicitat internacional d’estats, empreses i institucions que l’estat d’Israel pot implementar el règim d’apartheid, colonització i ocupació al què sotmet el poble palestí desde fa més de 70 anys de manera totalment impune. Entenem el cas de la detenció de la Juani com una escalada més en la repressió a la solidaritat amb el poble palestí, i és per això que cal que actuem totes. Serà només quan s’aïlli l’apartheid d’Israel de manera internacional, tal i com ens demana el poble palestí mitjançant la campanya BDS, de boicot, desinversions i sancions a Israel, que l’estat Israel es veurà obligat a respectar els drets del poble palestí.

Les institucions catalanes tenen l’oportunitat d’enviar un missatge clar a Israel: no es faran tractes amb aquest estat fins que no respecti els drets del poble palestí.

 És per tot això que exigim:

• La llibertat immediata de Juana Ruiz, de la resta de persones de HWC i de totes les preses polítiques palestines, i la reparació dels innombrables danys instigats contra totes
• El cessament de la criminalització per part de l’Estat d’Israel contra les entitats de drets humans que treballen a
• El respecte, per part de l’Estat d’Israel, del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans de la població
• Als donants catalans dels projectes de cooperació al desenvolupament i humanitaris finançats a Palestina: que exigeixin a l’Estat d’Israel la reparació material dels béns adquirits amb fons de la cooperació catalana que han estat danyats i/o confiscats a les organitzacions de la societat civil palestina assetjades per
• A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que duguin a terme de forma urgent les accions necessàries per l’alliberament de Juana
• A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que trenquin tots els vincles amb Israel mentre aquest no respecti els drets del poble palestí tal i com ho recomana el nou informe de Human Rights

Organitzacions i col·lectius de solidaritat amb Palestina de Catalunya

Reproduïm la carta que vam enviar  el passat 29 de març des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel al Sr. Jaume Collboni, 1r Tinent d’Alcalde,  en relació a la participació i suport de la Tel Aviv Foundation a l’esdeveniment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona re-Act, que tindrà lloc a Barcelona entre els dies 13 a 16 d’abril.

Després d’esperar alguns dies i oferir-nos a dialogar en una reunió avui, 12 d’abril, fem pública aquesta carta després de no haver obtingut encara una resposta.

A l’atenció de Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Economia,

Els grups de solidaritat amb Palestina ens hem assabentat amb preocupació que a l’esdeveniment ‘Barcelona reAct’, que tindrà lloc del 13-16 abril, i que està organitzat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convidat a Hila Oren, CEO de The Tel Aviv Foundation.

Al respecte, volem compartir amb vostè les següents reflexions:

• La descripció de l’esdeveniment diu que Barcelona reACt serà un espai on “rellançar l’economia de Barcelona d’acord amb les seves grans línies estratègiques, amb l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat més competitiva, més equitativa i més sostenible”.
• The Tel Aviv Foundation és una branca de l’Ajuntament de Tel Aviv, amb l’alcalde al capdavant, l’epicentre del règim d’apartheid israelià. Una institució que per la seva vinculació i suport a les institucions públiques israelianes la converteix, segons les pròpies paraules de l’historiador israelià Illan Pappé, com a part d’una “decisió deliberada de ser còmplices de crims contra la humanitat”.
• En primer lloc, aquesta invitació s’entén com una normalització de l’apartheid israelià per part de l’Ajuntament de Barcelona i reflexa una manca de coherència de política pública per part de l’Ajuntament que es reconeix com una Ciutat de Promoció Internacional de Drets Humans. Als anys 80, l’Ajuntament de Barcelona hagués convidat a un membre de l’alcaldia de Cape Town, blanquejant així l’apartheid Sud Africà? Si l’objectiu d’aquesta trobada és aprendre d’iniciatives d’altres països per a que Barcelona sigui una ciutat més equitativa, és ben clar que això no es pot aprendre de cap institució israeliana.
• A l’estat d’Israel hi ha més de 60 lleis que discriminen automàticament a les persones palestines pel fet de no ser jueves. A més, Israel ocupa militarment a més de 3 milions de palestines a Cisjordània i bloqueja per terra mar i aire més de 2 milions de palestines a Gaza. Un estat que ocupa i aplica apartheid mai pot ser un exemple ni de democràcia ni d’equitat. I l’organització convidada a aquest Festival forma part d’aquestes institucions discriminatòries.
• La ciutat de Tel Aviv, que va començar sent un assentament israelià, està construïda sobre el robatori de terres, i segueix expandint aquest robatori de terres palestines, gentrificació i un racisme sistemàtic terrible.
• Per altra banda, fent això l’Ajuntament està inclús anant en contra els seus propis acords. Li recordem, Sr Collboni, que l’11 d’abril de 2017 l’Ajuntament  de Barcelona, en el 50è aniversari de la ocupació israeliana, va acordar que “es compromet a evitar qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos”.
• Li recordem també que el seu propi partit va recolzar el moviment de boicot, desinversions i sancions a Israel per acabar amb la impunitat de l’estat d’Israel i les seves flagrants vulneracions de drets humans l’any 2011.
• L’any 2018 la Internacional Socialista, de la que en formen part més de 140 partits polítics, va votar a favor d’un embargament d’armes de l’estat d’Israel i va demanar a governs i a organitzacions civil que “activessin campanyes de boicot, desinversions i sancions contra l’ocupació israeliana”.

Cada cop està creixent més el consens internacional de que Israel aplica un estat d’apartheid al poble palestí. Recentment, inclús l’organització de drets humans més gran d’Israel, B’tselem, així ho ha afirmat. 

La col·laboració entre ciutats hauria d’estar basada sobre el compromís amb el dret internacional dels drets humans, la justícia social i la pau. Lluny d’avançar cap a la construcció d’una pau justa el reconeixement i les relacions amb les institucions israelianes perpetuen avui l’estatus quo, és a dir l’ocupació i la implementació del règim d’apartheid contra el poble palestí.

Fa temps que el moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona ha alertat sobre el perill de l’acord municipal entre l’Ajuntament de Tel Aviv, Gaza i Barcelona, per perpetuar aquesta idea de conflicte entre dos iguals i negar les desigualtats de poder entre ocupant i ocupat. Volem recordar-li que l’exèrcit d’Israel va atacar i destruir l’any 2008 el Barcelona- Gaza Peace Park, un projecte de cooperació entre ciutats finançat per l’Ajuntament de Barcelona. La inacció de l’Ajuntament de Tel Aviv va trencar un dels principis d’acord fonamental de la relació entre Gaza – Barcelona i Tel Aviv, que es basava en fomentar la millora de les condicions de vida de la població palestina a la franja de Gaza. Lluny d’això avui la població de la franja de Gaza viu en una crisi humanitària sense precedents, degut al bloqueig i a la continua destrucció per part del règim israelià. Només a tall d’exemple avui només el 4.3% de llars a Gaza tenen accés a aigua potable.

Amb tot això, volem fer una demanda concreta i fàcil d’acomplir:

• Esperem de manera urgent que ens respongui aquesta carta confirmant que s’ha desconvidat a la CEO the Tel Aviv Foundation. 

Ens oferim a fer una reunió amb vostès quan abans possible per oferir més informació. 

Esperem que l’Ajuntament de Barcelona estigui a l’alçada de la defensa dels drets humans i atengui la demanda que li fem arribar les organitzacions que signem aquesta carta.

Amb l’esperança que entengui la importància de la situació i rectifiqui a temps,

Atentament,