Nombroses organitzacions palestines liderades per Addameer, ONG que treballa amb persones empresonades i torturades a Palestina, han fet una crida internacional per forçar Nacions Unides a trencar els seus contractes amb G4S. Fins ara, l’organisme internacional està contractant a aquesta empresa privada per al control de seguretat d’alts càrrecs com Ban Ki-moon, així com de les missions internacionals que desenvolupen, arribant a serveis per un valor de 200 milions de dòlars.
Ahir 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, s’inicià una campanya d’incidència política amb l’enviament d’instàncies i accions en oficines de Nacions Unides en terreny per fer visible el posicionament contrari a seguir beneficiant a una empresa còmplice amb la vulneració sistemàtica dels drets humans de la població palestina a mans del govern d’Israel.
“El 2007, G4S va signar un contracte amb l’Autoritat de Presons d’Israel per proporcionar sistemes de seguretat i altres serveis per a les principals presons israelianes. El 23 de febrer de 2013, el palestí Arafat Jaradat va morir a la presó de Megiddo, a Israel, arran de la seva presumpta tortura al centre d’interrogatoris Al Jalameh. La companyia ofereix sistemes de seguretat i controla la sala de control central a Megiddo; a més de gestionar la seguretat d’equips per a Al Jalameh”, expliquen des de War on Want, organització líder del boicot a l’empresa G4S al Regne Unit.
Sumat a la participació del sistema penitenciari d’Israel, G4S també proporciona equips i serveis a llocs de control (checkpoints) israelians a Cisjordània. Part important de la ruta del Mur de separació il·legal i de l’aïllament de la ciutat assetjada de Gaza.
No és només G4S, és el negoci de la guerra i la seva privatització
Les Empreses militars i de seguretat privada (EMSPs) substitueixen els exèrcits i personal militar en cada vegada més tasques i en major proporció. Aquest fet s’ha fet molt evident en conflictes com els de l’Afganistan (2001) i l’Iraq (2003). En efecte, la guerra també es privatitza i ho fa adaptada al segle XXI, a través d’empreses multinacionals.
Aquest fenomen, encara que ens recordi a l’antic ofici dels mercenaris, és un negoci relativament nou, legal i en expansió des de l’11-S de 2001 i les conseqüents estratègies de seguretat nacional i internacional que es van desenvolupar.
Segons les investigacions de l’Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta (Novact) en el marc de la coalició internacional Control PMSCs, les EMSPs són utilitzades en funcions tan delicades com els interrogatoris, operacions de combat i control de civils. Tot sense cap regulació internacional o nacional que supervisi les activitats, obligui a la reparació de danys a les víctimes de violacions de drets humans o estableixi uns protocols d’actuació, selecció i formació del personal.
Aquest lucratiu negoci – G4S arriba a facturar 7.300 milions de lliures esterlines en un any- no només viu al marge de normatives sinó que té conseqüències directes en la tasca del país respecte a la protecció de la seva ciutadania. A l’Afganistan, per exemple, les empreses militars i de seguretat privada han perpetuat un model de societat militaritzada amb alts nivells d’armes i població armada que desestabilitza l’escenari de transició començat l’any passat.
Palestina, un territori per al negoci
Coincidint amb la jornada d’acció, NOVACT ha llançat l’informe “La privatització de la seguretat durant l’ocupació israeliana. El paper i l’impacte de les empreses militars i de seguretat privada en els drets humans palestins “.
La llarga ocupació dels territoris palestins per part de l’Estat d’Israel ha pres, en els últims anys, una nova dimensió en el context internacional de privatització de la guerra i la seguretat. Israel ha fet extensiva la seva pròpia política interna de privatització dels serveis de seguretat als territoris palestins ocupats, transferint a contractistes privats i fins i tot a colons tasques de seguretat tradicionalment encarregades als seus cossos policials i militars.
Segons la investigadora de NOVACT, la Dra. Leticia Armendariz, “Israel ha delegat part de les tasques de manteniment de l’ordre públic i seguretat a diverses empreses militars i de seguretat privada – la majoria de nacionalitat israeliana -, però també està cedint competències i responsabilitats a milícies armades de colons finançades pel propi govern i per l’exèrcit “, explica.
El paper de les EMSPs en els territoris ocupats palestins té algunes particularitats que el diferencia d’altres experiències, com pot ser la de l’Afganistan i l’Iraq. La principal singularitat és que el procés de privatització dut a terme per Israel no es basa en la desregulació de l’activitat d’aquestes empreses i d’altres contractistes privats, com els colons, sinó que les llicències i permisos per poder actuar s’han recolzat amb tota una sèrie de lleis nacionals i ordres militars. Aquesta regulació es manté en secret o s’informa de manera deficient i insuficient, segons s’extreu de l’informe.
Per saber-ne més:
