[català i castellà] La nostra lluita es fonamenta en la voluntat de generar aliances. Avui us parlem des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, que impulsa la Comunitat Palestina de Catalunya juntament amb les Organitzacions Contra el Pacte Europeu de Migracions i Asil.

Fa més d’un mes i mig de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza, la xifra de persones assassinades ja supera les 20.031 persones, de les quals més de 8.176 són infants. Hem de recordar que més de 6.000 persones es troben atrapades sota la runa. A Cisjordània, hi ha hagut més de 3.000 detencions arbitràries, entre les quals 200 infants. I el més greu és que hi han estat assassinades 219 persones i 2.850 han estat ferides des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades.

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra i es va convertir en refugiada en zones com la Franja de Gaza.

Cal repetir-ho tantes vegades com calgui: la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les persones palestines. Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara hem d’aturar aquest genocidi; i també és el moment d’assenyalar i denunciar les institucions europees que, amb les seves polítiques racistes i colonials, no només permeten el genocidi a Palestina, sinó que criminalitzen les persones que fugen de la violència i reforcen una Europa, que cada vegada més esdevé una fortalesa que atura, no deixa circular i condemna les persones migrades i refugiades.

En aquests moments, s’està negociant el nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, un acord que definirà les polítiques de frontera de la UE dels propers anys i que la presidència espanyola al Consell europeu està a punt d’anunciar. Si s’aprova, el Pacte blindarà encara més les fronteres, augmentarà i allargarà les detencions sense garanties (fins i tot per a les famílies amb infants majors de 12 anys) i multiplicarà les deportacions. No podem permetre un Pacte que dóna via lliure a les vulneracions de drets humans, que consolida les fronteres com a espais de manca de drets i que legalitza i converteix en norma la violència racista contra les persones migrades.

En la mateixa lògica d’externalització de fronteres que reforça el Pacte, és inadmissible que davant la violència i els atacs indiscriminats a Gaza, la resposta de la Unió Europea sigui accelerar les negociacions amb Egipte per signar un acord que impedeixi la potencial arribada de persones migrades i refugiades de la regió cap a territori europeu. Aquestes polítiques de mort posen en perill la vida de les persones, al veure’s forçades a utilitzar rutes perilloses com la del Mediterrani, on ja han mort més de 28.000 persones des de 2014, mentre intentaven arribar a Europa.

Aquesta Europa colonial i racista ara es posa encara més de manifest amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre del poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que l’Europa Fortalesa, que es fa dir defensora dels Drets Humans, es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida. Des de la Franja de Gaza, el company Belal Aldabbour ens recorda: “si moro, recordeu que jo, nosaltres, érem individus, humans, teníem noms, somnis i fites, i la nostra única culpa va ser que ens van classificar com a éssers inferiors“.

La solidaritat amb Palestina no és només important per al poble palestí, sinó per a tothom. És una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al supremacisme, al colonialisme, al feixisme. I dir prou! I dir ben clar que no els volem a casa nostra ni enlloc!

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, moltes persones de la societat civil estem al costat de Palestina. De la mateixa manera, hem vist a l’Estat espanyol que, amb la firma de més de 700.000 persones per la ILP de Regularización Ya, nosaltres estem amb la regularització de totes les persones migrants, perquè ens beneficia a totes, perquè si els dres no són per a totes les persones, són privilegis exclusius.

És important recordar que, davant de la situació actual a Palestina, hem de continuar als carrers i que la nostra lluita no s’acaba amb quatre dies de treva. Hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar. I el moment de fer-ho és ara.

Davant de l’Europa racista i colonial:

• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que forcin activament un alto al foc immediat i permanent a la Franja de Gaza i que s’aturi el genocidi a Palestina.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que esclareixin la responsabilitat de l’Estat en les deportacions il·legals a menors a Ceuta l’agost de 2021 i la impunitat dels crims comesos a la Massacre de Melilla el 24 de juliol de 2022.
• Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid contra el poble palestí; i permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
• Exigim a la Unió Europea i al seus països membres que aturin immediatament la deriva de les negociacions del Pacte Europeu sobre Migracions i Asil, per tal que garanteixi l’accés a la protecció internacional, el respecte del principi de no devolució, i que faci efectives la solidaritat i la responsabilitat obligatòries i compartides entre tots els estats europeus.

MANIFIESTO 26N / CASTELLÀ

Nuestra lucha se fundamenta en la voluntad de generar alianzas. Hoy os hablamos desde la Coalición Prou Complicitat amb Israel, impulsada por la Comunidad Palestina de Cataluña juntamente con las Organizaciones Contra el Pacto Europeo de Migraciones y Asilo.

Hace más de un mes y medio de la escalada de violencia de Israel contra el pueblo palestino. Israel ha declarado una guerra contra el pueblo palestino, no solo en la Franja de Gaza, en Cisjordania, en Jerusalén y en la Palestina territorial del 48, sino también contra todas las personas palestinas que viven en la diaspora. En el último mes, solo en la Franja de Gaza la cifra de personas asesinadas ya supera las 20.031 personas, de las cuales más de 8.176 son niños y niñas. Debemos recordar que más de 6.000 personas se encuentras atrapadas debajo de los escombros. En Cisjordania, ha habido más de 3.000 detenciones arbitrarias, entre las cuales se cuentan más de 200 niños y niñas; y hablamos de 219 personas asesinadas y 2.850 heridas desde el 7 de octubre. Es importante recordar que, antes del 7 de octubre, el 2023 ya se consideraba el año más sangriento desde la segunda Intifada, con más de 180 personas asesinadas.

En la actualidad, hay más de 1 millón y medio de personas palestinas que se han visto obligadas a abandonar sus hogares. Las fotografías que nos llegan de familias enteras caminando hacia el sur de la Franja de Gaza, donde también son bombardeadas por Israel, nos evocan el año 1948, cuando se produjo la Nakba (catástrofe en árabe), cuando más del 75% de la población palestina fue expulsada de su tierra, convirtiéndose en refugiada en zonas como la Franja de Gaza.

Se tiene que repetir tantas veces como sea necesario: la violencia de la ocupación, la colonización y el apartheid son contra todas las personas palestinas. Los horrores son innumerables y es imposible describirlos todos en un manifiesto. Las personas palestinas nos dicen que ahora es el momento de actuar, que ahora debemos parar/detener este genocidio. También es el momento de señalar y denunciar las instituciones europeas que, con sus políticas racistas y coloniales, no solo permiten el genocidio en Palestina sino que criminalizan a las personas que huyen de la violencia y refuerzan una Europa fortaleza que condena a las personas migradas y refugiadas.

En estos momentos, se está negociando un nuevo Pacto Europeo de Migraciones y Asilo, un acuerdo que definirá las políticas de frontera de la UE de los próximos años y que la presidencia española en el Consejo europeo está a punto de anunciar. Si se aprueba, el Pacto blindará aún más las fronteras, aumentará y extenderá las detenciones sin garantías (incluso en el caso de familias con niños/niñas mayores de 12 años) y multiplicará las deportaciones. No podemos permitir un Pacto que da via libre a las vulneraciones de derechos humanos, que consolida las fronteras como espacios de falta de derechos y que legaliza y convierte en norma la violencia racista contra las personas migradas.

En la misma lógica de externalización de fronteras que refuerza el Pacto, es inadmisible que ante la violencia y los ataques indiscriminados en Gaza, la respuesta de la UE sea acelerar las negociaciones con Egipto para firmar un acuerdo que impida la potencial llegada de personas migradas y refugiadas de la región hacia territorio europeo. Estas políticas de muerte ponen en peligro la vida de las personas, al verse forzadas a utilizar rutas peligrosas como la del Mediterráneo, donde ya han muerto más de 28.000 personas desde el 2014, mientras intentaban llegar a Europa.

Esta Europa colonial y racista ahora se pone aún más de manifiesto con la doble vara de medir de la Comisión Europea que, ante la masacre del pueblo palestino, sigue hablando del “derecho de Israel a defenderse”, a pesar de que no está incluido en el derecho internacional. Resulta escandaloso que la Europa Fortaleza, que hace bandera de los derechos humanos, se movilice para acoger a las personas refugiadas ucranianas, mientras acosa y persigue a las personas del Sur Global que buscan refugio y acogida. Desde la Franja de Gaza, el compañero Belal Aldabbour nos recuerda que: “si muero, recordad que yo, nosotros, éramos individuos, humanos, teníamos nombre, sueños y hitos; y nuestra única culpa fue que nos clasificaron de seres inferiores.”

La solidaridad con Palestina no es solo importante para el pueblo palestino, sino para todas las personas. Es una lucha compartida para nuestros derechos, para vivir con dignidad en cualquier lugar del mundo; es mirar a la cara al racismo, al supremacismo, al colonialismo, al fascismo y decir basta, que no los queremos en nuestra casa ni en ningún lugar. Tal como hemos visto en las calles de muchas ciudades del mundo, muchas personas de la  sociedad civil, estamos con Palestina. De la misma manera, en el Estado español hemos visto, con la firma de más de 700.000 personas para la ILP de Regularización Ya, que estamos a favor de la regularización de todas las personas migradas, porque nos beneficia a todas las personas. Porque si los derechos no son para todas las personas, son privilegios exclusivos.

Es importante recordar que, ante la situación actual en Palestina, debemos continuar en las calles y que nuestra lucha no se termina con cuatro días de tregua. Hemos de ser conscientes que cuando los bombardeos paren en la Franja de Gaza, la opresión del régimen colonial continuará vigente en Palestina. Debemos obligar a los gobiernos a actuar y ahora es el momento de hacerlo.

Delante de la Europa racista y colonial:

• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que presionen activamente para conseguir un alto al fuego inmediato y permanente en la Franja de Gaza, y que detengan el genocidio en Palestina.
• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que suspendan el comercio de armas con Israel y la cooperación militar y de seguridad.
• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que rompan todas las relaciones con Israel.
• Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea que esclarezcan la responsabilidad del Estado en las deportaciones ilegales de menores en Ceuta en agosto de 2021 y la impunidad de los crímenes cometidos en la Masacre de Melilla el 24 de julio de 2022.
• Exigimos a la Unión Europea que sancione a Israel con el fin de terminar con la ocupación, el colonialismo y el apartheid contra el pueblo palestino, y permita y asegure el derecho al retorno para los 8 millones de personas palestinas refugiadas.
• Exigimos a la Unión Europea y a los países miembros que detengan de inmediato la deriva de las negociaciones del Pacto Europeo sobre Migraciones y Asilo, para garantizar el acceso a la protección internacional, el respeto al principio de no devolución, y que se haga efectivas la solidaridad y la responsabilidad obligatorias y compartidas entre todos los estados europeos.

Aquest proper 27 i 28 de novembre, els caps d’Estat i govern dels 42 països que configuren la Unió per la Mediterrània (27 de la UE i 15 del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient) es trobaran a Barcelona convidats pel president Pedro Sánchez, qui té la Presidència Europea fins al desembre, en una reunió que estarà marcada per la situació a Palestina. El moviment de solidaritat amb Palestina de Catalunya, impulsat per la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, amb el suport de més de 300 entitats catalanes i en col·laboració amb el moviment antiracista i migrant contra l’Europa Fortalesa, està treballant en l’organització d’accions que volem que reforcin la solidaritat amb Palestina i tinguin un fort impacte en l’opinió pública global i en els centres de poder d’Europa.

 

25 de novembre: trobada d’activistes

Trobada d’activistes i organitzacions solidàries amb Palestina

26 de novembre: Manifestació unitària

Manifestació unitària 12h “Aturem el Genocidi a Palestina. Contra l’Europa racista i colonial”

27 de novembre: cimera social

Cimera social. Per una Pau justa a la Mediterrània

Més informació a: https://www.palestina.cat

 

Fa més d’un mes de l’escalada de violència d’Israel contra tot el poble palestí. Israel ha declarat una guerra contra el poble palestí, no només a la Franja de Gaza, a Cisjordània, a Jerusalem i a la Palestina del 48, sinó també contra totes les persones palestines que viuen a la diàspora. En l’últim mes, només a la Franja de Gaza la xifra de persones assassinades ja supera a les 11.000 persones, de les quals més de 4.500 són infants. Des del 7 d’octubre, Israel ha aniquilat a famílies senceres que han desaparegut del registre civil i, en alguns casos, s’han hagut de signar certificats de defunció, fins i tot abans de firmar el certificat de naixement d’un nadó. 

Fa una setmana, infants palestins van convocar una roda de premsa llançant una crida al món perquè s’aturi aquest genocidi, demanant-nos a nosaltres -la comunitat internacional- que actuem, amb un missatge clar: “volem viure”. 

En l’actualitat, ja hi ha més d’1 milió i mig de persones palestines que s’han vist obligades a abandonar casa seva. Les fotografies que ens arriben de famílies senceres caminant cap al sud de la Franja de Gaza, on també són bombardejades per Israel, ens evoquen l’any 1948, quan es va produir la Nakba (catàstrofe en àrab), quan més del 75% de la població palestina va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiada en zones com la Franja de Gaza. La Nakba va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el seu projecte sionista contra la població indígena palestina, una neteja ètnica que continua perpetrant avui mateix. 

Repetim, la violència de l’ocupació, la colonització i l’apartheid és contra totes les palestines, no només a la Franja de Gaza. A Cisjordània, hi ha hagut més de 2.500 detencions arbitràries en l’últim mes i parlem de 176 persones assassinades des del 7 d’octubre. És important recordar que, abans del 7 d’octubre, el 2023 ja es considerava l’any més sagnant des de la segona Intifada, amb més de 180 persones assassinades. Israel continua assaltant poblacions palestines a les nits, com va fer el passat dimecres a Nablus i a Jenin. Van ser assassinades 15 persones a Jenin, després d’un assalt de més de 24 hores. La violència no només ve de part de les forces de l’ocupació, sinó també dels colons. Hem vist també com el ministre Ben Gvir ha entregat obertament armes als colons que viuen, de manera il·legal, a Cisjordània. 

A la Palestina del 48, Israel ha declarat l’estat d’emergència. I reprimeix i discrimina encara més a les palestines i a tothom que mostra la seva solidaritat, ja sigui a través de les xarxes socials o manifestant-se en protestes que estan sent repetidament prohibides. Israel inclús està detenint a antics membres de la Knesset -el parlament israelià-, només per mostrar la seva oposició amb la massacre de la Franja de Gaza.

Els horrors són innumerables i es fa impossible descriure’ls tots en un manifest. Les persones palestines ens diuen que ara és el moment d’actuar, que ara és el moment d’aturar aquest genocidi. 

Estem sent testimonis d’un genocidi perpetrat per Israel amb total impunitat a la Franja de Gaza. Què més ha de fer Israel i fins a quin punt ha d’arribar perquè tingui conseqüències? Quantes bombes més han de llançar sobre la Franja de Gaza? Quantes persones més han de morir perquè s’actuï i s’aturi el genocidi? Amb tota la intenció, Israel està bombardejant escoles, centres de culte, hospitals, ambulàncies, universitats. I ho fa i ho retransmet en directe a les nostres televisions. Ho fa i continua ignorant la crida del món sencer perquè s’arribi a un alto el foc immediat. Davant del govern i la societat més extremista de la història, veiem que les paraules no són suficients, sinó que calen accions concretes per part de qui té poder decisori i pot aturar aquest genocidi.

En el context profundament colonial, racista i islamòfob que vivim, que normalitza i deshumanitza les morts palestines, Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, de colonització i d’ocupació, tal com han reiterat aquests dies diferents organismes de les Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). Tot i ser el govern israelià un govern obertament racista i d’extrema dreta, la UE encara considera Israel com un soci estratègic i els EUA els aporta mil milions de dòlars en ajuda militar. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol va adquirir el 3 d’octubre d’enguany, míssils Spike – míssils que sabem que s’han utilitzat a la Franja de Gaza des del 7 d’octubre – per un valor de 700 milions d’euros.

L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la Comissió Europea que, davant de la massacre patida pel poble palestí, continua parlant del “dret d’Israel a defensar-se”, tot i no ser inclòs en el dret internacional. Resulta escandalós que Europa Fortalesa es mobilitzi per acollir les persones refugiades ucraïneses, mentre assetja i persegueix les persones del Sud Global que busquen refugi i acollida.

Des del 1948 fins a l’actualitat, 75 anys després, seguim proclamant: “No en el nostre nom”. Cada cop hi ha més veus, sindicats, organitzacions, partits polítics que se sumen a la nostra crida perquè s’acabi el genocidi del poble palestí. Però hem de ser moltes més persones que aixequem la veu. Si les institucions callen, la societat civil ha d’omplir aquest silenci amb accions constants que qüestionin aquest silenci i facin reaccionar davant de tanta injustícia i impunitat. 

La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista, segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part continua deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, és representat com a terrorista, bàrbar, com a animals no mereixedors de protecció internacional. Als treballadors de la Franja de Gaza, que Israel havia retingut durant setmanes al territori palesti del 48, va retornar-los a Gaza amb cintes numèriques enganxades als turmells. 

Entre la complicitat de les institucions europees, que callen i elogien Israel, i els mitjans que silencien les veus palestines, a les quals se les nega a que puguin explicar-se amb noms i cognoms, s’aplana el terreny perquè es produeixi un genocidi televisat, retransmès en directe. 

La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.

Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Des de fa un mes, Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat, combustible ni medicaments. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones densament poblades a la Franja de Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània, Jerusalem i a la Palestina del 48. En les últimes setmanes Israel també ha bombardejat Síria i el Líban.

Els atacs no s’acaben aquí, sinó que les persones palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees també estan sent durament reprimits. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí, criminalitzant i perseguint símbols palestins a l’espai públic, silenciant diputades palestines a EEUU i acomiadant treballadores que mostren qualsevol mena de suport amb el poble palestí. 

La solidaritat amb Palestina no és només important pel poble palestí, sinó per a totes nosaltres. Aquesta és una lluita compartida pels nostres drets, per viure amb dignitat a qualsevol indret del món; és mirar a la cara al racisme, al colonialisme, al feixisme i dir prou. Sabem molt bé que Palestina és el laboratori on l’espionatge, l’autoritarisme i la repressió que comença i s’assaja a Palestina, després arriba i s’estén per Europa. Un projecte colonial com el sionista, que ataca el sistema de les Nacions Unides i dels drets internacionals, implica un risc per a totes les persones i per a tots els nostres drets. 

Tal com hem vist als carrers de moltes ciutats d’arreu del món, cada cap de setmana, nosaltres,  la societat civil, estem al costat de Palestina. Hem de continuar als carrers, exigint no només un alto el foc, sinó l’embargament militar d’Israel, la fi de l’ocupació i l’apartheid, perquè hem de ser conscients que quan s’aturin els bombardejos a la Franja de Gaza, l’opressió del règim colonial continuarà vigent a Palestina. Hem d’obligar els governs a actuar i a fer-ho ara.

És per això que davant del genocidi que està cometent Israel:

• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. 
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
• Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que trenquin totes les relacions amb Israel.
• Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid del poble palestí. I permeti i asseguri el dret de retorn per als 8 milions de persones palestines refugiades.
• Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com una regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
• Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.

Boicot a Israel!

Visca Palestina lliure!