29-Octubre. Concentracions davant l’atac terrestre a Gaza

ATUREM EL GENOCIDI A PALESTINA
Prou comerç d’armes amb Israel

Divendres al vespre Israel va tallar tota comunicació amb Gaza. Pel poc que arriba, sabem que Israel està bombardejant més que mai. Israel ja ha assassinat a més de 7.700 palestines a Gaza, de les quals 3.595 són infants. A més, es calcula que més de 2.000 persones estan atrapades sota les runes. Més de 20.000 ferides, que ja no poden rebre tractament mèdic, perquè israel ha tallat
tota electricitat i els hospitals ja no tenen material. El sistema mèdic està totalment col·lapsat. Pares i mares de Gaza estan escrivint els noms dels seus fills i filles als braços. “Per a que el món sàpiga”, diuen, per a que sigui més fàcil identificar-les si les mata l’exèrcit israelià.

Mentrestant a Cisjordània el Ministre d’Interior està repartint rifles d’assalt a colons que no paren d’atacar a palestines i ja han assassinat a més de 100 en les tres últimes setmanes. La situació sobre el terreny no para d’empitjorar mentre que Israel reforça el seu règim d’apartheid i colonialista a tots els nivells.

Davant l’augment de violència d’Israel és urgent que seguim sortint als carrers mobilitzant-nos, fent pressió a l’opinió pública i exigint a les institucions que aturin el genocidi a Gaza i l’apartheid i el colonialisme a Palestina. Hem d’estar al costat correcte de la història. Les palestines ens ho demanen.

Vivim en un context profundament colonial, racista i islamòfob que normalitza les morts palestines. Israel porta 75 anys cometent crims contra el poble palestí, aplicant un règim d’apartheid, colonització i ocupació, tal i com ho reconeixen Human Rights Watch, Amnistia Internacional i relators de la Nacions Unides. Això és gràcies a la complicitat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i de la Unió Europea (UE). La UE segueix considerant Israel, tot i ser un govern extremadament racista i d’extrema dreta, com un soci estratègic, i els EUA els aporta mil milions de dòlars en ajuda militar. Sense anar més lluny, el govern de l’Estat espanyol ha autoritzat l’exportació d’armes a Israel per un valor de 137 milions d’euros des de l’any 2000.

L’Europa colonial es posa de manifest una vegada més amb la doble vara de mesurar de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, que qualifica els atacs de Rússia contra Ucraïna de “terror”, però dona suport incondicional a Israel en la seva massacre del poble palestí i criminalitza tota forma de resistència palestina. De la mateixa manera l’Europa Fortalesa
es mobilitza per acollir les refugiades ucraïneses mentre assetja i persegueix les refugiades no blanques del Sud Global.

Les que firmem aquest manifest diem: “No en el nostre nom”.

 

La majoria dels mitjans de comunicació amplifiquen la propaganda sionista segons la qual “Israel té dret a defensar-se”, equiparant ocupat i ocupant. Una bona part estan deshumanitzant el poble palestí que, amb una mirada racista, representen com a terroristes, bàrbars, animals i no mereixedors de protecció internacional. Així, s’aplana el terreny per a un genocidi.

La història ens ha ensenyat “mai més, enlloc, contra ningú”, i això també inclou el poble palestí.

Des de l’any 2007, Israel bloqueja la Franja de Gaza, controlant tot el que entra i surt per terra, mar i aire. Imposant un càstig col·lectiu encara més fort, des de fa uns dies Israel ha accentuat el bloqueig i no està deixant entrar aigua, menjar, electricitat ni medicaments i ha bombardejat l’única frontera per on podien fugir algunes palestines. Israel bombardeja amb fòsfor blanc zones
densament poblades a Gaza. L’ocupació militar i la repressió ferotge es reforça a Cisjordània i Jerusalem. En els últims dies Israel també bombardeja Síria i el Líban.

Les palestines a la diàspora i els moviments de solidaritat que s’estan organitzant en ciutats europees estan sent reprimides. Fins al punt que s’estan prohibint manifestacions en defensa del poble palestí.

La Nakba (catàstrofe en àrab) va ser la neteja ètnica que l’any 1948 va perpetrar Israel i el moviment sionista contra la població indígena palestina. El 75% de la població va ser expulsada de la seva terra, convertint-se en refugiades, i més de 400 pobles van ser arrasats. Molts d’aquests refugiats van anar a Gaza. Avui, les declaracions explícites del govern israelià anuncien de
manera impune una nova Nakba, sense que cap estat faci prou per aturar-ho. Ja hi ha 47 famílies senceres que han estat massacrades a Gaza pels bombardejos israelians i han desaparegut del registre civil. Hem d’obligar els governs a actuar.

Davant del genocidi que està cometent l’Estat d’Israel:
– Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea un alto al foc immediat.
– Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea l’establiment de corredors humanitaris per a que entrin aliments i medicaments a Gaza.
– Exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea que suspenguin el comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.
– Exigim a la Unió Europea que sancioni Israel per acabar amb l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid al poble palestí i permeti el dret de retorn dels 8 milions de persones palestines refugiades.
– Exigim a la Generalitat de Catalunya que deixi de considerar Israel com a regió estratègica a ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.
– Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que suspengui l’agermanament amb Tel-Aviv.

Boicot Israel!
Visca Palestina lliure

 

Concentracions convocades el 29 d’octubre a les 17h davant dels ajuntaments

La Seu
Terrassa
Sabadell
Vic
Manlleu
Molins de rei
Sant Feliu de llobregat
Sant Just Desvern
Hospitalet de llobregat
Badalona
Olesa de Montserrat (Falta cartell)
Granollers
Blanes
Barcelona
Sant Boi
Vilanova i la Geltrú
Cornellà de Llobregat
Moià
Arenys de Munt
Tarragona
Esplugues de Llobregat
Tortosa
Cardedeu
Centelles
Vilafranca del Penedès
Cerdanyola del Vallès
Santa Coloma de Cervelló
Olot
Artés
Moncada i Reixac
La Roca del Vallès
Manresa
Sitges
Sant Joan Despí
Lleida
Abrera
La Bisbal d’Empordà
Ripoll
Mataró
Gavà
Prats de Lluçanès

[AJORNAT] Participa a la 2a PART de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

Donada la situació que s’està visquent a Palestina aquestes setmanes, amb tot el moviment de solidaritat volcat en la comunicació i la incidència política en defensa del poble Palestí, hem decidit ajornar o posposar sine die la 2a PART de la Formació Feminismes Situats a Palestina que havia de tenir lloc aquest dijous. Més endavant buscarem una nova data amb la formadora i us contactarem de nou esperant que pugueu participar. Si teniu cap comentari, pregunta o el que sigui, no dubteu a contactar-nos.


El proper dijous 27 de Maig la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona part de la sessió sobre feminismes situats a Palestina dins del cicle
‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’.

📆 Dijous 27 de maig
⌚ A les 18h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dijous 27 de maig a les 18h tindrà lloc la segona part de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina’ que vam iniciar el passat 10 d’abril. Aquesta sessió forma part del cicle de seminaris Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ que estem realitzant en format virtual.

En aquesta segona part, abordarem els impactes que ha tingut l’onegeització sobre els feminismes i sobre el moviment de dones a Palestina. Així començarem la sessió amb un repàs breu d’allò tractat a la primera sessió (per facilitar la participació de persones que no hi van poder assistir), i després una activista del Moviment de dones Palestines Alkarama, de l’associació Comunitat Palestina i de la CPCI, abordarà des d’una perspectiva crítica el paper de les organitzacions internacionals i locals que treballen a Palestina en projectes de gènere i de cooperació al desenvolupament. Per a fer-ho, Serra recorrerà a diferents postulats i perspectives d’autores palestines i feministes postcolonials. Veurem, per una banda, com aquestes autores han problematitzat discursos molt estesos dirigits a “l’empoderament” de les dones que sovint es produeixen des d’una perspectiva orientalista i colonial. Veurem també quines respostes s’han dut a terme des dels moviments socials de base en l’actualitat i des de l’acadèmia feminista postcolonial. Per acabar la sessió, facilitarem un espai ampli de debat col·lectiu enfocat a la pràctica per reflexionar al voltant de com treballem la temàtica, des d’on ho fem, amb quines pràctiques, etc., de cara a revisar el paper d’activistes i treballadores i de les respectives organitzacions, amb vistes a treballar per millorar-lo. 

Les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina 

[Vídeoconferència] El proper dissabte 10 d’abril la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona formació del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, centrada en els feminismes a Palestina

📆 Dissabte 10 d’abril
⌚ A les 12h a través de zoom
🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari

El proper dissabte 10 d’abril a les 12h reprenem el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ en format virtual. Després de la primera sessió celebrada el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida, celebrem el segon webinar: Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa, oberta, que anirà a càrrec d’una companya activista d’Alkarama, de Comunitat Palestina i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i una segona part de caràcter més intern i participatiu que serà només per a membres de CPCI i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina i al moviment feminista d’arreu de Catalunya.

El paper de les dones palestines ha estat clau en la lluita contra l’ocupació de l’Estat israelià. Han estat presents en organitzacions internacionals en defensa dels drets humans des d’abans de 1948, organitzant vagues i sabotatges, assumint posicions com a milicianes, una gran xarxa de comitès d’autoorganització popular durant la Primera Intifada, creant comitès de dones i sindicats, organitzant-se des dels barris, pobles i camps de refugiades. La seva implicació en la producció i reproducció de la vida ha estat indiscutible per sostenir les famílies en temps d’aïllament, de fam i de guerra imposada per l’Estat d’Israel.

És per això que des de les entitats organitzadores de la sessió apostem per aproximar-nos al moviment feminista palestí, a les seves reivindicacions i resistències, per ampliar la mirada més enllà de les propostes feministes que es gesten a occident. Volem repensar l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, per qüestionar les dinàmiques colonials i islamofòbiques que imperen a les nostres societats, per despatriarcalitzar també la solidaritat internacionalista, i per entendre que no podem defensar la llibertat de les dones sense defensar la llibertat dels pobles, sense defensar la terra.

Tal com la pròpia ponent ens explica, durant la sessió “veurem de la mà de les autores feministes palestines com des de la creació de coneixement i els activismes han teoritzat de forma crítica sobre els moviments feministes i de dones a Palestina, posant especial atenció a dos processos i espais d’empoderament produïts pel moviment de dones en dos moments claus a nivell polític i històric: la Primera Intifada i els Acords d’Oslo. Analitzarem com aquests dos moments concrets van produir diferents formes d’emancipació social i política i d’una consciència i un moviment feminista Palestina”.

I continua, “analitzarem com hi ha hagut un viratge entre formes de lluita feminista anticapitalista, de base i anti colonial, a un model neoliberal més individual i professionalitzat mobilitzat per l’agenda internacional. Durant la sessió revisarem de forma crítica com des de la cooperació i els organismes internacionals s’ha instrumentalitzat la categoria de gènere en ares de “l’apoderament ” de les dones i quins efectes ha tingut de cara al colonialisme israelià“. I finalment, “veurem finalment quin impacte sobre el moviment de dones i feminista ha tingut l’agenda neoliberal, i com des dels feminismes a Palestina s’hi ha donat resposta en el passat i avui en dia.”

Tot això, diu la ponent de la xerrada, ens ajudarà a “apropar-no als debats que s’estan duent a terme des de Palestina en relació a com repensar de forma crítica la solidaritat des d’una perspectiva anticolonial i antiracista“.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

La justicia española se alinea con el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y reconoce el derecho al BDS como parte de la libertad de expresión

Gran revés a los lobbies sionistas que intentan silenciar la solidaridad con Palestina y el #BDS

Hoy la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), coordinadora estatal que engloba más de 40 organizaciones que trabajamos por la causa palestina, celebramos que la Audiencia Provincial de Valencia haya archivado el caso de #DefensemDDHH, validando la campaña #BDS como una herramienta de acción política.

La semana pasada B’tselem la organización israelí más grande en la defensa  de los Derechos Humanos afirmó aquello que hace décadas que dicen organizaciones palestinas: Israel es un estado de apartheid. Hace más de setenta años que el pueblo palestino resiste a las prácticas colonialistas de Israel desde la diáspora, bajo bloqueo u ocupación militar o bajo políticas discriminatorias. Uno de los actos constitutivos del crimen de apartheid es la persecución de las organizaciones y las personas que se oponen al apartheid privandoles de derechos y libertades fundamentales.

Cuanto más crece la campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones a Israel, cada vez son más las instituciones, empresas, artistas y organizaciones que deciden no tener vínculos con el apartheid israelí, también crecen los ataques del estado israelí en alianza con la extrema derecha, contra las activistas en solidaridad con el pueblo palestino.

Uno de los casos más flagrantes de estos ataques ha sido hacia las compañeras de #DefensemDDHH donde la acusación pedía 9 años de prisión por poner en marcha un debate público sobre la contratación del cantante Matisyahu, defensor de los crímenes de guerra de Israel, al festival europeo de reggae Rototom Sunsplash que tuvo lugar en Benicassim el año 2015. Está claro que a través de la criminalización pretenden silenciar la solidaridad con el pueblo palestino. Pero no lo han conseguido. Y no lo conseguirán.

El archivo del caso #DefensemDDHH representa un paso muy importante contra el intento del estado de Israel de criminalizar a todas aquellas personas y entidades solidarias con Palestina que denuncian las políticas israelíes y el sistema de apartheid. Israel muy peligrosamente manipula el antisemitismo para intentar desactivar las críticas a su sistema de apartheid, haciendo así más difícil identificar el verdadero antisemitismo. En junio de este mismo año el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ya reconoció el derecho al boicot como parte de la libertad de expresión: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentencia también afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podemos normalizar las relaciones con el apartheid y la discriminación israelí como si no pasara nada. Exigir la rendición de cuentas por crímenes de guerra y lesa humanidad no es discriminar, es una obligación moral y legal.

También es una victoria para los movimientos antirrepresivos que luchan contra criminalizaciones injustas en todo el estado.

Desde 2016 cuando se interpuso la querella hemos pasado años de sufrimiento, dolor y cansancio. En primera piel las encausadas han arrastrado las preocupaciones de quienes pueden entrar a prisión, perder la custodia de hijas, ser denegadas de permisos de trabajo…

Las encausadas afirman que “A pesar del desgaste, hemos encontrado fuerza en la colectividad. Inspirándonos en las palestinas no nos hemos rendido. Hemos sido las propias  encausadas junto con sus abogadas las que hemos liderado la campaña. A nuestro alrededor han estado los colectivos de BDS de todo el estado español y otras muchas organizaciones y movimientos en solidaridad con los derechos humanos y en contra la represión. Juntas, una vez más, hemos desmontado la hipocresía del estado de Israel; hemos evidenciado cómo Israel intenta utilizar procesos judiciales y los derechos humanos para defender el apartheid.”

Finalmente la justicia se ha impuesto  y se ha archivado la causa dando la razón a las activistas de BDS País Valencià y BDS Catalunya que defienden que hacer uso del BDS para luchar por los derechos del pueblo palestino es legítimo. Hoy lo celebramos y nos llenamos de fuerza y determinación para continuar luchando defendiendo la libertad del pueblo palestino. En este marco queremos aprovechar para reconocer la fuerza del movimiento palestino de Boicot, Desinversiones y Sanciones y el legado del cual surge esta campaña, basada en aquellas experiencias de lucha en todo el mundo contra el colonialismo, el racismo y los diferentes sistemas de opresión sobre los pueblos. Seguimos y seguiremos trabajando por los derechos del pueblo palestino hasta que haya justicia, libertad y equidad para todas.

Hoy, celebramos y cogemos aire. La lucha sigue.

What do you want to do ?

New mail

La justícia espanyola s’alinea amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i reconeix el dret al BDS com a part de la llibertat d’expressió

Gran revés als lobbies sionistes que intenten silenciar la solidaritat amb Palestina i el #BDS

Avui la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), la coordinadora estatal que engloba més de 40 organitzacions que treballem per la causa palestina, celebrem que l’Audiència Provincial de València hagi arxivat el cas de #DefensemDDHH, validant així la campanya #BDS com una eina legítima d’acció política.

La setmana passada B’tselem l’organització israeliana més gran de drets humans va afirmar el que fa dècades que diuen organitzacions palestines: Israel és un estat d’apartheid. Fa més de setanta anys que el poble palestí resisteix a les pràctiques colonialistes d’Israel des de la diàspora, sota bloqueig o ocupació militar o sota polítiques discriminatòries. Un dels actes constitutius del crim d’apartheid és la persecució de les organitzacions i les persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals.

Com més creix la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel i cada cop són més les institucions, empreses, artistes i organitzacions que decideixen no tenir vincles amb l’apartheid israelià, també creixen els atacs de l’estat israelià amb les seves aliades d’extrema dreta cap a activistes en solidaritat amb el poble palestí.

Un dels casos més flagrants d’aquests atacs ha estat el de les companyes de #DefensemDDHH on l’acusació demanava 9 anys de presó per engegar un debat públic sobre la contractació del cantant Matisyahu, defensor dels crims de guerra d’Israel, al festival europeu de reggae Rototom Sunsplash que va tenir lloc a Benicassim l’any 2015. És clar que a través de la criminalització pretenen silenciar la solidaritat amb el poble palestí. Però no ho han aconseguit. I no ho aconseguiran.

L’arxivament del cas #DefensemDDHH representa un pas molt important en contra de l’intent  de l’estat d’Israel de criminalitzar a totes aquelles persones i entitats solidàries amb Palestina que denuncien les polítiques israelianes i el sistema d’apartheid. Israel molt perillosament manipula l’antisemitisme per intentar desactivar les crítiques al seu sistema d’apartheid, fent-ho així més difícil identificar el vertader antisemitisme. Al juny d’aquest mateix any el Tribunal Europeu de Drets Humans ja va reconèixer el dret al boicot com a part de la llibertat d’expressió: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, en principio bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.

La sentència també afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podem normalitzar les relacions amb l’apartheid i la discriminació israeliana com si no passés res. Exigir la rendició de comptes per crims de guerra i lesa humanitat no és discriminar, és una obligació moral i legal.

També és una victòria pels moviments antirepressius que lluiten contra criminalitzacions injustes a tot l’estat.

Des del 2016 quan es va interposar la querella hem passat anys de patiment, dolor i cansament. En primera pell les encausades han arrossegat les preocupacions de qui pot entrar a presó, perdre la custòdia de filles, ser denegades de permisos de treball…

Les encausades afirmen que “Tot i el desgast, hem trobat força en la col·lectivitat. Inspirant-nos en les palestines no ens hem rendit. Hem estat les mateixes encausades junt amb les seves advocades que hem liderat la campanya. Al nostre voltant han estat els col·lectius de BDS de tot l’estat espanyol i moltes altres organitzacions i moviments en solidaritat amb els drets humans i en contra la repressió. Juntes, un cop més, hem desmuntat la hipocresia de l’estat d’Israel; hem evidenciat com Israel intenta utilitzar processos  judicials i els drets humans per defensar l’apartheid.”

Finalment la justícia s’ha fet valdre i s’ha arxivat la causa donant la raó als activistes de BDS País Valencià i BDS Catalunya que fer ús del BDS per lluitar pels drets del poble Palestí és legítim. Avui ho celebrem i ens omplim de força i determinació per continuar lluitant. És en aquest marc que volem aprofitar per reconèixer la força del moviment palestí de Boicot, Desinversions i Sancions i el llegat del qual sorgeix aquesta campanya, basada en aquelles experiències de lluita arreu del món contra el colonialisme, el racisme i els diferents sistema d’opressió sobre els pobles. Seguim i seguirem treballant pels drets del poble palestí fins que hi hagi justícia, llibertat i equitat per a totes.

Avui, però, celebrem i agafem aire. La lluita continua.

What do you want to do ?

New mail

La Generalitat de Catalunya ignora el dret internacional promovent les relacions entre la Unió Europea i Israel.

Hem estat coneixedores d’un projecte amb fons europeu, anunciat al web de la Generalitat de Catalunya, que busca fomentar la Unió Europea a l’estat d’Israel. La licitació està oberta fins al 10 de setembre i compta amb un pressupost de 950.000€.

L’anunci destaca varis objectius del projecte, entre els quals hi ha el d’implementar una campanya de comunicació digital per a joves a Israel, marcar el dia d’Europa produint esdeveniment culturals a alguna ciutat israeliana per celebrar les cultures europees i les relacions UE-Israel, i organitzar jornades d’informació per a autoritats locals israelianes sobre els programes de la UE.

Acompanyant aquest text, la Generalitat ha escollit una foto de Jerusalem com si representés l’estat d’Israel.

Aquest projecte no és només altament preocupant perquè, un cop més, la Generalitat busca promoure un estat d’apartheid, el qual hauria de ser aïllat fins a que respecti els drets del poble palestí en comptes de ser premiat; sinó perquè queda clar que la Generalitat desconeix, o ignora, no només el dret internacional, sinó el propi posicionament de la Unió Europea (la qual finança aquest projecte) sobre l’estat d’Israel, la seva ocupació il·legal sobre el poble palestí i la situació de la ciutat de Jerusalem.

La Unió Europea, de la mateixa manera que les Nacions Unides, no reconeix la sobirania d’Israel sobre Jerusalem, estableix que Jerusalem Est està ocupada i demana que es posi fi a la ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i als Alts del Golan.

Perquè llavors la Generalitat de Catalunya, en contra de tot consens internacional, i aliant-se amb les polítiques de Trump, escull mostrar territori ocupat com a representació de l’estat d’Israel?

No és la primera vegada que la Generalitat de Catalunya es nega a informar correctament de les greus violacions de dret internacional per part d’Israel. ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa– organisme que depèn del govern de la Generalitat de Catalunya, tot i les  greus vulneracions dels drets humans i el dret internacional ja esmentades, segueix considerant a Israel com una regió estratègica i promocionant les relacions comercials amb aquest estat. ACCIÓ tampoc menciona la ocupació d’Israel reconeguda pel dret internacional. D’aquesta manera, la institució està faltant al compliment de la deguda diligència i coadjuvant a una situació de vulneració permanent de drets humans. D’una banda, perquè l’acció empresarial promoguda sobre territoris ocupats implica en si mateixa una violació al dret internacional i afecta a les poblacions que es troben allí. D’altra banda, convida a les empreses catalanes a invertir a un territori on es produeixen violacions als drets humans i, en conseqüència, també estarien incomplint la deguda diligència.

L’estat d’Israel només pot mantenir el seu règim d’apartheid i impunitat gràcies al suport internacional de governs i empreses.

Ens seguim preguntant perquè la Generalitat de Catalunya segueix promovent informació errònia de l’estat d’Israel. Perquè busca estrènyer vincles diplomàtics i comercials amb un dels estats del món més sancionats per Nacions Unides per vulnerar els drets humans. Un estat que porta més de 70 anys desobeint de manera sistemàtica les resolucions d’aquest organisme internacional, que li demanen acabar amb el seu règim d’ocupació, segregració i d’apartheid contra el poble palestí.

[Videoconferència]: L’Estat d’Israel i la militarització de la vida

El proper 6 de juny la Coalició Prou Complicitat amb Israel organitza la primera d’un seguit de formacions dins del cicle Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció

 

Dissabte 6 de juny

A les 11h a través de zoom

Inscripcions a través d’aquest formulari

 

Israel és l’actor clau d’un conflicte armat que dura més de seixanta anys i que té importants repercussions per a l’estabilitat regional i mundial. Israel s’ha convertit en un dels Estats més militaritzats del món en tots els seus aspectes socio-polítics. El país se situa en l’avantguarda de la tecnologia militar moderna i la guerra: en els camps relacionats amb la contrainsurgencia, contra el terrorisme i la guerra urbana o, en resum, en la guerra contra el poble. 

 

En opinió de molts juristes i autors, les exportacions d’armes a Israel violen la llei vigent. Per tant, aquestes exportacions d’armes podrien considerar-se il·legals. No obstant això, les relacions militars entre Espanya i altres països amb Israel no es redueixen només a les exportacions d’armes que es realitzen i la polèmica que les envolta. Les relacions entre aquests països i Israel són, de fet, molt més àmplies i complexes. Hi ha altres àrees militars que, sense estar subjectes a mecanismes de control, presenten controvèrsies, no només des del punt de vista legal, sinó també des del punt de vista ètic, des d’una perspectiva basada en els drets humans i la cultura de pau.

 

És important conèixer, de quina manera Israel és el model d’un país que ha militaritzat tots els aspectes de la seva política, fins al punt de militaritzar la vida de totes les persones i, especialment, del poble palestí, per tal de poder dirigir denúncies i construir estratègies enfocades a reivindicar el dret dels pobles a viure lliures de violència.

 

Aquesta primera sessió constarà, doncs, de dues parts: una primera part formativa, oberta a càrrec d’Alejandro Pozo, expert en ajuda humanitària, conflictes i seguretat i investigador del Centre Delàs, i una segona part de caràcter intern i participatiu que serà només per a membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i activistes per Palestina d’arreu de Catalunya.

 

 

Nakba 2020

Més de 200 intel·lectuals i artistes internacionals recolzen la crida d’Amnistia Internacional perquè  Estat d’Israel posi fi al setge a Gaza

La crida s’ha fet efectiva a través d’una carta a la qual s’han adherit persones destacades del món de la cultura com l’escriptor anglès Philip Pullman, l’actriu estatunidenca  Alia Shawkat, els músics, Roger Waters, Peter Gabriel i Brian Eno i els integrants del grup Massive Attack.

L’escrit insta a la comunitat internacional que faci efectiu un embargament militar contra Israel “fins que compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional”.

A Catalunya, Lluís Llach, Txarango, Gossos,  Joan Miquel Oliver (Antònia Font)  o l’actriu Bruna Cusí, guanyadora d’un Premi Goya en 2018, es troben  entre les figures destacades que han donat suport.

La  carta oberta, publicada el dimecres 13 de maig, explica que: “Els gairebé dos milions d’habitants de Gaza, predominantment persones  refugiades, s’enfronten  a una  amenaça mortal a la presó a l’aire lliure més gran del món” en plena crisi del Covid-19.

Els primers casos de coronavirus a la Franja de Gaza es van informar al març. Des de llavors  les organitzacions humanitàries i de drets humans palestines, israelianes i internacionals han demanat que s’aixequi el setge d’Israel perquè Gaza pugui abordar la seva greu escassetat d’equips mèdics.

Entre els signants també es troben els escriptors: Colm Tóibín,  Irvine Welsh, Jeanette Winterson, actors i actrius com Viggo Mortensen, Julie Christie,  Steve Coogan,   l’escultor Antony Gormley, els artistes visuals Kevin Beasley i Shepard Fairey;  i els co-guanyadors del Premi Turner 2019 Tai Shani i Lawrence Abu Hamdan.

Totes aquestes personalitats i fins a les més de 200 que han donat suport han declarat que  “Es necessita urgentment pressió internacional perquè la vida a Gaza sigui habitable i digna. El setge d’Israel ha d’acabar. I el més urgent, s’ha de prevenir un brot potencialment devastador”.

“El que succeeix a Gaza és una prova per a la consciència de la humanitat. Recolzem la crida d’Amnistia Internacional a tots els governs del món perquè imposin un embargament militar a Israel fins que compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional“.

“Reconeixem que els drets garantits a les persones refugiades per la Declaració Universal de Drets Humans també han de ser respectat per al poble palestí.

El llistat complet d’adhesions està disponible en:

Español – liftthesiege.com/es
Català – liftthesiege.com/ca

Llegeixi la carta completa:

Molt abans que la pandèmia global del COVID19 amenacés amb desbordar el ja devastat sistema de salut  de Gaza, l’ONU havia predit que en la franja la vida seria impossible més enllà de l’any 2020. Amb la pandèmia, els gairebé 2 milions d’habitants de Gaza, predominantment persones refugiades, s’enfronten a una amenaça mortal a la presó a l’aire lliure més gran del món que representa actualment la franja de Gaza.

Fa dos anys, franctiradors israelians van matar a seixanta homes, dones, nens i nenes palestines a Gaza, amb total impunitat. Les manifestacions pacífiques que es duen a terme cada setmana per la Gran Marxa del Retorn, actualment suspeses a causa de la pandèmia, van topar amb una resposta brutalment violenta d’Israel.

Molt abans de la crisi actual, els hospitals de Gaza ja es trobaven en un punt de fallida a causa de la falta de recursos essencials negats pel bloqueig i setge al qual Israel la sotmet. El seu sistema de salut no va poder fer front a les milers de ferides de bala, la qual cosa va provocar moltes amputacions.

Els informes dels primers casos de coronavirus a Gaza, densament poblada, són  profundament inquietants. Com diversos professionals de la salut van ressaltar recentment: “Les epidèmies (i les pandèmies) són desproporcionadament violentes per a les poblacions afectades per la pobresa, l’ocupació militar, la discriminació i l’opressió institucionalitzada”.

No obstant això, el bloqueig d’Israel continua impedint el flux de subministraments mèdics, de personal i ajuda humanitària fonamental. Es necessita amb urgència pressió internacional perquè la vida a Gaza sigui viable i digna. El setge d’Israel ha d’acabar. I el més urgent s’ha de prevenir un brot potencialment devastador.

El que succeeix a Gaza és una prova per a la consciència de la humanitat.  Recolzem la crida que ha fet Amnistia Internacional a tots els governs del món perquè imposin un embargament militar a Israel fins que compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional. Reconeixem que els drets garantits a les refugiades per la Declaració Universal de Drets Humà també han de ser respectats amb les palestines.

En aquests temps de crisi internacional, hem de defensar la justícia, la pau, la llibertat i la igualtat de drets per a totes, independentment de la seva identitat o creença. Pot ser que ens quedem a casa, però la nostra responsabilitat ètica no deuria.

Com donar suport a Palestina des del vostre col·lectiu II

Dimarts 28 d’abril a les 19

 

Organitza: Coalició Prou Complicitat amb Israel

 

 Si et vas perdre la primera formació que vam fer… la tornem a fer!

 

Si formes part d’algun grup o organització que vol donar suport al poble palestí i no sap com fer-ho, et convidem a participar al taller del proper dimarts 28 d’abril a les 19h.

 

L’objectiu del taller és convidar a que més organitzacions coneguin de prop la situació de vulneració de drets humans del poble palestí per part d’Israel i perquè és necessari que prenguin una part activa en trencar tota relació amb l’apartheid israelià. Explicarem què significa la campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel i com s’hi pot donar suport mitjançant la campanya Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI).

 

Serà un taller dinàmic i participatiu on les assistents tindran l’espai de seguretat per tal de poder demanar totes aquelles preguntes que puguin tenir.

 

És important recordar que el coronavirus, com tantes altres circumstàncies no afecta a totes de la mateixa manera, depèn de la raça, classe, gènere i viure sota ocupació mililtar. Podrem també abordar aquestes temàtiques al taller.

 

Esperem que totes estigueu sanes i enviem força i solidaritat.

 

Com donar suport a Palestina des del vostre col·lectiu

Dimecres 8 d’abril a les 18.30

Organitza: Coalició Prou Complicitat amb Israel

 

Si formes part d’algun grup o organització que vol donar suport al poble palestí i no sap com fer-ho, et convidem a participar al taller del proper dimecres 8 d’abril a les 18.30.

L’objectiu del taller és convidar a que més organitzacions coneguin de prop la situació de vulneració de drets humans del poble palestí per part d’Israel i perquè és necessari que prenguin una part activa en trencar tota relació amb l’apartheid israelià. Explicarem què significa la campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel i com s’hi pot donar suport mitjançant la campanya Espais Lliures d’Apartheid Israelià (ELAI).

Serà un taller dinàmic i participatiu on les assistents tindran l’espai de seguretat per tal de poder demanar totes aquelles preguntes que puguin tenir.

És important recordar que el coronavirus, com tantes altres circumstàncies no afecta a totes de la mateixa manera, depèn de la raça, classe, gènere i viure sota ocupació mililtar. Podrem també abordar aquestes temàtiques al taller.

Esperem que totes estigueu sanes i enviem força i solidaritat.