Dos anys de genocidi, cent anys de resistència i colonització a Palestina
Celebrem l’arribada de les activistes que han format part de la Global Sumud Flotilla, sense oblidar a les 11.100 persones palestines detingudes en presons israelianes, i reafirmem el nostre compromís per una Palestina lliure del riu al mar.
Des de la Coalició prou Complicitat amb Israel només tenim paraules d’agraïment i admiració per al conjunt de persones valentes que han integrat la Global Sumud Global Flotilla i per l’acció que han dut a terme per trencar el bloqueig que l’Estat d’Israel imposa des de fa anys a la Franja de Gaza. Celebrem que estiguin de nou a casa, però no hi són totes. Israel encara no ha deixat anar a moltes de les persones que viatjaven en els diferents vaixells. A la vegada, acaba de detenir a les integrants de la Thousand Madleen Flotilla, una segona flotilla que es dirigia a la Franja de Gaza. Exigim la llibertat de totes elles forma immediata!
L’acció de la Global Sumud Flotilla, així com, la de la Thousand Madleen Flotilla són una prova més que els esforços d’Israel per criminalitzar, deslegitimar i silenciar la solidaritat amb Palestina tenen una resposta de solidaritat internacionalista i són una contribució molt valuosa per a canviar les consciències. Les Flotilles per la Llibertat són part també dels esforços de milers de persones arreu del món que lluiten de manera infatigable des del 7 d’octubre de 2023 per aturar el genocidi com el primer pas per a descolonitzar Palestina, del riu al mar.
Però en un moment com aquest, no podem oblidar les 11.100 persones palestines que es troben privades de llibertat a les presons israelianes. Entre elles, 3.544 estan detingudes sense càrrecs ni judici en règim de detenció administrativa —una mesura de càstig col·lectiu utilitzada pel règim colonial israelià per retenir de manera arbitrària el poble palestí. Organitzacions palestines com Addameer fa anys que denuncien la tortura sistemàtica que Israel imposa dins les seves presons, com ara la negligència mèdica. Des de l’octubre de 2023, Addameer denuncia que més de 76 persones palestines han mort a les presons israelianes (320 des de 1967).
El darrer cap de setmana nombroses ciutats de l’Estat espanyol van viure les manifestacions de suport a Palestina més multitudinàries de la seva història. Després de dos anys de mobilitzacions continuades i sostingudes en el temps cada cop són més les persones i organitzacions que exigeixen el trencament total de relacions, un embargament integral d’armes i la fi de totes les complicitats internacionals que sostenen el règim colonial, d’ocupació militar, apartheid, i genocida d’Israel. Palestina s’ha convertit en el pilar central en la lluita global per la justícia.
Malgrat les profundes limitacions de l’ordre internacional i la hipocresia, el racisme, el colonialisme i les complicitats de les democràcies liberals occidentals i les empreses, és una realitat que les mobilitzacions populars tenen un paper rellevant i fonamental per a canviar les voluntats i les polítiques.
Ens reafirmem en la idea que aplicar la justícia per a Palestina no és tornar a la situació anterior al 7 d’octubre, és aplicar amb contundència el dret internacional i acabar amb 77 anys de règim colonial israelià. La lluita del poble palestí és una lluita legítima de descolonització i alliberament de la terra palestina des del riu Jordà a la mar Mediterrània el qual ha d’incloure el dret al retorn de totes les persones refugiades palestines, l’alliberament de les més d’11.000 persones preses, el desmantellament del Mur de l’Apartheid. També la reparació, restitució i la fi de totes les opressions amb què Israel sotmet a la població palestina i que, després de dècades d’impunitat, els responsables dels crims comesos durant tants anys rendeixin comptes davant la justícia internacional.
La lluita per l’alliberament de Palestina en el context actual és una etapa en el procés de descolonització del dret internacional que generi un nou ordre mundial perquè el que volem per Palestina és el que volem per a tot el món: llibertat i dignitat.
Per aquest motiu, a 7 d’octubre de 2025 reafirmem el nostre compromís amb la llibertat del poble palestí i us instem a participar activament en la jornada de lluita i vaga del 15 d’octubre vinent.
VICTÒRIES POPULARS DE SETEMBRE 2024 A AGOST DE 2025
Com estem perseguint la complicitat amb Israel
Ens hem manifestat incansablement omplint els carrers i les places de centenars de localitats, paralitzant el centre de Barcelona en reiterades ocasions.
Davant la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i del consolat americà i israelià, davant la seu de la Unió Europea i la Delegació del govern espanyol per assenyalar les complicitats i exigir a les institucions mesures contundents per a trencar-les. Davant el consolat hongarès o davant d’empreses complices com ICL o Carrefour.
També davant del port de Barcelona amb la voluntat d’aturar cada vaixell amb armes a Israel.
Des de Catalunya vam anar a la gran mobilització estatal de Madrid amb persones i col·lectius participant de la resta de l’estat: més de 100.000 persones vam omplir els carrers de Madrid exigint un embargament d’armes i la fi a les relacions amb Israel.
Obliga a vetar contractes públics amb empreses implicades en l’apartheid o en territoris ocupats.
Interromp relacions institucionals amb Israel
Reconeix el sionisme com a forma de racisme.
El que fem funciona i importa.
La nostra lluita incansable comença a donar fruits. Comencem a veure com institucions, administracions i empreses comencen a posar fi a la seva complicitat amb l’estat genocida d’Israel.
Però queda un llarg camí per recórrer juntes.
NO PARAREM FINS QUE PALESTINA SIGUI LLIURE, DEL RIU FINS AL MAR.
Uneix-te a les nostres mobilotzacions i campanyes! Construim moviment popular!
Sabem que per a moltes persones ha estat decepcionant descobrir que els festivals on participen o assisteixen espais de cultura, d’oci i de vida— estan vinculats al genocidi contra el poble palestí. Davant els nombrosos posicionaments i debats que han esclatat a les xarxes, aquesta peça vol ser la nostra aportació a la reflexió col·lectiva.
La Coalició Prou Complicitat amb Israel està formada per persones que vivim a Catalunya, incloses palestines a la diàspora, i respon directament a la crida al boicot que ens arriba des de Palestina. Es posiciona fermament desde els feminismes, l’antirracisme i l’anticolonialisme.
L’empresa britànica Superstruct – empresa propietària de més de 80 festivals a nivell internacional i 20 a l’estat espanyol, entre aquests el Sónar i el Brunch Electronik, va ser comprada pel fons d’inversió estatunidenc KKR ara fa un any. Aquest fons d’inversió inverteix directament en empreses de ciberseguretat, armamentístiques israelianes i immobiliàries en els assentaments il·legals d’Israel construits sobre terres palestines robades.
Una campanya de boicot respon a una complicitat que contribueix de forma directa o indirecta a l’opressió contra el poble palestí. Per aquests motius, fa uns mesos la PACBI va llançar una campanya pressionant a tots els Festivals comprats per KKR, entenent que tot i que no van tenir vot en la decisió de la seva compra, ara en formen part i per tant tenen un responsabilitat d’actuació. La PACBI – Palestinian Call for the Academic and Cultural Boycott of Israel és un membre fundador de la campanya del Comitè Nacional de Boicot del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel una estratègia de lluita generada pel poble palestí l’any 2005.
Les demandes que articulen la campanya i emeses per les palestines a través de la PACBI són: 1) distanciar-se públicament de les inversions del fons KKR – com a forma tangible de mostrar el desacord amb les inversion de l’empresa matriu 2) incloure el respecte pels drets humans palestins en els protocols ètics dels festivals i les seves col·laboracions, 3) respectar les demandes del BDS i adherir-s’hi, incloent el boicot cultural a Israel, l’anti-normalització, donar prioritat a les campanyes principals, i 4) ser diligents i col·laborar directament amb artistes i organitzacions que defensen els drets i la llibertat del poble palestí.
Accions populars i col·lectives
Cal posar en valor tota la feina i les iniciatives que s’han dut a terme. De forma orgànica, quan es va fer pública la notícia, molts grups d’artistes, autoorganitzats i de base es van posar a treballar per tal de pressionar els Festivals i en concret a Barcelona al Sónar.
Gràcies a tota aquesta pressió popular s’ha aconseguit assolir fites rellevants. De les demandes de la campanya: el Sónar n’ha complert moltes. Tot i la manca de voluntat inicial i la feblesa i tibiesa de les seves primeres declaracions, el Sónar ha acabat distanciant-se públicament de les inversions de KKR. Ha denunciat també el genocidi contra el poble palestí, i ha finalitzat el el patrocini de Coca-Cola i McDonald’s, dues empreses que són un objectiu prioritàri pel moviment BDS per la seva complicitat amb el genocidi d’Israel. A més, va recolzar públicament la moció de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 de maig sobre la Fira de Barcelona i va comprometre’s a iniciar un grup de treball per a el·laborar un protocol ètic. Queda per definir de quina manera ho farà i com inclourà el respecte dels drets del poble palestí en la programació de les futures edicions del Festival i amb els seus socis.
Aquests passos demostren que la pressió popular funciona. Davant dels horrors d’Israel és fàcil caure en la passivitat i l’immobilisme, sentir-nos totalment impotents, però hem de recordar que cal organitzar la ràbia, l’immens dolor i el dol, en campanyes estratègiques i eficients.
Ha faltat el pas més important: un compromis estable i constant
Els passos que ha fet el Sónar son importants però incomplets perquè li ha faltat adherir-se públicament als principis del moviment pels drets del poble palestí BDS. Altres festivals que també són propietat de KKR, com Boiler Room i Mighty Hoopla, ja ho han fet. Adherir-se al BDS és un compromís a no tenir complicitat amb el genocidi, l’apartheid, l’ocupació i el colonialisme d’Israel. Degut a que el Festival no ho va fer, la campanya de boicot al Sónar no es va aixecar.
Els principis del BDS estableixen un marc de mínims per caminar cap a la descolonització i l’alliberament de Palestina. En un moment de màxima urgència com l’actual és imperatiu posicionar-se amb claretat. Si no és ara, quan ho serà?
Recordem que el BDS és un moviment liderat per la coalició més àmplia de la societat civil palestina que s’emmarca en l’antiracisme, el poder popular i en les eines que dona el dret internacional. Les seves demandes son de mínims: posar fi a la complicitat en les diferents formes d’l’opressió contra el poble palestí.
Situació a Palestina: violència extrema, neteja ètnica i genocidi sense precedents
No hi ha paraules que puguin abastar l’horror genocida que Israel exerceix sobre la Franja de Gaza des de fa vint mesos. No es tracta només dels bombardejos continus, sinó també de la fam imposada com a eina de guerra i la negació sistemàtica de l’accés a serveis sanitaris bàsics. Les persones palestines que no moren per una explosió, ho fan per desnutrició o per malalties que, en qualsevol altre context, serien fàcilment tractables.
Cada dia assistim, amb una barreja d’estupefacció i impotència, a l’assassinat de palestines mentre intenten accedir als anomenats punts de distribució d’aliments. Aquests espais, teòricament humanitaris, estan militaritzats i gestionats per empreses privades, convertits en un nou dispositiu biopolític on tant l’Estat com les corporacions transnacionals decideixen, amb total impunitat, qui mereix viure i qui ha de morir.
La crueltat més inimaginable s’està exercint sobre el poble palestí amb total impunitat. Cap dada és suficient per reflexar la magnitud de les massacres. Els atacs dels colons cada cop són més violents, supremacistes, agressius i fortament armats, amparats i protegits per l’estat i l’exèrcit d’Israel que els dota de total impunitat, ja que operen com a braç executor de l’expansió colonial. Pobles i camps de refugiats sencers han estat desallotjats, i a les presons israelianes hi ha més de 10.400 presos polítics palestins. El sistema penitenciari és un dels eixos estructurals de violència i opressió on hi ha milers de persones palestines en condicions de tortura sistemàtica i moltes sota detenció administrativa. A la diàspora, més de vuit milions de palestines refugiades tenen prohibit tornar a les seves terres que van ser robades. En un complex i pervers entramat d’apartheid més de 60 lleis discriminen les palestines que van poder romandre dins la palestina històrica, i que ara pateixen el racisme i la discriminació sent una comunitat subalternitzada dins d’israel.
Dret a la cultura versus dret a la vida
Vivim en un món travessat pel capitalisme, el racisme, el colonialisme i molts altres eixos d’opressió, i som conscients que totes, d’una manera o altra, habitem la contradicció. Això no pot ser una excusa per a la inacció.
Els boicots són una eina legítima i necessària per trencar les complicitats sense les quals Israel no podria perpetrar el genocidi, ni colonitzar, ni ocupar, ni aplicar l’apartheid. Israel no actua sol: ho fa amb el suport institucional, econòmic i logístic d’empreses, governs i institucions d’arreu del món.
L’art, la música, la cultura i el plaer són elements molt importants per la construcció de la societat, però aquests no poden passar per sobre de la neteja ètnica que estan patint les palestines. És una contradicció rebutjar el BDS i seguir reivindicant un art compromès amb el poble palestí. No n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser activament antisionista.
Diverses artistes que van decidir no fer boicot van parlar de Palestina en el festival, algunes incorporant en les seves actuacions elements i símbols de solidaritat amb Palestina de forma merament performàtica. Això només serveix per fer rentat artístic del festival i capitalitzar la causa palestina per construir capital polític i simbòlic i reforçar la seva imatge pública de persona polititzada, mentre que activament s’està triant no escoltar la demanda palestina. L’estratègia de no adherir-se a la demanda de BDS i actuar al Sonar però a la vegada revestir-ho d’acte polític propalestí és un trist exemple de com opera la blanquitud estructural com a sistema d’opressió.
Pot el Sónar ser un espai segur per a artistes palestines i racialitzades, si ha decidit mantenir la seva complicitat amb un règim genocida o està contribuint al tokenisme? És a dir instrumentalitzar les identitats noblanques i les dissidències per mostrar-se com un Festival progressista mentre no trenca del tot la cadena de complicitat, fet que sí tindria un impacte en la vida de les palestines.
En una altra dimensió, els mitjans han fet ressò de persones que assistien al Festival argumentant que no veien l’impacte que podia tenir abstenir-se d’assistir i que matin infants a Gaza. Israel només pot seguir cometent els seus crims de forma impune gràcies al suport material, financer i institucional. La fi de la impunitat d’Israel comença per petites accions com ara no donar suport a un Festival que ha decidit continuar sent cómplice.
Després de 20 mesos de genocidi, Israel està intensificant els seus atacs contra Palestina més que mai. La supervivència del poble palestí està en joc. Cal prendre mesures valentes i conseqüents i això implica sacrificis i pèrdua de privilegis.
I ara què?
Aquesta campanya ha volgut contribuir a nivell local i internacional a construir espais culturals desvinculats de l’ocupació, l’apartheid, el colonialisme i el genocidi, perque això és beneficiós per a totes. És defensar espais antiracistes, anticolonials i realment compromesos. En cas contrari, tornem a reproduir la mateixa lògica de sempre: espais culturals que només beneficien unes poques, mentre exclouen, danyen i silencien les altres.
El racisme estructural, el capitalisme racial i el supremacisme blanc expliquen el nivell de deshumanització i d’islamofòbia cap a les palestines que fa que Israel pugui cometre tots aquests crims amb impunitat. Aquesta és la realitat que cal afrontar i combatre. I que cada una de nosaltres internament pensi, com contribueixo jo a aquesta situació? Cal sortir del marc de la solidaritat que es mou en un pla discursiu i simbòlic i que esdevé reconfortant i còmode per l’estatus quo i pel sistema i pujar la naturalesa i el to de les demandes. Cal construir poder popular des d’abaix, cal radicalitzar la ràbia, aliar-se i preguntar-se cada dia: què he fet de forma activa i material per combatre el règim sionista?
Gràcies a les artistes que van decidir boicotejar el Sónar inclús abans que la demanda al boicot sorgís desde Palestina. A totes aquelles persones que han decidit tornar els diners ja que no volen que cap euro vagi a KKR. A les que van fer soroll quan l’Ajuntament de Barcelona va sortejar entrades per les seves treballadores amb entrades al Festival, però es va cancelar davant la moció aprovada el passat 30 de maig al consistori. I a totes les altres accions que també han passat i no n’hem sigut conscients.
Sónar es podria haver convertit en un exemple a nivell local, estatal i internacional com a Festival compromès de forma inequívoca i consistent amb els drets humans del poble palestí.
Ha acabat Sónar 2025, però l’edició del 2026 està a tocar i si Sónar no pren mesures es trobarà amb una altra campanya de boicot. Perque no pararem fins a aturar totes les cadenes de complicitats i de suport actiu amb el règim colonial, encara que haguem d’anar Festival a Festival.
No pararem fins que Palestina sigui lliure del riu fins al mar.
🇵🇸 Reserva la data i mou-te per Palestina: el 10 de maig de 2025 a Madrid, convocatòria unitària de totes les organitzacions de la RESCOP, de tots els territoris.
Ja pots reservar el teu bitllet per anar a Madrid en autobús a través d’aquest enllaç.
❗Troba aquí el formulari d’adhesions per a entitats.
MANIFEST PEL 77è ANIVERSARI DE LA NAKBA. MOU-TE PER PALESTINA: TOTES A MADRID!
El projecte colonial d’Israel és avui més nítid que mai: l’any 1948 va tenir lloc la Nakba, la catàstrofe que va suposar el desplaçament forçat, la neteja ètnica, de més de 750.000 persones palestines de les seves llars. Una injustícia històrica que continua fins als nostres dies. Avui el sionisme s’ha tret la careta i pretén culminar la neteja ètnica que va començar fa 77 anys sobre Palestina. El règim colonial israelià es va construir a través del que avui coneixem com a crims de guerra i crims de lesa humanitat, amb aquests crims es perpetua.
Han passat 19 mesos des de l’inici de la darrera fase del genocidi, centrat amb especial brutalitat sobre la Franja de Gaza. 19 mesos en què Israel ha comès crims indescriptibles, ha sembrat la mort, la destrucció, el dolor més punyent, tot plegat amb absoluta impunitat. 19 mesos en què Israel ha bombardejat escoles, hospitals, camps de refugiats, zones residencials, esglésies, mesquites i combois humanitaris, amb el suport d’Occident. Mai s’havien assassinat tants periodistes, mai tants treballadors de l’ONU, mai tants sanitaris en un territori tan petit. I mai la complicitat i la hipocresia dels cacics nord-atlàntics de la democràcia havia estat tan escandalosa.
A Cisjordània i Jerusalem Est, els atacs dels colons són cada vegada més salvatges; pobles sencers han estat evacuats forçosament i les històries de persones preses palestines a presons israelianes són autèntics relats de tortura i terror. Aquests atacs es duen a terme sota l’empara de les forces d’ocupació israelianes, que no només ho permeten, sinó que sovint hi col·laboren.
A la diàspora, més de vuit milions de palestines i palestins tenen prohibit el retorn a les seves terres. I més de 60 lleis discriminen la població palestina que té ciutadania israeliana.
La realitat mai no havia estat tan clara: Israel representa i entrecreua els grans sistemes d’opressió global: imperialisme, colonialisme, racisme, cisheteropatriarcat i capitalisme. Davant d’aquesta evidència, només hi ha dues opcions: ser còmplices del genocidi contra el poble palestí o defensar un món basat en la justícia i l’equitat. Els EUA hi juguen un paper fonamental: brinden suport econòmic i militar a Israel, i demostren com l’imperialisme estatunidenc contribueix a l’opressió i la despossessió de comunitats arreu del món. La UE també és totalment còmplice, sense trencar el seu Acord d’Associació amb Israel ni detenir Netanyahu ara que ha trepitjat sòl europeu per primera vegada des que el Tribunal Penal Internacional va emetre l’ordre de detenció.
Israel ha incomplert sistemàticament tot el que preveu dret internacional, totes les treves, és responsable de crims d’apartheid i de genocidi i ocupa il·legalment Palestina.
Amb la pressió popular hem obligat el govern de l’Estat a fer alguns passos, encara que tímids i insuficients, per posar fi a la complicitat, i això ens demostra que el que fem funciona i que necessitem mantenir i augmentar la pressió. Perquè, avui, l’Estat espanyol continua finançant directament el genocidi contra el poble palestí i això no ho podem permetre. Una mostra en són els nombrosos trànsits d’embarcacions amb tones de material armamentístic pels ports d’Algesires, València o Cartagena amb destinació als ports israelians, els enviaments de material militar a través de l’aeroport de Saragossa, així com les compres d’armament israelià per part del govern espanyol. Aquests fets ens confirmen que l’Estat espanyol continua essent còmplice, actuant com a port de trànsit de material militar cap a Israel, malgrat haver anunciat la suspensió d’aquest tipus d’escales.
Durant mesos, la mobilització ha estat constant i incansable. Convocades per la RESCOP en 15 caps de setmana de mobilització descentralitzada, a més de totes les convocatòries locals, hem sortit al carrer en cada ciutat i cada barri.
Està sent una mobilització històrica; mai hi havia hagut tantes manifestacions i concentracions en tants municipis (hem arribat a ser més de 100 en una mateixa convocatòria) durant tants mesos seguits per una causa de solidaritat internacionalista. Hem assenyalat, una vegada i una altra, la responsabilitat del govern espanyol, de la Unió Europea, dels governs autonòmics i nacionals, dels ajuntaments i de les empreses que es lucren amb la massacre. Però ha arribat el moment de fer un pas més.
Per això, des de la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), per primera vegada, fem una crida a totes les organitzacions, col·lectius i persones solidàries a trobar-nos a Madrid el proper 10 de maig a les 12 hores, perquè el govern espanyol senti el pes del poder popular i escolti, fortes i clares, les nostres exigències:
● La ruptura immediata de totes les relacions diplomàtiques, econòmiques, culturals, institucionals i militars amb l’Estat d’Israel. ● L’embargament total d’armes, tecnologia militar i de vigilància a Israel, incloent-hi la fi de llicències i del trànsit d’armament a través de l’Estat espanyol. ● El suport ferm a les denúncies per genocidi presentades per Sud-àfrica davant el Tribunal Internacional de Justícia, i el suport actiu al procés obert al Tribunal Penal Internacional. ● Derogació de la Llei Mordassa i fi de la criminalització de la solidaritat amb Palestina. ● Reconeixement i aplicació del dret al retorn de les persones refugiades palestines, tal com estableix la Resolució 194 de l’Assemblea de les Nacions Unides.
La impunitat amb què actua Israel només és possible gràcies a la xarxa de complicitats que el sosté: governs que no sancionen, empreses que se’n lucren, mitjans de comunicació que blanquegen, institucions que callen. És la nostra responsabilitat col·lectiva trencar aquesta xarxa.
Cada acte de solidaritat compta. Cada mobilització construeix poder popular. I aquest poder ja està marcant la diferència: contractes d’armes suspesos, concerts cancel·lats, acords comercials anul·lats, artistes, universitats i municipis que es desmarquen del genocidi.
No ens aturarem fins que es posi fi a tota la complicitat.
Per això, el 10 de maig omplirem Madrid. Perquè no podem permetre que la barbàrie avanci ni un dia més. Perquè el poble palestí resisteix, i nosaltres resistim amb ell. Perquè la lluita del poble palestí és la lluita de la humanitat.
Madrid serà un clam: Aturem el genocidi! Embargament total d’armes! Ruptura de relacions, ja! Boicot a Israel, Palestina lliure!
La nit passada, Israel va assassinar més de300 persones palestines a la Franja de Gaza, moltes d’elles nens i nenes.
Des que va iniciar el genocidi, Israel ja ha assassinat més de 50.000 persones només aGaza, tot i queinformes d’experts apunten a més de 200.000. ACisjordània, Israel està duent a terme una neteja ètnica, assassinant desenes de persones i desplaçant desenes de milers més.
No podem normalitzar la neteja ètnica i el genocidi del poble palestí. Seguim assenyalant la complicitat de les nostres institucions que fan possibles les massacres d’Israel!
És urgent sortir al carrer per continuar denunciant el genocidi i les complicitats que permeten aquesta neteja ètnica.
Seguim exigint a l’Ajuntament de Barcelona, al Govern de Catalunya, a l’Estat espanyol i a les autoritats de la Unió Europea:
La fi del comerç d’armes amb l’estat genocida d’Israel.
El trencament de relacions amb l’estat genocida d’Israel i la fi de l’Acord d’Associació entre la UE i Israel
6 de març de 2025.- Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya continuem en xoc, dolor i indignació després de la notícia que revela la veritable identitat de la Belén com a agent infiltrada del cos de la Policia Nacional. De 2018 a 2020 la Belén va estar infiltrada en els nostres espais socials, polítics i d’oci, sent el primer cas d’infiltració policial conegut en el moviment de solidaritat amb Palestina a l’Estat espanyol. Ara hem pogut saber que també ho va estar en altres moviments polítics de la ciutat de Barcelona als qui enviem tot el nostre suport. Agraïm també el caliu i tot el suport que ens ha arribat i ens continua arribant.
La Belén va aparèixer per primera vegada a finals del 2018 i en poc temps va començar a participar, de manera molt activa, en totes les activitats (tant externes com internes) de la Coalició i de la Comunitat Palestina. Però no només: també va assistir, organitzar i participar en un gran nombre d’accions coordinades que es feien amb organitzacions vinculades a la CPCI, com les xerrades arreu de Catalunya de la brigada de la Recolectiva o el concert solidari contra el festival Eurovisión —que aquell any se celebrava a Israel— per recollir diners per les 8 activistes del BDS encausades en el cas de Matisyahu per demanar al festival Rototom que no actués l’artista que va posar la seva feina i la seva música al servei d’institucions israelianes. Uns anys marcats per la repressió contra el moviment de Palestina que es va topar amb una onada de solidaritat descentralitzada i coordinada a tot l’Estat espanyol per posar fi a les complicitats amb Israel.
Però també un moment de degoteig constant de victòries aconseguides per la persistència del moviment. En el moment que l’Estat decideix infiltrar-se en els nostres espais, veníem d’un moment de molta agitació política i social. Vam aconseguir que més de 80 municipis s’adherissin a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) liderada pel poble palestí, declarant-se “Espais Lliures d’Apartheid Israelià”. Després de molta pressió del moviment BDS internacional, vam aconseguir que la selecció argentina de futbol amb Messi al capdavant s’oposés a jugar un partit amistós amb la selecció israeliana a Jerusalem; l’última acció per convèncer els jugadors la vam organitzar a Barcelona amb una concentració davant la ciutat esportiva Joan Gamper en què vam obrir els telenotícies de tot el món. Al cap de poc, també vam aconseguir que la selecció de waterpolo israeliana no pogués jugar ni a Barcelona ni a Molins de Rei.
Perquè el nostre moviment és això: un moviment coordinat i obert que busca establir ponts de solidaritat arreu amb l’únic objectiu per posar fi a l’ocupació, la colonització i l’apartheid a Palestina; lluitant per una Palestina lliure, del riu fins al mar. És aquí on es va infiltrar la Belén, com una persona molt proactiva, amable i propera pel que es va convertir en companya de militància i, per alguna de nosaltres, en una amiga que va venir a casa nostra i va conèixer les nostres famílies. Va estar present al moviment fins a la pandèmia de la COVID-19 quan a poc a poc va anar desvinculant-se del moviment, perdent el contacte –en qüestió d’anys– amb totes nosaltres.
Denunciem i mostrem tot el nostre rebuig a la decisió de l’Estat d’escollir deliberadament a qui es presentava com una dona jove palestina per infiltrar-se en els nostres espais, sabent que la rebríem amb els braços oberts i que això li donava legitimitat social i política. Però davant d’això els diem que tot i que vulguin utilitzar la identitat palestina en contra nostra, els recordem que la lluita palestina és una lluita política i social i no pas identitària. La Palestina que defensem no és una etiqueta buida, està marcada per la resistència i per una lluita col·lectiva que dura des de fa dècades i això és el que ens uneix amb altres pobles. Cal anar més lluny i entendre que a Palestina és on es troben totes les estructures d’opressió i que, per aconseguir la llibertat del poble palestí, ho farem a través de la lluita política i les aliances amb altres moviments i col·lectius contra el poder sionista i les seves complicitats.
Avui com sempre, continuem convençudes que som un moviment que busca créixer per pressionar als nostres governs a deixar de ser còmplices de la barbàrie que és Israel. Continuem fermament compromeses amb l’antiracisme, l’anticolonialisme i amb els transfeminismes i les lluites queer per una lluita imparable per un món més just, lliure de tota opressió.
Denunciem que la infiltració sense escrúpols de la policia nacional en els nostres espais és un atac directe al moviment de solidaritat amb Palestina, un altre intent per desmobilitzar-nos, trencar-nos des de dins i fer-nos callar. No obstant això, el nostre compromís amb el poble palestí continua intacte i es manté més ferm que mai. No oblidem que és el poble palestí qui viu la màxima expressió de repressió i que, durant dècades, ha resistit i continua resistint a l’ocupació, la colonització, l’apartheid i el genocidi perpetrat per Israel. És precisament la resiliència i la resistència del poble palestí el que ens manté alçades i decidides, i ens inspira a resistir.
No ens han aturat ni ens aturaran. La mostra més clara és que quatre anys després que la Belén marxés hem aconseguit sostenir un any i mig de mobilització massiva al carrer contra el genocidi a Palestina. També vam aconseguir dues victòries històriques l’any 2022 que l’Ajuntament trenqués l’agermanament amb Tel-Aviv i que el Parlament de Catalunya es convertís en el primer d’Europa en reconèixer que Israel aplica un sistema d’apartheid sobre el poble palestí.
L’actuació del govern espanyol és una veritable vergonya. La infiltració de la Belén és un clar exemple de les complicitats dels estats amb Israel, que no pot cometre tots aquests crims sol, sinó que són els estats dels països del Nord Global qui permeten que es mantingui el seu sistema d’opressió i impunitat.A vosaltres, a les institucions i als càrrecs que heu ordenat aquesta infiltració, us diem que el món pel qual lluitem no teniu cabuda. És una vergonya que en comptes de fer tot el possible per aturar un genocidi, l’ocupació, la colonització i l’apartheid, l’Estat mantingui la complicitat i s’infiltri en el moviment de solidaritat amb Palestina. Ens volen mortes i humiliades, massacrades sota la runa de les nostres pròpies cases, però continuarem dempeus, perquè les palestines ens ensenyen vida i resistència.
Davant la infiltració macabra i sense escrúpols de la Belén en el moviment de solidaritat amb Palestina, exigim a les autoritats que:
Acabin amb la seva complicitat i tallin totes les relacions amb l’estat genocida d’Israel.
Apliquin immediatament un embargament d’armes integral a Israel.
Desclassifiquin tota la informació per entendre l’abast d’aquesta operació policial en els nostres espais socials i polítics i que es posin fi a les infiltracions.
Per acabar, la pràctica de la infiltració —ja sigui per aconseguir intel·ligència, per controlar i afeblir les lluites— ens demostra la potència revolucionària d’aquestes. En aquest cas la de la lluita anticolonial per l’alliberament del poble palestí i a la vegada la seva capacitat per debilitar les forces coaccionadores de l’Estat en el seu caràcter colonial.
Nosaltres no pararem fins a acabar amb l’ocupació, l’apartheid i el colonialisme d’Israel a Palestina. Davant la maquinària de la mort que és Israel i davant les complicitats de l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, nosaltres continuarem defensant l’alliberament del poble palestí, del riu fins al mar. Un exemple clar d’aquesta complicitat el veiem aquesta setmana a la Fira de Barcelona, un consorci de la Generalitat i de l’Ajuntament, on el Mobile World Congress dedica un pavelló sencer a Israel amb més d’una quarantena empreses israelianes que es lucren de l’opressió contra el poble palestí.
Us animem a totes a canalitzar aquest moment de ràbia per a apropar-vos al moviment i sumar-vos a la lluita per una Palestina lliure; per continuar-nos mobilitzant plegades. Nosaltres estem al costat correcte de la història.
Fins que totes les palestines puguin viure en llibertat i dignitat a les seves terres. Nosaltres seguirem, sempre, defensant la vida. Visca Palestina lliure!
La Belén Hammad va aparèixer la tardor de 2018 a Barcelona, presentant-se com a persona palestina amb família a la Franja de Gaza, que venia de Madrid amb ganes de conèixer i vincular-se al moviment de solidaritat amb Palestina a Catalunya. En un moment de molta activitat i algunes victòries rellevants del moviment, entra a formar part de la Comunitat Palestina de Catalunya i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel. En poc temps, va començar a freqüentar tota mena d’espais -assemblees, actes, manifestacions, etc.- i va participar en diferents iniciatives que li van permetre accedir a una gran varietat de moviments i espais de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera, al febrer del 2019, participa en una formació sobre la prevenció dels extremismes violents a Novact. És a la primavera del 2019 que mostra interès per activitats que es duien a terme al Casal Popular 3 Voltes Rebel i és aquí quan entra en contacte amb l’esquerra independentista de Nou Barris i comença a militar a Endavant OSAN.
Aquest cas d’infiltració ens ha afectat a un gran nombre de moviments, ONGDs, espais socials i polítics i organitzacions dels Països Catalans, especialment a Barcelona: a la Comunitat Palestina de Catalunya, a la Coalició Prou Complicitat amb Israel, a l’Institut Novact de Noviolència, a Endavant OSAN i al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris.
Els col·lectius i les persones afectades per aquesta infiltració denunciem que l’ús d’aquestes pràctiques il·legals i repressives posen en evidència la criminalització i la persecució d’aquelles que des d’una gran varietat d’espais, lluitem per defensar la vida, els drets, la justícia social i la llibertat dels pobles . En una operació policial que va durar dos anys, l’Estat va fabricar una identitat falsa per espiar els nostres espais de militància, però també d’amistat, sororitat i de confiança. En aquest cas la Policia Nacional va generar deliberadament la identitat d’una dona palestina jove, instrumentalitzant l’eix d’origen i racial com a porta d’entrada per a infiltrar-se a tots els nostres espais.
Com la resta de col·lectius i moviments afectats, ens sumem al clam que, amb aquestes pràctiques deliberades i premeditades d’infiltració, l’Estat ha creuat totes les línies vermelles. Amb el cas que avui destapem, es torna a demostrar la impunitat en què la policia i l’Estat continuen actuant i utilitzant tots els mecanismes disponibles per a vigilar-nos, controlar-nos i desmobilitzar-nos.
Des d’aquest espai, on ens hem trobat aquelles persones i moviments afectats per la infiltració de la Belén Hammad, ens neguem a restar en silenci davant l’objectiu d’assenyalar-nos i categoritzar-nos com un perill o una amenaça. Nosaltres els hi diem ben clar: som tot el contrari. Som aquelles que ens organitzem i mobilitzem per a aconseguir un món just on totes puguem viure en llibertat i dignitat.
El que queda clar és que aquestes pràctiques només demostren una cara autoritària i un sistema repressor que fa anys que es propaga entre aquells moviments i col·lectius que ens mantenim decidides i persistents a no defallir en les nostres lluites.
Aquest no és un cas aïllat, és una pràctica sistemàtica de repressió, per això exigim que s’investiguin totes les infiltracions, que no quedin impunes i que es posi fi a aquestes pràctiques. Ser avui aquí és una mostra que no ho han aconseguit desarticular-nos, ni ho aconseguiran. Cada una, des dels nostres espais, mostrem el nostre rebuig frontal a la repressió de l’estat i de les forces policials. Davant la repressió, ens trobaran organitzades.
Comunitat Palestina de Catalunya, el Casal Popular 3 Voltes Rebel, Endavant OSAN, l’Institut Novact de Noviolència i la Coalició Prou Complicitat amb Israel
Segueix-nos a les xarxes socials per a informar-te de pròximes accions!!
Organitzacions signants:
Federació ACAPS – Associació Catalana d’Amigues pel Poble Saharaui de Catalunya
Alianza de la Izquierda Republicana de España
Almena Cooperativa Feminista
Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet
AlterNativa – Intercanvi amb Pobles Indígenes
Amics de l’Arca de Barcelona
Anticapitalistes
Asociación DateCuenta
Associació Catalunya-Líban
Associació Cultural el Raval – El Lokal
Associació de veïns de Sentmenat
Associació Entrepobles
Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres
Associació Xarxa Cooperasec
Ateneu L’Harmonia – Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar
Aturem les guerres Sentmenat
Associació de veïns i veïnes del Barri de Can Calders
Barcelona en Comú
Bidó de Nou Barris
Bidó de Nou Barris, entitat gestora de l’Ateneu Popular de Nou Barris
Campanya aturemlesguerres.cat
Casal d’amistat amb Cuba de Badalona
Casal d’amistat cubano empordanès
Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda
CCOO Catalunya
Centre Delàs d’Estudis per la Pau
Coalició Stop Complicitat amb Israel
Colectivo Unitario de Trabajadores (CUT)
Comitè de Solidaritat amb Palestina de Sants
Comitè Oscar Romero de Tarragona i Reus
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
Coop57
CooperAcció
Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya
Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya
Coordinadora Obrera Sindical
DisturBI col·lectiu
Dones x Dones
Ecologistes en Acció
Ecologistes en acció de Catalunya
Eix de Migracions I Refugi de BComú
El Garraf amb Palestina
Escola, Famílies i Pau
Espai Gramanet
Europa Sense Murs
Federació de l’Hàbitat de Catalunya
Federación local de sindicatos de la cgt de sabadell
FETS-Finançament Ètic i Solidari
Forn de teatre Pa’tothom
GOAC – Germanor Obrera d’acció Catòlica
Grup de muntanya Piolet
Grup de suport con vos
Grup Eirene
Grup solidaritat
Grupo Libélulas
Iaioflautas Barcelona
L’Hospitalet amb el Poble Palestí
La Tinta Poble Sec
LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya
Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
Las Marikarmen
Llegat Jaume Botey i Vallès
Lluita Internacionalista
Marea Pensionista de Sentmenat
Moviment Pensionista de Badalona
Mundo sin guerras
Nexes Interculturals SCCL
NOVACT – Institut Novact de la Noviolència
Obrir Escletxa
Observatori del Deute en la Globalització
Plataforma antiracista i antifeixista de Sant Feliu de Llobregat
PAAC – Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya
Plataforma per la Pau contra les guerres OTAN NO de Catalunya
Red trans radio
Reds – Red de solidaridad para la transformación social
Sanitaris X Palestina
Sarrià Sant Gervasi Refugi
Sectorial d’Antiracisme, Migracions, Refugi i Ciutadania Catalunya en Comú
Sindicat d’Habitatge de la Sagrera, Navas i Congrés
Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu
Sindicat de Llogateres de Catalunya
Som Connexió SCCL
Teatracció
Tecnosandías
Transductores
UGT de Catalunya
UIS (Unió Internacional de Sindicats) de PiJ (Pensionistes i Jubilats) de la FSM (Federació Sindical Mundial), que té 115 milions de treballadors afiliats
Unadikum
USTEC·STEs – Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya
Vall de Can Masdeu
Vestuari Compartit
Vira Cooperativa Feminista
XES – Xarxa d’Economia Solidària
Zeroport, plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
El Ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va afirmar en el Congrés dels Diputats i més recentment, en la Cadena Ser, que no es produeixen aquestes exportacions des del 7 d’octubre
No obstant això, segons la informació recollida pel Centre per la Pau Delàs publicada en eldiario.es, en el portal DataComex, una web de la Secretaria d’Estat de Comerç Exterior, es mostra que l’Estat espanyol va exportar municions a Israel per un milió d’euros el mes de novembre de 2023.
Des de la campanya Fi al Comerç d’Armes i la RESCOP denunciem la complicitat i l’engany per part del govern a la societat civil espanyola, que porta mesos demandant mesures efectives per a posar fi al genocidi en la Franja de Gaza i la imposició d’un embargament militar bidireccional a Israel.
Després de la decisió de la Cort Internacional de Justícia d’imposar mesures cautelars a Israel, com a resposta de la demanda de Sud-Àfrica la qual acusa a Israel de genocidi, hem pogut escoltar diferents portaveus de l’Executiu, entre ells al Ministre d’Afers exteriors, fer crides «a respectar i complir aquestes mesures en la seva integritat». Entre les mesures assenyalades, el Ministre també va fer al·lusió a un alt-el-foc per a «una desescalada i un cessament de la violència». L’enviament de material bèl·lic a un exèrcit que ha assassinat en les últimes setmanes a més de 30.000 persones només contribueix a l’augment de la violència.
Després de l’argument del govern de què es tracta de llicències aprovades abans del 7 d’octubre, recordem que això no impedeix ni eximeix al govern de poder revocar el permís si existeixen indicis racionals per a fer-ho, tal com estableix el reglament de control del comerç material de defensa espanyol. En cap cas, aquesta venda estaria justificada. DataComex també mostra que al novembre de 2023 l’Estat espanyol va ser el país de la Unió Europea que més va volum d’armes va exportar. Les exportacions espanyoles van representar el 52% del total d’exportacions de la Unió Europea.
Així mateix, és important destacar que des del 7 d’octubre el govern espanyol no ha parat de comprar armament i productes de seguretat a Israel. Una de les empreses a les qual ha comprat més armamament ha estat la israeliana Elbit Systems que ven i fa publicitat dels seu productes sota la marca “provats en combat” i a la qual l’Estat espanyol ha comprat, en els últims mesos, armament per valor de 705 milions d’euros. Amb aquests diners es finança el genocidi contra el poble palestí en la Franja de Gaza.
El govern ha anunciat també el seu increment d’ajuda a la UNRWA, però de poc serveix mentre envia armament que podria haver assassinat a persones palestines.
Tota aquesta informació posa en evidència, una vegada més, la complicitat del govern amb el règim d’apartheid israelià. El genocidi i l’apartheid només són possibles amb la complicitat i els suports internacionals, com l’ofert pel Govern espanyol a través de la compravenda d’armes i material de guerra. Vendre i comprar armes, munició o tecnologia de seguretat a Israel no és només comerciar amb productes que s’usaran o que estan construïts sobre flagrants vulneracions de drets humans, és passar a ser una part activa i còmplice dels crims contra la humanitat, és enfortir la injustícia, la discriminació, repressió i el genocidi, és a dir, convertir-se en còmplices de la llarga història de vulneracions de drets humans contra el poble palestí.
Una compareixença urgent del Ministre d’Exteriors, José Manuel Albares i de la Ministra de Defensa, Margarita Robles, per a explicar les reiterades mentides sobre la venda d’armes a Israel i l’evident incompliment de la llei espanyola d’armes.
Transparència absoluta sobre totes les transferències d’armes a Israel. Recordem que aquest estat està sent investigat per genocidi per la Cort Internacional de Justícia.
La fi de la compravenda d’armes a Israel per a no ser còmplices del genocidi en la Franja de Gaza ni amb l’ocupació i l’apartheid a Cisjordània, Jerusalem i la Palestina del 48.
La ruptura de relacions amb el règim d’ocupació i apartheid israelià.
En l’ANNEX 1 es poden trobar el llistat de transferències d’armes de l’Estat espanyol (compres i vendes) a Israel des del 7 d’octubre de 2023. Aquesta documentació és fruit de la investigació realitzada pel Centre per la pau Delàs.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
