Els premis Nobel Annie Ernaux, Adolfo Pérez Esquivel, George P. Smith, Jody Williams i Mairead Maguire, els actors Mark Ruffalo, Miriam Margolyes, Viggo Mortensen i Alia Shawkat, o les activistes Angela Davis, Arundhati Roy i Naomi Klein entre les més de 50 personalitats d’arreu del món que recolzen la suspensió de vincles de l’alcaldessa de Barcelona amb les institucions oficials israelianes.

La setmana passada, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va anunciar la suspensió que inclou la cancel·lació de l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, fins que “les autoritats israelianes acabin amb la violació sistemàtica dels drets de la població palestina i compleixin plenament el dret internacional”. 

En una carta adreçada al primer ministre israelià Netanyahu, l’alcaldessa va dir que la mesura s’ha produït en resposta a una petició d’un centenar d’organitzacions socials i de milers de veïns la ciutat dins la campanya “Barcelona diu NO a l’apartheid, Barcelona diu SI als drets humans”. 

Ara, signants d’alt perfil com els guanyadors del Premi Nobel de  la Pau Mairead Maguire, Adolfo Pérez Esquivel i Jody Williams i de Química, George P. Smith, els directors de cinema Fernando Meirelles (City of God) i Cherien Dabis (Ozark, Only Murders in the Building) i Ken Loach (Jo, Daniel Blake), i els músics Marianne Faithful, Peter Gabriel, Seun Kuti i Brian Eno, han signat una carta per donar suport a la posició de l’alcaldessa. 

La carta critica els governs per no reaccionar davant les infraccions del dret internacional i les violacions dels drets del poble palestí per part d’Israel durant dècades, amb “gestos buits… alhora que armen, financen i protegeixen” la impunitat del règim israelià. Continua dient que la mesura de l’alcaldessa de Barcelona “ens recorda els valents ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l’apartheid a Sud-àfrica en el passat”. 

La carta també està signada per Angela Davis i el diputat sud-africà Nkosi Zwelivelile “Mandla” Mandela, nét de Nelson Mandela. En un missatge personal a l’alcaldessa, el signatari de la carta Ronnie Kasrils, veterà de la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica i exministre del govern de Mandela, ha afegit que s’ha mostrat “entusiasmat per la decisió” que, segons ha dit, “ressona més enllà de Barcelona. Inspira la comunitat internacional i els que vivim en una Sud-àfrica lliure i democràtica”. 

L’advocat i autor palestí Raja Shehadeh, els legisladors Hanan Ashrawi i Mustafa Barghouti i el fundador de Physicians for Human Rights-Israel, Ruchama Marton, també han signat, juntament amb la filòsofa Judith Butler i Nora Cortinas, cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo, el moviment que va denunciar les ‘desaparicions’ de la dictadura argentina del 1974-1983. La carta acaba amb un missatge als que defensen els drets humans a Barcelona: “Tots ens doneu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom puguin prevaler”.

Aquest és el text de la carta:

Saludem l’alcaldessa de Barcelona, ​​​​Ada Colau, per la seva valenta decisió de suspendre els llaços institucionals amb Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb Tel-Aviv, fins que els palestins puguin viure en llibertat, sense ocupació militar i apartheid. 

Això ens recorda els valents ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l’apartheid a Sud-àfrica en el passat. Després dels informes de les principals organitzacions palestines, sud-africanes, israelianes i internacionals de drets humans que designen Israel com a estat d’apartheid i demanen mesures efectives per acabar amb la complicitat internacional de què gaudeix, la decisió de Barcelona hauria d’inspirar les institucions arreu del món a posar fi a la seva pròpia implicació en la supervivència dels règims d’opressió. 

L’apartheid, al cap i a la fi, és un crim contra la humanitat. Nosaltres, els sotasignats, ens oposem al racisme en totes les seves formes i defensem els principis de justícia i drets humans d’una manera holística que inclogui els palestins. 

Ens indigna moralment que els governs poderosos reaccionin a les greus violacions dels drets dels palestins per part Israel segons el dret internacional amb gestos buits i expressions de “preocupació”, alhora que armen, financen i protegeixen de la responsabilitat el sistema d’injustícia d’Israel durant dècades i continuen fent com si res. Amb l’actual govern israelià, el més ultradretà, racista, masclista i homòfob de la història del país, cal pressionar més que mai per acabar amb la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets dels palestins segons el dret internacional. 

Encomiem tots els que han fet possible aquesta decisió, especialment els defensors dels drets humans que han treballat incansablement i desinteressadament per aconseguir-la. Tots ens doneu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom puguin prevaler.

• Adolfo Pérez Esquivel, professor i premi Nobel de la Pau
• Aki Kaurismaki, director i guionista 
• Alexei Sayle, escriptor, còmic i locutor 
• Alia Shawkat, actriu
• Angela Davis, filòsofa 
• Annie Ernaux, autora i premi Nobel 
• Arundhati Roy, autora 
• Bella Freud, dissenyadora de moda
• Brian Eno, músic i productor 
• Cherien Dabis, director, guionista i actor 
• Christy Moore, cantant i compositora 
• Eve Ensler, dramaturga 
• Fernando Meirelles, director, guionista i productor 
• George P. Smith, bioquímic i premi Nobel 
• Gillian Slovo, autor i dramaturg 
• Gloria Wekker, autor i acadèmica 
• Hanan Ashrawi, legisladora i política 
• Jody Williams, activista pels drets humans i premi Nobel de la Pau
• Judith Butler, filòsofa i escriptora 
• Julie Christie, actriu 
• Kamila Shamsie, autora 
• Ken Loach, director de cinema 
• Lakhdar Brahimi, diplomàtic algerià de l’ONU 
• Liam Cunningham, actor 
• Mairead Maguire, activista per la pau i premi Nobel de la Pau
• Malalai Joya, exdiputada afganesa i militant feminista i pels Drets Humans
• Marianne Faithful, música 
• Mark Ruffalo, actor 
• Maxine Peake, actriu 
• Michael Malarkey, actor 
• Michael Mansfield KC, advocat 
• Mike Leigh, director i guionista 
• Mira Nair, directora de cinema 
• Miriam Margolyes, actriu 
• Mustafa Barghouti, legislador i polític 
• Naomi Klein, autora 
• Nkosi Zwelivelile “Mandla” Mandela, legislador a Sud-àfrica 
• Nora Cortiñas, cofundadora de les Madres de Plaza de Mayo
• Paul Laverty, guionista 
• Peter Gabriel, músic 
• Raja Shehadeh, escriptor i advocat 
• Raji Sourani, director del Centre Palestí de Drets Humans 
• Ramin Bahrani, director i guionista 
• Ramy Youssef, comediant, actor i escriptor
• Robyn Slovo, productora de cinema i televisió 
• Ronan Bennett, guionista i autor 
• Ronnie Kasrils, ex-ministre del govern de Nelson Mandela 
• Ruchama Marton, fundador de Metges pels Drets Humans-Israel 
• Sara Driver, directora de cinema 
• Sepideh Moafi, actor 
• Seun Kuti, músic 
• Stephen Rea, actor 
• Suad Amiry, autor i arquitecte 
• Tunde Adebimpe, músic i actor 
• Viggo Mortensen, actor, escriptor, director i productor 
• Yanis Varoufakis, legislador i economista

Carta oberta de suport a la decisió de  suspendre relacions amb Israel 

Saludem l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la seva valenta decisió de suspendre els llaços institucionals amb l’apartheid d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, fins que el poble palestí pugui viure en llibertat, sense ocupació militar ni crims de guerra ni de lesa humanitat.

Barcelona té una llarga història en matèria de defensa dels drets humans. Avui, s’honra aquest històric llegat polític, i sobretot social, de la ciutat, que ha treballat i ho continua fent avui dia, incansablement pel respecte dels drets humans i la pau a nivell mundial. I marca el camí que cal seguir per a molts altres municipis i institucions públiques.

El 1998 se celebrava a Barcelona la Iª Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, en commemoració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, i que va iniciar el camí que va culminar dos anys més tard en l’adopció de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat. Aquest esdeveniment va ser un exemple, entre molts altres, de l’aposta barcelonina per ser una ciutat impulsora de la defensa dels drets humans i esdevenint referent mundial en la matèria.

Anys abans, Barcelona, amb la projecció internacional que tenia després de l’època olímpica, va ser també un clar exemple de solidaritat durant la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, quan de manera unànime, ciutadania i institucions, van posar en marxa multitud de projectes de solidaritat i de cooperació, acompanyats d’una denúncia contundent dels crims i vulneracions de drets que s’estaven cometent.

No podem oblidar múltiples experiències ciutadanes destacables en defensa dels Drets Humans i de construcció de la Pau al llarg de les darreres dècades. Cal destacar el clam contra la guerra sorgit de les mobilitzacions massives contra l’OTAN, o anys més tard, i en proporcions mundialment històriques, les de la Guerra de l’Iraq.

Barcelona també serà ara recordada a la història com el primer gran ajuntament que va trencar llaços amb l’apartheid en solidaritat amb el poble palestí. Això ens recorda als ajuntaments valents que van ser pioners a tallar llaços amb la Sud-àfrica de l’apartheid en el passat.

Aquesta decisió va més enllà de Barcelona. És una clara resposta a la lluita de la societat civil catalana, i dels moviments socials, sindicats i partits polítics de tot el món que lluiten pels drets de totes.

Nosaltres, les signants d’aquesta carta, ens oposem al racisme en totes les seves formes i defensem els principis de justícia i drets humans d’una manera integral. Ens indigna que les respostes dels governs a les greus violacions per part d’Israel dels drets del poble palestí en virtut del dret internacional es limitin a buides expressions de “preocupació”, mentre molts d’aquests governs armen, financien i donen suport al sistema de injustícia d’Israel.

Aquesta decisió de Barcelona representa una fita històrica que esperem impulsi moltes altres administracions a deixar de col·laborar amb un règim que ha assassinat més de 50 menors d’edat només el 2022 i més de 2.000 des de l’any 2000. El poble palestí ens demana que deixem de ser còmplices de l’apartheid israelià.

No podem oblidar que amb l’actual govern israelià, el més ultradretà, racista, sexista i homòfob de la història del país, la rendició de comptes és més necessària que mai per posar fi a la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets del poble palestí.

Agraïm a totes i tots els que han fet possible aquesta decisió i a les defensores dels drets humans que han treballat incansablement i desinteressadament per aconseguir-la. Ens transmeteu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom poden i han de prevaldre. Finalment, cal reiterar que esperem que aquesta decisió inspiri institucions de tot el món a posar fi a la seva pròpia implicació en el sosteniment de règims d’opressió.

Visca Palestina lliure!

Les sotasignants són:

Paco Ibañez, cantant. Jaume Roures, fundador de Publico i productor audiovisual. Maruja Torres Manzanera, escriptora i periodista. Helena Maleno, Defensora de Drets Humans, periodista, escriptora i investigadora hispano-marroquina. Yayo Herrero, Antropòloga i activista ecofeminista i pels Drets Humans. Luisa Morgantini exvicepresidenta del Parlament Europeu. José María González Santos “Kichi”, alcalde de Cadiz. Teresa Rodriguez, portaveu d’Adelante Andalucía. Boaventura de Sousa Santos, profesor catedràtic de la Universitat de Coimbra. Carles Riera, Parlamentari. Eulàlia Reguant, Parlamentària. Adelina Escandell, Senadora per ERC-Sobirianistes. Manuel Zaguirre, Exsecretari general d’USO. KAP (Jaume Capdevila), dibuixant de la Vanguardia i “el Jueves”. Samantha Hudson, artista. Joan Roura Villalmanzo, periodista TV3. Sílvia Heras, periodista de TV3. Moha Gerehou, periodista i activista antiracista. Moni Ovadia, director de teatre i escriptor. Brigitte Vasallo, escriptora. Clara Serra, filòsofa i feminista. Benet Salellas, advocat. Laia Serra Perelló, jurista. Alberto San Juan, actor. Clara Segura Crespo, actriu. Julio Manrique, actor i director. Los chicos del Maíz, grup de música. Santiago Alba Rico, assagista. David Fernandez, periodista. Gabriela Serra, activista social. Isaac Rosa, escriptor. Fermin Muguruza, músic i cineasta. Pastora Filigrana Garcia, advocada. Juan Soroeta Liceras, Profesor de Derecho Internacional Público de la Universidad del País Vasco. Marta Sanz Pastor, escriptora. Salvador López Arnar, col·laborador de El Viejo Topo. José Luis Martín Ramos, Catedràtic emèrit d’Història Contemporània. Alguer Miquel Bo, músic. Bruna Cusi Echaniz, actriu. Ana Tijoux, cantant. Teresa Aranguren Amézola, periodista. OIeguer Presas Renom, exfutbolista del FC Barcelona. Jordi Calvo, Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Montserrat Vila, membre d’Hèlia. Nora Miralles, Presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Yago Alvarez, periodista. Andrés Garcia, jurista. Anaïs Franquesa, jurista. Youssef M. Ouled, periodista. Arés Perceval, copresidenta de LaFede.cat. Albert Caramés Boada, director de Fundipau. Montserrat Arbós, periodista, professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, membre de Fundipau. Toni Guirao, president de la Federació ACAPS. Luca Gervasoni Vila, director de l’Institut NOVACT de Noviolència. Pere Ortega, investigador en cultura de pau. Diego Checa Hidalgo, professor i investigador de la Universitat de Granada. Miriam Hatibi, consultora de comunicació. Sarah Babiker Moreno, periodista. Pepe Beúnza, primer objector de consciència de l’estat espanyol per motius no religiosos. Maysun Abu-Khdeir, fotoperiodista. Héctor Grad Fuchsel, professor universitari de la UAM. Anita Botwin, periodista i activista feminista. Tribade, grup de música. Rosa de Falastín Mustafá, diputada del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes. Isaías Barreñada Bajo, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. Alejandro Pozo, investigador sobre conflictes armats del Centre Delàs i professor de Relacions Internacionals. Ramon Pedregal Casanova, escriptor. Anna Gabriel, jurista. Neus Sotomayor, Presidenta d’Unipau. Yacine Belahcene Benet, cantant, productor i gestor cultural. Maider Fernández Iriarte – Realitzadora (a Lo de Évole i de documentals). Agustín Velloso Santisteban, professor de la UNED. José Abu-Tarbush, professor universitat de la Laguna. Dina Bousselham, politòloga i professor de la UCLM. Waleed Saleh, professor universitari de la UAM. Jaime Pastor Verdú, professor ciències polítiques de la UNED. Jorge Ramos Tolosa, professor de la Universitat de València. Marga Olalla Marfil, membre de Lluita Internacionalista. Mª Rosalía Moro López, periodista. Pedro López López, Professor Universitat Complutense de Madrid. Sira Rego, eurodiputada i portaveu federal d’Izquierda Unida. Enrique Santiago, Secretari General del PCE i diputat d’Unidas Podemos. Àngela Ballester Muñoz, exdiputada del Congrés de Diputats de Podemos. Ernest Urtasun, Eurodiputado de En Comú Podem y vicepresidente de los Verdes/ALE. Miguel Urbán, eurodioputat d’Anticapitalistas. Manuel Pineda, eurodiputat d’Unidas Podemos. Jaume Asens, diputat d’Unidas Podemos. Lucía Muñoz Dalda, diputada d’Unidas Podemos. Antón Gomez – Reino, diputat del Congrés d’Unidas Podemos.

Barcelona, 9 de febrer de 2023.

El passat 19 d’octubre el Ministre de Defensa Benny Gantz, acusat de crims de guerra, va llistar a sis organitzacions palestines com a “terroristes”: Addameer, Al Haq, Defense for Children Iinternational – Palestine, Union Agriculture Workers Committees, Bisan Center for Research and Development  i Union Palestinian Women Committees.

Tal i com afirma la Relatora de les Nacions Unides de Defensores de Drets Humans Mary Lowlorhrds:

“Les Defensores de Drets Humans no són terroristes i mai haurien de ser calumniades així”.  

La directora d’Addameer, Sahar Francis,  va visitar Catalunya recentment convidada per l’International Peace Congress per explicar la brutalitat del règim d’Israel. Durant la seva estada a Barcelona va ser rebuda per l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya.

La resposta de les sis organitzacions criminalitzades i d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional ha estat unànime. Demanen el suport internacional i insten a les institucions a exigir una resposta “clara, contundent i pública”. Una resposta que nosaltres traduïm en dues mesures de mínims:

Demanem a l’ajuntament de Barcelona que trenqui l’agermanament amb Tel Aviv i al Govern de la Generalitat que deixi de considerar Israel com a regió estratègica i insti al Govern de l’estat a impulsar una llei que prohibeixi el comerç amb assentaments.

Per aquelles persones que diferencien entre l’estat “democràtic” d’Israel i l’ocupació tenim aquesta pregunta: què n’opineu sobre una ordre feta per un govern elegit a Israel i basada en lleis israelianes que prohibeix a les organitzacions palestines en territori ocupat dur a terme les seves activitats i que no poden dir res sobre el govern que controla les seves vides?

És una acte il·legal d’apartheid que conté mesures legislatives que violen el dret a la llibertat d’expressió, associació i el dret internacional.

Amb la designació a organitzacions de drets humans palestines com a “institucions terroristes” Israel busca silenciar i eliminar al moviment de drets humans palestí. La comunitat internacional hem de mostrar la nostra oposició ferma i assegurar la seva  protecció.

Aquí podeu llegir el comunicat d’una de les majors coalicions de societat civil i organitzacions de drets humanes palestines:

PNGO y PHROC: La designación de 6 Organizaciones Palestinas líderes como“Organizaciones Terroristas”, por parte del Ministro Israelí, es un intento para silenciar y controlar al Pueblo Palestino.

Fecha: 22 de Octubre de 2021
El Ministro de “Defensa”, Benny Gantz, declaró el 19 de octubre de 2021 a seis Organizaciones líderes de la Sociedad Civil palestina (OSC) como “organizaciones terroristas”, en un ataque encubierto y sin precedentes hacia los defensores de los derechos humanos y de las organizaciones de la Sociedad Civil palestina. Esta decisión significa la aplicación efectiva de dichas organizaciones como ilegales, además de ponerlas en riesgo de cualquier represalia inminente. Las seis organizaciones que dicha designación incluye son: (1) Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, (2) Al-Haq Law in the Service of Man (Al-Haq), (3) Bisan Center for Research and Development, (4) Defense for Children International-Palestine (DCI-P), (5) the Union of Agricultural Work Committees (UAWC), y (6) the Union of Palestinian Women’s Committees (UPWC).

Esta designación arbitraria, con foco en las seis OSC, defensoras destacadas de los derechos humanos del Pueblo Palestino en los Territorios Ocupados (TPO), dificulta las tareas de documentación y supervisión de las violaciones de los derechos básicos, la demanda de justicia por los crímenes de guerra y contra de la humanidad perpetrados por Israel y la necesaria defensa e incidencia legal para poner punto final a la ocupación israelí y a su régimen colonial de apartheid. Esta consideración representa un intento amenazador y sin precedentes de las autoridades de la ocupación israelí para silenciar y criminalizar a las OSC palestina. Estas entidades cuestionan la prolongación de la ocupación militar, como sistema colonial y de
apartheid en Palestina.

En especial, la aplicación intencionada e infundada de la legislación “anti-terrorista” tiene como objetivo criminalizar a seis organizaciones, en el marco de la ley nacional de Israel. Esta situación se ha creado, desde hace años, a partir de las campañas y los ataques constantes y
sistemáticos contra las OSC palestinas. La intencionalidad es clara: obstaculizar su tarea de documentación y cooperación mediante la ONU y los diferentes mecanismos internacionales de defensa de los derechos humanos. El 19 de agosto de 2021, el Relator Especial de la ONU sobre
la situación de los defensores de los derechos humanos, Mary Lawlor, formuló una declaración para destacar y abordar el gran número de casos de detenciones arbitrarias, de acoso, criminalización y amenazas en contra de los defensores de los derechos humanos en los
Territorios Palestinos Ocupados.

Todas estas designaciones reflejan y evidencian los intentos Israelíes – por décadas- de controlar a la población Palestina para silenciar y romper las OSC Palestinas que trabajan de manera independiente. En particular, dichas consideraciones representan una aplicación atroz e ilegal de
la ley nacional Israelí en los Territorios Palestinos Ocupados; y significan además una violación del Artículo 43 del Reglamento de La Haya (1907) y del derecho consagrado, internacional e inalienable de los pueblos a la autodeterminación.
Señalando la gravedad de la situación actual y el riesgo inminente en que se encuentran los actores humanitarios y los defensores de los derechos del Pueblo Palestino, el PNGO y el PHROC hacen un llamamiento urgente a la Comunidad Internacional (que incluye países terceros, organizaciones de la sociedad civil, defensores de los derechos humanos, las Naciones Unidas y personas a título particular), a pasar a la acción mediante las iniciativas
siguientes:

1. Exigir a Israel la revocación de la designación como “Organizaciones Terroristas” de las seis OSC, líderes del Pueblo Palestino;
2. Instar al Ministro de Defensa y Justicia Israelí, y a otros interlocutores relevantes, a cesar en el empleo de prácticas y políticas ilegales de intimidación y acoso, que incluyen la
criminalización arbitraria y la represión de las OSC palestinas. Hechos que conllevan una vulneración de las Convenciones Fundamentales del Derecho Internacional;
3. Emitir una declaración pública de no reconocimiento con relación a las designaciones impuestas, ya que estas significan un acto ilegal de apartheid que comprende medidas legislativas pensadas. Este acto ilícito significa una violación del derecho a la libertad de opinión y expresión como del derecho a la libertad de asociación y reunión pacífica;
4. Condenar dichas designaciones como aplicación ilegal de la ley nacional Israelí dentro de los Territorios Ocupados;
5. Hacer un llamamiento a la Comunidad Internacional (que incluye donantes, seguidores, y actores de los derechos humanos en todo el mundo) a condenar dichas designaciones arbitrarias y tácticas de intimidación, para reiterar públicamente su apoyo a las Organizaciones de la Sociedad Civil Palestina.
FINAL

Ens hem vist obligades a posposar la formació per motius aliens a la nostra voluntat. Properament avisarem de la nova data, que segurament serà després de l’estiu, durant el mes de setembre.

Disculpeu les molèsties.

—

El dimecres 7 de juliol tornem amb el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, aquest cop en format presencial. Després de les dues sessions realitzades celebrades el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida i el març de 2021 Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, celebrem un tercer seminari: Israel com a paradigma d’Estat emmurallat al món

📆 Dimecres, 7 de juliol
⌚ A les 18:30h
📌 A La Vaqueria (C/Carme 95, baixos 2a)
🔗 Inscripcions a través del formulari

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa que anirà a càrrec d’Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i experta en militarització de fronteres, i una segona part en que les membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina debatran possibles estratègies per fer-hi front.

En els últims 50 anys, Estats de tot el món han augmentant de forma progressiva la construcció de murs a les fronteres. En aquest context, Israel és el país que lidera el rànquing de murs aixecats, amb un total de 6. El país ha construït murs i tanques amb tots els països veïns: Egipte, Liban, Jordania, Siria, a més de la Franja de Gaza a la que ha encerclat completament, i amb la zona Palestina, que any rere any veu el seu territori reduït i annexionat, consolidant-ho amb la construcció de més murs. 

Els murs israelians no només es composen de construccions físiques, sinó que incorporen tota una sèrie de sistemes de control del moviment tecnològic: càmeres de vigilància, torniquets automatitzats, formes de control remot, lectura de targetes biomètriques, escàners corporals, entre altres, que s’incorporen a una xarxa de base de dades, de manera que es guarda un registre de les persones que es mouen pel territori. D’aquesta manera, podem dir que la població palestina està en el seu conjunt, com a comunitat, securitizada: és a dir, convertida en amenaça, la qual cosa condueix al control i restricció de tots els seus moviments pel territori. 

Des de les entitats organitzadores volem continuar aprofundint en la militarització que duu a terme l’Estat d’Israel, la qual cosa afecta a la vida quotidiana de la població palestina. Aquesta militarització està estretament lligada amb diverses polítiques, entre d’elles l’annexió territorial, que no seria possible sense el comerç d’armes i la construcció de murs. D’aquesta manera, volem qüestionar la dinàmica de construcció de murs com eines de repressió, por i vulneració de drets.

Tal com apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, durant la sessió “coneixerem quin és el paper de aquesta construcció de murs al món, i especialment a Israel, posant en context com els murs esdevenen eines de violència i com s’han convertit en un símbol de repressió des del apartheid sudafricà. Aprofundirem en els diferents murs que ha construit Israel, per conèixer els objectius d’aquestes construccions i les seves conseqüències”.

De manera que, explica l’Ainhoa, “podem teixir aliances sobre la necessitat de confrontar el apartheid israelí i l’Apartheid Global al seu conjunt a tot el món”.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.