Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president del Consell General de la Fira de Barcelona
Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona
Constantí Serrallonga, director general de la Fira de Barcelona
Pau Relat i Vidal, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona
Benvolguts,
Ens adrecem a vostès davant una situació d’extrema gravetat política, jurídica i moral. Després de més de dos anys de genocidi continuat d’Israel contra el poble palestí —àmpliament documentat i denunciat per experts i organismes internacionals—, la Fira de Barcelona continua acollint i legitimant la presència institucional i empresarial vinculada a l’Estat d’Israel i al seu complex militar-tecnològic.
Ho fa malgrat les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya —inclosa la Resolució 341/XV— i per l’Ajuntament de Barcelona el passat 30 de maig, que insten explícitament a no permetre pavellons del Govern d’Israel ni empreses que es lucrin del genocidi, l’ocupació, l’apartheid i la colonització del poble palestí a la Fira de Barcelona.
Ho fa malgrat les normes i principis establerts pel dret internacional, que estableixen l’obligació de prevenir el crim de genocidi i de no contribuir ni ser-ne còmplice, atès que es tracta del crim més greu.
Ho fa malgrat que dues de les tres administracions que conformen el consorci de la Fira s’han pronunciat públicament en contra d’aquesta presència, assumint un compromís polític en consonància amb les demandes clares de la societat civil.
Actualment, d’acord amb la informació pública a la qual hem tingut accés, el Mobile World Congress 2026 inclou un estand del Govern d’Israel —organitzat per l’Institut d’Exportació d’Israel— i 37 empreses israelianes registrades*, almenys nou** de les quals tenen vincles directes amb l’exèrcit i el Ministeri de Defensa israelià. D’altra banda, al MWC d’enguany també hi consten registrades nombroses multinacionals que mantenen contractes i col·laboracions amb l’exèrcit i el govern israelià, en el marc d’un ecosistema tecnològic profundament entrellaçat amb la militarització i la indústria de guerra.
És incomprensible que, malgrat que dues terceres parts del consorci de la Fira han aprovat resolucions insten a impedir aquesta presència, la situació es continuï reproduint de manera sistemàtica.
Fins avui, l’única actuació institucional clara ha estat l’exclusió de l’empresa Egis del Smart City Expo World Congress —celebrat el novembre de 2025— per la seva inclusió a la Base de Dades de Nacions Unides sobre empreses implicades en assentaments il·legals. Tot la resta d’actuacions que s’han produït —inclosa la retirada voluntària d’Israel del Smart City Expo de 2025— han estat conseqüència directa de la pressió i mobilització sostingudes de la societat civil.
La pressió popular funciona. La inacció institucional, no.
És intolerable que la responsabilitat política recaigui, una vegada i una altra, sobre la societat civil, mentre les institucions continuen garantint espais, contractes i legitimitat a un Estat i a unes empreses implicades en els crims més greus tipificats pel dret internacional. La societat civil ens hem expressat de manera reiterada i inequívoca: no volem ser còmplices dels crims d’Israel ni contribuir al manteniment i l’enfortiment d’un estat genocida i criminal.
La Fira de Barcelona està formada per institucions públiques i com a tal, està obligada a actuar amb coherència amb el dret internacional, amb els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, amb els estàndards europeus de diligència deguda i amb les resolucions aprovades per les pròpies institucions que la governen.
Davant la inacció institucional, avui passem a l’acció per exigir explicacions i l’adopció de mesures contundents i immediates. Hem vingut a les oficines de la Fira de Barcelona perquè Palestina no pot esperar més.
Per tot això, exigim amb caràcter immediat les demandes següents:
La cancel·lació del pavelló del Govern d’Israel al MWC 2026, incloent l’estand actualment actiu.
La prohibició de la participació de totes les empreses israelianes registrades al MWC 2026, incloses les 37 empreses que hem pogut identificar.
L’exclusió d’empreses internacionals que es lucren del genocidi, el colonialisme, l’apartheid i l’ocupació contra el poble palestí, així com de qualsevol empresa vinculada a activitats militars o de seguretat que contribueixin a aquestes violacions greus del dret internacional.
El compromís de la Fira de Barcelona que, d’ara endavant i com a compromís de no repetició, no permetrà la participació ni la presència del govern israelià ni d’empreses còmplices del genocidi, l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid a Palestina, fins que es respectin els drets del poble palestí.
Per poder explicar les nostres 30demandes, demanem una reunió amb tots vostès.
Barcelona no pot ser escenari, plataforma ni aliada d’un sistema que sosté el colonialisme, genocidi, ocupacions militars i règims d’apartheid.
Barcelona, 2 de febrer de 2026 — Per tercera vegada consecutiva, el Festival de cinema israelià Seret no pot anunciar públicament un cinema a Barcelona on celebrar el seu festival. La pressió popular i política ha tornat a impedir que un esdeveniment patrocinat pel govern israelià i organitzacions sionistes tingui presència pública a la ciutat.
L’any 2024, el Cinema Girona va cancel·lar el festival després de la pressió social, posicionant-se al costat dels drets del poble palestí. L’any 2025, el festival es va veure obligat a celebrar-se de forma clandestina, sense anunciar públicament la ubicació.
Aquest 2026, s’havia anunciat que el Festival Seret se celebraria al Cinema Maldà, però fa tres dies es va fer públic que el Cinema decidia cancel·lar-ho després de rebre una carta de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, la Comunitat Palestina de Catalunya i l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS. Ara mateix ja no és possible comprar entrades en l’edició del festival a Barcelona a través de la pàgina web del festival.
Cultura com a propaganda d’Estat
Israel utilitza la cultura de manera explícita com a eina de propaganda per a tapar els crims que comet contra el poble palestí i normalitzar el seu règim colonialista, d’ocupació, apartheid i genocidi contra el poble palestí. El Festival Seret forma part d’aquesta estratègia de soft power.
Tal com s’alertava a la carta enviada pel moviment pro-palestí a Catalunya al Cinema Maldà:
“Acollir el festival de cinema israelià Seret convertiria un espai cultural local en una eina de l’Estat d’Israel per tapar i normalitzar els crims contra la humanitat que comet contra el poble palestí.”
Tal i com es detalla a la carta, el Festival Seret rep el suport d’institucions governamentals israelianes, un Estat que actualment està en procés a la Cort Internacional de Justicia pel crim de genocidi. Entre els organitzadors es troba l’organització Juntos-Barcelona, una organització fundada per colons israelians que viuen il·legalment en terres palestines ocupades a Cisjordània. A més, el festival està coorganitzat i finançat per organitzacions d’ideologia sionista, una ideologia que el Parlament de Catalunya ha reconegut com a racista.
Barcelona diu no a la complicitat
La Coalició Prou Complicitat amb Israel celebra aquesta decisió i valora que “el fet que el Festival Seret no pugui anunciar obertament on se celebrarà és el resultat d’anys de treball polític i mobilització popular que han deixat clar que Barcelona no dona la benvinguda a una cultura patrocinada per un govern genocida”.
A més, adverteix: “La cultura no és neutra ni apolítica. Israel abusa de la cultura com a eina de poder transversal per normalitzar i tapar els seus crims.”
El moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) s’adreça exclusivament a institucions i complicitats, mai a identitats ni a persones. És un moviment profundament antiracista, inspirat en la lluita contra l’apartheid sud-africà, que busca pressionar Israel fins que respecti els drets del poble palestí reconeguts pel dret internacional.
Crida a la ciutat
Davant aquesta situació, el moviment de solidaritat amb palestina fa una crida pública a:
A qualsevol persona que tingui informació sobre la ubicació del festival, que la comparteixi.
A tots els cinemes de Barcelona, perquè rebutgin ser còmplices dels crims d’ocupació, colonialisme, apartheid i genocidi d’Israel i no acullin cap projecció del Festival Seret ni de cap festival patrocinat per organitzacions de l’estat d’Israel o sionistes.
Per tercer any consecutiu, queda clar que el sionisme no s’exposarà públicament a la ciutat de Barcelona que torna a demostrar que és una ciutat que rebutja i planta cara a la complicitat.
La carta sencera enviada al Cinema Maldà està disponible aquí :
A l’atenció del Cinema Maldà,
Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI), una coalició formada per més de vint-i-cinc organitzacions i moviments socials locals i territorials, entre les quals es troben la Comunitat Palestina de Catalunya i l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – JUNTS, ens posem en contacte amb vosaltres per demanar-vos que el festival de cinema israelià Seret no se celebri als vostres espais els dies 12-16 de febrer. Acollir el festival de cinema israelià Seret convertiria al cinema Maldà, un espai cultural local, en una a eina de l’Estat d’Israel per tapar i normalitzar els crims contra la humanitat que comet contra el poble palestí.
El Festival, a més, rep el suport d’institucions governamentals israelianes, un Estat que actualment està en procés a la Cort Internacional de Justícia pel crim de genocidi. Entre els organitzadors es troba l’organització Juntos-Barcelona, una organització amb presència a diferents ciutats europees fundada per colons israelians il·legals a Cisjordània. El dret internacional considera les colònies israelianes a territori ocupat palestí com a il·legals i constitutives de crims (Advisory Opinion of 19 July 2024). A més, el Festival Seret està co-organitzat i finançat per organitzacions d’ideologia sionista, una ideologia reconeguda pel Parlament de Catalunya com una ideologia racista (Resolució 341/XV).
La cultura no és neutra, ni apolítica. Israel utilitza obertament la cultura com a forma de propaganda per netejar la seva imatge, tapar els seus crims contra el poble palestí o justificar el seu règim colonial d’ocupació, i d’apartheid contra el poble palestí. Abusa de la cultura com a eina de poder transversal per normalitzar i tapar els seus crims. A més, aquestes institucions sionistes presenten una imatge homogènia de les comunitats jueves, sempre en relació amb el sionisme i Israel, mentre que els membres de les comunitats jueves que no s’identifiquen amb aquesta ideologia ni amb l’Estat d’Israel ni les seves polítiques són reprimides i censurades. Presenten una imatge conscientment confusa i desdibuixada, precisament per poder promoure la seva agenda sionista que només beneficia Israel i les seves polítiques colonials i expansionistes, i que no protegeix les comunitats jueves que no s’identifiquen amb aquesta doctrina ni amb el règim israelià.
De la mateixa manera que els activistes sud-africans anti-apartheid van cridar a artistes, escriptores i institucions culturals internacionals a boicotejar culturalment Sud-àfrica, la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI) insta a treballadores culturals i organitzacions culturals, incloent-hi sindicats, associacions i festivals, a boicotejar i/o treballar per cancel·lar esdeveniments, activitats, acords o projectes que impliquin Israel, els seus grups de pressió o les seves institucions culturals còmplices.
PACBI forma part del Comitè Nacional Palestí de BDS que lidera el moviment global de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel. La campanya BDS neix a Palestina i s’inspira, entre altres, per la lluita sud-africana contra l’apartheid. El seu objectiu és pressionar i aïllar Israel fins que respecti els drets del poble palestí reconeguts per les Nacions Unides. El boicot, com a eina de pressió, es dirigeix exclusivament contra institucions i complicitats, mai contra identitats o persones individuals.
Ara ja fa més de dos anys que Israel porta a terme un genocidi contra la població palestina de la Franja de Gaza. Tot i que les xifres oficials parlen d’un mínim de 71.000 persones assassinades, s’estima que el nombre real supera com a mínim les 200.000; no només pels bombardejos constants, sinó també per la fam utilitzada com a arma de guerra i per la manca de subministraments mèdics. Israel també continua el seu projecte colonial d’annexió, ocupació il·legal i apartheid a Cisjordània, amb desplaçaments forçosos constants i violència colonial estructural amb total impunitat. Només el 2024 i 2025, Israel ha matat com a mínim 671 persones palestines a Cisjordània, 129 infants inclosos. En el moment d’escriure aquesta carta, a Cisjordània, en només un any, Israel ha obligat més de 40,160 persones, moltes de les quals ja eren refugiades, a abandonar les seves llars i terres. En aquestes operacions militars, les forces d’ocupació israelianes han buidat camps sencers de refugiats, com Jenin i Tulkarem. Mentrestant, la construcció d’assentaments israelians il·legals continua expandint-se a Cisjordània, juntament amb la violència extrema i desmesurada de colons armats —amb el suport del govern israelià— contra comunitats i persones palestines.
Des de la Coalició portem 10 anys intentant posar fi a tota complicitat amb el règim d’Israel i defensant els drets del poble palestí. En concret, fa dos anys que a Barcelona protestem per la presència del Festival Seret. Fa dos anys els Cinemes Girona van cancel·lar-ne l’exhibició i l’any passat el van haver de celebrar d’amagat ja que no van trobar lloc on acollir-les. En els últims mesos la gent de Barcelona ha deixat clar que està amb el poble palestí, defensant que puguin viure en llibertat i dignitat a les seves terres.
Us fem arribar aquesta carta perquè cancel·leu el Festival Seret, ja que acollir-lo seria posicionar-vos a favor del genocidi contra el poble palestí i tenir per sempre més una taca en la història del vostre cinema. No sigueu còmplices. Fa 77 anys que Israel exerceix aquesta violència i polítiques colonials contra el poble palestí sense cap conseqüència. Ho fa gràcies al silenci de la comunitat internacional, incloses les nostres pròpies institucions.
Israel no pot cometre aquestes atrocitats sol, ho fa gràcies a la complicitat i la impunitat que se li concedeixen a escala internacional. Per això, calen mesures valentes i fermes per posar fi a la complicitat que sosté el genocidi, l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid a Palestina. Mesures possibles i al nostre abast. I això inclou que les seves accions de blanquejament no tinguin cabuda als nostres espais culturals.
Si no responeu en una setmana ens veurem obligades a fer una campanya pública demanant la cancel·lació del Festival Seret.
Ens posem a la vostra disposició per reunir-nos amb vosaltres per parlar-ne amb detall.
Moltes gràcies,
Associació JUNTS, Comunitat Palestina de Catalunya i Coalició Prou Complicitat amb Israel
VICTÒRIES POPULARS DE SETEMBRE 2024 A AGOST DE 2025
Com estem perseguint la complicitat amb Israel
Ens hem manifestat incansablement omplint els carrers i les places de centenars de localitats, paralitzant el centre de Barcelona en reiterades ocasions.
Davant la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i del consolat americà i israelià, davant la seu de la Unió Europea i la Delegació del govern espanyol per assenyalar les complicitats i exigir a les institucions mesures contundents per a trencar-les. Davant el consolat hongarès o davant d’empreses complices com ICL o Carrefour.
També davant del port de Barcelona amb la voluntat d’aturar cada vaixell amb armes a Israel.
Des de Catalunya vam anar a la gran mobilització estatal de Madrid amb persones i col·lectius participant de la resta de l’estat: més de 100.000 persones vam omplir els carrers de Madrid exigint un embargament d’armes i la fi a les relacions amb Israel.
Obliga a vetar contractes públics amb empreses implicades en l’apartheid o en territoris ocupats.
Interromp relacions institucionals amb Israel
Reconeix el sionisme com a forma de racisme.
El que fem funciona i importa.
La nostra lluita incansable comença a donar fruits. Comencem a veure com institucions, administracions i empreses comencen a posar fi a la seva complicitat amb l’estat genocida d’Israel.
Però queda un llarg camí per recórrer juntes.
NO PARAREM FINS QUE PALESTINA SIGUI LLIURE, DEL RIU FINS AL MAR.
Uneix-te a les nostres mobilotzacions i campanyes! Construim moviment popular!
Sabem que per a moltes persones ha estat decepcionant descobrir que els festivals on participen o assisteixen espais de cultura, d’oci i de vida— estan vinculats al genocidi contra el poble palestí. Davant els nombrosos posicionaments i debats que han esclatat a les xarxes, aquesta peça vol ser la nostra aportació a la reflexió col·lectiva.
La Coalició Prou Complicitat amb Israel està formada per persones que vivim a Catalunya, incloses palestines a la diàspora, i respon directament a la crida al boicot que ens arriba des de Palestina. Es posiciona fermament desde els feminismes, l’antirracisme i l’anticolonialisme.
L’empresa britànica Superstruct – empresa propietària de més de 80 festivals a nivell internacional i 20 a l’estat espanyol, entre aquests el Sónar i el Brunch Electronik, va ser comprada pel fons d’inversió estatunidenc KKR ara fa un any. Aquest fons d’inversió inverteix directament en empreses de ciberseguretat, armamentístiques israelianes i immobiliàries en els assentaments il·legals d’Israel construits sobre terres palestines robades.
Una campanya de boicot respon a una complicitat que contribueix de forma directa o indirecta a l’opressió contra el poble palestí. Per aquests motius, fa uns mesos la PACBI va llançar una campanya pressionant a tots els Festivals comprats per KKR, entenent que tot i que no van tenir vot en la decisió de la seva compra, ara en formen part i per tant tenen un responsabilitat d’actuació. La PACBI – Palestinian Call for the Academic and Cultural Boycott of Israel és un membre fundador de la campanya del Comitè Nacional de Boicot del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel una estratègia de lluita generada pel poble palestí l’any 2005.
Les demandes que articulen la campanya i emeses per les palestines a través de la PACBI són: 1) distanciar-se públicament de les inversions del fons KKR – com a forma tangible de mostrar el desacord amb les inversion de l’empresa matriu 2) incloure el respecte pels drets humans palestins en els protocols ètics dels festivals i les seves col·laboracions, 3) respectar les demandes del BDS i adherir-s’hi, incloent el boicot cultural a Israel, l’anti-normalització, donar prioritat a les campanyes principals, i 4) ser diligents i col·laborar directament amb artistes i organitzacions que defensen els drets i la llibertat del poble palestí.
Accions populars i col·lectives
Cal posar en valor tota la feina i les iniciatives que s’han dut a terme. De forma orgànica, quan es va fer pública la notícia, molts grups d’artistes, autoorganitzats i de base es van posar a treballar per tal de pressionar els Festivals i en concret a Barcelona al Sónar.
Gràcies a tota aquesta pressió popular s’ha aconseguit assolir fites rellevants. De les demandes de la campanya: el Sónar n’ha complert moltes. Tot i la manca de voluntat inicial i la feblesa i tibiesa de les seves primeres declaracions, el Sónar ha acabat distanciant-se públicament de les inversions de KKR. Ha denunciat també el genocidi contra el poble palestí, i ha finalitzat el el patrocini de Coca-Cola i McDonald’s, dues empreses que són un objectiu prioritàri pel moviment BDS per la seva complicitat amb el genocidi d’Israel. A més, va recolzar públicament la moció de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 de maig sobre la Fira de Barcelona i va comprometre’s a iniciar un grup de treball per a el·laborar un protocol ètic. Queda per definir de quina manera ho farà i com inclourà el respecte dels drets del poble palestí en la programació de les futures edicions del Festival i amb els seus socis.
Aquests passos demostren que la pressió popular funciona. Davant dels horrors d’Israel és fàcil caure en la passivitat i l’immobilisme, sentir-nos totalment impotents, però hem de recordar que cal organitzar la ràbia, l’immens dolor i el dol, en campanyes estratègiques i eficients.
Ha faltat el pas més important: un compromis estable i constant
Els passos que ha fet el Sónar son importants però incomplets perquè li ha faltat adherir-se públicament als principis del moviment pels drets del poble palestí BDS. Altres festivals que també són propietat de KKR, com Boiler Room i Mighty Hoopla, ja ho han fet. Adherir-se al BDS és un compromís a no tenir complicitat amb el genocidi, l’apartheid, l’ocupació i el colonialisme d’Israel. Degut a que el Festival no ho va fer, la campanya de boicot al Sónar no es va aixecar.
Els principis del BDS estableixen un marc de mínims per caminar cap a la descolonització i l’alliberament de Palestina. En un moment de màxima urgència com l’actual és imperatiu posicionar-se amb claretat. Si no és ara, quan ho serà?
Recordem que el BDS és un moviment liderat per la coalició més àmplia de la societat civil palestina que s’emmarca en l’antiracisme, el poder popular i en les eines que dona el dret internacional. Les seves demandes son de mínims: posar fi a la complicitat en les diferents formes d’l’opressió contra el poble palestí.
Situació a Palestina: violència extrema, neteja ètnica i genocidi sense precedents
No hi ha paraules que puguin abastar l’horror genocida que Israel exerceix sobre la Franja de Gaza des de fa vint mesos. No es tracta només dels bombardejos continus, sinó també de la fam imposada com a eina de guerra i la negació sistemàtica de l’accés a serveis sanitaris bàsics. Les persones palestines que no moren per una explosió, ho fan per desnutrició o per malalties que, en qualsevol altre context, serien fàcilment tractables.
Cada dia assistim, amb una barreja d’estupefacció i impotència, a l’assassinat de palestines mentre intenten accedir als anomenats punts de distribució d’aliments. Aquests espais, teòricament humanitaris, estan militaritzats i gestionats per empreses privades, convertits en un nou dispositiu biopolític on tant l’Estat com les corporacions transnacionals decideixen, amb total impunitat, qui mereix viure i qui ha de morir.
La crueltat més inimaginable s’està exercint sobre el poble palestí amb total impunitat. Cap dada és suficient per reflexar la magnitud de les massacres. Els atacs dels colons cada cop són més violents, supremacistes, agressius i fortament armats, amparats i protegits per l’estat i l’exèrcit d’Israel que els dota de total impunitat, ja que operen com a braç executor de l’expansió colonial. Pobles i camps de refugiats sencers han estat desallotjats, i a les presons israelianes hi ha més de 10.400 presos polítics palestins. El sistema penitenciari és un dels eixos estructurals de violència i opressió on hi ha milers de persones palestines en condicions de tortura sistemàtica i moltes sota detenció administrativa. A la diàspora, més de vuit milions de palestines refugiades tenen prohibit tornar a les seves terres que van ser robades. En un complex i pervers entramat d’apartheid més de 60 lleis discriminen les palestines que van poder romandre dins la palestina històrica, i que ara pateixen el racisme i la discriminació sent una comunitat subalternitzada dins d’israel.
Dret a la cultura versus dret a la vida
Vivim en un món travessat pel capitalisme, el racisme, el colonialisme i molts altres eixos d’opressió, i som conscients que totes, d’una manera o altra, habitem la contradicció. Això no pot ser una excusa per a la inacció.
Els boicots són una eina legítima i necessària per trencar les complicitats sense les quals Israel no podria perpetrar el genocidi, ni colonitzar, ni ocupar, ni aplicar l’apartheid. Israel no actua sol: ho fa amb el suport institucional, econòmic i logístic d’empreses, governs i institucions d’arreu del món.
L’art, la música, la cultura i el plaer són elements molt importants per la construcció de la societat, però aquests no poden passar per sobre de la neteja ètnica que estan patint les palestines. És una contradicció rebutjar el BDS i seguir reivindicant un art compromès amb el poble palestí. No n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser activament antisionista.
Diverses artistes que van decidir no fer boicot van parlar de Palestina en el festival, algunes incorporant en les seves actuacions elements i símbols de solidaritat amb Palestina de forma merament performàtica. Això només serveix per fer rentat artístic del festival i capitalitzar la causa palestina per construir capital polític i simbòlic i reforçar la seva imatge pública de persona polititzada, mentre que activament s’està triant no escoltar la demanda palestina. L’estratègia de no adherir-se a la demanda de BDS i actuar al Sonar però a la vegada revestir-ho d’acte polític propalestí és un trist exemple de com opera la blanquitud estructural com a sistema d’opressió.
Pot el Sónar ser un espai segur per a artistes palestines i racialitzades, si ha decidit mantenir la seva complicitat amb un règim genocida o està contribuint al tokenisme? És a dir instrumentalitzar les identitats noblanques i les dissidències per mostrar-se com un Festival progressista mentre no trenca del tot la cadena de complicitat, fet que sí tindria un impacte en la vida de les palestines.
En una altra dimensió, els mitjans han fet ressò de persones que assistien al Festival argumentant que no veien l’impacte que podia tenir abstenir-se d’assistir i que matin infants a Gaza. Israel només pot seguir cometent els seus crims de forma impune gràcies al suport material, financer i institucional. La fi de la impunitat d’Israel comença per petites accions com ara no donar suport a un Festival que ha decidit continuar sent cómplice.
Després de 20 mesos de genocidi, Israel està intensificant els seus atacs contra Palestina més que mai. La supervivència del poble palestí està en joc. Cal prendre mesures valentes i conseqüents i això implica sacrificis i pèrdua de privilegis.
I ara què?
Aquesta campanya ha volgut contribuir a nivell local i internacional a construir espais culturals desvinculats de l’ocupació, l’apartheid, el colonialisme i el genocidi, perque això és beneficiós per a totes. És defensar espais antiracistes, anticolonials i realment compromesos. En cas contrari, tornem a reproduir la mateixa lògica de sempre: espais culturals que només beneficien unes poques, mentre exclouen, danyen i silencien les altres.
El racisme estructural, el capitalisme racial i el supremacisme blanc expliquen el nivell de deshumanització i d’islamofòbia cap a les palestines que fa que Israel pugui cometre tots aquests crims amb impunitat. Aquesta és la realitat que cal afrontar i combatre. I que cada una de nosaltres internament pensi, com contribueixo jo a aquesta situació? Cal sortir del marc de la solidaritat que es mou en un pla discursiu i simbòlic i que esdevé reconfortant i còmode per l’estatus quo i pel sistema i pujar la naturalesa i el to de les demandes. Cal construir poder popular des d’abaix, cal radicalitzar la ràbia, aliar-se i preguntar-se cada dia: què he fet de forma activa i material per combatre el règim sionista?
Gràcies a les artistes que van decidir boicotejar el Sónar inclús abans que la demanda al boicot sorgís desde Palestina. A totes aquelles persones que han decidit tornar els diners ja que no volen que cap euro vagi a KKR. A les que van fer soroll quan l’Ajuntament de Barcelona va sortejar entrades per les seves treballadores amb entrades al Festival, però es va cancelar davant la moció aprovada el passat 30 de maig al consistori. I a totes les altres accions que també han passat i no n’hem sigut conscients.
Sónar es podria haver convertit en un exemple a nivell local, estatal i internacional com a Festival compromès de forma inequívoca i consistent amb els drets humans del poble palestí.
Ha acabat Sónar 2025, però l’edició del 2026 està a tocar i si Sónar no pren mesures es trobarà amb una altra campanya de boicot. Perque no pararem fins a aturar totes les cadenes de complicitats i de suport actiu amb el règim colonial, encara que haguem d’anar Festival a Festival.
No pararem fins que Palestina sigui lliure del riu fins al mar.
El Festival de la Infància es celebra en els recintes de Fira Barcelona, un lloc on, al mateix temps, s’estan organitzant actes amb empreses militars que estan implicades directament en el genocidi i el règim d’apartheid que està patint Palestina. Mentre es presenta aquest esdeveniment familiar dedicat a la infància, les empreses que fabriquen armes i tecnologia utilitzada pel règim israelià per perpetrar atrocitats a Gaza segueixen obtenint beneficis.
Aturar la complicitat de la Fira Barcelona: Una crida a la responsabilitat
Al 2024, Fira Barcelona ha acollit repetidament empreses militars israelianes i internacionals, els productes de les quals s’estan utilitzant actualment per part d’Israel per cometre atrocitats a Gaza.
Malgrat la resolució de la Cort Internacional de Justícia que declara les accions d’Israel com a apartheid, i malgrat els testimonis d’experts que qualifiquen la violència a Gaza com a genocidi, Fira Barcelona continua acollint empreses còmplices d’aquests crims. Diversos grupshan demanat que la Fira aturi el seu benefici a costa del genocidi, però aquestes crides han estat ignorades. Fins i tot els grups polítics que intenten portar aquest tema al parlament han estat bloquejats pel PSC de Collboni, que actualment presideix el Consell General de Fira Barcelona.
Aquest Nadal, uneix-te en solidaritat amb els infants de Palestina. Boicoteja el Festival de la Infància organitzat per Fira Barcelona, enviant un missatge clar: Fira Barcelona no pot continuar obtenint beneficis del patiment dels nens i nenes de Gaza mentre intenta “netejar la seva complicitat” amb els nens.
És necessari augmentar la pressió ara, especialment de cara al Mobile World Congress 2025. Fem una crida a Fira Barcelona perquè talli els vincles amb l’Israel Export Institute i impedeixi que cap pavelló d’empreses tecnològiques israelianes, moltes de les quals estan estretament vinculades a l’exèrcit israelià.
Gràcies pel teu suport i solidaritat.
Families Per la Pau, Coalició Prou Complicitat amb Israel, Parents for Palestine Spain i La Fira en la Mira
La sala Razzmatazz de Barcelona té previst albergar el 8 de desembre vinent un concert de la banda de rock metal israelià Orphaned Land. El concert està organitzat pel promotor RRS PROMO en el marc del Motocultor Festival. Des de la Coalició prou Complicitat amb Israel -CPCI- ens hem posat en contacte amb la sala i la empresa promotora del concert per exposar els motius pels quals demanen el boicot i la cancel·lació de l’esdeveniment.
A continuació fem públics els arguments en els quals es basa la nostra demanda:
La demanda de cancel·lació es basa en les directrius de la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural -PACBI- que insta a les persones treballadores i les organitzacions culturals internacionals, sindicats, associacions i festivals, a boicotejar i treballar per cancel·lar esdeveniments, activitats, acords o projectes que involucrin o siguin còmplices amb l’apartheid israelià, els seus grups de pressió o les seves institucions culturals.
Les directrius del moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions a Israel) estableixen dues condicions que les organitzacions culturals israelianes, incloent bandes, han de complir per ser considerades no boicotejables: acabar amb totes les formes de complicitat amb el règim d’opressió d’Israel i donar suport públicament als drets integrals del poble palestí segons el dret internacional, inclòs el dret dels refugiats palestins a tornar. Orphaned Land ha criticat obertament i repetidament la crida palestina al boicot cultural.
Les directrius del BDS es poden trobar aquí, i estrictament van dirigides a institucions, no individus, i per complicitats, no per identitat.
Les accions de la PACBI i del BDS estan referenciades i inspirades en les estratègies de lluita sud-africana que demanava a artistes, escriptors, institucions culturals i esportistes internacionals que fessin boicot per acabar amb l’apartheid. Les iniciatives de boicot a l’àmbit esportiu van ser fins i tot secundades per Nacions Unides. El BDS també es referencia en accions històriques de desobediència civil no violenta com el que va protagonitzar Rosa Parks en la lluita per la defensa dels drets civils als EEUU. Els objectius de les accions de BDS són pressionar i aïllar Israel per a que respecti els drets humans, les resolucions de Nacions Unides i posi fi al sistema colonial, d’apartheid i d’ocupació que Israel aplica contra el poble palestí.
Des de 2004, any en que va començar a treballar la PACBI, nombrosos artistes israelians i d’arreu món s’han negat a ser còmplices dels crims d’Israel i s’han adherit a les campanyes de BDS. Alguns dels més destacats són: Roger Waters de Pink Floyd, Lauryn Hill, Chuck D. o Marinah.
La programació d’aquest concert coincideix amb el pitjor moment de la història de Palestina. Des del 7 d’octubre Israel ha posat en marxa tota la seva maquinària de guerra per a dur a terme una etapa més del genocidi en curs contra 2,3 milions de població palestina a la Franja de Gaza. En paral·lel ha incrementat la repressió contra població civil a Cisjordània. Israel té prop de 11.000 persones palestines preses per raons polítiques i ha assassinat a més de 700 persones en només l’últim any.
En els darrers mesos els informes elaborats per Francesca Albanese, relatora especial de les Nacions Unides, i el dictamen de l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) han confirmat que l’ocupació dels territoris Palestins és il·legal. El propi dictamen de la CIJ va en consonància amb anteriors informes d’Amnistia Internacional -AI-, Human Rights Watch, Al Haq i B’Tesel els quals apunten a les evidències que Israel està aplicant un règim d’apartheid contra la població palestina que AI ha denominat de “cruel sistema de dominació i crim de lesa humanitat”. El Tribunal Penal Internacional ha emès una ordre de detenció contra el president Benjamin Netanyahu per crims de guerra.
Israel utilitza la cultura com una forma de propaganda per blanquejar, desviar l’atenció i justificar el colonialisme d’assentaments i el règim d’apartheid i ocupació contra el poble palestí.
Orphaned Land no ha fet cap declaració de denuncia dels crims d’apartheid i genocidi contra el poble palestí. Des del 7 d’octubre milions de persones han sortit als carrers per demanar que s’aturi el genocidi a Palestina. El món de la cultura també ho ha fet dins i fora del nostre país. Tanmateix, Orphaned Land ha declarat pública i repetidament que “estimen Israel” i han centrat la seva “narrativa de pau” en responsabilitzar a la població palestina — oprimida i colonitzada— en lloc de reconèixer les greus violacions sistemàtiques dels drets humans i del dret internacional imposades per l’estat israelià —l’opressor i colonitzador-. A més, ha criticat obertament i repetidament la crida palestina al boicot cultural d’Israel.
La Coalició Prou Complicitat amb Israel es una plataforma formada per més de 20 organitzacions. Formen part d’ella la Comunitat Palestina de Catalunya i JUNTS – associació catalana de jueus i palestins. Treballem per defensar els drets del poble palestí a Catalunya i per posar fi a la complicitat amb l’estat israelià a causa de la seva colonització, ocupació, genocidi i apartheid sobre la població palestina i la seva terra.
No hi ha paraules per descriure l’horror que sentim davant el genocidi que Israel està duent a terme a Gaza, els atacs horribles a Cisjordània i ara al Líban. Razzmatazz i RRS PROMO han de decidir si volen ser còmplices de blanquejar o normalitzar aquests crims, especialment el de genocidi, o fer un gest en favor d’una pau justa a Palestina. En aquest moment, més que mai, l’equidistància no és una opció.
Nosaltres, des de la legitimitat que ens atorga el suport que des de fa anys donem al poble palestí us demanem que estigueu del costat de la justícia i la igualtat de drets per a totes les persones i de l’alliberament de Palestina de l’ocupació i l’apartheid il·legals, incloent-hi els drets de les persones refugiades. Un posicionament que és incompatible amb acollir grups que no respectin aquests valors.
Demanem la cancel·lació definitiva del concert d’Orphaned Land previst a la sala Razzmatazz el proper 8 de desembre i de tota la gira a l’estat espanyol mentre no denuncïi públicament a Israel pels crims de guerra, lesa humanitat i genocidi contra el poble, doni suport públicament als drets integrals del poble palestí segons el dret internacional, inclòs el dret de retorn de les persones refugiades palestines amparat per Nacions Unides i mostri el seu suport a la campanya global de BDS que l’any 2005 va sorgir de la societat civil palestina.
Un petit (gran) cinema planta cara al genocidi amb la dignitat que manca a les institucions.
Els cinemes Girona cancel·len el Festival de Cinema Israelià Seret International Israeli Film Festival, finançat per la ISFA, l’Ambaixada d’Israel i el Ministeri de Cultura Israelià
Fa 4 mesos i 2 setmanes que va començar l’última operació genocida de l’Estat d’Israel contra el poble palestí. Enmig de la barbàrie sense precedents de què som testimonis, ahir un petit (gran) cinema es va posar al costat correcte de la història, i va tenir la valentia de fer el que les institucions no estan fent: deixar de ser còmplices. El Cinema Girona ha decidit cancel·lar el festival de cinema israelià Seret International Israeli Film Festival, que havia de començar aquest dijous.
Per què acollir un festival de cinema finançat per l’Estat d’Israel significa ser còmplice de les seves polítiques colonials, de neteja ètnica i apartheid a Palestina? Israel perpetra un genocidi contra el poble palestí, que ja ha deixat més de 36.671 palestines assassinades (entre les quals 14.000 criatures) i dos milions de desplaçats forçats. La franja de Gaza està totalment destrossada: llars, escoles, universitats, mesquites, arrasades. Sense aliments, ni infraestructura sanitària, i amb un volum d’ajuda humanitària totalment insuficients.
Això arriba després de 16 anys de bloqueig a la Franja de Gaza per terra, mar i aire, 75 anys de neteja ètnica i colonialisme a tota Palestina, d’assassinats, detencions, demolició de cases, ocupació i despossessió de terres.
En un context en què les polítiques il·legals d’Israel i els seus crims de guerra són jutjats davant el Tribunal Internacional de Justícia, les institucions sionistes inverteixen una gran quantitat de recursos econòmics, en l’àmbit cultural, per tal de netejar la seva deteriorada imatge. I el cinema és un dels seus grans aparadors de propaganda. Limor Livnat, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu, “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.
En aquest cas, entre els finançadors del festival, estan institucions com a l’Ambaixada d’Israel i el Ministeri de Cultura Israelià, encara que el festival ha eliminat alguns dels logos dels esponsors del seu web en les últimes hores.
El fet que els cinemes Girona hagin decidit no allotjar el festival, és una victòria per Palestina. És el que pretén la campanya internacional BDS (Boicot, Desinversions i Sancions): identificar, denunciar i boicotejar totes les complicitats internacionals amb l’estat sionista d’Israel. És una estratègia per acabar amb un règim de colonialisme d’assentaments i discriminació, la mateixa que es va fer servir per acabar amb el sistema d’apartheid a Sud-àfrica.
Pel sector cultural concretament, BDS compta amb la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural d’Israel (PACBI, en les seves sigles en anglès), formada per desenes d’organitzacions de la societat civil palestina que insten la comunitat internacional a aplicar un boicot a totes les institucions culturals i acadèmiques israelianes, com a contribució a la lluita contra l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians. Recordem que el boicot cultural s’aplica només a “un esdeveniment cultural que està total o parcialment patrocinat per un organisme israelià oficial o una institució còmplice”. Així doncs el BDS no persegueix individualitats sinó estructures i institucions còmplices.
Des de la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, celebrem la decisió dels cinemes Girona de respondre al clam de solidaritat amb el poble palestí per plantar cara al genocidi. En el mateix sentit celebrem al decisió del Claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya, la setmana passada, de trencar tota relació econòmica i acadèmica amb Israel. És vital no contribuir a la sagnant impunitat de l’Estat d’Israel per la complicitat de les potències occidentals. Animem a les institucions de tot tipus a seguir l’exemple dels Cinemes Girona i tallar tota relació econòmica, cultural, esportiva, militar o diplomàtica amb Israel mentre no respecti els drets de les palestines de viure en llibertat i dignitat a la seva terra.
Donada la situació que s’està visquent a Palestina aquestes setmanes, amb tot el moviment de solidaritat volcat en la comunicació i la incidència política en defensa del poble Palestí, hem decidit ajornar o posposar sine die la 2a PART de la Formació Feminismes Situats a Palestina que havia de tenir lloc aquest dijous. Més endavant buscarem una nova data amb la formadora i us contactarem de nou esperant que pugueu participar. Si teniu cap comentari, pregunta o el que sigui, no dubteu a contactar-nos.
—
El proper dijous 27 de Maig la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona part de la sessió sobre feminismes situats a Palestina dins del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’.
📆 Dijous 27 de maig ⌚ A les 18h a través de zoom 🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari
El proper dijous 27 de maig a les 18h tindrà lloc la segona part de la sessió ‘Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina’ que vam iniciar el passat 10 d’abril. Aquesta sessió forma part del cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ que estem realitzant en format virtual.
En aquesta segona part, abordarem els impactes que ha tingut l’onegeització sobre els feminismes i sobre el moviment de dones a Palestina. Així començarem la sessió amb un repàs breu d’allò tractat a la primera sessió (per facilitar la participació de persones que no hi van poder assistir), i després una activista del Moviment de dones Palestines Alkarama, de l’associació Comunitat Palestina i de la CPCI, abordarà des d’una perspectiva crítica el paper de les organitzacions internacionals i locals que treballen a Palestina en projectes de gènere i de cooperació al desenvolupament. Per a fer-ho, Serra recorrerà a diferents postulats i perspectives d’autores palestines i feministes postcolonials. Veurem, per una banda, com aquestes autores han problematitzat discursos molt estesos dirigits a “l’empoderament” de les dones que sovint es produeixen des d’una perspectiva orientalista i colonial. Veurem també quines respostes s’han dut a terme des dels moviments socials de base en l’actualitat i des de l’acadèmia feminista postcolonial. Per acabar la sessió, facilitarem un espai ampli de debat col·lectiu enfocat a la pràctica per reflexionar al voltant de com treballem la temàtica, des d’on ho fem, amb quines pràctiques, etc., de cara a revisar el paper d’activistes i treballadores i de les respectives organitzacions, amb vistes a treballar per millorar-lo.
Les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.
[Vídeoconferència] El proper dissabte 10 d’abril la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) organitza la segona formació del cicle ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, centrada en els feminismes a Palestina
📆 Dissabte 10 d’abril ⌚ A les 12h a través de zoom 🔗 Inscripcions a través d’aquest formulari
El proper dissabte 10 d’abril a les 12h reprenem el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’ en format virtual. Després de la primera sessió celebrada el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida, celebrem el segon webinar: Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina.
La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa, oberta, que anirà a càrrec d’una companya activista d’Alkarama, de Comunitat Palestina i de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, i una segona part de caràcter més intern i participatiu que serà només per a membres de CPCI i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina i al moviment feminista d’arreu de Catalunya.
El paper de les dones palestines ha estat clau en la lluita contra l’ocupació de l’Estat israelià. Han estat presents en organitzacions internacionals en defensa dels drets humans des d’abans de 1948, organitzant vagues i sabotatges, assumint posicions com a milicianes, una gran xarxa de comitès d’autoorganització popular durant la Primera Intifada, creant comitès de dones i sindicats, organitzant-se des dels barris, pobles i camps de refugiades. La seva implicació en la producció i reproducció de la vida ha estat indiscutible per sostenir les famílies en temps d’aïllament, de fam i de guerra imposada per l’Estat d’Israel.
És per això que des de les entitats organitzadores de la sessió apostem per aproximar-nos al moviment feminista palestí, a les seves reivindicacions i resistències, per ampliar la mirada més enllà de les propostes feministes que es gesten a occident. Volem repensar l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, per qüestionar les dinàmiques colonials i islamofòbiques que imperen a les nostres societats, per despatriarcalitzar també la solidaritat internacionalista, i per entendre que no podem defensar la llibertat de les dones sense defensar la llibertat dels pobles, sense defensar la terra.
Tal com la pròpia ponent ens explica, durant la sessió “veurem de la mà de les autores feministes palestines com des de la creació de coneixement i els activismes han teoritzat de forma crítica sobre els moviments feministes i de dones a Palestina, posant especial atenció a dos processos i espais d’empoderament produïts pel moviment de dones en dos moments claus a nivell polític i històric: la Primera Intifada i els Acords d’Oslo. Analitzarem com aquests dos moments concrets van produir diferents formes d’emancipació social i política i d’una consciència i un moviment feminista Palestina”.
I continua, “analitzarem com hi ha hagut un viratge entre formes de lluita feminista anticapitalista, de base i anti colonial, a un model neoliberal més individual i professionalitzat mobilitzat per l’agenda internacional. Durant la sessió revisarem de forma crítica com des de la cooperació i els organismes internacionals s’ha instrumentalitzat la categoria de gènere en ares de “l’apoderament ” de les dones i quins efectes ha tingut de cara al colonialisme israelià“. I finalment, “veurem finalment quin impacte sobre el moviment de dones i feminista ha tingut l’agenda neoliberal, i com des dels feminismes a Palestina s’hi ha donat resposta en el passat i avui en dia.”
Tot això, diu la ponent de la xerrada, ens ajudarà a “apropar-no als debats que s’estan duent a terme des de Palestina en relació a com repensar de forma crítica la solidaritat des d’una perspectiva anticolonial i antiracista“.
Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.
Gran revés a los lobbies sionistas que intentan silenciar la solidaridad con Palestina y el #BDS
Hoy la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), coordinadora estatal que engloba más de 40 organizaciones que trabajamos por la causa palestina, celebramos que la Audiencia Provincial de Valencia haya archivado el caso de #DefensemDDHH, validando la campaña #BDS como una herramienta de acción política.
La semana pasada B’tselem la organización israelí más grande en la defensa de los Derechos Humanos afirmó aquello que hace décadas que dicen organizaciones palestinas: Israel es un estado de apartheid. Hace más de setenta años que el pueblo palestino resiste a las prácticas colonialistas de Israel desde la diáspora, bajo bloqueo u ocupación militar o bajo políticas discriminatorias. Uno de los actos constitutivos del crimen de apartheid es la persecución de las organizaciones y las personas que se oponen al apartheid privandoles de derechos y libertades fundamentales.
Cuanto más crece la campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones a Israel, cada vez son más las instituciones, empresas, artistas y organizaciones que deciden no tener vínculos con el apartheid israelí, también crecen los ataques del estado israelí en alianza con la extrema derecha, contra las activistas en solidaridad con el pueblo palestino.
Uno de los casos más flagrantes de estos ataques ha sido hacia las compañeras de #DefensemDDHH donde la acusación pedía 9 años de prisión por poner en marcha un debate público sobre la contratación del cantante Matisyahu, defensor de los crímenes de guerra de Israel, al festival europeo de reggae Rototom Sunsplash que tuvo lugar en Benicassim el año 2015. Está claro que a través de la criminalización pretenden silenciar la solidaridad con el pueblo palestino. Pero no lo han conseguido. Y no lo conseguirán.
El archivo del caso #DefensemDDHH representa un paso muy importante contra el intento del estado de Israel de criminalizar a todas aquellas personas y entidades solidarias con Palestina que denuncian las políticas israelíes y el sistema de apartheid. Israel muy peligrosamente manipula el antisemitismo para intentar desactivar las críticas a su sistema de apartheid, haciendo así más difícil identificar el verdadero antisemitismo. En junio de este mismo año el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ya reconoció el derecho al boicot como parte de la libertad de expresión: “El boicot es ante todo una forma de expresar opiniones de protesta. La convocatoria de boicot, que tiene como objetivo comunicar estos puntos de vista al tiempo que pide acciones específicas relacionadas con ellos, se encuentra, por tanto, bajo la protección del artículo 10 de la Convención”.
La sentencia también afirma que “incitar a tratar de manera diferente no equivale necesariamente a incitar a la discriminación”. No podemos normalizar las relaciones con el apartheid y la discriminación israelí como si no pasara nada. Exigir la rendición de cuentas por crímenes de guerra y lesa humanidad no es discriminar, es una obligación moral y legal.
También es una victoria para los movimientos antirrepresivos que luchan contra criminalizaciones injustas en todo el estado.
Desde 2016 cuando se interpuso la querella hemos pasado años de sufrimiento, dolor y cansancio. En primera piel las encausadas han arrastrado las preocupaciones de quienes pueden entrar a prisión, perder la custodia de hijas, ser denegadas de permisos de trabajo…
Las encausadas afirman que “A pesar del desgaste, hemos encontrado fuerza en la colectividad. Inspirándonos en las palestinas no nos hemos rendido. Hemos sido las propias encausadas junto con sus abogadas las que hemos liderado la campaña. A nuestro alrededor han estado los colectivos de BDS de todo el estado español y otras muchas organizaciones y movimientos en solidaridad con los derechos humanos y en contra la represión. Juntas, una vez más, hemos desmontado la hipocresía del estado de Israel; hemos evidenciado cómo Israel intenta utilizar procesos judiciales y los derechos humanos para defender el apartheid.”
Finalmente la justicia se ha impuesto y se ha archivado la causa dando la razón a las activistas de BDS País Valencià y BDS Catalunya que defienden que hacer uso del BDS para luchar por los derechos del pueblo palestino es legítimo. Hoy lo celebramos y nos llenamos de fuerza y determinación para continuar luchando defendiendo la libertad del pueblo palestino. En este marco queremos aprovechar para reconocer la fuerza del movimiento palestino de Boicot, Desinversiones y Sanciones y el legado del cual surge esta campaña, basada en aquellas experiencias de lucha en todo el mundo contra el colonialismo, el racismo y los diferentes sistemas de opresión sobre los pueblos. Seguimos y seguiremos trabajando por los derechos del pueblo palestino hasta que haya justicia, libertad y equidad para todas.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
