El passat 6 de juny les entitats SUDS, Servei Civil International (SCI) i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, van organitzar el webinar “L’Estat de Israel i la militarització de la vida”, per a analitzar el comerç d’armes i la militarització de l’Estat d’Israel, la jornada va comptar amb el suport i la col·laboració de la plataforma Prou Complicitat amb Israel (CPCI).
La jornada es va dividir en dues sessions, una primera part formativa, oberta a càrrec de l’expert en ajuda humanitària, conflictes i seguretat i investigador del Centre Delàs, Alejandro Pozo. I una segona part de caràcter intern i participatiu per a activistes per Palestina de tot l’Estat espanyol.
A la primera sessió, Pozo va començar assenyalant que en els índex que estudien la militarització dels països, com el Global Militarization Index, Israel apareix en primera posició de forma destacada, això significa: una alta producció d’armament, un alt grau d’influència en la política de les FFAA i el servei militar obligatori, entre d’altres.
Pozo va continuar apuntant que les exportacions d’armament a Espanya i Israel no destaquen en el conjunt, sobre tot comparat amb altres països de l’Orient Mitjà. Però que, no obstant, segons criteri de l’expert, aquestes exportacions d’armes a Israel podrien vulnerar la legislació espanyola d’exportació d’armes. D’altra banda, va assenyalar que no menys important són la compra d’armes per part de països de tot el món a Israel, un país que té una alta producció i que exporta 75%, de mentre que el 25% restant es destina a un ús interior. Aquest fet genera que la fabricació d’armament sigui molt més barata al poder produir més, i al mateix temps facilita l’ocupació militar dels territoris palestins, quelcom que és extremadament car, però que les exportacions d’armament a altres països permeten abaratir.
És important afegir, va assenyalar Pozo, que les armes israelites compten amb una gran fama en el mercat internacional, en gran part per la marca “provats en territori de guerra”, quelcom que cada cop més empreses d’armes retiren de les seves pàgines web per la polèmica que genera. Alguns dels principals productes exportats són drons, vehicles terrestres i morters.
En aquest sentit, l’expert va apuntar també la falta d’opacitat i incidència de la societat civil sobre aquest tipus de transferències, ja que no existeix cap informe oficial sobre les importacions d’armes que realitza Espanya amb Israel.
La sessió es la primera realitzada dins del cicle de xerrades Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció, que serviran per a, entre diversos col·lectius i organitzacions, confluir en una sèrie de propostes a l’activisme per Palestina.
Algunes publicacions relacionades:
– Informe ‘Espanya-Israel. Relacions en matèria, armamentística i de seguretat. Balanç i tendències’, d’Alejandro Pozo https://novact.org/2012/09/spain-israel-military-homeland-security-and-armament-based-relations-affairs-and-trends-novact-international-institute-for-nonviolent-action/?lang=es
– Artículo en El País ‘¿Necesita Israel armas españolas?’, d’Alejandro Pozo
https://blogs.elpais.com/paz-en-construccion/2014/09/necesita-israel-armas-españolas.html
– Informe ‘Defensa, seguridad y ocupación como negocio’, dirigit per Alejandro Pozo
https://novact.org/wp-content/uploads/2016/03/INFORME_ESP_ISR_cas_web.pdf