Traducció de l’Article a Maan’s News Agency Nasser el Laham –
Traducció d’Ahmad i Olívia. 6.7.2014
Ja fa setmanes, Israel va engegar una campanya d’odi entre els seus ciutadans i va deixar que els colons controléssin el govern. Però no es va adonar que jugava amb foc quan castigava la víctima i complaïa els assassins i l’organització terrorista jueva.
Ha arribat un punt en el que els colons han decidit i han manat, no només en el govern, sinó també en l’exèrcit i en els dispositius de seguretat. Fa tres setmanes, amb el segrest dels tres colons, les colònies van alliberar la bèstia i tota la societat israeliana la va seguir amb el seu sentiment de
venjança, inclosos els mitjans israelians que hi van ajudar incitant als seus ciutadans a matar els àrabs i a expulsar-los de les seves cases.
Va ser sota aquest context social i mediàtic, que el govern israelià va iniciar un atac militar contra els ciutadans d’Hebron, de tota cisjordania i la franja de Gaza. El resultat va ser un càstig duríssim per als palestins, amb centenars de presoners i ferits i 13 morts*, accions que es van elevar fins el
crim més cruel, quan un grup d’extremistes jueus van segrestar un nen palestí i el van cremar viu.
Els palestins se senten oprimits amb amargor perquè: en primer lloc, les negociacions de pau s’han ofegat; en segon lloc, el govern israelià rebutja l’alliberament del quart grup de presoners tal i com es va acordar en l’inici de l’última ronda de negociació; a més, continuen les entrades dels colons
(protegits pels soldats) a la mesquita d’Al-Aqsa a Jerusalem; i, per últim, perquè el tracte inhumà de la policia cap als palestins no s’atura. És per això que els palestins han dit prou a la humiliació i han sortit indignats en manifestacions, sorprenent els observadors, polítics i oficials de seguretat
israelians.
Feia dies que les pàgines de facebook en hebreu i àrab i el whatsap anaven plenes de campanyes incitant a la venjança “dolça”, que no van posar en dubte la imatge que vol donar Israel d’oasi occidental i democràtic. Ara bé, el que si que han deixat clar és que són una societat salvatge i qui
pot llegir en hebreu se sent descocertat amb les expressions de venjança i la invitació a la matança sense judici…
Els palestins han respost de manera més forta sota el lema “no morirem en silenci i no ens quedarem a casa mirant com els colons maten els nostres fills i els cremen”. Han sortit de casa amb el cap ben alt parant els atacs de la policia israeliana. Israel, que ha fet fora a tots els liders i associacions palestines de Jerusalem, s’ha adonat del seu error mortal quan, a la capital palestina, ha prohibit l’existència de l’autoritat palestina i hi ha posat l’ocupació.
En aquestes circumstàncies el conflicte és a punt de fer-ho explotar tot… i que els molotovs, les armes i els ganivets solucionin allò que no han pogut solucionar els grups de negociació. Les negociacions de veritat les trobarem als carrers i les places.
Fins ara hi ha dues persones que tenen por i que no volen endinsar-se en aquest “escenari”. Per una banda Mahmud Abbas, que ha viscut l’experiència de l’operació israeliana del 2002, en la qual Sharon va destruir l’estructura de l’AP i va submergir el territori en un estat d’inseguretat extrema.
Per altra banda, Benjamin Netanyahu, que sap molt bé que la resistència és forta i que li esquitxarà a la cara, sap que no podrà protegir els habitants de Tel Aviv quan caiguin els missils. Tothom sap que l’alto el foc actual no és només una decisió palestina, sinó també internacional.
I ara ens preguntem: quant de temps resistirà Netanyahu? Quant de temps resistirà Abbas davant d’aquesta set de sang? Quant de temps mantindran els dos bàndols la seva desició d’alto el foc si Israel no vol reconèixer l’estat palestí i la seva capital Jerusalem?
*En el moment de la traducció d’aquest article ( 6.7.2014) ja eren 18 les víctimes mortals.