Sònar, boicot i responsabilitat política: no n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser antisionista

Posted on 30/06/202530/06/2025 by cpci

Sabem que per a moltes persones ha estat decepcionant descobrir que els festivals on participen o assisteixen espais de cultura, d’oci i de vida— estan vinculats al genocidi contra el poble palestí. Davant els nombrosos posicionaments i debats que han esclatat a les xarxes, aquesta peça vol ser la nostra aportació a la reflexió col·lectiva.

La Coalició Prou Complicitat amb Israel està formada per persones que vivim a Catalunya, incloses palestines a la diàspora, i respon directament a la crida al boicot que ens arriba des de Palestina. Es posiciona fermament desde els feminismes, l’antirracisme i l’anticolonialisme.

L’empresa britànica Superstruct – empresa propietària de més de 80 festivals a nivell internacional i 20 a l’estat espanyol, entre aquests el Sónar i el Brunch Electronik, va ser comprada pel fons d’inversió estatunidenc KKR ara fa un any. Aquest fons d’inversió inverteix directament en empreses de ciberseguretat, armamentístiques israelianes i immobiliàries en els assentaments il·legals d’Israel construits sobre terres palestines robades.

Una campanya de boicot respon a una complicitat que contribueix de forma directa o indirecta a l’opressió contra el poble palestí. Per aquests motius, fa uns mesos la PACBI va llançar una campanya pressionant a tots els Festivals comprats per KKR, entenent que tot i que no van tenir vot en la decisió de la seva compra, ara en formen part i per tant tenen un responsabilitat d’actuació. La PACBI – Palestinian Call for the Academic and Cultural Boycott of Israel és un membre fundador de la campanya del Comitè Nacional de Boicot del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel una estratègia de lluita generada pel poble palestí l’any 2005.

Les demandes que articulen la campanya i emeses per les palestines a través de la PACBI són: 1) distanciar-se públicament de les inversions del fons KKR – com a forma tangible de mostrar el desacord amb les inversion de l’empresa matriu 2) incloure el respecte pels drets humans palestins en els protocols ètics dels festivals i les seves col·laboracions, 3) respectar les demandes del BDS i adherir-s’hi, incloent el boicot cultural a Israel, l’anti-normalització, donar prioritat a les campanyes principals, i 4) ser diligents i col·laborar directament amb artistes i organitzacions que defensen els drets i la llibertat del poble palestí.

Accions populars i col·lectives

Cal posar en valor tota la feina i les iniciatives que s’han dut a terme. De forma orgànica, quan es va fer pública la notícia, molts grups d’artistes, autoorganitzats i de base es van posar a treballar per tal de pressionar els Festivals i en concret a Barcelona al Sónar.

Gràcies a tota aquesta pressió popular s’ha aconseguit assolir fites rellevants. De les demandes de la campanya: el Sónar n’ha complert moltes. Tot i la manca de voluntat inicial i la feblesa i tibiesa de les seves primeres declaracions, el Sónar ha acabat distanciant-se públicament de les inversions de KKR. Ha denunciat també el genocidi contra el poble palestí, i ha finalitzat el el patrocini de Coca-Cola i McDonald’s, dues empreses que són un objectiu prioritàri pel moviment BDS per la seva complicitat amb el genocidi d’Israel. A més, va recolzar públicament la moció de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 de maig sobre la Fira de Barcelona i va comprometre’s a iniciar un grup de treball per a el·laborar un protocol ètic. Queda per definir de quina manera ho farà i com inclourà el respecte dels drets del poble palestí en la programació de les futures edicions del Festival i amb els seus socis.

Aquests passos demostren que la pressió popular funciona. Davant dels horrors d’Israel és fàcil caure en la passivitat i l’immobilisme, sentir-nos totalment impotents, però hem de recordar que cal organitzar la ràbia, l’immens dolor i el dol, en campanyes estratègiques i eficients.

Ha faltat el pas més important: un compromis estable i constant

Els passos que ha fet el Sónar son importants però incomplets perquè li ha faltat adherir-se públicament als principis del moviment pels drets del poble palestí BDS. Altres festivals que també són propietat de KKR, com Boiler Room i Mighty Hoopla, ja ho han fet. Adherir-se al BDS és un compromís a no tenir complicitat amb el genocidi, l’apartheid, l’ocupació i el colonialisme d’Israel. Degut a que el Festival no ho va fer, la campanya de boicot al Sónar no es va aixecar.

Els principis del BDS estableixen un marc de mínims per caminar cap a la descolonització i l’alliberament de Palestina. En un moment de màxima urgència com l’actual és imperatiu posicionar-se amb claretat. Si no és ara, quan ho serà?

Recordem que el BDS és un moviment liderat per la coalició més àmplia de la societat civil palestina que s’emmarca en l’antiracisme, el poder popular i en les eines que dona el dret internacional. Les seves demandes son de mínims: posar fi a la complicitat en les diferents formes d’l’opressió contra el poble palestí.

Situació a Palestina: violència extrema, neteja ètnica i genocidi sense precedents

No hi ha paraules que puguin abastar l’horror genocida que Israel exerceix sobre la Franja de Gaza des de fa vint mesos. No es tracta només dels bombardejos continus, sinó també de la fam imposada com a eina de guerra i la negació sistemàtica de l’accés a serveis sanitaris bàsics. Les persones palestines que no moren per una explosió, ho fan per desnutrició o per malalties que, en qualsevol altre context, serien fàcilment tractables.

Cada dia assistim, amb una barreja d’estupefacció i impotència, a l’assassinat de palestines mentre intenten accedir als anomenats punts de distribució d’aliments. Aquests espais, teòricament humanitaris, estan militaritzats i gestionats per empreses privades, convertits en un nou dispositiu biopolític on tant l’Estat com les corporacions transnacionals decideixen, amb total impunitat, qui mereix viure i qui ha de morir.

La crueltat més inimaginable s’està exercint sobre el poble palestí amb total impunitat. Cap dada és suficient per reflexar la magnitud de les massacres. Els atacs dels colons cada cop són més violents, supremacistes, agressius i fortament armats, amparats i protegits per l’estat i l’exèrcit d’Israel que els dota de total impunitat, ja que operen com a braç executor de l’expansió colonial. Pobles i camps de refugiats sencers han estat desallotjats, i a les presons israelianes hi ha més de 10.400 presos polítics palestins. El sistema penitenciari és un dels eixos estructurals de violència i opressió on hi ha milers de persones palestines en condicions de tortura sistemàtica i moltes sota detenció administrativa. A la diàspora, més de vuit milions de palestines refugiades tenen prohibit tornar a les seves terres que van ser robades. En un complex i pervers entramat d’apartheid més de 60 lleis discriminen les palestines que van poder romandre dins la palestina històrica, i que ara pateixen el racisme i la discriminació sent una comunitat subalternitzada dins d’israel.

Dret a la cultura versus dret a la vida

Vivim en un món travessat pel capitalisme, el racisme, el colonialisme i molts altres eixos d’opressió, i som conscients que totes, d’una manera o altra, habitem la contradicció. Això no pot ser una excusa per a la inacció.

Els boicots són una eina legítima i necessària per trencar les complicitats sense les quals Israel no podria perpetrar el genocidi, ni colonitzar, ni ocupar, ni aplicar l’apartheid. Israel no actua sol: ho fa amb el suport institucional, econòmic i logístic d’empreses, governs i institucions d’arreu del món.

L’art, la música, la cultura i el plaer són elements molt importants per la construcció de la societat, però aquests no poden passar per sobre de la neteja ètnica que estan patint les palestines. És una contradicció rebutjar el BDS i seguir reivindicant un art compromès amb el poble palestí. No n’hi ha prou amb ser propalestí, cal ser activament antisionista.

Diverses artistes que van decidir no fer boicot van parlar de Palestina en el festival, algunes incorporant en les seves actuacions elements i símbols de solidaritat amb Palestina de forma merament performàtica. Això només serveix per fer rentat artístic del festival i capitalitzar la causa palestina per construir capital polític i simbòlic i reforçar la seva imatge pública de persona polititzada, mentre que activament s’està triant no escoltar la demanda palestina. L’estratègia de no adherir-se a la demanda de BDS i actuar al Sonar però a la vegada revestir-ho d’acte polític propalestí és un trist exemple de com opera la blanquitud estructural com a sistema d’opressió.

Pot el Sónar ser un espai segur per a artistes palestines i racialitzades, si ha decidit mantenir la seva complicitat amb un règim genocida o està contribuint al tokenisme? És a dir instrumentalitzar les identitats noblanques i les dissidències per mostrar-se com un Festival progressista mentre no trenca del tot la cadena de complicitat, fet que sí tindria un impacte en la vida de les palestines.

En una altra dimensió, els mitjans han fet ressò de persones que assistien al Festival argumentant que no veien l’impacte que podia tenir abstenir-se d’assistir i que matin infants a Gaza. Israel només pot seguir cometent els seus crims de forma impune gràcies al suport material, financer i institucional. La fi de la impunitat d’Israel comença per petites accions com ara no donar suport a un Festival que ha decidit continuar sent cómplice.

Després de 20 mesos de genocidi, Israel està intensificant els seus atacs contra Palestina més que mai. La supervivència del poble palestí està en joc. Cal prendre mesures valentes i conseqüents i això implica sacrificis i pèrdua de privilegis.

I ara què?

Aquesta campanya ha volgut contribuir a nivell local i internacional a construir espais culturals desvinculats de l’ocupació, l’apartheid, el colonialisme i el genocidi, perque això és beneficiós per a totes. És defensar espais antiracistes, anticolonials i realment compromesos. En cas contrari, tornem a reproduir la mateixa lògica de sempre: espais culturals que només beneficien unes poques, mentre exclouen, danyen i silencien les altres.

El racisme estructural, el capitalisme racial i el supremacisme blanc expliquen el nivell de deshumanització i d’islamofòbia cap a les palestines que fa que Israel pugui cometre tots aquests crims amb impunitat. Aquesta és la realitat que cal afrontar i combatre. I que cada una de nosaltres internament pensi, com contribueixo jo a aquesta situació? Cal sortir del marc de la solidaritat que es mou en un pla discursiu i simbòlic i que esdevé reconfortant i còmode per l’estatus quo i pel sistema i pujar la naturalesa i el to de les demandes. Cal construir poder popular des d’abaix, cal radicalitzar la ràbia, aliar-se i preguntar-se cada dia: què he fet de forma activa i material per combatre el règim sionista?

Gràcies a les artistes que van decidir boicotejar el Sónar inclús abans que la demanda al boicot sorgís desde Palestina. A totes aquelles persones que han decidit tornar els diners ja que no volen que cap euro vagi a KKR. A les que van fer soroll quan l’Ajuntament de Barcelona va sortejar entrades per les seves treballadores amb entrades al Festival, però es va cancelar davant la moció aprovada el passat 30 de maig al consistori. I a totes les altres accions que també han passat i no n’hem sigut conscients.

Sónar es podria haver convertit en un exemple a nivell local, estatal i internacional com a Festival compromès de forma inequívoca i consistent amb els drets humans del poble palestí.

Ha acabat Sónar 2025, però l’edició del 2026 està a tocar i si Sónar no pren mesures es trobarà amb una altra campanya de boicot. Perque no pararem fins a aturar totes les cadenes de complicitats i de suport actiu amb el règim colonial, encara que haguem d’anar Festival a Festival.

No pararem fins que Palestina sigui lliure del riu fins al mar.

MOU-TE PER PALESTINA: TOTES A MADRID!

Posted on 08/04/202515/04/2025 by cpci

🇵🇸 Reserva la data i mou-te per Palestina: el 10 de maig de 2025 a Madrid, convocatòria unitària de totes les organitzacions de la RESCOP, de tots els territoris.

Ja pots reservar el teu bitllet per anar a Madrid en autobús a través d’aquest enllaç.

❗Troba aquí el formulari d’adhesions per a entitats.

MANIFEST PEL 77è ANIVERSARI DE LA NAKBA.
MOU-TE PER PALESTINA: TOTES A MADRID!

El projecte colonial d’Israel és avui més nítid que mai: l’any 1948 va tenir lloc la Nakba, la catàstrofe que va suposar el desplaçament forçat, la neteja ètnica, de més de 750.000 persones palestines de les seves llars. Una injustícia històrica que continua fins als nostres dies. Avui el sionisme s’ha tret la careta i pretén culminar la neteja ètnica que va començar fa 77 anys sobre Palestina. El règim colonial israelià es va construir a través del que avui coneixem com a crims de guerra i crims de lesa humanitat, amb aquests crims es perpetua.

Han passat 19 mesos des de l’inici de la darrera fase del genocidi, centrat amb especial brutalitat sobre la Franja de Gaza. 19 mesos en què Israel ha comès crims indescriptibles, ha sembrat la mort, la destrucció, el dolor més punyent, tot plegat amb absoluta impunitat. 19 mesos en què Israel ha bombardejat escoles, hospitals, camps de refugiats, zones residencials, esglésies, mesquites i combois humanitaris, amb el suport d’Occident. Mai s’havien assassinat tants periodistes, mai tants treballadors de l’ONU, mai tants sanitaris en un territori tan petit. I mai la complicitat i la hipocresia dels cacics nord-atlàntics de la democràcia havia estat tan escandalosa.

A Cisjordània i Jerusalem Est, els atacs dels colons són cada vegada més salvatges; pobles sencers han estat evacuats forçosament i les històries de persones preses palestines a presons israelianes són autèntics relats de tortura i terror. Aquests atacs es duen a terme sota l’empara de les forces d’ocupació israelianes, que no només ho permeten, sinó que sovint hi col·laboren.

A la diàspora, més de vuit milions de palestines i palestins tenen prohibit el retorn a les seves terres. I més de 60 lleis discriminen la població palestina que té ciutadania israeliana.

La realitat mai no havia estat tan clara: Israel representa i entrecreua els grans sistemes d’opressió global: imperialisme, colonialisme, racisme, cisheteropatriarcat i capitalisme. Davant d’aquesta evidència, només hi ha dues opcions: ser còmplices del genocidi contra el poble palestí o defensar un món basat en la justícia i l’equitat. Els EUA hi juguen un paper fonamental: brinden suport econòmic i militar a Israel, i demostren com l’imperialisme estatunidenc contribueix a l’opressió i la despossessió de comunitats arreu del món. La UE també és totalment còmplice, sense trencar el seu Acord d’Associació amb Israel ni detenir Netanyahu ara que ha trepitjat sòl europeu per primera vegada des que el Tribunal Penal Internacional va emetre l’ordre de detenció.

Israel ha incomplert sistemàticament tot el que preveu dret internacional, totes les treves, és responsable de crims d’apartheid i de genocidi i ocupa il·legalment Palestina.

Amb la pressió popular hem obligat el govern de l’Estat a fer alguns passos, encara que tímids i insuficients, per posar fi a la complicitat, i això ens demostra que el que fem funciona i que necessitem mantenir i augmentar la pressió. Perquè, avui, l’Estat espanyol continua finançant directament el genocidi contra el poble palestí i això no ho podem permetre. Una mostra en són els nombrosos trànsits d’embarcacions amb tones de material armamentístic pels ports d’Algesires, València o Cartagena amb destinació als ports israelians, els enviaments de material militar a través de l’aeroport de Saragossa, així com les compres d’armament israelià per part del govern espanyol. Aquests fets ens confirmen que l’Estat espanyol continua essent còmplice, actuant com a port de trànsit de material militar cap a Israel, malgrat haver anunciat la suspensió d’aquest tipus d’escales.

Durant mesos, la mobilització ha estat constant i incansable. Convocades per la RESCOP en 15 caps de setmana de mobilització descentralitzada, a més de totes les convocatòries locals, hem sortit al carrer en cada ciutat i cada barri.

Està sent una mobilització històrica; mai hi havia hagut tantes manifestacions i concentracions en tants municipis (hem arribat a ser més de 100 en una mateixa convocatòria) durant tants mesos seguits per una causa de solidaritat internacionalista. Hem assenyalat, una vegada i una altra, la responsabilitat del govern espanyol, de la Unió Europea, dels governs autonòmics i nacionals, dels ajuntaments i de les empreses que es lucren amb la massacre. Però ha arribat el moment de fer un pas més.

Per això, des de la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP), per primera vegada, fem una crida a totes les organitzacions, col·lectius i persones solidàries a trobar-nos a Madrid el proper 10 de maig a les 12 hores, perquè el govern espanyol senti el pes del poder popular i escolti, fortes i clares, les nostres exigències:

● La ruptura immediata de totes les relacions diplomàtiques, econòmiques, culturals, institucionals i militars amb l’Estat d’Israel.
● L’embargament total d’armes, tecnologia militar i de vigilància a Israel, incloent-hi la fi de llicències i del trànsit d’armament a través de l’Estat espanyol.
● El suport ferm a les denúncies per genocidi presentades per Sud-àfrica davant el Tribunal Internacional de Justícia, i el suport actiu al procés obert al Tribunal Penal Internacional.
● Derogació de la Llei Mordassa i fi de la criminalització de la solidaritat amb Palestina.
● Reconeixement i aplicació del dret al retorn de les persones refugiades palestines, tal com estableix la Resolució 194 de l’Assemblea de les Nacions Unides.

La impunitat amb què actua Israel només és possible gràcies a la xarxa de complicitats que el sosté: governs que no sancionen, empreses que se’n lucren, mitjans de comunicació que blanquegen, institucions que callen. És la nostra responsabilitat col·lectiva trencar aquesta xarxa.

Cada acte de solidaritat compta. Cada mobilització construeix poder popular. I aquest poder ja està marcant la diferència: contractes d’armes suspesos, concerts cancel·lats, acords comercials anul·lats, artistes, universitats i municipis que es desmarquen del genocidi.

No ens aturarem fins que es posi fi a tota la complicitat.

Per això, el 10 de maig omplirem Madrid. Perquè no podem permetre que la barbàrie avanci ni un dia més. Perquè el poble palestí resisteix, i nosaltres resistim amb ell. Perquè la lluita del poble palestí és la lluita de la humanitat.

Madrid serà un clam: Aturem el genocidi! Embargament total d’armes! Ruptura de relacions, ja! Boicot a Israel, Palestina lliure!

Crida internacional per trencar els contractes amb G4S

Posted on 03/12/201503/12/2015 by proucomplicitat

Nombroses organitzacions palestines liderades per Addameer, ONG que treballa amb persones empresonades i torturades a Palestina, han fet una crida internacional per forçar Nacions Unides a trencar els seus contractes amb G4S. Fins ara, l’organisme internacional està contractant a aquesta empresa privada per al control de seguretat d’alts càrrecs com Ban Ki-moon, així com de les missions internacionals que desenvolupen, arribant a serveis per un valor de 200 milions de dòlars.

Ahir 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, s’inicià una campanya d’incidència política amb l’enviament d’instàncies i accions en oficines de Nacions Unides en terreny per fer visible el posicionament contrari a seguir beneficiant a una empresa còmplice amb la vulneració sistemàtica dels drets humans de la població palestina a mans del govern d’Israel.

“El 2007, G4S va signar un contracte amb l’Autoritat de Presons d’Israel per proporcionar sistemes de seguretat i altres serveis per a les principals presons israelianes. El 23 de febrer de 2013, el palestí Arafat Jaradat va morir a la presó de Megiddo, a Israel, arran de la seva presumpta tortura al centre d’interrogatoris Al Jalameh. La companyia ofereix sistemes de seguretat i controla la sala de control central a Megiddo; a més de gestionar la seguretat d’equips per a Al Jalameh”, expliquen des de War on Want, organització líder del boicot a l’empresa G4S al Regne Unit.

Sumat a la participació del sistema penitenciari d’Israel, G4S també proporciona equips i serveis a llocs de control (checkpoints) israelians a Cisjordània. Part important de la ruta del Mur de separació il·legal i de l’aïllament de la ciutat assetjada de Gaza.

No és només G4S, és el negoci de la guerra i la seva privatització

Les Empreses militars i de seguretat privada (EMSPs) substitueixen els exèrcits i personal militar en cada vegada més tasques i en major proporció. Aquest fet s’ha fet molt evident en conflictes com els de l’Afganistan (2001) i l’Iraq (2003). En efecte, la guerra també es privatitza i ho fa adaptada al segle XXI, a través d’empreses multinacionals.

Aquest fenomen, encara que ens recordi a l’antic ofici dels mercenaris, és un negoci relativament nou, legal i en expansió des de l’11-S de 2001 i les conseqüents estratègies de seguretat nacional i internacional que es van desenvolupar.

Segons les investigacions de l’Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta (Novact) en el marc de la coalició internacional Control PMSCs, les EMSPs són utilitzades en funcions tan delicades com els interrogatoris, operacions de combat i control de civils. Tot sense cap regulació internacional o nacional que supervisi les activitats, obligui a la reparació de danys a les víctimes de violacions de drets humans o estableixi uns protocols d’actuació, selecció i formació del personal.

Aquest lucratiu negoci – G4S arriba a facturar 7.300 milions de lliures esterlines en un any- no només viu al marge de normatives sinó que té conseqüències directes en la tasca del país respecte a la protecció de la seva ciutadania. A l’Afganistan, per exemple, les empreses militars i de seguretat privada han perpetuat un model de societat militaritzada amb alts nivells d’armes i població armada que desestabilitza l’escenari de transició començat l’any passat.

Palestina, un territori per al negoci

Coincidint amb la jornada d’acció, NOVACT ha llançat l’informe “La privatització de la seguretat durant l’ocupació israeliana. El paper i l’impacte de les empreses militars i de seguretat privada en els drets humans palestins “.

La llarga ocupació dels territoris palestins per part de l’Estat d’Israel ha pres, en els últims anys, una nova dimensió en el context internacional de privatització de la guerra i la seguretat. Israel ha fet extensiva la seva pròpia política interna de privatització dels serveis de seguretat als territoris palestins ocupats, transferint a contractistes privats i fins i tot a colons tasques de seguretat tradicionalment encarregades als seus cossos policials i militars.

Segons la investigadora de NOVACT, la Dra. Leticia Armendariz, “Israel ha delegat part de les tasques de manteniment de l’ordre públic i seguretat a diverses empreses militars i de seguretat privada – la majoria de nacionalitat israeliana -, però també està cedint competències i responsabilitats a milícies armades de colons finançades pel propi govern i per l’exèrcit “, explica.

El paper de les EMSPs en els territoris ocupats palestins té algunes particularitats que el diferencia d’altres experiències, com pot ser la de l’Afganistan i l’Iraq. La principal singularitat és que el procés de privatització dut a terme per Israel no es basa en la desregulació de l’activitat d’aquestes empreses i d’altres contractistes privats, com els colons, sinó que les llicències i permisos per poder actuar s’han recolzat amb tota una sèrie de lleis nacionals i ordres militars. Aquesta regulació es manté en secret o s’informa de manera deficient i insuficient, segons s’extreu de l’informe.

Per saber-ne més:

Una campanya global exigeix a l’ONU que es desvinculi de l’empresa G4S per la seva complicitat amb Israel

Judici popular contra ICL-Iberpotash

Posted on 24/10/201524/10/2015 by proucomplicitat

BDS Bages (grup de suport de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’Estat d’Israel) i Prou Sal (col·lectiu ecologista de Sallent) presenten el JUDICI POPULAR CONTRA ICL-IBERPOTASH que se celebrarà el dissabte 7 de novembre a les 17:30h a l’Espai Plana de l’Om (Pl. Plana de l’Om) de Manresa.S’acusa a l’empresa ICL-IBERPOTASH per:

1- Contaminació mediambiental. Degut a la mala gestió dels runams salins, és considerada responsable de la salinització de fonts, aqüífers i del riu Llobregat en el territori català.

2- Complicitat amb l’ocupació militar de Palestina. Com que part del capital de l’empresa és de l’Estat israelià que explota recursos vetats a la població palestina, comercialitza els seus productes amb empreses situades en colònies israelianes i manté programes de suport a unitats de l’exèrcit israelià, és considerada responsable de complicitat i d’aprofitar-se de l’ocupació militar de Palestina.

El judici comptarà amb la presència de diferents testimonis que aportaran la seva visió sobre l’impacte mediambiental de l’empresa a la comarca i al país (amb afectades i especialistes en el tema), i també amb testimonis que exposaran el vincle de l’empresa amb l’ocupació militar de Palestina (amb un palestí que viu el dia a dia de l’ocupació militar, una especialista en legislació internaciona i una membre de la campanya internacional de BDS).

ICL-Iberpotash:
Contamina el Bages i el Llobregat?
Ofega Palestina?

Si en voleu saber més trobareu diversos articles en aquest enllaç.

Més d’un centenar de persones es manifesten davant la delegació del Govern espanyol en solidaritat amb Palestina

Posted on 21/10/201522/10/2015 by proucomplicitat

Més d’un centenar de persones van tallar ahir al vespre el carrer Mallorca davant la delegació del Govern espanyol en suport a la lluita del poble palestí en una protesta convocada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI) i sota el lema “L’últim dia de l’ocupació serà el primer dia de la pau“.

Durant la protesta es va llegir el manifest que trobareu en aquest enllaç.

També alguns mitjans es van fer ressò de la protesta convocada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel:

La Directa: ‘L’últim dia de l’ocupació serà el primer dia de la pau’
eldiario.es: “150 persones es manifesten davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona en suport a Palestina”
BTV: “Concentració per Palestina: demanen que es reconeguin els drets de la ciutadania àrab” (minut 7:44 i 24:42)
Zoom in: “Manifestación pro palestina en Barcelona: Un centenar de personas acusa a España de ser cómplice de Tel Aviv en el conflicto en Israel“

Coherencia ante todo: no al defensor del ejército israelí en el Rototom

Posted on 19/08/201519/08/2015 by proucomplicitat

La identidad religiosa, étnica o nacional del cantante es irrelevante; denunciamos su apoyo al ejército de ocupación israelí que comete crímenes de lesa humanidad contra el pueblo palestino

Las organizaciones firmantes denunciamos públicamente que la dirección del Festival Rototom haya tenido q retractarse e invitar nuevamente al cantante estadounidense Matisyah ante el chantaje, la difamación y las presiones políticas ejercidas contra su dirección, y las acusaciones de antisemitismo vertidas por Israel y el poderoso lobby sionista, q llega a las más altas esferas institucionales del estado español.

Recordamos que la petición de cancelación formulada por BDS País Valencià no guarda relación ninguna con la identidad étnica, religiosa o nacional del cantante. Es en base a a su apoyo al ejército israelí, a su incitación al odio contra el pueblo palestino y a su defensa del ataque contra la Flotilla de la Libertad, en el que el ejército israelí mató a 10 activistas por la paz y sustrajo material humanitario destinado a la asediada Franja de Gaza, que muchas organizaciones y artistas que participan en el Festival han solicitado que el cantante se pronunciara a favor del derecho internacional en Palestina.

No deja de sorprender que El País nuevamente se haya apresurado a hacerse eco de las difamaciones del Consejo Mundial Judío sin contactar con los organizadores de la campaña, y que en pleno mes de agosto, un Ministro salga a cuestionar la cancelación de un concierto en un festival internacional de reggae y no lo haga para denunciar las continuas violaciones de derechos humanos que el ejército israelí comete en Palestina.

Somos muchas las organizaciones, colectivos y artistas que hemos participado en las sucesivas ediciones del Festival, quienes consideramos que la participación de Matisyahu no tiene cabida en un festival dedicado a la promoción de la paz, los derechos humanos y el derecho de autodeterminación de los pueblos. La libertad de expresión no puede amparar la defensa de crímenes de guerras y violaciones del derecho internacional.

Por todo ello, recibimos con satisfacción el anuncio de la cancelación de la actuación del cantante sionista y pedimos nuevamente al Festival a que siga adelante con su ideario impidiendo la presencia de Matiyashu en el Sunsplahs 2015. También invitamos a productoras, festivales y centros culturales a solidarizarse con el pueblo palestino a través de la campaña Espacio Libre de Apartheid Israelí.

Firman:

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina (RESCOP-BDS) (*)
Comunidades Hispano Palestinas
Judíos Antisionistas en España – IJAN
BDS País Valencià
Rumbo a Gaza
Pallasos en Rebeldía
Festiclown
Unadikum
Hilombé Solidaridad
Izquierda Anticapitalista
Revolta Global
Intersindical Alternativa de Catalunya
Podemos Palestina
UJCE
Palestina Toma la Calle

(*) La RESCOP está formada por:
1. Asociación Al-Quds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe (Málaga)
2. Asociación Andaluza por la Solidaridad y la Paz – ASPA
3. Asociación de Amistad Palestina-Granada «Turab»
4. Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)
5. Asociación Pro-Derechos Humanos de Andalucía
6. Asociación Unadikum
7. BDS Catalunya
8. BDS Madrid
9. BDS País Valencià
10. Castelló per Palestina
11. Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (Madrid, Asturias)
12. Comité de Solidaridad con los Pueblos – Interpueblos (Cantabria)
13. Comunidad Palestina en Canarias
14. Comunitat Palestina de Catalunya
15. Comunitat Palestina de València
16. Coordinadora de apoyo a Palestina (La Rioja)
17. Ecologistas en Acción (Confederal)
18. Fundación IEPALA
19. Fundación Mundubat
20. Gipuzkoako palestinaren aldeko plataforma
21. Izquierda Anticapitalista
22. komite Internazionalistak (Euskal Herria)
23. MEWANDO (Euskadi)
24. Movimiento Solidaridad Internacional Catalunya – ISM Cataluña / Valencia
25. Mujeres en Zona de Conflicto – M.Z.C.
26. Mujeres por la Paz – Acción Solidaria con Palestina (Canarias)
27. Palestinarekin Elkartasuna (Euskal Herria)
28. Paz Ahora
29. Paz con Dignidad
30. Plataforma de Solidaridad con Palestina (Sevilla)
31. Plataforma Palestina Ibiza
32. Plataforma Solidaria con Palestina de Valladolid
33. Red de Jóvenes Palestinos
34. Red Judía Antisionista Internacional -IJAN
35. Sodepau
36. Sodepaz
37. Sodepaz Balamil
38. Taula per Palestina (Illes Balears)
39. UJCE (Unión de Juventudes Comunistas de España )
40. Grupo de Cooperación Sevilla Palestina
41. CERAI (Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional)
42. BDS Alacant (dentro de BDS País Valencià)
43. Palestina Toma la Calle
44. Coalició Prou Complicitat amb Israel (**)

(**) La Coalició Prou Complicitat amb Israel está formada por:
01. Rumbo a Gaza
02. Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins
03. Comunitat Palestina de Catalunya
04. NOVACT
05. BDS Catalunya
06. Pau Sempre
07. SUDS
08. Servei Civil Internacional de Catalunya
09. Centre Euro Àrab de Catalunya
10. En Lluita
11. Unadikum
12. Pallasos en Rebeldía
13. Asociación Cultural Arte & Maña

Aquesta setmana commemorem la Nakba

Posted on 12/05/201503/07/2023 by proucomplicitat

Demà dimecres 13 a partir de les 12h a la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona, BDS Catalunya ha organitzat una gran diversitat d’activitats amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre aquest dia tràgic que va patir el poble palestí ja fa més de 50 anys. La música ens acompanyarà de la mà de grans artistes que oferiran un repertori de les seves obres sobre la lluita del poble palestí per aconseguir la seva llibertat.

Dijous 14 de maig a l’Ateneu Roig, (Carrer de Ciudad real 25, Barcelona) a les 19h mirarem el documental “The Lab” que va ser recentment emès per TV3, abans amb una introducció d’una companya del BDS Catalunya, sobre què va ser i què és la Nakba. Després del visionat, farem un debat-fòrum on contarem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista i especialitzada en casos de repressió política, i Felip Daza, coordinador de l’informe “Seguretat, Defensa i Ocupació com a Negoci”.

Divendres 15 de maig a les 19h celebrarem el Premi Esperança 2015, organitzat per la Comunitat Palestina de Catalunya al Palau Robert a Barcelona. L’aforament és limitat i demanem inscripció prèvia mitjançant el següent formulari.

Per a més informació, vegeu el comunicat escrit des de la Coalició prou Complicitat amb Israel i la Red Española Solidaria Contra la Ocupación de Palestina.

Us hi esperem a totes!

No oblidem la Nakba ni la lluita del poble palestí!

Coalició Prou Complicitat amb Israel

COMUNICAT PER LA COMMEMORACIÓ DE LA NAKBA 2015

Posted on 12/05/201508/07/2015 by proucomplicitat

Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina commemorem un any més la Nakba Palestina, el “desastre” (en llengua àrab) que va començar fa 67 anys. El 15 de maig de 1948 va ser el dia en què es va crear l’estat d’Israel, fet que va suposar l’expulsió de més del 70% de les palestines de la seva terra i la despossessió de centenars de milers de palestines de les seves llars. La Nakba no és un fet aïllat en el temps, sinó que es continua repetint sistemàticament: Israel segueix expulsant palestines de les seves cases, les desposseeix de les seves llars i no deixa tornar a les refugiades a la seva terra, fet que ha causat que més de 6.000.000 de palestines estiguin a la diàspora.

Durant 67 anys, l’Estat d’Israel ha estat vulnerant sistemàticament els drets i llibertats fonamentals del poble palestí, i ha augmentat les seves agressions en els últims anys. L’operació “Marge Protector” que va tenir lloc a Gaza l’estiu de 2014 i l’augment continu d’assentaments il·legals a Cisjordània en són dos exemples ben clars. Durant 67 anys, però, el poble palestí ha sortit i segueix sortint al carrer per reivindicar els seus drets. Amb la seva lluita resisteix a l’ocupació i al sistema d’apartheid al qual el sotmet l’Estat d’Israel.

Així i tot, l’estat sionista cada dia es fa més fort gràcies a la complicitat de la Comunitat Internacional i, també, de les nostres institucions i governs. Mentre la Comunitat Internacional calla, Israel ha creat una marca de qualitat gràcies a la utilització dels Territoris Ocupats de Palestina com un laboratori on prova i perfecciona la seva indústria militar i de seguretat. Israel ha fet de la repressió una indústria de la qual Europa, l’Estat Espanyol i Catalunya en són clients.

Un exemple de les relacions comercials militars que mantenen Israel i l’Estat Espanyol és la visita d’una delegació espanyola a la major fira israeliana de seguretat i defensa internacional que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de juny a Tel Aviv. Un altre exemple, són els contractes comercials vigents en l’àmbit de la seguretat entre el govern català i Israel. Catalunya compra a Israel part del material antidisturbis que fan servir el Mossos d’Esquadra, alguns dels quals també realitzen part del seu entrenament a Israel.

Per acabar amb les complicitats amb l’Estat d’Israel, exigim la cancel·lació de la visita espanyola a la fira israeliana de seguretat i defensa internacional del proper juny i la interrupció immediata de les relacions comercials en l’àmbit militar entre ambdós països, així com també exigim al Govern de Catalunya que interrompi immediatament qualsevol tipus de relació comercial i acadèmica amb Israel.

Animem a totes les persones, col·lectius, moviments, institucions i organitzacions que se sumin a la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, i que apliquin l’estratègia de Boicot Desinversions i Sancions per tal de trencar les relacions de complicitat amb Israel que permeten que aquest Estat violi els drets del poble palestí des de fa 67 gaudint d’una impunitat inacceptable.

Saludem al poble palestí en resistència i li fem arribar la nostra solidaritat: no està sol i no l’oblidem.

Visca Palestina Lliure!

Barcelona, dilluns 11 de maig de 2015

Demà demanem a la Filmoteca de Catalunya que trenqui la seva relació amb l’estat d’Israel

Posted on 27/09/201405/01/2015 by nomescomplicitat

Des de BDS Catalunya es convoca una concentració de rebuig a la col·laboració entre la Filmoteca de Catalunya i l’Ambaixada d’Israel el diumenge 28 de setembre a les 16.30h, a la Plaça Salvador Seguí 1 de Barcelona.

Manifest de BDS Catalunya

La Filmoteca de Catalunya, amb seu al barri del Raval de Barcelona, està realitzant la 2a Mostra de Cinema israelià entre el 16 i el 30 de setembre. Aquest cicle es fa amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Israel a Espanya[1]. Quan a la Franja de Gaza encara hi ha milers de persones vivint en refugis, quan les famílies encara estan de dol per les més 2.000 persones assassinades (incloent 502 nens i nenes), quan el bloqueig il·legal i inhumà encara asfíxia i maltracta al conjunt de la població civil, ens indigna veure a la Filmoteca de Catalunya anant de la mà de l’Estat que ha perpetrat totes aquestes accions de forma impune. La Filmoteca es converteix, per segon any consecutiu, en còmplice de les polítiques il·legals d’ocupació, colonització, apartheid i neteja ètnica que Israel duu a terme a Palestina.

El grup català de suport a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, conegut com a BDS Catalunya, demanem a la Filmoteca de Catalunya que trenqui tota col·laboració amb l’Estat d’Israel mentre aquest no respecti el Dret Internacional i els drets del poble palestí. També demanem a la població que faci saber a la Filmoteca la seva disconformitat amb aquesta col·laboració.

El 6 de juliol de 2004, la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural d’Israel (PACBI, en les seves sigles en anglès), formada per desenes d’organitzacions de la societat civil palestina, va llençar una crida a la comunitat internacional demanant que s’apliqui un boicot a totes les institucions culturals i acadèmiques israelianes, com a contribució en la lluita contra l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians [2]. Les directrius de PACBI defineixen que el boicot cultural és aplicable quan “un esdeveniment cultural està total o parcialment patrocinat per un organisme israelià oficial o una institució còmplice” [3].

Un any més tard, el 9 de juliol de 2005, més de 170 organitzacions de la societat civil palestina van llençar una crida al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel [4] fins que aquest Estat: 1/ posi fi a l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel; i 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.

Trencar la col·laboració entre la Filmoteca de Catalunya i l’Ambaixada d’Israel a Espanya seria la manera de respectar les demandes fetes per la societat civil palestina.

En resposta a les previsibles acusacions d’”anti-semitisme” dels sectors sionistes habituals, volem reafirmar el nostre rebuig a qualsevol ideologia que promogui la discriminació i la xenofòbia, ja es tracti de judeofòbia, islamofòbia, sionisme, racisme, homofòbia o de qualsevol altre tipus. Moltes companyes i companys jueus formen part, tant a Catalunya com a la resta del món (fins i tot a Israel [5]), del moviment internacional pel BDS, que treballa de forma no-violenta per assolir una pau justa a Palestina.

Inspirat en el magnífic exemple del boicot cultural que es va dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà [6], el boicot cultural a Israel té cada dia més força i rep un suport creixent d’artistes i personalitats internacionals lligades al sector cultural. Entre les moltes persones que ja han donat el seu suport al boicot cultural d’Israel hi ha Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power, Jello Biafra, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters, Elvis Costello, Carlos Santana, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron, The Pixies i Massive Attack.

Per una pau justa a Palestina, intensifiquem la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel. La cultura no pot tapar els crims israelians! Boicot cultural a Israel!

Firmat: