Xè aniversari de la campanya BDS

Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel commemorem els 10 anys de la crida de la societat civil palestina a favor del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel. El 9 de juliol de 2005, observant el fracàs de les resolucions de les Nacions Unides i després d’un any que la Cort Internacional de Justícia condemnés la construcció del Mur sense conseqüències reals, 170 organitzacions de la societat civil palestina van fer una crida a les persones d’arreu del món a assumir la responsabilitat d’acabar amb la complicitat de les violacions d’Israel sobre el Dret Internacional i els Drets Humans de la població palestina. Aquestes organitzacions representen els tres majors components del poble palestí: la població refugiada a l’exili; la població palestina sota ocupació a Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza; i la discriminada població palestina amb ciutadania israeliana.

 

El BDS és una campanya noviolenta que s’inspira en l’exemple de campanyes similars que es van dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà i que van jugar un paper primordial en l’enderrocament d’aquell règim racista. Deu anys després de la crida al BDS, el moviment s’ha consolidat realment com una força que està aconseguint que el govern israelià tingui por. El BDS representa un instrument de pressió per tal que es compleixi el dret internacional. Una de les victòries més sonades ha estat la recent desinversió de Veolia, companyia directament involucrada amb els assentaments il·legals. S’han aconseguit fites inimaginables i no pararem fins aconseguir que Israel: 1/ posi fi a l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel; i 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal com estableix la resolució 194 de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Tot i això, avui també hem de recordar que es compleix un any del brutal atac militar d’Israel contra la Franja de Gaza. Sota l’eufemisme del nom d’Operació Marge Protector el 8 de juliol de 2014 les forces armades israelianes van iniciar un atac contra la població gazauí. Segons Nacions Unides més 2000 persones van estar assassinades, de les quals més de 500 eren infants, i més d’11.000 van ser ferides.

Aquesta agressió sionista contra les 1,8 milions de persones que sobreviuen a la Franja de Gaza i, en general, a les polítiques il·legals d’ocupació, colonització i apartheid que Israel du a terme sobre la població palestina des de 1948 no s’hauria pogut realitzar sense la complicitat de la Comunitat Internacional i les nostres institucions i governs.

A més, s’han pogut comprovar els augments de vendes de determinats productes militars després d’algunes de les campanyes bèl·liques a la regió, considerada un laboratori de proves. Israel ha creat una marca

“Tested in combat” (provat en combat) per exportar tecnologia militar i de seguretat arreu del món.

Entre d’altres, l’Estat espanyol i el Govern català importen armament, material antidisturbis i cursos d’entrenament en mètodes repressius que després apliquen sobre la seva població. A més, les institucions catalanes tenen acords comercials, institucionals i acadèmics amb els sector militar i de seguretat d’Israel

que contribueixen a perpetuar el sistema d’apartheid sobre la població palestina. Entre aquests acords destaquem l’agermanament de Barcelona amb la ciutat de Tel Aviv i instem a l’actual govern al seu trencament immediat.

Volem animar a totes les persones, col·lectius, moviments, institucions i organitzacions que se sumin a la

Coalició Prou Complicitat amb Israel i que apliquin l’estratègia de Boicot Desinversions i San de trencar les relacions de complicitat amb Israel que permeten que aquest Estat violi els drets del poble

palestí des de fa 67 gaudint d’una Perquèimpunitatcomdiu DesmondinacceptableTutu“siets .neutral en situacions d’injustícia has escollit el costat de l’opressor”.

Volem destacar la importància que té no actuar sobre aquest tema i que significa seguir sent còmplices de l’apartheid, de les massacres i de l’ocupació. Ara que hi ha forces polítiques que s’abanderen d’una nova manera de fer les coses, esperem que puguin estar a l’altura de la situació i deixar de col·laborar amb les forces sionistes que no només massacren a la població palestina, sinó que també exporten el seu model repressiu arreu.

PROU COMPLICITAT AMB L’APARTHEID ISRAELIÀ!

9 de juliol de 2015

1Defensa, Seguretat i Ocupació com a negoci

COMUNICAT PER LA COMMEMORACIÓ DE LA NAKBA 2015

Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina commemorem un any més la Nakba Palestina, el “desastre” (en llengua àrab) que va començar fa 67 anys. El 15 de maig de 1948 va ser el dia en què es va crear l’estat d’Israel, fet que va suposar l’expulsió de més del 70% de les palestines de la seva terra i la despossessió de centenars de milers de palestines de les seves llars. La Nakba no és un fet aïllat en el temps, sinó que es continua repetint sistemàticament: Israel segueix expulsant palestines de les seves cases, les desposseeix de les seves llars i no deixa tornar a les refugiades a la seva terra, fet que ha causat que més de 6.000.000 de palestines estiguin a la diàspora.

Durant 67 anys, l’Estat d’Israel ha estat vulnerant sistemàticament els drets i llibertats fonamentals del poble palestí, i ha augmentat les seves agressions en els últims anys. L’operació “Marge Protector” que va tenir lloc a Gaza l’estiu de 2014 i l’augment continu d’assentaments il·legals a Cisjordània en són dos exemples ben clars. Durant 67 anys, però, el poble palestí ha sortit i segueix sortint al carrer per reivindicar els seus drets. Amb la seva lluita resisteix a l’ocupació i al sistema d’apartheid al qual el sotmet l’Estat d’Israel.

Així i tot, l’estat sionista cada dia es fa més fort gràcies a la complicitat de la Comunitat Internacional i, també, de les nostres institucions i governs. Mentre la Comunitat Internacional calla, Israel ha creat una marca de qualitat gràcies a la utilització dels Territoris Ocupats de Palestina com un laboratori on prova i perfecciona la seva indústria militar i de seguretat. Israel ha fet de la repressió una indústria de la qual Europa, l’Estat Espanyol i Catalunya en són clients.

Un exemple de les relacions comercials militars que mantenen Israel i l’Estat Espanyol és la visita d’una delegació espanyola a la major fira israeliana de seguretat i defensa internacional que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de juny a Tel Aviv. Un altre exemple, són els contractes comercials vigents en l’àmbit de la seguretat entre el govern català i Israel. Catalunya compra a Israel part del material antidisturbis que fan servir el Mossos d’Esquadra, alguns dels quals també realitzen part del seu entrenament a Israel.

Per acabar amb les complicitats amb l’Estat d’Israel, exigim la cancel·lació de la visita espanyola a la fira israeliana de seguretat i defensa internacional del proper juny i la interrupció immediata de les relacions comercials en l’àmbit militar entre ambdós països, així com també exigim al Govern de Catalunya que interrompi immediatament qualsevol tipus de relació comercial i acadèmica amb Israel.

Animem a totes les persones, col·lectius, moviments, institucions i organitzacions que se sumin a la Coalició Prou Complicitat amb Israel i la Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, i que apliquin l’estratègia de Boicot Desinversions i Sancions per tal de trencar  les relacions de complicitat amb Israel que permeten que aquest Estat violi els drets del poble palestí des de fa 67 gaudint d’una impunitat inacceptable.

Saludem al poble palestí en resistència i li fem arribar la nostra solidaritat: no està sol i no l’oblidem.

Visca Palestina Lliure!

Barcelona, dilluns 11 de maig de 2015

 

AF_LOGO_PROUSCOMPLICITATrescop

 

 

 

Solidaritat amb el camp de refugiats palestins de Yarmuk, a Síria

11150571_758019214295391_3658898957979213061_nConcentració de solidaritat amb Yarmuk: 11 d’abril a les 18h a Plaça Sant Jaume (Barcelona)

L’1 d’abril l’Estat Islàmic va entrar al camp de Refugiats palestins de Yarmuk, al sud de Damasc, on milers de palestines i sirianes estan atrapades des de fa dos anys per un setge ferotge del règim de Baixar al-Assad i els seus col·laboradors, que ha causat la mort per fam de més de 200 persones i la propagació d’epidèmies.

La situació humanitària ja era desesperada, i ara Yarmuk s’ha convertit en un camp obert de batalla. La resistència s’enfronta d’una banda a les ordes integristes de l’EI i de l’altra a l’exèrcit d’Al-Assad, que està llançant els mortífers barrils explosius dins del camp mentre impedeix la fugida de la gent.

Volem mostrar la nostra solidaritat amb la població de Yarmouk i reclamem que es protegeixin les vides del 18.000 palestines i sirianes que hi viuen, mentre renovem la nostra solidaritat amb el poble sirià, que ha acollit durant 60 anys els seus germans i germanes palestins i reclamem el dret del retorn de totes les refugiades palestines a la Palestina històrica.

Convoquem tothom qui defensa la lliberrtat i la justícia a sortir al carrer amb solidaritat amb Yarmuk el proper dissabte 11 d’abril a les 18h a Plaça Sant Jaume. 

Hebron, resistint l’apartheid

El 25 de febrer de 1994 Baruch Goldstein, un colò israelià, va assassinar 29 palestines i en va ferir més de 100 més mentre celebraven la primera oració del dia a la Mesquita d’Abraham, al centre d’Hebron.

L’atemptat d’ara fa 21 anys és considerat pels habitants d’Hebron com el punt d’inflexió en la divisió de la ciutat i la segregació que pateix la població. Hebron, igual que la resta de Cisjordània, des del 1967 està ocupada per l’exèrcit d’Israel, que vulnera sistemàticament els drets de la població palestina.

En el cas d’Hebron, l’exèrcit i els colons hi eren presents des del moment en què es va fer efectiva l’ocupació, però va ser després d’aquest atac que l’exèrcit d’Israel va anar limitant progressivament l’accés de les persones palestines a moltes zones del centre de la ciutat. Pocs anys després de la matança, el 1997, amb la firma del Protocol d’Hebron, la ciutat va quedar dividida en dues zones: H1, sota control de l’Autoritat Palestina i on resideix la major part de la població palestina; i H2, sota el control directe de l’exèrcit d’Israel, i que comprèn el casc antic de la ciutat i tots els nuclis de colònies israelianes. A la zona H2 hi viuen unes 35.000 palestines.

Tot i que l’article 9 del mateix Protocol d’Hebron estableix que la divisió de poders de la ciutat no ha de representar un obstacle en la llibertat de moviments de la població, la realitat és ben diferent: al centre d’Hebron hi ha múltiples passos controlats per soldats israelians; en la major part dels carrers de la zona H2 s’ha prohibit l’accés amb vehicle a les persones palestines (ni tant sols els vehicles d’emergències, com les ambulàncies, hi poden circular) i en molts ni tant sols hi poden caminar, encara que sigui l’únic carrer que dóna accés a la seva vivenda.

La pressió i la violència exercida tant per l’exèrcit com pels colons ha portat a moltes persones i comerciants a abandonar aquesta zona de la ciutat. Segons l’organització defensora dels Drets  Humans B’Tselem, entre el 1994 i el 2011 al casc antic d’Hebron 1.014 llars han estat abandonades (el 41,9% del total) i s’han tancat 1.829 locals comercials (el 76,6% del total).

El símbol de la manca de llibertat de moviment i de la segregació racial a Hebron és el carrer Shuhada, que abans del 1994 era el principal eix comercial de la ciutat i, en canvi, actualment és un espai desert, on les palestines no poden ni caminar-hi.

Per tot això, diversos grups locals de defensores dels Drets Humans han escollit la data del 25 de febrer per reivindicar l’obertura del carrer Shuhada sota el lema Open Shuhada Street, amb l’objectiu de fer sentir arreu la crida contra l’ocupació i l’apartheid que pateixen. Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel volem mostrar el nostre suport i solidaritat amb la campanya Open Shuhada Street per denunciar l’ocupació i l’estat d’apartheid que viu la població d’Hebron i del conjunt dels territoris de Palestina i que representen una violació sistemàtica dels Drets Humans.

//www.thinglink.com/card/624920308792426498

LA FLOTILLA DE LA LLIBERTAT TORNARÀ A NAVEGAR RUMB A GAZA

Es tracta d’una acció civil internacional que denuncia el bloqueig israelià a la franja de Gaza

La propera primavera la Flotilla de la Llibertat navegarà de nou per les aigües del Mediterrani amb l’objectiu de denunciar i trencar el bloqueig sota el qual viuen el milió vuit-cents mil palestins i palestines de la Franja de Gaza. Diversos vaixells es posaran en marxa des de diferents ports i confluiran al Mediterrani oriental per navegar cap a aigües palestines. És una acció conjunta d’una coalició internacional en què participen iniciatives ciutadanes de Canadà, Grècia, l’Estat espanyol, Itàlia, Noruega, Suècia, Turquia, Sud-àfrica i associacions que agrupen activistes d’altres països europeus.

La flotilla serà sufragada per les diferents campanyes estatals que participen en l’acció. En el cas de la iniciativa estatal Rumb a Gaza aquests costos s’obtindran a través d’una campanya de crowdfunding llançada a la plataforma de projectes socials i polítics namlebee.com. Els diners obtinguts serviran per pagar les despeses de condicionament necessàries per a la navegació dels vaixells, el combustible, pagar les assegurances i preparar els vaixells amb equipament de telecomunicacions que serveixin per retransmetre la marxa de la flotilla cap a aigües de Gaza.

Segons la coalició organitzadora, tant aquesta flotilla com les anteriors sorgeixen com a resposta urgent de la societat civil contra la política colonial israeliana i contra la passivitat de la comunitat política internacional en veure que els seus governs, no només no han pressionat a Israel perquè acati les resolucions de l’ONU i compleixi amb la legalitat internacional, sinó que molts estats col·laboren directament o indirectament perpetuant l’ocupació i el bloqueig a través de la venda d’armament, cursos de seguretat i els acords comercials preferents, com el que va signar la Unió Europea, en què es vulnera el propi contingut de l’acord, com succeeix amb l’article 2, que prohibeix comerciar amb països que no respectin “els principis democràtics i els drets humans”.

GAZA

La situació és tràgica a la Franja de Gaza després de l’últim atac israelià, que l’estiu de 2014 va deixar a més de 2.200 persones mortes, a més de 11.000 ferides i va destruir més de 18.000 cases. Van ser assassinats 531 menors d’edat. Totes les nenes i nens de Gaza de més de 9 anys d’edat ja han viscut quatre atacs des de 2006 i han vist morir o caure ferits a diversos familiars. Després de l’alto el foc es van iniciar negociacions a El Caire per alleujar el bloqueig, però mesos després la situació ha empitjorat: l’ajuda promesa pels països donants no arriba, 108.000 persones estan passant l’hivern sense sostre, més de dos terços de la població depèn de l’ajuda humanitària, els pescadors tornen a ser atacats quan pesquen a només tres milles de la costa i tota la població segueix patint el bloqueig per aire, mar i terra; una forma de càstig col·lectiu prohibida per la IV Convenció de Ginebra (art. 33).

Davant d’aquesta situació en la qual la comunitat política internacional romania passiva, i mesos abans de l’atac anomenat ‘Plom Fos’ de desembre de 2008, diversos vaixells del moviment Free Gaza van aconseguir trencar el bloqueig israelià arribant al port de Gaza, encara que no es va aconseguir atreure l’atenció mediàtica internacional.

El 2010 diverses iniciatives civils de diferents països van unir les seves forces per construir una acció a gran escala que posés el focus en el genocidi dut a terme a Palestina per acabar amb el colonialisme israelià, de la mateixa manera que en els anys 90 es va aconseguir posar fi al apartheid a Sud-àfrica.

 

Turkey Gaza Ship

ANTECEDENTS

La flotilla de la llibertat: el Mavi Marmara. El mes de maig de 2010 més de 600 activistes de gairebé quaranta països del món van navegar en una flotilla de sis vaixells cap a Gaza. El vaixell més gran era el Mavi Marmara, on naveguaven dues terceres parts dels participants en l’acció. La matinada del 31 de maig, navegant en aigües internacionals en un vaixell identificat com a nau civil, el Mavi Marmara i la resta dels vaixells de la flotilla van ser assaltats per comandaments israelians en un acte que la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar considera com a pirateria. L’assalt va acabar amb la vida de deu activistes (nou turcs i un nord-americà d’origen turc) i cinquanta van resultar ferits de diversa consideració.

Totes les passatgeres i passatgers van ser portats (contra la seva voluntat) al port israelià d’Ashdod, on van patir interrogatoris, se’ls van confiscar les seves pertinences i diverses persones van ser torturades. Només el govern suec va oferir ajuda consular als seus ciutadans, la resta es va desentendre. En aquest passatge viatjaven tres ciutadans de l’Estat espanyol. Dos d’ells, un cop de tornada i amb l’empenta de tota l’indignació creada després d’aquest brutal atac, van posar en marxa la campanya Rumbo a Gaza, per unir-se a la coalició internacional que va posar en marxa aquella flotilla.

II Flotilla de la Llibertat. El mes de juny de 2011 dotze vaixells de passatgers i dos de càrrega estaven reunits, majoritàriament a Grècia, per navegar conjuntament cap a Gaza. Rumbo a Gaza va aconseguir mobilitzar milers de persones i rebre milers d’euros de donacions per comprar un d’aquests vaixells, el Gernika, i gestionar un carregament d’ajuda humanitària. En aquella ocasió el govern israelià va engegar una maquinària de pressió política aconseguint que el govern grec bloquegés administrativament tots els vaixells amb vaixells de la guàrdia costanera per impedir navegar cap a Gaza. En aquest moment va quedar patent que Israel estenia el seu bloqueig marítim a la resta del Mediterrani. Només el vaixell francès Dignité-Al Karama va aconseguir navegar, sent assaltat de nou en aigües internacionals per l’armada israeliana.

El veler Estelle. Durant l’estiu de 2012 el veler Estelle va navegar des de Suècia fins a prop de les aigües territorials de Gaza fent escala a sis països. El nom era simbòlic, ja que corresponia al d’una princesa sueca i de la dona de Folke Bernadotte, diplomàtic suec assassinat el 1948 per ordres sionistes quan era mediador de les Nacions Unides en l’intent d’aconseguir una solució a la guerra que va seguir a la partició de Palestina. A l’octubre de 2012 l’Estelle seria abordat violentament per comandaments israelians, de nou en aigües internacionals. El passatge va ser portat a Ashdod contra la seva voluntat i, de nou, van ser interrogats i desposseïts de les seves pertinences.

L’Arca de Gaza. El bloqueig no només impossibilita als pescadors palestins pescar més enllà de les tres milles nàutiques o vaixells internacionals arribar a Gaza, sinó que també impedeix l’exportació de productes palestins i la navegació cap a altres països. El 2013 la coalició de la Flotilla de la Llibertat va començar la reconstrucció d’un vaixell de pesca al port de Gaza per condicionar-lo com a vaixell mercant apte per exportar productes palestins. Un grup de treballadors palestins, en coordinació amb activistes internacionals, van treballar durant un any en l’Arca de Gaza i es van rebre comandes de productes des de tot el món per valor de més de 21.000 €. Durant els primers dies dels bombardejos que van tenir lloc el juliol de 2014, l’Arca de Gaza va ser objectiu dels projectils israelians que van incendiar el vaixell, deixant-lo inutilitzat per a la seva navegació.

LLUITA LEGAL

Els diferents atacs de l’exèrcit israelià a vaixells civils pacífics han donat lloc a l’obertura de diversos processos legals en diferents països. Sobre l’assalt al Mavi Marmara hi ha tres processos en marxa: un judici en els tribunals turcs, que està tenint lloc des de fa tres anys; a l’Estat espanyol hi ha una querella denunciant l’assalt, que ha estat considerat com a ‘crim de lesa humanitat’ pel fiscal de l’Audiència Nacional, que aconsella elevar el cas a la Cort Penal Internacional; i, també, hi ha en aquesta Cort internacional un altre cas del que es va publicar un dictamen que identifica l’atac al Mavi Marmara com a un crim de lesa humanitat, encara que el tribunal considera que no té competència per ser jutjar “perquè la xifra de morts és baixa”.

L’objectiu de la nova acció de la Flotilla de la Llibertat el 2015 és seguir denunciant la impunitat amb què Israel actua, ignorant la legalitat internacional i el respecte dels drets humans. Però també vol visibilitzar el col·laboracionisme d’aquells països que, per acció o per omissió, són còmplices de l’ocupació i del bloqueig.