Carta oberta de suport a la decisió de suspendre relacions amb Israel
Saludem l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la seva valenta decisió de suspendre els llaços institucionals amb l’apartheid d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv, fins que el poble palestí pugui viure en llibertat, sense ocupació militar ni crims de guerra ni de lesa humanitat.
Barcelona té una llarga història en matèria de defensa dels drets humans. Avui, s’honra aquest històric llegat polític, i sobretot social, de la ciutat, que ha treballat i ho continua fent avui dia, incansablement pel respecte dels drets humans i la pau a nivell mundial. I marca el camí que cal seguir per a molts altres municipis i institucions públiques.
El 1998 se celebrava a Barcelona la Iª Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans, en commemoració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, i que va iniciar el camí que va culminar dos anys més tard en l’adopció de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat. Aquest esdeveniment va ser un exemple, entre molts altres, de l’aposta barcelonina per ser una ciutat impulsora de la defensa dels drets humans i esdevenint referent mundial en la matèria.
Anys abans, Barcelona, amb la projecció internacional que tenia després de l’època olímpica, va ser també un clar exemple de solidaritat durant la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, quan de manera unànime, ciutadania i institucions, van posar en marxa multitud de projectes de solidaritat i de cooperació, acompanyats d’una denúncia contundent dels crims i vulneracions de drets que s’estaven cometent.
No podem oblidar múltiples experiències ciutadanes destacables en defensa dels Drets Humans i de construcció de la Pau al llarg de les darreres dècades. Cal destacar el clam contra la guerra sorgit de les mobilitzacions massives contra l’OTAN, o anys més tard, i en proporcions mundialment històriques, les de la Guerra de l’Iraq.
Barcelona també serà ara recordada a la història com el primer gran ajuntament que va trencar llaços amb l’apartheid en solidaritat amb el poble palestí. Això ens recorda als ajuntaments valents que van ser pioners a tallar llaços amb la Sud-àfrica de l’apartheid en el passat.
Aquesta decisió va més enllà de Barcelona. És una clara resposta a la lluita de la societat civil catalana, i dels moviments socials, sindicats i partits polítics de tot el món que lluiten pels drets de totes.
Nosaltres, les signants d’aquesta carta, ens oposem al racisme en totes les seves formes i defensem els principis de justícia i drets humans d’una manera integral. Ens indigna que les respostes dels governs a les greus violacions per part d’Israel dels drets del poble palestí en virtut del dret internacional es limitin a buides expressions de “preocupació”, mentre molts d’aquests governs armen, financien i donen suport al sistema de injustícia d’Israel.
Aquesta decisió de Barcelona representa una fita històrica que esperem impulsi moltes altres administracions a deixar de col·laborar amb un règim que ha assassinat més de 50 menors d’edat només el 2022 i més de 2.000 des de l’any 2000. El poble palestí ens demana que deixem de ser còmplices de l’apartheid israelià.
No podem oblidar que amb l’actual govern israelià, el més ultradretà, racista, sexista i homòfob de la història del país, la rendició de comptes és més necessària que mai per posar fi a la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets del poble palestí.
Agraïm a totes i tots els que han fet possible aquesta decisió i a les defensores dels drets humans que han treballat incansablement i desinteressadament per aconseguir-la. Ens transmeteu l’esperança que la justícia, la llibertat, la igualtat i la dignitat per a tothom poden i han de prevaldre. Finalment, cal reiterar que esperem que aquesta decisió inspiri institucions de tot el món a posar fi a la seva pròpia implicació en el sosteniment de règims d’opressió.
Visca Palestina lliure!
Les sotasignants són:
Paco Ibañez, cantant. Jaume Roures, fundador de Publico i productor audiovisual. Maruja Torres Manzanera, escriptora i periodista. Helena Maleno, Defensora de Drets Humans, periodista, escriptora i investigadora hispano-marroquina. Yayo Herrero, Antropòloga i activista ecofeminista i pels Drets Humans. Luisa Morgantini exvicepresidenta del Parlament Europeu. José María González Santos “Kichi”, alcalde de Cadiz. Teresa Rodriguez, portaveu d’Adelante Andalucía. Boaventura de Sousa Santos, profesor catedràtic de la Universitat de Coimbra. Carles Riera, Parlamentari. Eulàlia Reguant, Parlamentària. Adelina Escandell, Senadora per ERC-Sobirianistes. Manuel Zaguirre, Exsecretari general d’USO. KAP (Jaume Capdevila), dibuixant de la Vanguardia i “el Jueves”. Samantha Hudson, artista. Joan Roura Villalmanzo, periodista TV3. Sílvia Heras, periodista de TV3. Moha Gerehou, periodista i activista antiracista. Moni Ovadia, director de teatre i escriptor. Brigitte Vasallo, escriptora. Clara Serra, filòsofa i feminista. Benet Salellas, advocat. Laia Serra Perelló, jurista. Alberto San Juan, actor. Clara Segura Crespo, actriu. Julio Manrique, actor i director. Los chicos del Maíz, grup de música. Santiago Alba Rico, assagista. David Fernandez, periodista. Gabriela Serra, activista social. Isaac Rosa, escriptor. Fermin Muguruza, músic i cineasta. Pastora Filigrana Garcia, advocada. Juan Soroeta Liceras, Profesor de Derecho Internacional Público de la Universidad del País Vasco. Marta Sanz Pastor, escriptora. Salvador López Arnar, col·laborador de El Viejo Topo. José Luis Martín Ramos, Catedràtic emèrit d’Història Contemporània. Alguer Miquel Bo, músic. Bruna Cusi Echaniz, actriu. Ana Tijoux, cantant. Teresa Aranguren Amézola, periodista. OIeguer Presas Renom, exfutbolista del FC Barcelona. Jordi Calvo, Coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Montserrat Vila, membre d’Hèlia. Nora Miralles, Presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Yago Alvarez, periodista. Andrés Garcia, jurista. Anaïs Franquesa, jurista. Youssef M. Ouled, periodista. Arés Perceval, copresidenta de LaFede.cat. Albert Caramés Boada, director de Fundipau. Montserrat Arbós, periodista, professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, membre de Fundipau. Toni Guirao, president de la Federació ACAPS. Luca Gervasoni Vila, director de l’Institut NOVACT de Noviolència. Pere Ortega, investigador en cultura de pau. Diego Checa Hidalgo, professor i investigador de la Universitat de Granada. Miriam Hatibi, consultora de comunicació. Sarah Babiker Moreno, periodista. Pepe Beúnza, primer objector de consciència de l’estat espanyol per motius no religiosos. Maysun Abu-Khdeir, fotoperiodista. Héctor Grad Fuchsel, professor universitari de la UAM. Anita Botwin, periodista i activista feminista. Tribade, grup de música. Rosa de Falastín Mustafá, diputada del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes. Isaías Barreñada Bajo, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. Alejandro Pozo, investigador sobre conflictes armats del Centre Delàs i professor de Relacions Internacionals. Ramon Pedregal Casanova, escriptor. Anna Gabriel, jurista. Neus Sotomayor, Presidenta d’Unipau. Yacine Belahcene Benet, cantant, productor i gestor cultural. Maider Fernández Iriarte – Realitzadora (a Lo de Évole i de documentals). Agustín Velloso Santisteban, professor de la UNED. José Abu-Tarbush, professor universitat de la Laguna. Dina Bousselham, politòloga i professor de la UCLM. Waleed Saleh, professor universitari de la UAM. Jaime Pastor Verdú, professor ciències polítiques de la UNED. Jorge Ramos Tolosa, professor de la Universitat de València. Marga Olalla Marfil, membre de Lluita Internacionalista. Mª Rosalía Moro López, periodista. Pedro López López, Professor Universitat Complutense de Madrid. Sira Rego, eurodiputada i portaveu federal d’Izquierda Unida. Enrique Santiago, Secretari General del PCE i diputat d’Unidas Podemos. Àngela Ballester Muñoz, exdiputada del Congrés de Diputats de Podemos. Ernest Urtasun, Eurodiputado de En Comú Podem y vicepresidente de los Verdes/ALE. Miguel Urbán, eurodioputat d’Anticapitalistas. Manuel Pineda, eurodiputat d’Unidas Podemos. Jaume Asens, diputat d’Unidas Podemos. Lucía Muñoz Dalda, diputada d’Unidas Podemos. Antón Gomez – Reino, diputat del Congrés d’Unidas Podemos.
Barcelona, 9 de febrer de 2023.