Hebron, resistint l’apartheid

El 25 de febrer de 1994 Baruch Goldstein, un colò israelià, va assassinar 29 palestines i en va ferir més de 100 més mentre celebraven la primera oració del dia a la Mesquita d’Abraham, al centre d’Hebron.

L’atemptat d’ara fa 21 anys és considerat pels habitants d’Hebron com el punt d’inflexió en la divisió de la ciutat i la segregació que pateix la població. Hebron, igual que la resta de Cisjordània, des del 1967 està ocupada per l’exèrcit d’Israel, que vulnera sistemàticament els drets de la població palestina.

En el cas d’Hebron, l’exèrcit i els colons hi eren presents des del moment en què es va fer efectiva l’ocupació, però va ser després d’aquest atac que l’exèrcit d’Israel va anar limitant progressivament l’accés de les persones palestines a moltes zones del centre de la ciutat. Pocs anys després de la matança, el 1997, amb la firma del Protocol d’Hebron, la ciutat va quedar dividida en dues zones: H1, sota control de l’Autoritat Palestina i on resideix la major part de la població palestina; i H2, sota el control directe de l’exèrcit d’Israel, i que comprèn el casc antic de la ciutat i tots els nuclis de colònies israelianes. A la zona H2 hi viuen unes 35.000 palestines.

Tot i que l’article 9 del mateix Protocol d’Hebron estableix que la divisió de poders de la ciutat no ha de representar un obstacle en la llibertat de moviments de la població, la realitat és ben diferent: al centre d’Hebron hi ha múltiples passos controlats per soldats israelians; en la major part dels carrers de la zona H2 s’ha prohibit l’accés amb vehicle a les persones palestines (ni tant sols els vehicles d’emergències, com les ambulàncies, hi poden circular) i en molts ni tant sols hi poden caminar, encara que sigui l’únic carrer que dóna accés a la seva vivenda.

La pressió i la violència exercida tant per l’exèrcit com pels colons ha portat a moltes persones i comerciants a abandonar aquesta zona de la ciutat. Segons l’organització defensora dels Drets  Humans B’Tselem, entre el 1994 i el 2011 al casc antic d’Hebron 1.014 llars han estat abandonades (el 41,9% del total) i s’han tancat 1.829 locals comercials (el 76,6% del total).

El símbol de la manca de llibertat de moviment i de la segregació racial a Hebron és el carrer Shuhada, que abans del 1994 era el principal eix comercial de la ciutat i, en canvi, actualment és un espai desert, on les palestines no poden ni caminar-hi.

Per tot això, diversos grups locals de defensores dels Drets Humans han escollit la data del 25 de febrer per reivindicar l’obertura del carrer Shuhada sota el lema Open Shuhada Street, amb l’objectiu de fer sentir arreu la crida contra l’ocupació i l’apartheid que pateixen. Des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel volem mostrar el nostre suport i solidaritat amb la campanya Open Shuhada Street per denunciar l’ocupació i l’estat d’apartheid que viu la població d’Hebron i del conjunt dels territoris de Palestina i que representen una violació sistemàtica dels Drets Humans.

//www.thinglink.com/card/624920308792426498

Posted in nomescomplicitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada