LA FLOTILLA DE LA LLIBERTAT TORNARÀ A NAVEGAR RUMB A GAZA

Es tracta d’una acció civil internacional que denuncia el bloqueig israelià a la franja de Gaza

La propera primavera la Flotilla de la Llibertat navegarà de nou per les aigües del Mediterrani amb l’objectiu de denunciar i trencar el bloqueig sota el qual viuen el milió vuit-cents mil palestins i palestines de la Franja de Gaza. Diversos vaixells es posaran en marxa des de diferents ports i confluiran al Mediterrani oriental per navegar cap a aigües palestines. És una acció conjunta d’una coalició internacional en què participen iniciatives ciutadanes de Canadà, Grècia, l’Estat espanyol, Itàlia, Noruega, Suècia, Turquia, Sud-àfrica i associacions que agrupen activistes d’altres països europeus.

La flotilla serà sufragada per les diferents campanyes estatals que participen en l’acció. En el cas de la iniciativa estatal Rumb a Gaza aquests costos s’obtindran a través d’una campanya de crowdfunding llançada a la plataforma de projectes socials i polítics namlebee.com. Els diners obtinguts serviran per pagar les despeses de condicionament necessàries per a la navegació dels vaixells, el combustible, pagar les assegurances i preparar els vaixells amb equipament de telecomunicacions que serveixin per retransmetre la marxa de la flotilla cap a aigües de Gaza.

Segons la coalició organitzadora, tant aquesta flotilla com les anteriors sorgeixen com a resposta urgent de la societat civil contra la política colonial israeliana i contra la passivitat de la comunitat política internacional en veure que els seus governs, no només no han pressionat a Israel perquè acati les resolucions de l’ONU i compleixi amb la legalitat internacional, sinó que molts estats col·laboren directament o indirectament perpetuant l’ocupació i el bloqueig a través de la venda d’armament, cursos de seguretat i els acords comercials preferents, com el que va signar la Unió Europea, en què es vulnera el propi contingut de l’acord, com succeeix amb l’article 2, que prohibeix comerciar amb països que no respectin “els principis democràtics i els drets humans”.

GAZA

La situació és tràgica a la Franja de Gaza després de l’últim atac israelià, que l’estiu de 2014 va deixar a més de 2.200 persones mortes, a més de 11.000 ferides i va destruir més de 18.000 cases. Van ser assassinats 531 menors d’edat. Totes les nenes i nens de Gaza de més de 9 anys d’edat ja han viscut quatre atacs des de 2006 i han vist morir o caure ferits a diversos familiars. Després de l’alto el foc es van iniciar negociacions a El Caire per alleujar el bloqueig, però mesos després la situació ha empitjorat: l’ajuda promesa pels països donants no arriba, 108.000 persones estan passant l’hivern sense sostre, més de dos terços de la població depèn de l’ajuda humanitària, els pescadors tornen a ser atacats quan pesquen a només tres milles de la costa i tota la població segueix patint el bloqueig per aire, mar i terra; una forma de càstig col·lectiu prohibida per la IV Convenció de Ginebra (art. 33).

Davant d’aquesta situació en la qual la comunitat política internacional romania passiva, i mesos abans de l’atac anomenat ‘Plom Fos’ de desembre de 2008, diversos vaixells del moviment Free Gaza van aconseguir trencar el bloqueig israelià arribant al port de Gaza, encara que no es va aconseguir atreure l’atenció mediàtica internacional.

El 2010 diverses iniciatives civils de diferents països van unir les seves forces per construir una acció a gran escala que posés el focus en el genocidi dut a terme a Palestina per acabar amb el colonialisme israelià, de la mateixa manera que en els anys 90 es va aconseguir posar fi al apartheid a Sud-àfrica.

 

Turkey Gaza Ship

ANTECEDENTS

La flotilla de la llibertat: el Mavi Marmara. El mes de maig de 2010 més de 600 activistes de gairebé quaranta països del món van navegar en una flotilla de sis vaixells cap a Gaza. El vaixell més gran era el Mavi Marmara, on naveguaven dues terceres parts dels participants en l’acció. La matinada del 31 de maig, navegant en aigües internacionals en un vaixell identificat com a nau civil, el Mavi Marmara i la resta dels vaixells de la flotilla van ser assaltats per comandaments israelians en un acte que la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar considera com a pirateria. L’assalt va acabar amb la vida de deu activistes (nou turcs i un nord-americà d’origen turc) i cinquanta van resultar ferits de diversa consideració.

Totes les passatgeres i passatgers van ser portats (contra la seva voluntat) al port israelià d’Ashdod, on van patir interrogatoris, se’ls van confiscar les seves pertinences i diverses persones van ser torturades. Només el govern suec va oferir ajuda consular als seus ciutadans, la resta es va desentendre. En aquest passatge viatjaven tres ciutadans de l’Estat espanyol. Dos d’ells, un cop de tornada i amb l’empenta de tota l’indignació creada després d’aquest brutal atac, van posar en marxa la campanya Rumbo a Gaza, per unir-se a la coalició internacional que va posar en marxa aquella flotilla.

II Flotilla de la Llibertat. El mes de juny de 2011 dotze vaixells de passatgers i dos de càrrega estaven reunits, majoritàriament a Grècia, per navegar conjuntament cap a Gaza. Rumbo a Gaza va aconseguir mobilitzar milers de persones i rebre milers d’euros de donacions per comprar un d’aquests vaixells, el Gernika, i gestionar un carregament d’ajuda humanitària. En aquella ocasió el govern israelià va engegar una maquinària de pressió política aconseguint que el govern grec bloquegés administrativament tots els vaixells amb vaixells de la guàrdia costanera per impedir navegar cap a Gaza. En aquest moment va quedar patent que Israel estenia el seu bloqueig marítim a la resta del Mediterrani. Només el vaixell francès Dignité-Al Karama va aconseguir navegar, sent assaltat de nou en aigües internacionals per l’armada israeliana.

El veler Estelle. Durant l’estiu de 2012 el veler Estelle va navegar des de Suècia fins a prop de les aigües territorials de Gaza fent escala a sis països. El nom era simbòlic, ja que corresponia al d’una princesa sueca i de la dona de Folke Bernadotte, diplomàtic suec assassinat el 1948 per ordres sionistes quan era mediador de les Nacions Unides en l’intent d’aconseguir una solució a la guerra que va seguir a la partició de Palestina. A l’octubre de 2012 l’Estelle seria abordat violentament per comandaments israelians, de nou en aigües internacionals. El passatge va ser portat a Ashdod contra la seva voluntat i, de nou, van ser interrogats i desposseïts de les seves pertinences.

L’Arca de Gaza. El bloqueig no només impossibilita als pescadors palestins pescar més enllà de les tres milles nàutiques o vaixells internacionals arribar a Gaza, sinó que també impedeix l’exportació de productes palestins i la navegació cap a altres països. El 2013 la coalició de la Flotilla de la Llibertat va començar la reconstrucció d’un vaixell de pesca al port de Gaza per condicionar-lo com a vaixell mercant apte per exportar productes palestins. Un grup de treballadors palestins, en coordinació amb activistes internacionals, van treballar durant un any en l’Arca de Gaza i es van rebre comandes de productes des de tot el món per valor de més de 21.000 €. Durant els primers dies dels bombardejos que van tenir lloc el juliol de 2014, l’Arca de Gaza va ser objectiu dels projectils israelians que van incendiar el vaixell, deixant-lo inutilitzat per a la seva navegació.

LLUITA LEGAL

Els diferents atacs de l’exèrcit israelià a vaixells civils pacífics han donat lloc a l’obertura de diversos processos legals en diferents països. Sobre l’assalt al Mavi Marmara hi ha tres processos en marxa: un judici en els tribunals turcs, que està tenint lloc des de fa tres anys; a l’Estat espanyol hi ha una querella denunciant l’assalt, que ha estat considerat com a ‘crim de lesa humanitat’ pel fiscal de l’Audiència Nacional, que aconsella elevar el cas a la Cort Penal Internacional; i, també, hi ha en aquesta Cort internacional un altre cas del que es va publicar un dictamen que identifica l’atac al Mavi Marmara com a un crim de lesa humanitat, encara que el tribunal considera que no té competència per ser jutjar “perquè la xifra de morts és baixa”.

L’objectiu de la nova acció de la Flotilla de la Llibertat el 2015 és seguir denunciant la impunitat amb què Israel actua, ignorant la legalitat internacional i el respecte dels drets humans. Però també vol visibilitzar el col·laboracionisme d’aquells països que, per acció o per omissió, són còmplices de l’ocupació i del bloqueig.

Publicado en Uncategorized.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *