El passat 19 d’octubre el Ministre de Defensa Benny Gantz, acusat de crims de guerra, va llistar a sis organitzacions palestines com a “terroristes”: Addameer, Al Haq, Defense for Children Iinternational – Palestine, Union Agriculture Workers Committees, Bisan Center for Research and Development  i Union Palestinian Women Committees.

Tal i com afirma la Relatora de les Nacions Unides de Defensores de Drets Humans Mary Lowlorhrds:

“Les Defensores de Drets Humans no són terroristes i mai haurien de ser calumniades així”.  

La directora d’Addameer, Sahar Francis,  va visitar Catalunya recentment convidada per l’International Peace Congress per explicar la brutalitat del règim d’Israel. Durant la seva estada a Barcelona va ser rebuda per l’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya.

La resposta de les sis organitzacions criminalitzades i d’organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional ha estat unànime. Demanen el suport internacional i insten a les institucions a exigir una resposta “clara, contundent i pública”. Una resposta que nosaltres traduïm en dues mesures de mínims:

Demanem a l’ajuntament de Barcelona que trenqui l’agermanament amb Tel Aviv i al Govern de la Generalitat que deixi de considerar Israel com a regió estratègica i insti al Govern de l’estat a impulsar una llei que prohibeixi el comerç amb assentaments.

Per aquelles persones que diferencien entre l’estat “democràtic” d’Israel i l’ocupació tenim aquesta pregunta: què n’opineu sobre una ordre feta per un govern elegit a Israel i basada en lleis israelianes que prohibeix a les organitzacions palestines en territori ocupat dur a terme les seves activitats i que no poden dir res sobre el govern que controla les seves vides?

És una acte il·legal d’apartheid que conté mesures legislatives que violen el dret a la llibertat d’expressió, associació i el dret internacional.

Amb la designació a organitzacions de drets humans palestines com a “institucions terroristes” Israel busca silenciar i eliminar al moviment de drets humans palestí. La comunitat internacional hem de mostrar la nostra oposició ferma i assegurar la seva  protecció.

Aquí podeu llegir el comunicat d’una de les majors coalicions de societat civil i organitzacions de drets humanes palestines:

PNGO y PHROC: La designación de 6 Organizaciones Palestinas líderes como“Organizaciones Terroristas”, por parte del Ministro Israelí, es un intento para silenciar y controlar al Pueblo Palestino.

Fecha: 22 de Octubre de 2021
El Ministro de “Defensa”, Benny Gantz, declaró el 19 de octubre de 2021 a seis Organizaciones líderes de la Sociedad Civil palestina (OSC) como “organizaciones terroristas”, en un ataque encubierto y sin precedentes hacia los defensores de los derechos humanos y de las organizaciones de la Sociedad Civil palestina. Esta decisión significa la aplicación efectiva de dichas organizaciones como ilegales, además de ponerlas en riesgo de cualquier represalia inminente. Las seis organizaciones que dicha designación incluye son: (1) Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, (2) Al-Haq Law in the Service of Man (Al-Haq), (3) Bisan Center for Research and Development, (4) Defense for Children International-Palestine (DCI-P), (5) the Union of Agricultural Work Committees (UAWC), y (6) the Union of Palestinian Women’s Committees (UPWC).

Esta designación arbitraria, con foco en las seis OSC, defensoras destacadas de los derechos humanos del Pueblo Palestino en los Territorios Ocupados (TPO), dificulta las tareas de documentación y supervisión de las violaciones de los derechos básicos, la demanda de justicia por los crímenes de guerra y contra de la humanidad perpetrados por Israel y la necesaria defensa e incidencia legal para poner punto final a la ocupación israelí y a su régimen colonial de apartheid. Esta consideración representa un intento amenazador y sin precedentes de las autoridades de la ocupación israelí para silenciar y criminalizar a las OSC palestina. Estas entidades cuestionan la prolongación de la ocupación militar, como sistema colonial y de
apartheid en Palestina.

En especial, la aplicación intencionada e infundada de la legislación “anti-terrorista” tiene como objetivo criminalizar a seis organizaciones, en el marco de la ley nacional de Israel. Esta situación se ha creado, desde hace años, a partir de las campañas y los ataques constantes y
sistemáticos contra las OSC palestinas. La intencionalidad es clara: obstaculizar su tarea de documentación y cooperación mediante la ONU y los diferentes mecanismos internacionales de defensa de los derechos humanos. El 19 de agosto de 2021, el Relator Especial de la ONU sobre
la situación de los defensores de los derechos humanos, Mary Lawlor, formuló una declaración para destacar y abordar el gran número de casos de detenciones arbitrarias, de acoso, criminalización y amenazas en contra de los defensores de los derechos humanos en los
Territorios Palestinos Ocupados.

Todas estas designaciones reflejan y evidencian los intentos Israelíes – por décadas- de controlar a la población Palestina para silenciar y romper las OSC Palestinas que trabajan de manera independiente. En particular, dichas consideraciones representan una aplicación atroz e ilegal de
la ley nacional Israelí en los Territorios Palestinos Ocupados; y significan además una violación del Artículo 43 del Reglamento de La Haya (1907) y del derecho consagrado, internacional e inalienable de los pueblos a la autodeterminación.
Señalando la gravedad de la situación actual y el riesgo inminente en que se encuentran los actores humanitarios y los defensores de los derechos del Pueblo Palestino, el PNGO y el PHROC hacen un llamamiento urgente a la Comunidad Internacional (que incluye países terceros, organizaciones de la sociedad civil, defensores de los derechos humanos, las Naciones Unidas y personas a título particular), a pasar a la acción mediante las iniciativas
siguientes:

1. Exigir a Israel la revocación de la designación como “Organizaciones Terroristas” de las seis OSC, líderes del Pueblo Palestino;
2. Instar al Ministro de Defensa y Justicia Israelí, y a otros interlocutores relevantes, a cesar en el empleo de prácticas y políticas ilegales de intimidación y acoso, que incluyen la
criminalización arbitraria y la represión de las OSC palestinas. Hechos que conllevan una vulneración de las Convenciones Fundamentales del Derecho Internacional;
3. Emitir una declaración pública de no reconocimiento con relación a las designaciones impuestas, ya que estas significan un acto ilegal de apartheid que comprende medidas legislativas pensadas. Este acto ilícito significa una violación del derecho a la libertad de opinión y expresión como del derecho a la libertad de asociación y reunión pacífica;
4. Condenar dichas designaciones como aplicación ilegal de la ley nacional Israelí dentro de los Territorios Ocupados;
5. Hacer un llamamiento a la Comunidad Internacional (que incluye donantes, seguidores, y actores de los derechos humanos en todo el mundo) a condenar dichas designaciones arbitrarias y tácticas de intimidación, para reiterar públicamente su apoyo a las Organizaciones de la Sociedad Civil Palestina.
FINAL

Ens hem vist obligades a posposar la formació per motius aliens a la nostra voluntat. Properament avisarem de la nova data, que segurament serà després de l’estiu, durant el mes de setembre.

Disculpeu les molèsties.

—

El dimecres 7 de juliol tornem amb el cicle de seminaris ‘Solidaritat amb Palestina: Formació, Estratègia i Acció’, aquest cop en format presencial. Després de les dues sessions realitzades celebrades el juny de 2020 sobre l’Estat d’Israel i la militarització de la vida i el març de 2021 Repensant l’empoderament des dels feminismes situats a Palestina, celebrem un tercer seminari: Israel com a paradigma d’Estat emmurallat al món

📆 Dimecres, 7 de juliol
⌚ A les 18:30h
📌 A La Vaqueria (C/Carme 95, baixos 2a)
🔗 Inscripcions a través del formulari

La sessió constarà de dues parts: una primera part formativa que anirà a càrrec d’Ainhoa Ruiz Benedicto, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i experta en militarització de fronteres, i una segona part en que les membres de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i activistes afins al moviment de solidaritat per Palestina debatran possibles estratègies per fer-hi front.

En els últims 50 anys, Estats de tot el món han augmentant de forma progressiva la construcció de murs a les fronteres. En aquest context, Israel és el país que lidera el rànquing de murs aixecats, amb un total de 6. El país ha construït murs i tanques amb tots els països veïns: Egipte, Liban, Jordania, Siria, a més de la Franja de Gaza a la que ha encerclat completament, i amb la zona Palestina, que any rere any veu el seu territori reduït i annexionat, consolidant-ho amb la construcció de més murs. 

Els murs israelians no només es composen de construccions físiques, sinó que incorporen tota una sèrie de sistemes de control del moviment tecnològic: càmeres de vigilància, torniquets automatitzats, formes de control remot, lectura de targetes biomètriques, escàners corporals, entre altres, que s’incorporen a una xarxa de base de dades, de manera que es guarda un registre de les persones que es mouen pel territori. D’aquesta manera, podem dir que la població palestina està en el seu conjunt, com a comunitat, securitizada: és a dir, convertida en amenaça, la qual cosa condueix al control i restricció de tots els seus moviments pel territori. 

Des de les entitats organitzadores volem continuar aprofundint en la militarització que duu a terme l’Estat d’Israel, la qual cosa afecta a la vida quotidiana de la població palestina. Aquesta militarització està estretament lligada amb diverses polítiques, entre d’elles l’annexió territorial, que no seria possible sense el comerç d’armes i la construcció de murs. D’aquesta manera, volem qüestionar la dinàmica de construcció de murs com eines de repressió, por i vulneració de drets.

Tal com apunta Ainhoa Ruiz Benedicto, durant la sessió “coneixerem quin és el paper de aquesta construcció de murs al món, i especialment a Israel, posant en context com els murs esdevenen eines de violència i com s’han convertit en un símbol de repressió des del apartheid sudafricà. Aprofundirem en els diferents murs que ha construit Israel, per conèixer els objectius d’aquestes construccions i les seves conseqüències”.

De manera que, explica l’Ainhoa, “podem teixir aliances sobre la necessitat de confrontar el apartheid israelí i l’Apartheid Global al seu conjunt a tot el món”.

Per acabar, recordem que les entitats organitzadores d’aquesta sessió i de tot el cicle de seminaris són Servei Civil de Catalunya, SUDS i Centre Delàs, i compten amb la col·laboració de la Coalició Prou Complicitat amb Israel.

El passat 13 d’abril de 2021, la defensora de drets humans Juana Ruiz Sánchez, “Juani”, ciutadana espanyola resident a Palestina des de fa més de 35 anys, va ser detinguda de forma arbitrària per l’Estat d’Israel amb el pretext de ser interrogada sense que existeixi cap càrrec concret contra ella. La detenció es va dur a terme de matinada quan més de 20 soldats israelians fortament armats es van presentar a casa de la seva família, a la localitat de Beit Sahour, prop de Betlem.

Des de llavors la Juani es troba en una “fase d’interrogatori”, que segons la legislació militar israeliana pot durar fins a 75 dies. Aquest període pot ser que s’allargui més encara si se li aplica l’anomenada “detenció administrativa”, que permet empresonar per temps indefinit i mantenir en situació d’aïllament a preses polítiques amb totes les vulneracions de drets fonamentals que això suposa. L’ús arbitrari de la detenció administrativa és una greu violació del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans, en particular dels articles 66, 72 i 78 de la Quarta Convenció de Ginebra, que atorga a les persones protegides el dret a un judici just a menys que existeixin “raons imperioses de seguretat”.

La Juani és treballadora a l’entitat Health Work Committees (HWC), organització sanitària de referència a Palestina que ha implementat desenes de projectes de salut i socials finançats amb diners de la cooperació de les institucions del nostre país. HWC duu a terme, entre d’altres, activitats d’atenció mèdica i prevenció de la salut a Cisjordània, incloent Jerusalem Est. Amb la seva tasca, HWC fa possible que la població palestina més vulnerabilitzada tingui accés a una salut de qualitat i gratuïta, un accés que és denegat per l’estat d’Israel de manera sistemàtica.

 La detenció de la Juani ve precedida per l’arrest, a principis de març, d’altres companys i ex-companys de la HWC, entre ells el responsable del departament de comptabilitat Tayseer Abu Sharbak. Les detencions i la criminalització de les entitats palestines no són un fet aïllat. S’emmarquen dins l’estratègia de l’Estat d’Israel de repressió, desgast i desmantellament de les organitzacions de la societat civil palestines, que es dona amb total impunitat en un context d’ocupació, annexió i apartheid on l’Estat d’Israel imposa un in crescendo de judicialització, persecució i assetjament a les persones i organitzacions defensores dels Drets Humans a Palestina.

Al cas de la Juani i de les demés treballadores de HWC cal sumar-hi les més de 4.450 preses polítiques palestines que l’estat d’Israel manté empresonades, segons denuncien organitzacions com Addameer.

De fet, aquest 2021, el Tribunal Penal Internacional ha començat a investigar l’estat d’Israel per crims de guerra al territori palestí ocupat, i aquesta setmana mateix l’organització internacional de drets humans ‘Human Rights Watch’ (HRW) ha publicat un informe denunciant el règim d’apartheid a què l’estat d’Israel sotmet al poble palestí, situació denunciada des de fa dècades per múltiples organitzacions de drets humans arreu del món.

Aquests dies, la detenció de la “Juani”, estimada per moltes i reconeguda lluitadora pels drets humans, s’ha traduït en mobilitzacions arreu de l’estat espanyol. La premsa se n’ha fet ressò i s’ha expressat suport polític des de diferents partits i càrrecs institucionals. Avui i demà s’han convocat concentracions a més d’una desena de ciutats. Avui, 29 d’abril, ens manifestem per l’alliberament de la Juani i dels milers de preses polítiques arrestades per l’Estat d’Israel, però també per exigir la fi de la complicitat de les institucions catalanes amb l’apartheid israelià.

 És només gràcies a la complicitat internacional d’estats, empreses i institucions que l’estat d’Israel pot implementar el règim d’apartheid, colonització i ocupació al què sotmet el poble palestí desde fa més de 70 anys de manera totalment impune. Entenem el cas de la detenció de la Juani com una escalada més en la repressió a la solidaritat amb el poble palestí, i és per això que cal que actuem totes. Serà només quan s’aïlli l’apartheid d’Israel de manera internacional, tal i com ens demana el poble palestí mitjançant la campanya BDS, de boicot, desinversions i sancions a Israel, que l’estat Israel es veurà obligat a respectar els drets del poble palestí.

Les institucions catalanes tenen l’oportunitat d’enviar un missatge clar a Israel: no es faran tractes amb aquest estat fins que no respecti els drets del poble palestí.

 És per tot això que exigim:

• La llibertat immediata de Juana Ruiz, de la resta de persones de HWC i de totes les preses polítiques palestines, i la reparació dels innombrables danys instigats contra totes
• El cessament de la criminalització per part de l’Estat d’Israel contra les entitats de drets humans que treballen a
• El respecte, per part de l’Estat d’Israel, del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans de la població
• Als donants catalans dels projectes de cooperació al desenvolupament i humanitaris finançats a Palestina: que exigeixin a l’Estat d’Israel la reparació material dels béns adquirits amb fons de la cooperació catalana que han estat danyats i/o confiscats a les organitzacions de la societat civil palestina assetjades per
• A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que duguin a terme de forma urgent les accions necessàries per l’alliberament de Juana
• A l’Ajuntament de Barcelona, al Govern català i al Govern espanyol: que trenquin tots els vincles amb Israel mentre aquest no respecti els drets del poble palestí tal i com ho recomana el nou informe de Human Rights

Organitzacions i col·lectius de solidaritat amb Palestina de Catalunya

Reproduïm la carta que vam enviar  el passat 29 de març des de la Coalició Prou Complicitat amb Israel al Sr. Jaume Collboni, 1r Tinent d’Alcalde,  en relació a la participació i suport de la Tel Aviv Foundation a l’esdeveniment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona re-Act, que tindrà lloc a Barcelona entre els dies 13 a 16 d’abril.

Després d’esperar alguns dies i oferir-nos a dialogar en una reunió avui, 12 d’abril, fem pública aquesta carta després de no haver obtingut encara una resposta.

A l’atenció de Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Economia,

Els grups de solidaritat amb Palestina ens hem assabentat amb preocupació que a l’esdeveniment ‘Barcelona reAct’, que tindrà lloc del 13-16 abril, i que està organitzat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convidat a Hila Oren, CEO de The Tel Aviv Foundation.

Al respecte, volem compartir amb vostè les següents reflexions:

• La descripció de l’esdeveniment diu que Barcelona reACt serà un espai on “rellançar l’economia de Barcelona d’acord amb les seves grans línies estratègiques, amb l’objectiu de fer de Barcelona una ciutat més competitiva, més equitativa i més sostenible”.
• The Tel Aviv Foundation és una branca de l’Ajuntament de Tel Aviv, amb l’alcalde al capdavant, l’epicentre del règim d’apartheid israelià. Una institució que per la seva vinculació i suport a les institucions públiques israelianes la converteix, segons les pròpies paraules de l’historiador israelià Illan Pappé, com a part d’una “decisió deliberada de ser còmplices de crims contra la humanitat”.
• En primer lloc, aquesta invitació s’entén com una normalització de l’apartheid israelià per part de l’Ajuntament de Barcelona i reflexa una manca de coherència de política pública per part de l’Ajuntament que es reconeix com una Ciutat de Promoció Internacional de Drets Humans. Als anys 80, l’Ajuntament de Barcelona hagués convidat a un membre de l’alcaldia de Cape Town, blanquejant així l’apartheid Sud Africà? Si l’objectiu d’aquesta trobada és aprendre d’iniciatives d’altres països per a que Barcelona sigui una ciutat més equitativa, és ben clar que això no es pot aprendre de cap institució israeliana.
• A l’estat d’Israel hi ha més de 60 lleis que discriminen automàticament a les persones palestines pel fet de no ser jueves. A més, Israel ocupa militarment a més de 3 milions de palestines a Cisjordània i bloqueja per terra mar i aire més de 2 milions de palestines a Gaza. Un estat que ocupa i aplica apartheid mai pot ser un exemple ni de democràcia ni d’equitat. I l’organització convidada a aquest Festival forma part d’aquestes institucions discriminatòries.
• La ciutat de Tel Aviv, que va començar sent un assentament israelià, està construïda sobre el robatori de terres, i segueix expandint aquest robatori de terres palestines, gentrificació i un racisme sistemàtic terrible.
• Per altra banda, fent això l’Ajuntament està inclús anant en contra els seus propis acords. Li recordem, Sr Collboni, que l’11 d’abril de 2017 l’Ajuntament  de Barcelona, en el 50è aniversari de la ocupació israeliana, va acordar que “es compromet a evitar qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos”.
• Li recordem també que el seu propi partit va recolzar el moviment de boicot, desinversions i sancions a Israel per acabar amb la impunitat de l’estat d’Israel i les seves flagrants vulneracions de drets humans l’any 2011.
• L’any 2018 la Internacional Socialista, de la que en formen part més de 140 partits polítics, va votar a favor d’un embargament d’armes de l’estat d’Israel i va demanar a governs i a organitzacions civil que “activessin campanyes de boicot, desinversions i sancions contra l’ocupació israeliana”.

Cada cop està creixent més el consens internacional de que Israel aplica un estat d’apartheid al poble palestí. Recentment, inclús l’organització de drets humans més gran d’Israel, B’tselem, així ho ha afirmat. 

La col·laboració entre ciutats hauria d’estar basada sobre el compromís amb el dret internacional dels drets humans, la justícia social i la pau. Lluny d’avançar cap a la construcció d’una pau justa el reconeixement i les relacions amb les institucions israelianes perpetuen avui l’estatus quo, és a dir l’ocupació i la implementació del règim d’apartheid contra el poble palestí.

Fa temps que el moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona ha alertat sobre el perill de l’acord municipal entre l’Ajuntament de Tel Aviv, Gaza i Barcelona, per perpetuar aquesta idea de conflicte entre dos iguals i negar les desigualtats de poder entre ocupant i ocupat. Volem recordar-li que l’exèrcit d’Israel va atacar i destruir l’any 2008 el Barcelona- Gaza Peace Park, un projecte de cooperació entre ciutats finançat per l’Ajuntament de Barcelona. La inacció de l’Ajuntament de Tel Aviv va trencar un dels principis d’acord fonamental de la relació entre Gaza – Barcelona i Tel Aviv, que es basava en fomentar la millora de les condicions de vida de la població palestina a la franja de Gaza. Lluny d’això avui la població de la franja de Gaza viu en una crisi humanitària sense precedents, degut al bloqueig i a la continua destrucció per part del règim israelià. Només a tall d’exemple avui només el 4.3% de llars a Gaza tenen accés a aigua potable.

Amb tot això, volem fer una demanda concreta i fàcil d’acomplir:

• Esperem de manera urgent que ens respongui aquesta carta confirmant que s’ha desconvidat a la CEO the Tel Aviv Foundation. 

Ens oferim a fer una reunió amb vostès quan abans possible per oferir més informació. 

Esperem que l’Ajuntament de Barcelona estigui a l’alçada de la defensa dels drets humans i atengui la demanda que li fem arribar les organitzacions que signem aquesta carta.

Amb l’esperança que entengui la importància de la situació i rectifiqui a temps,

Atentament,

En una carta oberta que hem fet arribar a la Direcció del Girona Film Festival, el Moviment de Boicot, Desinversions i Sancions – BDS–  demanem a aquest festival que no accepti el patrocini d’Israel per a no ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina.

En el text reconeixem la “llarga i admirable trajectòria d’aquest festival” en el transcurs de la qual ha fet arribar al públic “històries transformadores”. Però denunciem que l’estat d’Israel viola, a través del seu règim d’ocupació, apartheid i colonialisme, el dret internacional i els drets humans del poble palestí des de 1948.

Per aquests motius, considerem que qualsevol col·laboració entre institucions catalanes siguin polítiques, socials o culturals, com ara la del Girona Film Festival i l’Ambaixada d’Israel, contribueixen a netejar la imatge d’un estat que s’ha convertit en el  més sancionat del món per l’Assemblea de les Nacions Unides. Com a conseqüència del creixent deteriorament de la seva imatge a nivell internacional l’estat d’Israel ha fet servir diferents estratègies, entre elles la cultura,  com a cortina de fum per tapar els seus crims de guerra i les violacions dels drets humans.  En paraules de Limor Livna, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu: “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Boicot Cultural

L’enviament d’aquesta carta és una acció que forma part del Boicot Cultural, una forma de protesta i denuncia no violenta inspirada en el moviment antiracista sud africà que va posa fi a més de 30 anys de d’apartheid a principis dels anys 90.

Tot i que el Boicot Cultural va començar el 2004, va ser amb la crida el 2005 de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina i l’inici de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, que aquest ha esdevingut una eina molt útil per a combatre la propaganda israeliana al servei de la manipulació de l’opinió pública i la normalització de l’apartheid a través de la cultura.

Suport Creixent

Contra qui pensa que l’art i cultura són apolítics, cada cop més artistes i professionals d’aquests àmbits han pres consciència del seu poder de transformació, han descobert que la denuncia política a través de la cultura és una forma de llibertat d’expressió  i han donat suport a iniciatives per a combatre,  igual que en el seu moment a Sudáfrica,  el racisme a Palestina.

En un moment en que la cultura, a causa del Covid 19, ha de superar greus dificultats reivindiquem, des de la sorotitat,  espais culturals que respectin la vida i els drets de les persones.

La carta ha rebut el suport de diversos festivals de cinema i sales de projecció com ara:  Cinebaix, Zumzeig, Festival Protesta, Indifest Festival de Cinema Indígena de Barcelona, Festival Minipop La Terrasseta de Santa Tecla i Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani

La carta completa en català/ a continuación en castellano/ bellow in English

Benvolugut/da,

Els cinemes i festivals sotasignats ens posem en contacte amb el Festival de Cinema de Girona per a demanar la retirada del patrocini de l’ambaixada de l’estat d’Israel.

Tot i que el Festival de Cinema de Girona té una llarga i admirable trajectòria fent arribar al públic històries transformadores, enguany el festival compta amb el patrocini de l’Ambaixada d’Israel, país que vulnera sistemàticament, i diàriament, els drets humans del poble palestí i el dret internacional des de 1948.

Acceptar el patrocini d’Israel significa ser còmplice de les seves polítiques d’ocupació, neteja ètnica i apartheid a Palestina.  En un moment en què les polítiques il·legals d’Israel estan cada cop més qüestionades per part de la comunitat internacional, el govern d’ultradreta i les institucions còmplices inverteixen una gran quantitat de recursos econòmics, també en l’àmbit cultural, per tal de netejar la seva deteriorada imatge. Com ja va admetre Limor Livnat, exministra de Cultura i Esports del govern de Netanyahu, “el cinema israelià demostra cada dia que la cultura és la millor ambaixadora de l’Estat”.

Inspirat en el magnífic exemple del boicot cultural que es va dur a terme contra el règim d’apartheid sud-africà, el boicot cultural a Israel té cada dia més força i rep un suport creixent d’artistes i personalitats internacionals lligades al sector cultural. Entre les moltes persones que ja han donat suport a la campanya o han decidit no tocar a Israel estan Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters , Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron y Massive Attack.  A l’Estat Espanyol: Obrint Pas , Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre altres.

A Catalunya són freqüents les “col·laboracions” i patrocinis de l’ambaixada d’Israel en activitats culturals. No obstant això, recordem la decisió del festival Primavera Sound que va decidir rebutjar el patrocini israelià després de tres anys en resposta a crides de solidaritat i consciència.

Avui el poble palestí es troba en una situació d’emergència. Enmig de la imminent amenaça estado-unidenca-israeliana de formalitzar el règim d’annexió de facto i l’apartheid d’Israelià, Israel ha bombardejat la franja de Gaza assetjada durant dies i dies, amb poca o cap condemna internacional, i molt menys responsabilitat. De fet, després que els investigadors de l’ONU concloguessin que els assassinats deliberats per Israel a Gaza al 2018 de metges, periodistes, nens i persones discapacitades “poden constituir crims de guerra o crims de lesa humanitat”, ningú ha hagut de rendir comptes. Gaza està a les fosques i els casos de coronavirus estan augmentant. Es necessita amb urgència solidaritat per donar llum sobre les atrocitats en curs d’Israel contra el poble palestí.

Per tot això, els sotaginants demanem la retirada del patrocini del govern israelià del Festival de Cinema de Girona fins que deixin de ser partícips de l’estratègia israeliana de normalització i “rentat de cara” dels crims d’Israel mitjançant la cultura a través del vincle amb la seva ambaixada.

La cultura és política. I com a persones del món de la cultura no podem permetre rentar-li la cara a un règim d’apartheid. No ho haguéssim fet durant la sud-Àfrica de l’apartheid i ara tampoc podem acceptar diners de l’apartheid israelià. Sabem que són moments complexos pel món cultural, però precisament la crisi que està generant la covid-19 és una oportunitat per a replantejar-nos quin món volem crear. Volem estar al costat de les que destrueixen la vida o de qui la recolza? Nosaltres ho tenim clar, i esperem que el Festival de Girona també. Poseu-vos al costat correcte de la història.

Restem a l’espera de respostes,

Atentament,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Festival de Cinema Indígena de Barcelona.

Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València – Cinema del Mediterrani

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, directora de cinema

1) La campanya BDS: La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel té l’origen l’any 2005 i es tracta d’una crida de més de 170 organitzacions de la societat civil palestina cap a la societat internacional en la que es demana el boicot a Israel fins que aquest Estat: 1/ finalitzi l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur, considerat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel a una plena igualtat; 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides.

Apreciado/a,

Los cines y festivales abajo firmantes nos ponemos en contacto con el Festival de Cine de Girona para pedir la retirada del patrocinio de la embajada del estado de Israel.

A pesar de que el Festival de Cine de Girona tiene una larga y admirable trayectoria haciendo llegar al público historias transformadoras, este año el festival cuenta con el patrocinio de la Embajada de Israel, país que vulnera sistemática, y diariamente, los derechos humanos del pueblo palestino y el derecho internacional desde 1948.

Aceptar el patrocinio de Israel significa ser cómplice de sus políticas de ocupación, limpieza étnica y apartheid en Palestina. En un momento en que las políticas ilegales de Israel están cada vez más cuestionadas por parte de la comunidad internacional, el gobiernos de ultraderecha y las instituciones cómplices invierten una gran cantidad de recursos económicos, también en el ámbito cultural, para limpiar su deteriorada imagen. Como ya admitió Limor Livnat, exministra de Cultura y Deportes del gobierno de Netanyahu, “el cine israelí demuestra cada día que la cultura es la mejor embajadora del Estado”.

Inspirado en el magnífico ejemplo del boicot cultural que se llevó a cabo contra el régimen de apartheid sudafricano, el boicot cultural a Israel tiene cada día más fuerza y recibe un apoyo creciente de artistas y personalidades internacionales ligadas al sector cultural. Entre las muchas personas que ya han dado apoyado la campaña o han decidido no tocar en Israel estan Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters , Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis, Gil Scott-Heron y Massive Attack. En el Estado español: Obrint Pas , Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, entre otros.

En Cataluña son frecuentes las “colaboraciones” y patrocinios de la embajada de Israel en actividades culturales. Sin embargo, recordamos la decisión del festival Primavera Sound que decidió rechazar el patrocinio israelí desprendido de tres años en respuesta a llamamientos de solidaridad y conciencia.

Hoy el pueblo palestino se encuentra en una situación de emergencia. En medio de la inminente amenaza estadounidense-israelí de formalizar el régimen de anexión de facto y el apartheid de Israelí, Israel ha bombardeado la franja de Gaza asediada durante días y días, con poca o ninguna condena internacional, y mucho menos responsabilidad. De hecho, después de que los investigadores de la ONU concluyeran que en 2018 en Gaza los asesinatos deliberados de médicos, periodistas, niños y personas discapacitadas “pueden constituir crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad”, nadie ha tenido que rendir cuentas. Gaza está a oscuras y los casos de coronavirus están aumentando. Se necesita con urgencia solidaridad para arrojar luz sobre las atrocidades en curso de Israel contra el pueblo palestino.

Por todo ello, los firmantes pedimos la retirada del patrocinio del gobierno israelí del Festival de Cine de Girona hasta que dejen de ser partícipes de la estrategia israelí de normalización y “lavado de cara” de los crímenes de Israel mediante la cultura a través del vínculo con su embajada.

La cultura es política. Y como personas del mundo de la cultura no podemos permitir lavarle la cara a un régimen de apartheid. No lo hubiéramos hecho durante la sur-África del apartheid y ahora tampoco podemos aceptar dinero del apartheid israelí. Sabemos que son momentos complejos para el mundo cultural, pero precisamente la crisis que está generando la covid-19 es una oportunidad para replantearnos qué mundo queremos crear. ¿Queremos estar junto a las que destruyen la vida o de/ con las quienes  apoyan? Nosotros lo tenemos claro, y esperamos que el Festival de Cine de Girona también. Situaros en el lado correcto de la historia.

A la espera de respuestas,

Atentamente,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Indigenous Film Festival of Barcelona.

Eduardo Guillot, artistic director of Mostra de València – Cine del Mediterráneo

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, directora de cine

(1) La campaña BDS: La campaña de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra Israel se inicia en 2005 y es un llamamiento de más de 170 organizaciones de la sociedad civil palestina a la sociedad internacional en la que se pide el boicot a Israel hasta que este Estado: 1/ finalice la ocupación y colonización de todas las tierras árabes ocupadas en junio de 1967 y destruya el muro considerado ilegal por el Tribunal Internacional de Justicia; 2/ reconozca los derechos fundamentales de la ciudadanía árabe-palestina de Israel en plena igualdad; 3/ respete, proteja y promueva el derecho de los refugiados palestinos a volver a sus casas y propiedades tal y como establece la resolución 194 de las Naciones Unidas.

Dear Sir/Madam,

The undersigned cinemas and festivals contact the Girona Film Festival to request the withdrawal of the sponsorship of the embassy of the state of Israel.

Despite the fact that the Girona Film Festival has a long and admirable history of making transformative stories, the festival is sponsored by the Embassy of Israel, a country that systematically and daily violates the human rights of the Palestinian people and international law since 1948.

Accepting Israel’s sponsorship means being complicit in its policies of occupation, ethnic cleansing and apartheid in Palestine. At a time when Israel’s illegal policies are increasingly questioned by the international community, Israel’s far-right government and complicit invest a large amount of economic resources, also in the cultural sphere, to clean up its negative image. As Limor Livnat, former Minister of Culture and Sports in the Netanyahu government, has already admitted, “Israeli cinema shows every day that culture is the best ambassador of the State.”

Inspired by the magnificent example of the cultural boycott that was carried out against the South African apartheid regime, the cultural boycott of Israel is gaining momentum and receives increasing support from international artists and personalities linked to the cultural sector. Among the many people who have already supported Israel’s cultural boycott or refused to appear in Israel are Mira Nair, Cassandra Wilson, Natacha Atlas, Cat Power,  Lorde, Brian Eno, Chuck D, Lhasa, Gilles Vigneault, Roger Waters, Ken Loach, Elvis Costello, Annie Lennox, Vanessa Paradis , Gil Scott-Heron, and Massive Attack. In Spain: Obrint Pas, Maruja Torres, Juan Diego Botto, Pilar Bardem, Cesk Freixas, Los Chicos del Maíz, Leo Bassi, Pau Alabajos, Willy Toledo, among others.

In Catalonia, the “collaborations” and sponsorships of the Israeli Embassy in cultural activities are frequent;. However, we recall the principled decision of the Primavera Sound festival that agreed to drop its Israeli sponsorship after three years in response  to conscientious appeals for solidarity.

Today the Palestinian people are in an emergency situation. Amid the looming US-Israeli threat to formalize Israel’s de facto annexation regime and apartheid, Israel has bombed the besieged Gaza Strip for several days, with little to no international condemnation, much less responsibility. Indeed, after UN investigators concluded that the deliberate killings of doctors, journalists, children and disabled people in 2018 in Gaza “may constitute war crimes or crimes against humanity”, no one has been held accountable. Gaza is left in the dark and coronavirus cases are rising. Solidarity is urgently needed to shed light on Israel’s ongoing atrocities against the Palestinian people.

For all these reasons, the signatories request the withdrawal of the sponsorship of the Israeli government of the Girona Film Festival. Otherwise, the festival is collaborating with the Israeli strategy of normalization and whitewashing the Israel’s crimes through the sponsorship of its embassy.

Culture is politics! And as people of the world of culture we cannot allow to whitewash an apartheid regime. We wouldn’t have done it during the South Africa apartheid and now we can’t accept Israeli apartheid money either. We know that these are complex moments for the cultural world, but precisely the crisis that covid-19 is generating is an opportunity to rethink what world we want to create. Do we want to be with those who destroy life or who supports it? We are clear about it, and we hope that the Girona Film Festival will too. Put yourself on the right side of history.

Looking forward to your reply.

Yours sincerely,

Cinebaix

Zumzeig

Festival Protesta

Indifest, Indigenous Film Festival of Barcelona.

Eduardo Guillot, artistic director of Mostra de València – Cine del Mediterráneo

La Terrasseta de Santa Tecla

Festival Minipop

Alba Sotorra Clua, film director

Festi clouwn

(1) BDS campaign: The Boycott, Divestment and Sanctions (BDS) campaign against Israel began in 2005 and is a call from more than 170 Palestinian civil society organizations to international society calling for a boycott of Israel until this State: 1 / ends the occupation and colonization of all the Arab lands occupied in June 1967 and destroys the wall considered illegal by the International Court of Justice; 2 / recognize the fundamental rights of the Arab-Palestinian citizenship of Israel in full equality; 3 / respect, protect and promote the right of Palestinian refugees to return to their homes and properties as established in United Nations resolution 194.

La ciutat de Molins de Rei va aprovar l’adhesió al moviment de Boicot, Desinversions i Sancions al 2013 i al 2017 demanant no tenir “vincles amb organitzacions internacionals o nacionals que obtinguessin un benefici econòmic o polític de danyar els drets del poble palestí”. La moció del 2017 també mostrava el rebuig de la salinització del riu Llobregat generat per l’empresa Iberpotash i recollia la lluita de la plataforma social Prou sal. Les dues mocions havien estat presentades per la CUP de Molins de Rei.

ACOM, el lobby israelià a l’estat espanyol, va presentar dues denúncies contra l’Ajuntament. Avui al ple de l’Ajuntament es votarà si acatar la sentència per anul·lar els acords de les dues mocions. Com a moviment en solidaritat amb el poble palestí, recalquem que és important que l’ajuntament defensi les seves mocions, a nivell legal i polític. Sabem que la votació d’avui depèn del PSC de Molins de Rei. El PSC l’any 2013 va aprovar l’adhesió a la campanya de BDS.

El PSC sovint s’ha mostrat a favor del poble palestí. És imprescindible que avui també ho faci. Ara més que mai que Israel està apunt d’annexar grans parts de Cisjordània tot i l’avís de l’ONU i la UE. Els atacs d’Israel al poble palestí i aquelles que lluiten per defensar els seus drets, són incansables. Però hi ha moltes mostres a nivell moral, legal i polític de que estem al cantó correcte de la història.

El Parlament espanyol va aprovar el 2017 el dret al BDS. La setmana passada l’Audiència Provincial de Cádiz va resoldre l’arxiu de la causa contra l’Ajuntament de Cádiz i el BDS dient que no es veia “ni rastre de discriminació en el BDS”.

Demanem que el PSC de Molins de Rei faci el correcte, defensi les mocions que valentment l’Ajuntament ha tingut aquests anys i que busqui les eines legals i polítiques per a seguir no sent còmplice de l’apartheid israelià i defensar els drets del poble palestí.